fins i tot, gosaren d'amenaçar l'abat del monestir de matar-lo si no els donava diners. Davant la gravetat de la situació, les Juntes i l'Ajuntament decidiren de demanar ajuda a les Juntes d'Olot, que enviaren de seguida els seus propis miquelets. Primer, la seva manutenció corria a càrrec d'Olot, però a la llarga els hagué de mantenir Camprodon . I els d'Olot es van quedar instal·lats a la vila i foren un altre problema. Ll avors, els òrgans de govern municipal se'n queixaren a Vic, a la Junta que era cap de correg iment, però d'allà tampoc no va arribar cap ajuda. AI contrari, els de Vic continuaven ex igint que se'ls trametessin els pagaments fets per tots els pobles del partit, però cap part d'aquests impostos no tornava a Camprodon. Finalment van arribar al poble un comandant i un major, "para arreglar, según se dice, a los dichos miqueletes". Però va ser pitjor el remei que la malaltia ; no solucionaren res i provocaren més despeses , doncs volien únicament obtenir diners i, a Camprodon, n'hi havia ben pocs. A més a més, el comú de la vila també els havia de mantenir. Mentrestant, els miquelets anaven fent de les seves per la
vila. El dia 29 de novembre es reuniren les Juntes i l'Ajuntament per mirar de trobar solució a una situació tan difícil. Quan es trobaven tots dins la casa de la vila, varen aparèixer 200 miquelets, que els amenaçaren de mort tot exigint que els fossin donats tots els diners que demanaven. Cap oficial no els va aturar. A causa de tot això, la Junta de Camprodon va desfer-se, perquè tots els
membres temien per la seva vida si continuaven, ja que tal com ells mateixos deien: "si estan amenasadas de muerte (les Juntes) y lo toleran los que podrian privarlo, quien comparecera a elias?" L'Ajuntament i els membres de l'antiga Junta varen escriure a la Junta Superior, demanant-li que es fes càrrec de la situació i que aportés alguna solució a un problema greu per a Camprodon.
47
Camprodoll l'a parir !/IIQ invasió de miquelets que l'Q portar molts problemes al poble.
