el reclamava el 6 d'octubre de 1264, quan cedia la propietat útil d'uns terrenys del castell a Ramon i Bernat Planes i a Pere Comte, i feia constar en el document que al lloc s'edificaria una casa apta per a ser ocupada per la seva reial persona i el seu seguici quan visités Camprodon. Havia de ser moblada amb quatre llits parats i tenir una bona provisió de vasos i escudelles. Amb el domini reial varen arribar a la vila els privilegis ; en destaquen, entre d'altres, el donat per Alfons el Benigne, el 1333, que permetia que
Llibre de Privilegis. q ue conté tots els a torga!s pels reis (I la ,'ila .
Camprodon es regís pel dret contingut als Usatges de Barcelona ; el de 1358, que eximia els camprodonins de la lleuda, el peatge, la gabella i altres ordinacions; i el de Carles I, en 1519, que ratificava i confirmava tots els privilegis anteriors i que concedia el dret d'elegir els cònsols municipals per insaculació. L'elecció es feia així: en un trosset de pergamí, que es cargolava i es posava dins d'un rodolí de cera, s'escrivia el nom dels qui podien ser elegits (un trosset de pergamí per cada nom). Els rodolins es distribuïen , amb un màxim de vuit, en quatre bosses: una per als que podien ser elegits cònsols en cap , una per als que podien ser cònsol segon i una per als de cònsol tercer; a la quarta, que era la comuna, es posaven els rodolins amb el nom dels qui serien consellers. Llavors, es buidava el contingut de les bosses en uns bacins d'aigua i un nen en treia els rodolins necessaris de cada un . Així quedava decidit qui seria cònsol , conseller i mostassaf. Finalment, es feien a la sort tres rodolins, un de cada bossa, excepte de la comuna, i el nom que en sortia era el del clavari municipal. El fet que Camprodon esdevingués vila reial és un testimoni més de la importància
15 Ulles bosses l'l'pedals cO I/ tenien els rodolil/s amb els l/oms dels eleg ibles per al
consell municipal. Ull l/ell els treia de lo bossa i així sortien elegils.
del poble durant l'edat mitjana i en la política dels reis catalans. Durant el regnat de Jaume I va tenir lloc la pacificació interna del regne i el naixement de l'imperi català mediterrani, així com la nova administració territorial i política, i la consolidació del poder reial. Camprodon va participar directament en el procés de canvi cap a un nou període.
