d'acudir personalment al bisbe per tal de queixar-se, es va pactar una pau relativa entre monges i monjos, amb intervenció d'un prevere enviat especialment a Sant Nicolau; però els problemes eren massa quotidians com per a aturar-se de l tot. Quant a la vida interna de les monges, no en sabem gaire cosa, tret que es mantenien en gran part de les aportacions que feien les novicies en entrar al convent. D'això es queixava, precisament, en Joan Meus, de Camprodon . La seva dona, Francesca, va decidir de deixar-lo i anar-se'n a Sant Nicolau, i s'endugué amb ella els béns mobles del matrimoni i força diners. Això passava el setembre de 1364. En Joan va apel'lar al bisbe, que, malgrat l'oposició de la priora, va ordenar a Francesca l'immediat retorn d'ella, i els béns, amb el marit. Les monges també es discutien entre elles. Algunes , com l'Agnès Calvet i la Caterina Oliveda, no estaven d'acord amb na Floro, la priora, i no obeïen les seves disposicions ; això succeia en 1369. El bisbe les va haver de cridar a l'ordre . AI mateix temps, però , rebien la seva autorització per a visitar familiars, i a la priora li recomanava que fos una mica
més indulgent, que no difamés les monges i no els posés obediències tan difícils. El monestir tenia una església, la de Sant Nicolau, al front de la qual hi havia un capellà de la parròquia. Era el confessor de les monges. La relació amb els camprodonins era freqüent; quan es feia una processó s'anava també a Sant Nicolau, i cada any, durant el seg le XIV, hi havia el costum de pujar-hi una creu , que hi romania des de la Pentecosta fins a l'Assumpció, la qual, segons creença, protegia el poble de llamps i tempestes. En 1432, la capella tenia una custòdia d'argent en bon estat, però no hi havia altar i l'edifici no estava en molt bones condicions. De fet , va resultar força afectat pel terratrèmol. AI convent només hi havia cinc religioses. El monestir va anar perdent força. Les monges eren cada vegada menys, més velles i més pobres. En 1464, el bisbe va decidir que l'Ajuntament es fes càrrec de l'administració de Sant Nicolau. I fou en 1581 quan va arribar, definitivament, la fi. Es va morir la priora, Jerònima Llordat, i quedaven molt poques monges. Les rendes i béns del monestir varen passar al domini de les agustines de Bell'lIoc, de Peralada.
Priores i monges de Sant Nicolau 1344 Bemanda, priora
1350 Ava, priora 1369 Floro, p riora Agnès Calve' Caterina Oliveda
1404 Hugue'a de Masó, priora 1432 Cons'ansça Bisanya, priora Aldonça de Maiso Agnès Oliveda Elionora de Berques
158 1 Jerònima L1ordat, priora 25
