20 Places i carrers

vila emmurallada, entre el riu i la penya, que tenia, en un extrem, el Pont Nou, majestuós i en el camí cap a la Cerdanya. Ben a prop seu es dibuixava el carrer Major, on segurament vivien els jueus ... A la banda de baix, el primer dels carrers era el d 'Albareda, que arribava fins a l'arcada del pont i s'iniciava en un portal que tancava la muralla. Aquest carrer va passar a dir-se d'Isaac Albéniz, en memòria de l'insigne músic, fill de la vila.

Sant Roc va salvar els camprodonins d'una pesta, en el seg le XVII, i aquests, agraïts, li varen dedicar el carrer que acaba a la plaça d'Espanya, dita abans de la Constitució i que abans havia estat també anomenada plaça d'Alfons XII, en el darrer quart del segle XIX. De la plaça en surten dos carrers, a mà dreta i a mà esquerra. El de la dreta es diu carrer de Josep Morer, i abans era el d'en Planes. Li van posar el nom d'un camprodoní que ja havia tingut un altre carrer dedicat, el Camí de Dalt, que corre paral·lel al Ritort, per sota mateix del castell. Ara es diu carrer d'Ignasi Casabó, olotí, industrial i alcalde de Camprodon al final del segle XIX. A la banda esquerra, i en direcció cap a la plaça del Carme, la Placeta, baixa el carrer de Catalunya, dit abans carrer del Carme. La denominació venia del convent que hi havia a la plaça. El nom nou li va posar l'Ajuntament del temps de la República, que també va voler canviar el de plaça de la Constitució per plaça de la República, cosa que mai no es va fer. El carrer de la Muralla, que resseguia el mur

La plaça de Sama Maria deli el seu

1101110 /' església parroquial, dedicada a la Verge. Per als

("amprodol/ills. aqllesta plaça és "el Planer" .

Els carrers i les places de Camprodoll

hali call1'ial de llom 49 amb e/lemps. Aquest plàl/ol ets mostra ral i com eren a comel/çamelll del segle XX.

de defensa de l'extrem sud del poble, ha mantingut el seu nom antic, així com el carrer de la Molsa i el de la Verge. El del Pi era abans el carrer de la Presó. També ha mantingut el nom el carrer Nou, a la Vila de Dall.

Després de la guerra, per l'abril de 1939, l'Ajuntament va decidir anular els noms donats als carrers des de l'abril de 1931 , i va fer canviar tots els rètols, posant-n 'hi de nous, escrits en castellà. La democràcia els va retornar a la seva llengua original.

Molts dels actuals centres hospitalaris foren, antigament, elements de l'organització de beneficència i de caritat del municipi, més que no pas establiments sanitaris. Tot i que també atenien malalts i hi havia metges i atencions mèdiques, funcionaven sobretot com a centres d'acollida de pobres.

L'hospital de Camprodon no sabem quan va ser fundat. Una nota del segle XIX diu que podria ser dels temps dels comtes, de les acaballes del segle IX, però malauradament tota la documentació del centre es va cremar en l'incendi de la vila del 1793. La primera notícia és de 1633 i es tracta de la donació que va fer un prevere, en Pere Benet Marsal, a l'Hospital de Pobres i Malalts. La donació consistia en 300 sous cada any, establerts en pensió sobre censos, amb una obligació explícita del molí de Milany amb les seves terres. Pere Benet es reservava, a canvi, el dret de disposar sempre d'una cambra lliure a l'hospital, que podria ser ocupada, en cas de necessitat, per ell o per membres de la seva família ; mentre no la utilitzés ningú, es podia fer servir per a allotjar pelegrins. Era, concretament, la "cambra dels capellans". L'hospital funcionava amb una administració interna pròpia, que s'encarregava de l'atenció

En el segle XVI ja hi 1/(/ cOl/stància d' /111 hospital al poble. Devia fractar-se d'l/li alberg de pobres i malallS.

dels interns i del bon funcionament del centre . Els administradors tenien un càrrec anual.

En 1819, el càrrec es va establir a perpetuïtat. El govern de l'hospital el tenien , llavors, el Dr. Martí Montanyà, el reverend Pere Ferrer i en Gabriel Teixidor, en Joaquim Mas i en Salvador Coq, que n'eren coadministradors. També hi havia dues hospitaleres, la Joaquima de Torres i la Jacinta Malet, encarregades de fer escom brar i regar les sales diàriament, que ten ien també cura dels malats.