tenia el dret de marcar (plomar) els draps confeccionats a la vila; per això pagava l'impost de la "bolla del plom ", que en 1433 pujava a sis florins d'or. L'organització vetllava per mantenir la legalitat en la producció, i el juliol de 1671 va proclamar unes ordinacions per tal que ningú no gosés treure del poble cap drap, baieta o altra peça de llana que no hagués estat plomada, fet que comportava el pagament d'uns drets per part del productor. En el segle XVII , la confraria dels paraires de Camprodon era coneguda amb el nom de la Minerva i estava organitzada de manera gremial , amb uns estatuts que permetien el control de la producció i un cert proteccionisme. Segons privilegi concedit pel rei en 1579, ser mestre paraire comportava el pagament de 50 lliures a la confraria. Només així hom podia parar botiga i tenir aprenents. El gremi cobrava un sou per drap produït fora de l'organització, de la qual quantitat quatre diners es quedaven a les arques i vuit diners eren a benefici de la capella. Els membres havien d'obeir les ordinacions, anar a les reunions de caràcter secret, assistir als enterraments d'altres membres, acompanyar
el Santíssim i re star fidels en tot a l'associació. A canvi, tenien certs privilegis. En 1749 hi havia trenta mestres paraires a Camprodon. En el segle XIX les normes i l'organització gremial encara regien la vida dels paraires camprodonins, els quals continuaven gaudint de certs privilegis. Un d'aquests privilegi s era el d'estar exempts d'anar a fil es, si hom era mestre i cap de casa. Els paraires van desaparèixer amb l'arribada de la indústria. Des de final del segle XIX es varen instal'lar a Camprodon fàbriqu es de tèxtil que
funcionaven amb electricitat i produïen en gran quantitat. La primera va ser la d'Ignasi Casabó, el 1870. En els anys vint hi havia tres indústries que fabricaven teixits : La Geronés (abans Ignasi Casabó) , que feia cotó i draps; la d'Isidre Iglésias, que fabricava ri s, i la d'Estebanell i Pahissa (abans Matabosch) . Donaven feina a unes cent persones. Més endavant es va instal'lar una fàbrica de sacs i arpilleres, La Camprodonense Textil, SA En l'actualitat, cap d'aquestes indústri es funciona a Camprodon. 37
La força de
l'aigl/a dels
l'iliS
del poble s" lIlililZa l'G ell
el
procés de fabricació de flassades. mallfes. barretines i allres peces de llana.
