15 El capità castellà

tothom i "fou misericòrdia de Deu nostre senyor no averhi un gran scandol" . Don Alonso també la va emprendre contra en Francesc Ferrer i, tot i que era monjo, quan aquest va intentar de queixar-se de la conducta dels soldats, li va dir que si no fos religiós el tiraria al riu lligat d'u na pedra.

A més a més de tots els abusos, els soldats "renegaven de la Nació Catalana", deien els camprodonins.

El veguer i els cònsols varen pujar al castell per a demanar explicacions i canvi d'actitud, i el governador va respondre que els soldats feien molt bé de fer tot allò que feien, i que tenien la seva total autorització. A més a més, va amenaçar tothom que gosés corregir les accions de la tropa i d'ell mateix, dient que els cremaria tots , el poble sencer, doncs tenia poder i força per a fer-ho. Alonso Tarrecón tenia una opinió ben particular i despectiva dels catalans i dels camprodonins, i advertia així a un aristòcrata català: "tant consols com paysans tots son uns traydors picaros gavatxos bagants" i li recomanava que no se'n fiés de cap , "ans que es guarde mas dels naturals dexa vila que dels mateixos gavatxos". Uns dies abans, amb amenaces, havia obligat els veïns del poble a pujar aigua al castell.

Deixant a part tots els excessos, el capità no era gaire honest amb la seva feina ni amb la seva pàtria; es beneficiava de l'estraperlo i permetia als camprodonins que anessin a vendre productes als enemics francesos que estaven tan a prop. Els calia, això si, pagar a don Alonso un ral de cada quatre obtinguts com a benefici.

UI/a de les fOrres del castell. l'única {fil e

queda drew. Alol/so de Tarrecó" va fer COl/struir els quatre ba/llards de la fortificació.

La queixa formal va quedar enregistrada en el llibre del notari de Camprodon, Benet Blanc, i la va signar el batlle, en Lluís Coromina. Però no va servir de res , i el poble va haver de continuar suportant els excessos de l'exèrcit castellà i del seu comandant, al qual, malgrat tot, li degué la reforma i refortificació del castell, amb la construcció, en 1666, dels quatre baluards nous.

Ell temps de la Guerra dels Segadors . a Comprodoll es va emetre mOlledo pròpia, del poble.

40 E ls mercats tenien, antigament, un règim intern que n'assegurava la legalitat i la de les tasques comercials que s'hi realitzaven. La llei venia imposada pel mostassaf, el funcionari municipal encarregat del control de tot allò relatiu al mercat i al seu funcionament. Es tractava sempre d'un home de certa posició, teòricament insubornable, elegit pel consell municipal. Cobrava drets als venedors i comerciants, i també drets derivats dels pesos i mesures que s'havien instituït oficialment. La concessió de mostassaferia li venia, a la població, per privilegi reial, i el radi d'acció del mostassaf afectava moltes de les viles i llocs dels voltants. Camprodon tenia mostassaferia des de temps antics. En 1519, el rei va concedir que el mostassaf de Camprodon pogués exercir el seu ofici en les mateixes condicions i drets que els de Barcelona i Girona, fet que destacava la rellevància de la vila i del seu comerç. En 1630, el consell municipal va comprar al senyor Descatllar les mostassaferies de Llanars, Creixenturri i Bianya, que quedaren incorporades a la de Camprodon, pel preu de 1.000 lliures. El tracte comprenia també el dret de la vila a vendre pa, carn i altres provisions en aquells llocs, així com de tenir-hi fleca, carnisseria, taverna i hostal.

A/gIIIIS !Jrodll('te.\' de mercar 110 eren fàcils de ¡robar li Call/pme/ol/. E" els al/ys cillqllallta l'agllf:;1 feio el pregó de ta ··crida del peix". amb el qual al/III/ciava la mercaderia del l'el/edor amblllalll que havia arribar al poble.

Una de les competències del mostassaf era la de revisar, cada any, els pesos i les mesures; aquests no es varen institucionalitzar a Catalunya fins a 1585, quan el rei, a les corts de Montsó, va decidir que s'acomodessin tots els de Catalunya al sistema de Barcelona, a fi i efecte de "llevar molts i notables inconvenients que resulten de haver-hi diversitat de pesos, mides i mesures" . Per això es va crear una comissió central ,