fabricació com de manipulació (sastres, juponers) i comercialització. També hi havia metges que tant atenien cristians com jueus, co m és el cas de mestre Mosé Abraham des Portal, que anava i venia de Besalú a Camprodon exercint la medecina, i de m estre Bonjuhà de Besalú, que residia a Camprodon en 1408, on hi feia de metge. A més a m és de les activitats professionals, els jueus cam prodonins, com els de la resta del país , es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d'entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador ge neral del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d' un deute. El tracte privilegiat, ben interessat d'altra banda, que les autoritats dispensaven als jueus, és clar en l'ordre del comte, que manà al batlie que detingués els infractors i que es fes justícia, ja que calia que els jueus "sien animats a poblarse en la vila de Camprodon dels quals sabets quel dit senyor comte En Martí aconseguez profit per moltes rahons". Els jueus eren útils econòmicament, tant per a la casa comtal com per al poble: en Samuel Bonsenyorva
transmetre, en 1370, al procurador del comtat, la quístia anual pagada per la comunitat, que pujava un total de 50 sous. En Vidal Maimó, que en 1371 vivia a Besalú , havia prestat diners a molta gent de la batllia i vegueria de Camprodon, i veient que ningú no el pagava, va queixar-se'n al procurador, que va manar que es fes pagar els deutors. La fi de la comunitat de Camprodon degué ser força similar a la de les comunitats d'arreu de la Península:
(-expulsiÓ de 1492 va fer desaparèi xer els darrers jueus oficials, el culte i les sinagogues. Però molts dels jueus s'havien convertit, ja des d'un segle abans , al cri stianisme, i continuaven vivint entre els cristians. Flora, que vivia a Camprodon en 1420, era conversa. De jueva, havia estat casada amb en Vidal Maimó, difunt, i era mare de l'encara jueu Maimó Vidal, habitant de Besalú, que també es convertiri a al cristianisme, més endavant, i prendria el nom de Jaume de Santa Pau.
19
En 137J, la coml/llitat \'0 pagar /III imposI {'xlraordinor¡ per a
comprar l/lla Torà . /ilI (lrmariet i ballcs 1l0 llS
per a la sinagoga.
