8 - Les monges del castell

d'acudir personalment al bisbe per tal de queixar-se, es va pactar una pau relativa entre monges i monjos, amb intervenció d'un prevere enviat especialment a Sant Nicolau; però els problemes eren massa quotidians com per a aturar-se del tot.

Quant a la vida interna de les monges, no en sabem gaire cosa, tret que es mantenien en gran part de les aportacions que feien les novicies en entrar al convent. D'això es queixava, precisament, en Joan Meus, de Camprodon. La seva dona, Francesca, va decidir de deixar-lo i anar-se'n a Sant Nicolau, i s'endugué amb ella els béns mobles del matrimoni i força diners. Això passava el setembre de 1364. En Joan va apel'lar al bisbe, que, malgrat l'oposició de la priora, va ordenar a Francesca l'immediat retorn d'ella, i els béns, amb el marit.

Les monges també es discutien entre elles. Algunes , com l'Agnès Calvet i la Caterina Oliveda, no estaven d'acord amb na Floro, la priora, i no obeïen les seves disposicions; això succeia en 1369. El bisbe les va haver de cridar a l'ordre. AI mateix temps, però, rebien la seva autorització per a visitar familiars, i a la priora li recomanava que fos una mica més indulgent, que no difamés les monges i no els posés obediències tan difícils.

El monestir tenia una església, la de Sant Nicolau, al front de la qual hi havia un capellà de la parròquia. Era el confessor de les monges. La relació amb els camprodonins era freqüent; quan es feia una processó s'anava també a Sant Nicolau, i cada any, durant el seg le XIV, hi havia el costum de pujar-hi una creu , que hi romania des de la Pentecosta fins a l'Assumpció, la qual, segons creença, protegia el poble de llamps i tempestes. En 1432, la capella tenia una custòdia d'argent en bon estat, però no hi havia altar i l'edifici no estava en molt bones condicions. De fet , va resultar força afectat pel terratrèmol. AI convent només hi havia cinc religioses.

El monestir va anar perdent força. Les monges eren cada vegada menys, més velles i més pobres. En 1464, el bisbe va decidir que l'Ajuntament es fes càrrec de l'administració de Sant Nicolau. I fou en 1581 quan va arribar, definitivament, la fi. Es va morir la priora, Jerònima Llordat, i quedaven molt poques monges. Les rendes i béns del monestir varen passar al domini de les agustines de Bell'lIoc, de Peralada.

Priores i monges de Sant Nicolau

1344 Bemanda, priora 1350 Ava, priora 1369 Floro, priora Agnès Cal ve' Caterina Oliveda 1404 Hugue'a de Masó, priora 1432 Cons'ansça

Bisanya, priora

Aldonça de Maiso Agnès Oliveda Elionora de Berques 158 1 Jerònima L1ordat, priora

En els darrers anys del segle XIV, la moral del clergat català estava una mica ressentida. El XIV va ser un segle de canvis, de crisi, de pesta, de guerres, i tot això va provocar trasbalsaments i girs importants en les mentalitats.

Aquells canvis, el garbuix de l'època, i ves a saber quines estranyes circumstàncies personals, van afectar en Jaume Om, clergue tonsurat de Camprodon que, cap al 1360, estava del tot convençut que Déu li havia concedit el do d'haver nascut amb dues naturaleses, de manera que era home i dona a la vegada. A causa de l'escàndol que això va provocar, el bisbe de Girona va manar que en Jaume Om anés a la capital de la diòcesi, on metges i llevadores l'examinarien per esbrinar si era veritat allò tan estrany que afirmava. Poc després, la relació pública dels fets, manada pel bisbe, deixava ben clar que en Jaume Om era tot un home i que no hi havia cap indici d'hermafroditisme. Perquè tothom en quedés assabentat, se'n va escriure una carta pública amb data del darrer dia del mes d'abril de 1360.

Força anys més endavant, a

A l'edat mitjana .

alglllls camprodonins tenien {' esperit encès per la religió.

Europa va esclatar la Reforma, promoguda per Martí Luter. I els aires nous varen arribar també, potser una mica tergiversats, a Camprodon. L'any 1621, un home que sembla que podria haver estat seguidor de la doctrina luterana va ser detingut a Madrid. Es deia Benet Ferrer i havia nascut a Camprodon el dia 3 de gener de 1579. Els seus pares eren en Gabriel Ferrer i la Margarida, als qui hom acusava de judaïtzants. A Madrid hi havia arribat després de rodar món durant