5 - Jueus a vila

fabricació com de manipulació (sastres, juponers) i comercialització. També hi havia metges que tant atenien cristians com jueus, co m és el cas de mestre Mosé Abraham des Portal, que anava i venia de Besalú a Camprodon exercint la medecina, i de mestre Bonjuhà de Besalú, que residia a Camprodon en 1408, on hi feia de metge. A més a més de les activitats professionals, els jueus cam prodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d'entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d'un deute. El tracte privilegiat, ben interessat d'altra banda, que les autoritats dispensaven als jueus, és clar en l'ordre del comte, que manà al batlie que detingués els infractors i que es fes justícia, ja que calia que els jueus "sien animats a poblarse en la vila de Camprodon dels quals sabets quel dit senyor comte En Martí aconseguez profit per moltes rahons".

Els jueus eren útils econòmicament, tant per a la casa comtal com per al poble: en Samuel Bonsenyorva transmetre, en 1370, al procurador del comtat, la quístia anual pagada per la comunitat, que pujava un total de 50 sous. En Vidal Maimó, que en 1371 vivia a Besalú, havia prestat diners a molta gent de la batllia i vegueria de Camprodon, i veient que ningú no el pagava, va queixar-se'n al procurador, que va manar que es fes pagar els deutors.

La fi de la comunitat de Camprodon degué ser força similar a la de les comunitats d'arreu de la Península: (-expulsiÓ de 1492 va fer desaparèi xer els darrers jueus oficials, el culte i les sinagogues. Però molts dels jueus s'havien convertit, ja des d'un segle abans, al cri stianisme, i continuaven vivint entre els cristians. Flora, que vivia a Camprodon en 1420, era conversa. De jueva, havia estat casada amb en Vidal Maimó, difunt, i era mare de l'encara jueu Maimó Vidal, habitant de Besalú, que també es convertiria al cristianisme, més endavant, i prendria el nom de Jaume de Santa Pau.

En 137 J, la coml/llitat \'0 pagar /III imposI {'xlraordinor¡ per a comprar l/lla Torà . /ilI

(lrmariet i ballcs 1l0llS per a la sinagoga.

En 1480, mort el rei Alfons el Magnànim, va heretar la corona catalano-aragonesa el seu germà Joan, que va esposar Joana Enríquez i fou el pare de Ferran, el futur rei Catòlic. Però Joan tenia un altre fill, el príncep Carles de Viana, que pretenia ser declarat primogènit i únic hereder del tron. Això fou motiu de problemes entre pare i fill , i va ser l'excusa que féu esclatar una revolució que feia temps que es venia forjant a Catalunya.

Les oligarquies urbanes, organitzades en el partit de la Biga, s'aixecaren contra el rei en nom del príncep de Viana i de la Generalitat. De l'altra banda, la Busca aplegava la noblesa, la pagesia i la Diputació al costat de Joan 11.

Un dels aspectes d'aquesta guerra civil , que va durar més de deu anys, fou el conflicte remença, l'aixecament dels pagesos lligats a la terra contra els senyors d'aquella; tenien el suport reial i defensaven la causa del rei Joan. Quan

Ell Verntallar i l'Is remences l'ore" ocupar Comproe/oli.

DUfallt la guerra. la vila va

.W! I' assetjada pel

conestable de Portugal.

aquest va pactar amb Lluís XI de França, el conflicte es va fer internacional.

En aquestes circumstàncies, Camprodon tenia molta importància a causa de ser un enclavament geogràfic i fronterer. El poble va restar fidel al rei, i un noble de les contrades, Pere Desbach,