senyor de Rocabruna, va lluitar a Girona, defensant la ciutat on es refugiaven la reina i l'infant Ferran . El bisbe de Girona també era reialista, com la majoria dels bisbes catalans; els abats , en canvi , eren partidaris de la Generalitat i procuraven aturar l'aixecament remença, ja que els convents rebien bona part dels beneficis del camp i els convenia mantenir aquella situació. L'abat de Sant Joan de les Abadesses va ser segrestat, el març de 1463, prop de Camprodon, a la costa del Pendís. Els raptors eren en Mateu Vilamalla, en Joan Clavaguera, en Pere Quintana i l'Antoni Pineda, homes d'en Francesc de Verntallat, cabdill remença de la Garrotxa que havia ocupat Camprodon, el mes d'agost de 1462, amb la seva tropa i la del vescomte de Rocabertí. Com a resposta, el lloctinent Joan de Beaumont va convocar el sometent i l'host general contra els remences i contra tota la vila de Camprodon. Els remences camprodonins actuaven sovint, i en les seves accions s'hi barrejaven, a vegades, la campanya militar i el bandidatge ; un mercader de Sant Joan , en Llorenç Graell , va denunciar, en 1463, que el seu fill havia estat robat pels homes de Camprodon quan
venia de T regurà, i que li havien pres els delmes i les rendes que havia de portar al monestir santjoanenc. La guerra anava fent el seu curs: en 1465, el capità de la Generalitat, Joan Ramon Vergós , va ocupar Camprodon , i l'octubre del mateix any el poble fou saquejat per les tropes del conestable de Portugal , elegit rei per la Generalitat. Finalment, l'aliança de Joan 11 amb França es va trencar i Lluís XI volgué ocupar el Rosselló i les terres de la
frontera. Els francesos varen entrar a Camprodon en 1469 i intentaren d'atraure's els habitants del poble. Es va llegir un decret que manava obediència al "cristian íssim senyor lo rey de França" com a llur propi senyor. Varen marxar poc després, però havien destrossat el poble i s'endugueren les relíquies de sant Patllari. Tan malmès va quedar Camprodon que, en 1480, el bisbe va fer publicar una butlla sobre concessió d'indulgències a tothom que contribuís a refer la vi la i ajudés a retornar les restes del sant patró. El 18 d'octubre de 1469 es casaven, a Valladolid , Isabel de Castella i Ferran de Catalunya-Aragó. El mateix any, Joan II signava la capitulació de Pedralbes, com a guanyador, amb la Generalitat. Els remences varen obtenir una mena de feu a les muntanyes. Tot s'havia anat refent, però Camprodon encara en tenia per temps; en 1510 només tenia 500 habitants, que , pobres com eren, varen obtenir permís del rei per a cobrar un òbol a tothom qui entrés al poble, i un diner si ho feien a cavall. Part amiga de la vila, a sora el castell. Comprodoll era seu remença.
jllS!
21
