14 Els paraires

tenia el dret de marcar (plomar) els draps confeccionats a la vila; per això pagava l'impost de la "bolla del plom ", que en 1433 pujava a sis florins d'or.

L'organització vetllava per mantenir la legalitat en la producció, i el juliol de 1671 va proclamar unes ordinacions per tal que ningú no gosés treure del poble cap drap, baieta o altra peça de llana que no hagués estat plomada, fet que comportava el pagament d'uns drets per part del productor.

En el segle XVII , la confraria dels paraires de Camprodon era coneguda amb el nom de la Minerva i estava organitzada de manera gremial, amb uns estatuts que permetien el control de la producció i un cert proteccionisme. Segons privilegi concedit pel rei en 1579, ser mestre paraire comportava el pagament de 50 lliures a la confraria. Només així hom podia parar botiga i tenir aprenents. El gremi cobrava un sou per drap produït fora de l'organització, de la qual quantitat quatre diners es quedaven a les arques i vuit diners eren a benefici de la capella. Els membres havien d'obeir les ordinacions, anar a les reunions de caràcter secret, assistir als enterraments d'altres membres, acompanyar el Santíssim i restar fidels en tot a l'associació. A canvi, tenien certs privilegis. En 1749 hi havia trenta mestres paraires a Camprodon. En el segle XIX les normes i l'organització gremial encara regien la vida dels paraires camprodonins, els quals continuaven gaudint de certs privilegis. Un d'aquests privilegi s era el d'estar exempts d'anar a files, si hom era mestre i cap de casa.

Els paraires van desaparèixer amb l'arribada de la indústria. Des de final del segle XIX es varen instal'lar a Camprodon fàbriques de tèxtil que funcionaven amb electricitat i produïen en gran quantitat. La primera va ser la d'Ignasi Casabó, el 1870.

En els anys vint hi havia tres indústries que fabricaven teixits: La Geronés (abans Ignasi Casabó), que feia cotó i draps; la d'Isidre Iglésias, que fabricava ri s, i la d'Estebanell i Pahissa (abans Matabosch) . Donaven feina a unes cent persones. Més endavant es va instal'lar una fàbrica de sacs i arpilleres, La Camprodonense Textil, SA En l'actualitat, cap d'aquestes indústri es funciona a Camprodon.

La força de l'aigl/a dels l'iliS del poble

s" lIlililZa l'G ell el procés de fabricació de flassades. mallfes. barretines i allres peces de llana.

38 En el segle XVII, l'absolutisme dels reis Castella provocava de revoltes i malestar a Catalunya. Enmig del conflicte internacional de la Guerra dels Cent Anys, el pa is era un punt estratègic, on venien les tropes reials a fer la guerra. La soldadesca, per ordre del rei i del comte-duc, s'allotjava a les masies i als pobles, i la gent l'havia de mantenir sense queixar-se. Sovint havien de suportar excessos, descontrols, abusos i vexacions. Eren temps d'ideals gloriosos, de bandolers i de segadors.

Camprodon era un punt de foc en aquell conflicte. A la segona meitat del segle XVII, el castell de Sant Nicolau va ser reconstruït i allà s'hi va instaHar una guarnició espanyola capitanejada per Alonso Tarrecón Peñalosa, que permetia que els seus soldats cometessin tota mena d'abusos contra la població i els seus béns: destrossa dels camps, robatoris diversos, intimidacions, amenaces, atacs, etc. Ell, particularment, va ser protagonista d'una sèrie de fets que varen aixecar una forta protesta popular, que els cònsols i el veguer varen intentar de fer arribar al virrei en un procés judicial presentat en 1668.

Alonso Tarrecón insultava i agreujava sense miraments els ciutadans i la gent del poble; feia un any que havia

AI casrell lli fwl'Ía 1I11C1 guarnició espanyola comolldada per Alonso de Tarrecón . que cometia COl/stants abusos COlltra els camprodonins.

agredit el metge, Joan Roca, perquè no s'avenia a les seves ordres i disposicions. El va tractar públicament de "traidor, cornut, gavatx, miquelet i bagant" i el va empresonar al castell. AI veguer també el va insultar, dient-li "picaro, cornudo, gavatxo" i el va amenaçar de matar-lo a bastonades. Com que aquell va gosar queixar-se'n al rei, el fill del governador el va agredir un dia, sortint de missa, amb l'espasa, i quan la gent va acudir a socorre'l, va baixar del castell un batalló de mosqueters que va atacar