6 - La guerra dels remences

senyor de Rocabruna, va lluitar a Girona, defensant la ciutat on es refugiaven la reina i l'infant Ferran . El bisbe de Girona també era reialista, com la majoria dels bisbes catalans; els abats, en canvi , eren partidaris de la Generalitat i procuraven aturar l'aixecament remença, ja que els convents rebien bona part dels beneficis del camp i els convenia mantenir aquella situació.

L'abat de Sant Joan de les Abadesses va ser segrestat, el març de 1463, prop de Camprodon, a la costa del Pendís. Els raptors eren en Mateu Vilamalla, en Joan Clavaguera, en Pere Quintana i l'Antoni Pineda, homes d'en Francesc de Verntallat, cabdill remença de la Garrotxa que havia ocupat Camprodon, el mes d'agost de 1462, amb la seva tropa i la del vescomte de Rocabertí. Com a resposta, el lloctinent Joan de Beaumont va convocar el sometent i l'host general contra els remences i contra tota la vila de Camprodon.

Els remences camprodonins actuaven sovint, i en les seves accions s'hi barrejaven, a vegades, la campanya militar i el bandidatge; un mercader de Sant Joan, en Llorenç Graell, va denunciar, en 1463, que el seu fill havia estat robat pels homes de Camprodon quan venia de T regurà, i que li havien pres els delmes i les rendes que havia de portar al monestir santjoanenc.

La guerra anava fent el seu curs: en 1465, el capità de la Generalitat, Joan Ramon Vergós , va ocupar Camprodon, i l'octubre del mateix any el poble fou saquejat per les tropes del conestable de Portugal, elegit rei per la Generalitat.

Finalment, l'aliança de Joan 11 amb França es va trencar i Lluís XI volgué ocupar el Rosselló i les terres de la frontera. Els francesos varen entrar a Camprodon en 1469 i intentaren d'atraure's els habitants del poble. Es va llegir un decret que manava obediència al "cristian íssim senyor lo rey de França" com a llur propi senyor. Varen marxar poc després, però havien destrossat el poble i s'endugueren les relíquies de sant Patllari.

Tan malmès va quedar Camprodon que, en 1480, el bisbe va fer publicar una butlla sobre concessió d'indulgències a tothom que contribuís a refer la vi la i ajudés a retornar les restes del sant patró.

El 18 d'octubre de 1469 es casaven, a Valladolid , Isabel de Castella i Ferran de Catalunya-Aragó. El mateix any, Joan II signava la capitulació de Pedralbes, com a guanyador, amb la Generalitat. Els remences varen obtenir una mena de feu a les muntanyes. Tot s'havia anat refent, però Camprodon encara en tenia per temps; en 1510 només tenia 500 habitants, que, pobres com eren, varen obtenir permís del rei per a cobrar un òbol a tothom qui entrés al poble, i un diner si ho feien a cavall.

Part amiga de la vila, jllS! a sora el castell. Comprodoll era seu remença.

22 E n 1348, una epidèmia assolava Europa. Els contemporanis l'anomenaren la mort negra i va causar desastres d'una punta a l'altra de continent. En alguns casos, la població va quedar reduïda a la meitat. Camprodon també va patir la pesta. El mateix any 1348, el rei va autoritzar el veguer, Joan Berenguer de Rajadell, a designar un substitut mentre ell s'ocupava en la feixuga tasca de repoblar les viles i els castells de la vegueria, que l'epidèmia havia deixat despoblats i desolats. I al cap de tres anys, el mateix monarca ordenava al batlle de Camprodon de prendre les mesures pertinents per a evitar l'enderroc de les cases desocupades des de la pesta i que podien ferir algú.

L'any 1651 els cònsols de Camprodon varen escriure als de Girona, notificant-los que, en contra de les males veus que corrien , "la salut de que gosa esta vila ab sos habitants i moradors es estada de molt temps integra e sensera" . Però això va durar poc: en 1654, la pesta arribava altre cop a Camprodon. Els consellers de Barcelona varen demanar al rei que prohibis l'entrada dels soldats que, a causa de la situació de guerra, eren a les fronteres; a Camprodon, "a on actualment és el contagi", hi havia una tropa d'irlandesos empestats. Mentrestant, l'Ajuntament de la vila feia tot el

Amh /' aigl/ol. els carrers varen qlledar p/ells de fang i es \la tardar molts dies ell nerejar-Ios.

que podia, per alliberar-la de la pesta; els cònsols es varen reunir, el mes d'agost, al monestir, a la capella de Sant Patllari, i amb tots els camprodonins pregaren al sant patró per tal que els alliberés de la pesta. Varen també treure el sant en processó.

El dia de la Candelera, el 2 de febrer de 1428, a Camprodon va tremolar la terra. L'epicentre era a Olot i el terratrèmol va tenir, segons l'escala de Mercalli, 10 graus d'intensitat. A la vila, segons l'escrivà municipal, Joan Toralles, hi varen morir cent persones. Altres fonts asseguren