25 Oficis que es perden

Acabat el procés, els posaven al fum d'una xemeneia on hi cremaven fusta verda, cosa que els feia més resistents, i, al final , els envernissaven.

A can Sala feien fideus. El pri mer que va fer pastes per a sopa va ser en Sebastià Sala i Esquena, que va obrir la fàbrica el 1916. Amb sèmola de blat dur i aigua feien macarron s i fideus. També feien purés, però el producte més avançat de can Sala va ser la "Sopa Sala", la primera sopa instantània de Catalunya. La marca es va enregistrar el 1927. També feien carquinyolis, producte de pastisseria que actualment encara fan.

En la branca del tèxtil, a can Jan filaven la llana i la tenyien, també des del segle passat, emprant en tot un sistema manual. El negoci era d'en Víctor Roman, i venien a tota la comarca i a França.

En Pere Vila va inaugurar una fàbrica de barretines l'any 1800, peça que va produir fins a 1900. A cal Barretinaire hi havien els telers, i a la bassa del mol í del Prat els batans filtraven el teixit que, una vegada cardat, es tenyia. Les barretines les cosien les dones a casa seva, i després es folraven. Es venien a tot Catalunya i a França.

Entre les tradicions artesanes més velles del poble hi havia la dels ferrers. L'Andreu Busquets és el darrer d'una nissaga de treballadors del ferro. Amb el seu pare, en Joan Busquets, i els seus germans, feien eines de tall , ferraven cavalls i bous, feien rodes de carros i carretes i forjaven el ferro. Les aixades, les fangues, les cavadores, les llaures i els arpells els venien als pagesos. Feien ganivets d'acer, amb un acer suec de gran qualitat. I d'entre els ferrers en varen sortir els manyans, especialistes en l'art de convertir el ferro en una peça utilitària. Actualment encara n'hi ha uns quants, a Camprodon. Feien claus, panys, baranes de balcons, llums, reixes, aplics, molls. Amb el mall i el martell, emmotllaven el ferro calent i li donaven formes boniques damunt l'enclusa. A cal Diputat fins i tot exportaven a l'estranger. Era una feina difícil, que requeria molt d'enginy i fortalesa física. Ja ho diu la dita: "per les lletres, un nen de baves; per picar ferro, un home amb barbes" . 59

C Andreu Busquers i els seus germans 1/1/0 roda de carro. Es

l' úllim ferre r de

Camprodoll .

A Camprodon, molta gent de fora hi ve a passar l'estiu. Ja se'n té constància en 1785, quan 43 forasters varen venir al poble durant

la temporada estiuenca. Hi venien a "prendre aires saludables", els mateixos que, en 1856,

devia buscar en Ferran Oliveda, que es féu

construir una casa d'estiu, una torre, al passeig

de la Font Nova.

Poc després va "descobrir" el poble el qui seria l'estiuejant més iHustre i el més estimat pels camprodonins, el doctor Bartomeu Robert. Era president de l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Barcelona, i en 1899 va ser alcalde de Barcelona. En 1901, era el president de la Lliga Regionalista. El Dr. Robert era metge dels aristòcrates i de l'alta

burgesia barcelonina, i des que va venir a Camprodon a passar un estiu va recomanar als

seus pacients l'estada al poble, per a guarir-se de molts mals. Així fou com va començar a venir gent rica de la capital, que aviat seguí els passos dels Oliveda i es va fer construir torres d'estiueig. AI començament, el punt central d'habitació d'aquella colònia estiuenca era el passeig de la Font Nova. En 1897 ja eren 125 les famílies que passaven l'estiu a Camprodon. Els periòdics locals parlaven dels "Iujosos carruajes tirados por briosos caballos que

eruzau la carretera".

Entre les famílies amb més tradició, que ja venien en el segle passat, hi ha els Mas de Xexàs, els Garriga, els Carulla, els Vidal i Ribas, els Sangerman, els Cabot, els Torrella, els Parellada, i fins el cònsol de Bolívia!

Entre els atractius de la vila hi havia el de poder fer excursions pels voltants. Això fou el que va atreure, el 1899, en Miquel Cuní,

membre de l'Associació d'Excursionistes

Catalans. Dels seus dies passats al poble,

en deixà constància escrita en un curiós opuscle, Vuyt dias en Camprodon, on es veu

quina era la mentalitat d'un senyor de

Barcelona que "anava al camp": "un cop

instal·lats a la cambra de la fonda ( ... ) quedàrem encisats del hermós paisatge" . I dels progressos dels camprodonins, diu: "sempre han sigut

amables i servicials amb els forasters, i ara ho

son ab més finura" ( ... ). Es lamenta que els del poble ja no facin servir les barretines, cosa que els devia fer, als seus ulls, més pintorescs. De

l'Associació n'era president un altre enamorat

de Camprodon, en C. August Torras. Era de

Barcelona, i durant els anys vint va presidir el

Centre Excursionista de Catalunya. Aquell

primer promotor de l'excursionisme català,

que va impulsar les obres del xalet d'Ull de Ter, passava els estius a Camprodon amb la seva família.

En 1908, eren més de 1.000 els forasters que estiuejaven a Camprodon. Eren distingits i rics,

i les senyoretes vestien amb gases i mussolines,

mentre que els senyors, elegants, duien barret

i bastó. Es reunien al "Casino de la Unión

Veraniega" i es relacionaven poc amb la gent del poble. Començaven a arribar a final de juny:

les senyores, les criatures, el servei i les dides arribaven amb carrruatges, més endavant amb automòbils, i s'instaHaven; els senyors venien

Aspecte del passeig MariswlIY , zona de les fOrres d' estiueig, al seu començament.