23 La destrucció de les màquines de can Lacot

complementari de l'activitat agrícola. Sovint s'hi dedicava, a estones, tota la família.

Però les coses es varen complicar quan als propietaris d'una de les fàbriques de tèxtil de la vila, els Lacot, se'ls va ocórrer d'instal'lar màquines angleses de filar i de cardar la llana. Era el mes de febrer de 1824. El dia 3, entre les set i les vuit del matí, un grup d'homes i dones de Camprodon, que foren ajudats en la seva acció per altres camprodonins , va entrar a la fàbrica, que estava ubicada al noc, a la sortida del poble, i destruïren les màquines recentment instal·lades. El fet fou denunciat per la propietària, Miquela Lacot, i la Reial Audiència de Catalunya, una vegada comprovats els fets i quan ja havia rebut un informe de l'alcalde de Llanars on explicava i denunciava el que va succeir, va decidir la publicació d'una extensa reial ordre, el juny de 1824, en la qual decretava que s'imposés la màxima responsabilitat a les autoritats de la vila, per tal que mai més no es repetissin fets tan lamentables. Els obrers revoltats foren "perdonados generosamente", tot i que es recordava que les màquines proporcionaven a la indústria "la economia, igualdad y perfección que no se logran con aquellos" . La reial ordre manava, també, que fossin cridats a l'Ajuntament els qui havien protagonitzat els fets , així com els seus pares, esposos i cap de família, per tal d'instruir-los "en el bien que trae el uso de las maquinas" . I proposava que s'oferís als obrers que es quedaven sense feina a causa de la introducció de maquinària, treball en l'arranjament de camins i carreteres; així els tindrien ocupats i podrien mantenir les seves famílies. Si reincidien en l'acte de violència, serien castigats per la justícia.

La disposició reial degué tenir èxit, i el ludisme no es va repetir a Camprodon. La indústria va progressar en la modernització i la introducció de noves màquines, cada vegada més perfeccionades.

E/s obrers de can

Lacol protagonitzaren /III dels primers acres de ludisme de Cata/llnya. rally 1824.

La tradició comercial de Camprodon és molt antiga, iniciada amb el mercat del segle XII. El creixement més important del comerç camprodoní va tenir lloc a la darreria del segle passat. La demanda de la població autòctona es va incrementar amb la dels estiuejants.

Amb l'esclat del turisme aquest fet encara es va aguditzar més. Actualment, a gairebé tots els carrers de Camprodon hi ha botigues que ofereixen els productes més variats. Algunes tenen una història antiga i les regenten ara els descendents dels seus fundadors. D'entre les botigues més antigues hi ha la de ca la Campanera, situada al carrer d'Isaac Albéniz. L'establiment va ser obert el 1763. Sembla ser que ja hi venien, com ara, productes del porc. La campanera era la mestressa que, molt antigament, tocava les campanes del rellotge de la vila, que és just al davant, sota el castell. AI cap d'uns quants anys, en 1793, es va obrir can Rúbies, al Prat; era, en els seus inicis, una taverna on també hi venien productes alimentaris i s'hi feia ball ; actualment en són propietaris els descendents directes dels primers amos.

De començament del segle XIX data can Sala, del carrer

Ell )0(/1/ PUIOIl":, de cal Rellotge/". l'a obrir la hotiga a fi na! del segle XIX.

València, on ara venen qarquinyolis, galetes i gelats. Es de l'any 1818; hi feien fideus i pasta, i el fundador va ser en Patllari Tresserras, un avantpassat d'en Rossend , que n'és l'amo.

El 1870, en Francesc Majentí, en Xec, va obrir una botiga a la casa de sota el Pont Nou. Venia sabates. Era el temps de la guerra franco-prussiana i els francesos, que passaven força gana al seu país, venien a Camprodon a comprar menjar. En Xec els venia les botifarres i altres productes dels porcs que matava per a consum propi. Així va començar una de