22 Carlins i malcontents

intercessió, va aconseguir una rebaixa a 400 duros. Llavors es va fer una coHecta entre tots els veïns, inclosa la participació dels monjos i clergues, però, tot i així, encara faltava la meitat dels diners. Es va haver de recórrer als diners de les butlles, i, finalment, Bussons firmà un rebut i deixà el poble en pau.

A la Segona Guerra Carlina, en 1839, una divisió carlina de més de 3.000 homes va assetjar Camprodon i va exigir-ne la rendició. Les tropes carlines i les liberals varen fer-se la guerra al poble, en el mes de setembre, i els carlins incendiaren la vila. AI cap de tres dies va arribar, des de Vic, el general Carbó amb les seves tropes , i els carl ins emprengueren la retirada.

Camprodon va patir les guerres carlines de la mateixa manera que molts altres indrets de Catalunya: acollint la soldadesca de franc i, a més, mantenint-la. Els veïns del poble havien de tenir a casa els soldats o els oficials, segons el seu nivell social; en 1842, a casa del capellà, i en les d'en Josep Gros, d'en Lacot i d'en Deulofeu hi havia allotjats capitans i oficials. Se'ls havia de donar mantes, flassades i llençols, que calia que fossin nous o sense cap desperfecte.

Si durant la Primera i la Segona Guerra la vila de Camprodon en va quedar molt afectada, la darrera de les confrontacions va ser-li força pacífica. La vila fou ocupada pels carlins, després d'una entesa entre el general Savalls i el general Martínez de Campos, des del març fins a l'octubre de 1875. A la plaça d'Espanya un cartell

Els car/ilis eremarell la l'i/a

el 1839. Ull olly després. el poble encara era mig destrossa /o

El general S(lI'(I/ls \ '0 pactar Ulla mel/li de treva amb Martíne z de Campos. A Comproe/oli hi hagué carlins filiS a foclIIbre de 1875. Es compor/arell força pacífico menl.

de fusta deia per un costat "Plaza de la Constitución" , i per l'altre "Plaza de Carlos VII"; el nom que se li donava depenia de les circumstàncies. AI poble hi havia un hospital militar i una presó, una fàbrica de bales de canó i una de pòlvora. Es va constituir una junta de voluntàries , que atenien els ferits de tots dos bàndols, i a la vila es respirava un aire de convivència, de manera que els veïns devien pensar allò de: "als carlins que els mati Déu, i sino, perquè els hi posava".

En els primers temps de la industrialització, les màquines, que eren cada vegada més perfeccionades, eren vistes pels obrers com enemics que feien el seu treball "cobrant" molt menys i, a més a més, una de tota sola feia la feina de molts, per la qual cosa els treballadors es precipitaven a l'atur i a la misèria. Per a acabar-ho d'agreujar, la introducció de màquines tan perfeccionades comportava la decadència del treball a domicili, en el qual s'ocupaven tants camperols en els dies que al camp no hi havia feina, cosa que els ajudava a incrementar una mica els migrats ingressos que treien de la terra. El problema era general arreu de tots els països europeus industrialitzats i rebia el nom de ludisme, perquè una de les primeres accions contra les màquines la va protagonitzar un obrer anglès que es deia Ned Ludhman. A Catalunya, les accions de ludisme començaren molt aviat; una de les primeres fou, precisament, a Camprodon.

El poble era, des de l'edat mitjana, un important nucli de la d'indústria tèxtil, sobretot en la manufactura de la llana. Dels antics paraires, teixidors i tintorers dels gremis medievals s'havia passat a indústries tèxtils més especialitzades que en 1788, per exemple,

Les primeres fàbriques de rèxtil de Comprodoll estaven sitl/ades prop de

les forces hidràuliques.

A la fàbrica Lacor es va insta/·lar una màquina anglesa de cardar i filar la I/ano.

produïen 369 peces de draps vint-i-dosens, 320 peces de draps vint-i-sisens, 410 peces de baieta, 114 draps setzens i 50 ratines, a més de 3.200 flassades de color i blanques. Hi havia tres màquines de tòrcer mogudes per força hidràulica i tres nocs o batans.

Els camprodonins treballaven en el sector del tèxtil amb el "domestic system" , és a dir, a casa, a hores, i en alguns casos com a treball