escrivania, presó i una sala per a celebrar-hi els actes civils.
El càrrec de veguer era poderós i influent i la persona que l'exercia era important arreu del Principat. Per això foren els jurats de Girona qui , el 1405, varen adreçar-se al rei per demanar-li justícia en un cas que pertocava a Camprodon i al seu veguer: el 20 de febrer d'aquell any, mossèn Bergue , veguer de Camprodon, havia estat assassinat a cops de llança, prop de Besalú, per uns homes, deien , "de diabòlich sprit". La importància del càrrec de veguer va ser la causa, també,
d'una petició que va fer al rei un síndic de Camprodon, el juliol de 1599. Pere Ladarcet exposava la conveniència que el veg uer fos una persona principal i respectada a la vila, i la necessitat de canviar la tendència dels darrers anys, en què s'havia elegit per veguer gent "inferior", la qual cosa era causa de problemes diversos. Pere Ladarcet proposava que no pogués ésser designat veguer ningú que no fos cavaller i, a més a més, major de 30 anys. El1635, elveguerde Camprodon tornava a ser notícia; davant el consistori de la Generalitat es presentà Pere Atxer, veí de la vila, i va
efectuar la següent demanda : tres anys enrere, Agustí Fores , donzell, veguer de Camprodon, li havia donat un cop de puny i l'havia empresonat durant 60 dies; també li havia fet pagar 400 lliures de multa. Atxer va denunciar el fet al Reial Consell Criminal , que el va absoldre i va ordenar que el veguer l'indemnitzés, a part de declarar-lo inhàbíl per a qualsevol ofici reial. Però , en 1635, Fores havia estat designat veguer de Barcelona, càrrec que va obtenir d'una manera poc honrada. La Generalitat el va declarar culpable, li va prohibir l'exercici de l'ofici reial i el va condemnar per suborn. La vegueria de Camprodon fou abolida, com les de la resta del Principat, pel decret de Nova Planta. Felip V va substituir aquelles jurisdiccions pels corregiments i Camprodon, que passà a dependre del de Vic, comptava amb un lloctinent delegat, l'alcalde major, que residia al poble i tenia poder judicial. L'alcaldia major es va suprimir el 1834 i Camprodon va passar a formar part del partit judicial de Puigcerdà.
La vegueria fel/ia la
seu a l'Ajulltamellf, hi havia la e/iria
01/
l'eia/.
17
