Acabat el procés, els posaven al fum d'una xemeneia on hi cremaven fusta verda, cosa que els fei a més resistents, i, al final , els envernissaven. A can Sala feien fideus. El pri mer que va fer pastes per a sopa va ser en Sebastià Sala i Esquena, que va obrir la fàbrica el 1916. Amb sèmola de blat dur i aigua feien macarron s i fideus. També feien purés, però el producte més avançat de can Sala va ser la "Sopa Sala", la primera sopa instantània de Catalunya. La marca es va enregistrar el 1927. També feien carquinyolis, producte de pastisseria que actualment encara fan. En la branca del tèxtil, a can Jan filaven la llana i la tenyien, també des del segle passat, emprant en tot un sistema manual. El negoci era d'en Víctor Roman , i venien a tota la comarca i a França. En Pere Vila va inaugurar una fàbrica de barretines l'any 1800, peça que va produir fins a 1900. A cal Barretinaire hi havien els telers, i a la bassa
C Andreu Busquers i els seus germans fe~1f 1/1/0 roda de carro. Es l' úllim ferre r de Camp rodoll .
del mol í del Prat els batans filtraven el teixit que , una vegada cardat, es tenyia. Les barretines les cosien les dones a casa seva , i després es folraven. Es venien a tot Catalunya i a França. Entre les tradicions artesanes més velles del poble hi havia la dels ferrers. L'Andreu Busquets és el darrer d'una nissaga de treballadors del ferro. Amb el seu pare, en Joan Busquets, i els seus germans, feien eines de tall , ferraven cavalls i bous, feien rodes de carros i carretes i forjaven el ferro. Les aixades, les fangue s, les cavadores, les llaures i els arpells els
venien als pagesos. Feien ganivets d'acer, amb un acer suec de gran qualitat. I d'entre els ferrers en varen sortir els manyans, especialistes en l'art de convertir el ferro en una peça utilitària. Actualment encara n'hi ha uns quants, a Camprodon. Feien claus, panys, baranes de balcons, llums, reixes, aplics, molls. Amb el mall i el martell, emmotllaven el ferro calent i li donaven formes boniques damunt l'enclusa. A cal Diputat fins i tot exportaven a l'estranger. Era una feina difícil , que requeria molt d'enginy i fortalesa física. Ja ho diu la dita: "per les lletres, un nen de baves; per picar ferro, un home amb barbes".
59
