complementari de l'activitat agrícola. Sovint s'hi dedicava, a estones, tota la família. Però les coses es varen complicar quan als propietaris d ' una de les fàbriques de tè xtil de la vila, els Lacot, se'ls va ocórrer d'instal'lar màquines angleses de filar i de cardar la llana. Era el mes de febrer de 1824. El dia 3, entre les set i les vuit del matí, un grup d'homes i dones de Camprodon, que foren ajudats en la seva acció per altres camprodonins , va entrar a la fàbrica, que estava ubicada al noc, a la sortida del poble, i destruïren les màquines recentment instal·lades. El fet fou denunciat per la propietària, Miquela Lacot, i la Reial Audiència de Catalunya, una vegada comprovats els fets i quan ja havia rebut un informe de l'alcalde de Llanars on explicava i denunciava el que va succeir, va decidir la publicació d'una extensa reial ordre, el juny de 1824, en la qual decretava que s'imposés la màxima responsabilitat a les autoritats de la vila, per tal que mai més no es repetissin fets tan lamentables. Els obrers revoltats foren "perdonados generosamente", tot i que es recordava que les màquines proporcionaven a la indústria "la economia, igualdad y perfección que no se logran con aquellos". La reial ordre
manava, també, que fossin cridats a l'Ajuntament els qui havien protagonitzat els fets , així com els seus pares , esposos i cap de família, per tal d'instruir-los "en el bien que trae el uso de las maquinas". I proposava que s'oferís als obrers que es quedaven sense feina a causa de la introducció de maquinària, treball en l'arranjament de camins i carreteres; així els tindrien
ocupats i podrien mantenir les seves famílies. Si reincidien en l'acte de violència, serien castigats per la justícia. La disposició reial degué tenir èxit, i el ludisme no es va repetir a Camprodon. La indústria va progressar en la modernització i la introducció de noves màquines, cada vegada més perfeccionades.
55
E/s obrers de can Lacol protagonitzaren /III dels primers acres de ludisme de Cata/llnya.
rally 1824.
