3 Camprodon vila reial

el reclamava el 6 d'octubre de 1264, quan cedia la propietat útil d'uns terrenys del castell a Ramon i Bernat Planes i a Pere Comte, i feia constar en el document que al lloc s'edificaria una casa apta per a ser ocupada per la seva reial persona i el seu seguici quan visités Camprodon. Havia de ser moblada amb quatre llits parats i tenir una bona provisió de vasos i escudelles.

Amb el domini reial varen arribar a la vila els privilegis; en destaquen, entre d'altres, el donat per Alfons el Benigne, el 1333, que permetia que

Llibre de Privilegis. q ue conté tots els a torga!s pels reis (I la ,'ila .

Camprodon es regís pel dret contingut als Usatges de Barcelona; el de 1358, que eximia els camprodonins de la lleuda, el peatge, la gabella i altres ordinacions; i el de Carles I, en 1519, que ratificava i confirmava tots els privilegis anteriors i que concedia el dret d'elegir els cònsols municipals per insaculació.

L'elecció es feia així: en un trosset de pergamí, que es cargolava i es posava dins d'un rodolí de cera, s'escrivia el nom dels qui podien ser elegits (un trosset de pergamí per cada nom). Els rodolins es distribuïen, amb un màxim de vuit, en quatre bosses: una per als que podien ser elegits cònsols en cap , una per als que podien ser cònsol segon i una per als de cònsol tercer; a la quarta, que era la comuna, es posaven els rodolins amb el nom dels qui serien consellers. Llavors, es buidava el contingut de les bosses en uns bacins d'aigua i un nen en treia els rodolins necessaris de cada un. Així quedava decidit qui seria cònsol , conseller i mostassaf. Finalment, es feien a la sort tres rodolins, un de cada bossa, excepte de la comuna, i el nom que en sortia era el del clavari municipal.

El fet que Camprodon esdevingués vila reial és un testimoni més de la importància

Ulles bosses l'l'pedals cOI/ tenien els rodolil/s amb els l/oms dels eleg ibles per al consell municipal. Ull l/ell els treia de lo bossa i així sortien elegils.

del poble durant l'edat mitjana i en la política dels reis catalans. Durant el regnat de Jaume I va tenir lloc la pacificació interna del regne i el naixement de l'imperi català mediterrani, així com la nova administració territorial i política, i la consolidació del poder reial. Camprodon va participar directament en el procés de canvi cap a un nou període.

AI mateix temps que passava a ser vila reial , Camprodon esdevenia cap de vegueria. Les vegueries eren la nova divisió administrativa pròpia de Catalunya, nascuda durant el regnat de Jaume I. De Camprodon en depenien Olot, Ripoll i Vallfogona, entre d'altres nuclis importants.

El veguer era designat directament pel rei i tenia funcions de tipus militar, amb el dret de convocar i dirigir host; de tipus judicial, amb un tribunal propi, la cort del veguer, i també de tipus polític. Normalment, l'ajudaven en les seves funcions alguns prohoms i cavallers, i junts representaven l'autoritat reial al municipi. La vegueria de Camprodon era de les principals de Catalunya. Però aquesta situació de privilegi no li sortia pas gratuïta al poble: el t 337, per exemple, Camprodon pagava al rei 30.000 sous de moneda barcelonesa a canvi de la ratificació del privilegi de vegueria. AI veguer i als camprodonins els convenia aquest acte legal, perquè començaven a tenir problemes; d'una banda amb el rei de Mallorca, que dominava el Rosselló i volia estendre el seu

CamprodOI1 l'a ser cap de veg I/ cria per decisió de Jaume I .

poder cap a Camprodon, i de l'altra amb la vila d'Olot, que establia una sèrie de demandes jurídiques i administratives relacionades amb la potestat del veguer de Camprodon. Un privilegi reial de 1405 va legalitzar les pretensions dels cònsols olotins, i a partir de llavors quedà establert que el veguer de Camprodon tindria lloctinent a Olot, amb un poder assimilable al del propi veguer. Cobraria 16 lliures anuals i sempre residiria dins la vila d'Olot. A més, a Olot hi hauria