16 La mostassaferia i el mercat

que designava una subcomissió per a cada vegueria; aquesta subcomissió estava formada per tres membres, un de cada estament, que s'encarregaven de fer l'escandall i la reducció de les mesures de la vegueria a les unitats barcelonines.

Per a la vegueria de Camprodon es varen designar fra Pere Albareda, prior del monestir de Sant Pere, per part de l'estament eclesiàstic; l'iI'lustre Josep Montagut i Vallgornera, donzell, pel militar; i mossèn Nicolau Toralles, notari de Camprodon, pel reial ; també s'hi va incloure un altre notari, Bernat Francolí. Els comissaris varen començar a treballar el dia 14 de març de 1592, a l'Ajuntament, on s'hi varen portar els patrons dels pesos i de les mesures per a

La mostassaferia

Taula d ' equivalències: CAMPRODON I càrrega de blat (= 2 mitgeres)

I mitgera (= 4 quartons)

1 mallal de vi (= 6 quartons)

I cana

I lliura BARCELONA

2 quarteres, 4 quartans

i I quarteró 9 quartans, I quarteró i 16/24 de quarteró 4 quarters 8 pams i 314 de pam

13 unces i mitja

Sistema de pesos i mesures a Camprodon abans de la reducció: 1 càrrega = 3 mitgeres (pel gra) I mitgera =4 quartons

-----.-------- mesures

I mallal = 6 quartons= 2 mitjos mallals (pel vi) I bóta = 4 mall als I quintar = 104 lliures -----------.------ Pesos I rova = 26 ll iures

procedir a la reducció i acomodació. A Camprodon es mesurava el gra per quartons i el vi per mallals, igual que l'oli. La unitat de pes era la lliura, i per a medir robes i teles s'emprava la cana. El dia 27 de juny del mateix any 1592, els comissaris havien acabat la seva feina i varen fer pública la reducció; en això hi va intervenir en Pere Ribes, com a "calculador", i en Pere Carbonell, com a "afinador" dels nous pesos i mesures. Ara, el sistema emprat a Camprodon era perfectament coincident amb el de Barcelona.

Abans de 1585, Comprodoll tel/ia el seu prl!pi sistema de pesos I mesures: per al gra, els líquids o els teixi1s.

Ala darreria del segle XVIII, Camprodon era un poble que comptava amb 1.690 habitants, pertanyia al corregiment de Vic i tenia alcaldia major, segons la reforma administrativa del decret de Nova Planta. Els carrers eren amples i ben empedrats, entre els quals destacava el carrer de València. L'abat Trelles, del monestir de Sant Pere, havia aconseguit treure el poble de la misèria en què es trobava a causa dels darrers atacs dels francesos. Hi havia, a més del monestir, l'església parroquial de Santa Maria, on es guardaven les relíquies de sant Patllari, i el convent dels carmelites calçats, que tenia, a l'interior, una pila de marbre vermell procedent de les rodalies. AI poble hi havia tres fonts públiques, d'aigua abundant, i tres ponts sobre el Ter. També hi havia quatre molins fariners i tres batans. L'hospital tenia bons llits, però la presó era un desastre. La casa de l'Ajuntament era bonica i estava en bones condicions , i s'utilitzava encara la maça antiga en les cerimònies solemnes. El castell estava tot enrunat, però les cases estaven en força bon estat. La carnisseria estava ben situada, i si hagués estat decentment atesa, fóra excel·lent. AI poble hi havia una escola per a nens, però l'educació de les nenes era

- -<0'0

Des de 1714. (/ Camp/"odoll lli havia /lli alcalde major. L'alcaldia tCllia la seu a la plaça d'Espanya.

lliure, no exigida. La gent de Camprodon era molt agradable.

Tot això va escriure, de Camprodon, en Francisco de Zamora, que l'any 1787, i com a "Alcalde del Crimen" de la Reial Audiència de Barcelona, va passar uns dies del mes d'agost a Camprodon, lloc de parada en el viatge que feia arreu del Principat.

El 7 de setembre d'aquell mateix any, l'alcalde major de Camprodon, Vicenç Rovira, escriví una carta a l'esmentat Zamora, en la qual demanava que li facilités els mitjans per a