13 Les ermites

L'església era del segle XVIII. El 1860 es va esquerdar tota la volta, que hagué de ser restaurada, i en 1936 va patir un incendi. La darrera restauració l'han feta els Amics de Sant Antoni, un grup d'homes de Camprodon i de fora que es varen dedicar, voluntàriament i amb gran disposició, a refer tota la capella.

A Sant Antoni s'hi va el dia del sant, el 13 de juny, i l'aplec resulta molt concorregut.

A la sortida de Camprodon en direcció a Sant Pau de Segúries, pel costat esquerre de la carretera, es veu una església amb dues torres esveltes que acaben amb agulles. De Ilu.ny és més bonica que de prop. Es el santuari de la Mare de Déu del Remei i es troba situada a Creixenturri.

Tot va començar amb un castell. Era una de les dues defenses de l'entrada del poble, l'altra era la torre Cavallera, i en 1245 va ser donada pel rei al noble Raimon de Puigpardines, amb la condició que en reparessin les muralles. Elvira de Puigpardines es va casar amb Guilabert de Cruïlles, i tots dos varen cedir el castell al monestir de Sant Joan de les Abadesses, en 1381. El 1428, el terratrèmol ho va destruir tot. Es va reedificar, i s'hi va construir l'oratori. El terme era el de Sant Cristòfol, parròquia que comptava, en el segle XIV, amb 48 cases, la rectoria i l'església. En el segle XV, la parròquia va passar a ser sufragània de la de Camprodon. El 1554, el castell de Creixenturri era un

. te ñ --

136 m. : ... 11 ...... 1./ .....

Sam Amolli és la

1I/ /IIIf{IIIya amb li/és Tradició de IOles les ql/e

clII'ollen CO/JIprodoJ/. Els comprodol/ins

l'el/eren molt sallI All/oI/i. Cada 011)'. a

l'ermita s' hi ¡a 1/11 aplec

el dia J 3 de j l/II)'.

lloc decadent, utilitzat com a refugi pels bandolers, i el rei el va fer enderrocar. A l'oratori hi havia una talla de fusta d'una Verge , romànica, que va ser traslladada a l'església de Sant Cristòfol i va passar a ser venerada sota l'advocació de la Mare de Déu del Remei , pels remeis que havia proporcionat a la gent de la comarca. En 1812, la família Mariner va decidir d'erigir una església en honor a la Verge del Remei, que és, amb pocs retocs, la que ha arribat fins als nostres dies.

La tal la de la Verge és una reproducció. L'autèntica, del segle XIII , es guarda a la parróquia i es treu només el dia de l'aplec, que s'escau sempre en el segon diumenge d'octubre.

Al'edat mitjana els empresaris de la indústria llanera rebien el nom de paraires; s'encarregaven de comprar la llana, distribuir-la entre els cardadors, els filadors i els teixidors, i, acabat el procés, reprenien l'aprest i es dedicaven a la seva comercialització.

A Camprodon, la indústria del tèxtil tenia una tradició antiga; els draps de la vila gaudien de bon prestigi arreu de Catalunya i a l'estranger, i fins havien estat de consum reial : el rei Joan I va encarregar, per al seu esponsalici, 40 draps vermells de Camprodon. Els paraires camprodonins formaven un grup important que, en 1339 va rebre autorització reial per a constituir-se en confraria sota el patronatge de l'Esperit Sant. Fins i tot regulaven bé la jornada laboral: el 7 d'agost del mateix any varen aconseguir que el rei prohibís de teixir els vespres amb llum d'espelmes, així com de començar la jornada de treball abans de matines. Eren gent rellevant, ben relacionada a Barcelona. Alguns eren membres de les grans companyies, com la del Tiny, de la qual en Pere Fuster, paraire de Camprodon, n'era escrivà en 1351. Cobrava 28 lliures l'any i tenia poder mercantil, conferit pels socis de la companyia. Durant un any hauria de "rebre e procurar tots los bens del tint". L'Arnau Alberic, també paraire de

Els }Juraires foren cls primers illdllsfrials de fa l/alia. A Comprodoll hi havia l/lla cOllfraria de paraires molt important dl/rOllt {' edat mitjana i la moderlla.

Camprodon , era, en 1395, "mestre major e regidor del tint" de Barcelona i cobrava, per aquest càrrec, 200 lliures l'any. Portava el control dels colors que s'utilitzaven , del nombre de draps i canes que es tenyien , i també el nom dels paraires que aparellaven els draps.

Els paraires de Camprodon estaven organitzats en gremi, i pagaven impostos i taxes derivats dels drets de manufactura i de comercialització. La confraria