4 - Veguers i vegueria

escrivania, presó i una sala per a celebrar-hi els actes civils.

El càrrec de veguer era poderós i influent i la persona que l'exercia era important arreu del Principat. Per això foren els jurats de Girona qui, el 1405, varen adreçar-se al rei per demanar-li justícia en un cas que pertocava a Camprodon i al seu veguer: el 20 de febrer d'aquell any, mossèn Bergue, veguer de Camprodon, havia estat assassinat a cops de llança, prop de Besalú, per uns homes, deien, "de diabòlich sprit" .

La importància del càrrec de veguer va ser la causa, també, d'una petició que va fer al rei un síndic de Camprodon, el juliol de 1599. Pere Ladarcet exposava la conveniència que el veg uer fos una persona principal i respectada a la vila, i la necessitat de canviar la tendència dels darrers anys, en què s'havia elegit per veguer gent "inferior", la qual cosa era causa de problemes diversos. Pere Ladarcet proposava que no pogués ésser designat veguer ningú que no fos cavaller i, a més a més, major de 30 anys.

El1635, elveguerde Camprodon tornava a ser notícia; davant el consistori de la Generalitat es presentà Pere Atxer, veí de la vila, i va efectuar la següent demanda: tres anys enrere, Agustí Fores, donzell, veguer de Camprodon, li havia donat un cop de puny i l'havia empresonat durant 60 dies; també li havia fet pagar 400 lliures de multa. Atxer va denunciar el fet al Reial Consell Criminal, que el va absoldre i va ordenar que el veguer l'indemnitzés, a part de declarar-lo inhàbíl per a qualsevol ofici reial. Però, en 1635, Fores havia estat designat veguer de Barcelona, càrrec que va obtenir d'una manera poc honrada. La Generalitat el va declarar culpable, li va prohibir l'exercici de l'ofici reial i el va condemnar per suborn.

La vegueria de Camprodon fou abolida, com les de la resta del Principat, pel decret de Nova Planta. Felip V va substituir aquelles jurisdiccions pels corregiments i Camprodon, que passà a dependre del de Vic, comptava amb un lloctinent delegat, l'alcalde major, que residia al poble i tenia poder judicial. L'alcaldia major es va suprimir el 1834 i Camprodon va passar a formar part del partit judicial de Puigcerdà.

La vegueria fel/ia la seu a l'Ajulltamellf, 01/ hi havia la e/iria l'eia/.

18 A l'edat mitjana, a moltes de les viles i ciutats de Catalunya hi havia una comunitat jueva que coexistia, com a sector minoritari, amb els cristians. Allò que els diferenciava era la seva religió.

A Camprodon hi vivien jueus que constituïen una de les úniques comunitats del Ripollès. Ja hi eren en el segle XIII: en 1273, tenim notícia de dos germans, en David i en Jucef, que, amb permís reial, varen ingressar a la col 'lecta de Besalú. La col'lecta era l'organisme econòmic que aplegava les diverses comunitats d'una zona. De fet, els jueus de Camprodon sempre estigueren estretament relacionats amb els de Besalú, fins al punt d'haver-hi una gran mobilitat entre els membres de les dues comunitats, molts dels quals tan aviat els trobem a Camprodon com a Besalú. AI tombant del segle XIV varen arribar a Camprodon molts jueus francesos, que havien estat expulsats del país veí. En 1312, la comunitat devia tenir ja una certa importància i el rei li va confirmar el permís de residència a la vila.

De fet, però, els jueus camprodonins mai foren gaire nombrosos; M. Grau i Monserrat calcula, entre els anys 1273 i 1420, un total de 30 persones, moltes de les quals no eren ni tan sols de

Amb aworirzaci6 reial. e/s j uells vall eS/ablir-se (I Camprodoll ell 1312.

residència permanent. Tot i el baix potencial demogràfic, la comunitat tenia una sinagoga que, en 1371 , necessitava amb urgència una Torà nova, un armariet per a guardar-la (ascaros) i uns bancs nous per als fidels. Tot això es va aconseguir amb els diners d'una taxa que el mestre Mossé i en Samuel Bonsenyor, segurament delegats de l'Aljama, varen imposar als jueus camprodonins, seguint l'ordre del procurador general del comtat de Besalú .

Els jueus camprodonins es dedicaven bàsicament a les empreses del tèxtil , tant de