19 Els miquelets de Camprodon

fins i tot, gosaren d'amenaçar l'abat del monestir de matar-lo si no els donava diners.

Davant la gravetat de la situació, les Juntes i l'Ajuntament decidiren de demanar ajuda a les Juntes d'Olot, que enviaren de seguida els seus propis miquelets. Primer, la seva manutenció corria a càrrec d'Olot, però a la llarga els hagué de mantenir Camprodon. I els d'Olot es van quedar instal·lats a la vila i foren un altre problema.

Ll avors, els òrgans de govern municipal se'n queixaren a Vic, a la Junta que era cap de correg iment, però d'allà tampoc no va arribar cap ajuda. AI contrari, els de Vic continuaven ex igint que se'ls trametessin els pagaments fets per tots els pobles del partit, però cap part d'aquests impostos no tornava a Camprodon. Finalment van arribar al poble un comandant i un major, "para arreglar, según se dice, a los dichos miqueletes" . Però va ser pitjor el remei que la malaltia; no solucionaren res i provocaren més despeses, doncs volien únicament obtenir diners i, a Camprodon, n'hi havia ben pocs. A més a més, el comú de la vila també els havia de mantenir.

Mentrestant, els miquelets anaven fent de les seves per la vila. El dia 29 de novembre es reuniren les Juntes i l'Ajuntament per mirar de trobar solució a una situació tan difícil. Quan es trobaven tots dins la casa de la vila, varen aparèixer 200 miquelets, que els amenaçaren de mort tot exigint que els fossin donats tots els diners que demanaven. Cap oficial no els va aturar. A causa de tot això, la Junta de Camprodon va desfer-se, perquè tots els membres temien per la seva vida si continuaven, ja que tal com ells mateixos deien: "si estan amenasadas de muerte (les Juntes) y lo toleran los que podrian privarlo, quien comparecera a elias?" L'Ajuntament i els membres de l'antiga Junta varen escriure a la Junta Superior, demanant-li que es fes càrrec de la situació i que aportés alguna solució a un problema greu per a Camprodon.

Camprodoll l'a parir !/IIQ invasió de miquelets que l'Q portar molts problemes al poble.

48 e amprodon té la forma d'una Y, disposada seguint el curs dels dos rius, el Ter i el Ritort. Dues construccions, el monestir i el castell, varen fer néixer el nucli urbà, és a dir, les dues parts del poble que encara avui conserven el nom propi i una certa identitat: la Vila de Dalt i la Vila de Baix.

El primer poblament es va formar al voltant del monestir de Sant Pere. Era la Vila de Dalt, de la que ja se'n parla en el segle XII. La travessa el carrer principal, el de València, el nom del qual és motiu de discussió: li va donar el rei Jaume per a comf"l1emorar la seva conquesta? Es en honor d'un antic general? AI capdamunt del carrer hi ha el Planet, la plaça de Santa Maria, que deu el nom a l'església parroquial. D'allà en surt el carrer de Freixenet, que és el camí que mena a aquesta població. El carrer del Monestir, el de LI . Jover i el de Sant Antoni completen aquella part més antiga del poble. Encara a la Vila de Dalt, però just a l'altra banda, hi ha la p,laça del Dr. Robert, el Prat. Es dedicada al metge precursor de l'estiueig de Camprodon. Abans era la plaça de l'Om, perquè al mig hi havia un exemplar d'aquests arbres, gros, bell i antic. I encara fa més temps es deia el Prat del Molí, perquè allà hi havia un molí fariner que era dels monjos de Sant Pere. AI mig de la Vila de Dalt hi ha

El carrer de Freixenet als anys quaranta. 111/ dia que havia nevat.

els Quatre Cantons. De fet, el nom és el de plaça de C.A.Torras, president que fou del Centre Excursionista de Catalunya i un gran enamorat de Camprodon. Abans era la plaça dels Basters, perquè els qui es dedicaven a aquell ofici hi tenien el taller i la botiga. Dels Quatre Cantons en surt el carrer de Ferrer i Barberà, home igualment insigne, també de Barcelona i bon amant del poble. Antigament aquest carrer duia el nom de Cantallops.

La Vila de Baix va néixer a redós del castell, una mica més tard que la de Dalt. Era a la darreria del segle XII. Va ser la