18 Que vénen els francesos

començar per l'abril, quan les tropes espanyoles del general Ricardos ocuparen el Vallespir i en van fer fora els francesos . El Gran Comitè de la Salut Pública de la Repúbl ica de França, creat el juliol del mateix any i dirigit pel general Dugornier, va expulsar els espanyols d'aquella zona. El dia 4 d'octubre, un batalló francès format per 34.000 homes, capitanejats per Dagobert, va entrar, al capvespre, a Camprodon.

En nom de la República Francesa, va exigir la rendició. L'alcalde major de la vila, Gutiérrez, va respondre el missatge dient que ell defensaria Camprodon i els interessos espanyols fins a l'últim extrem. Quan Dagobert va tornar a amenaçar, la resposta va ser que li enviaria bales per hostatges, i que tancaria les entrades del poble amb cadàvers de francesos.

Els soldats de la República atacaren, disparant bateries des del Tres Creus i la Costinyola, i els de Camprodon varen demanar ajuda a la vila d'Olot. Els olotins van arribar just al pu nt, quan ja havia caigut la Vila de Dalt. Els capitanejava el pri mer tinent de les Reials Guàrdies, Francesc Gómez de Tenas, i van prendre posicions a les Rocasses i a Sant Antoni . Els francesos cregueren que venia un exèrcit nombrosissim i, espantats, optaren per retirar-se. Però encara varen tenir temps de cremar el poble; 128 cases en total, entre elles la de la vila, la presó, el monestir i l'església parroquial. Camprodon va quedar saquejat i malmès.

I encara varen tornar! Pel maig de 1794, l'exèrcit francès va expulsar definitivament els espanyols del Rosselló i va emprendre, altre cop , la invasió de la Península. Pel juny, una partida de 15.000 soldats francesos va entrar a Camprodon. Des d'aquí pretenien conquerir Olot, però el sometent olotí, comandat pel mariscal Vives, els va aturar al Capsacosta. La lluita va ser forta i aferrissada; en Vives en resultà ferit i va marxar a Barcelona, però els olotins continuaren fent la guerra. El 26 de juliol derrotaren els francesos a Rocabruna i pel novembre els van obligar a tornar-se'n cap a França, pel costat de Molló. Camprodon va quedar finalment alliberat, però amb molt mala situació: espoliats els temples, incendiada la vila, atemorida la gent.

Ell la seva estada, des que varell prendre el castell i el poble, els frollC:esos aixecaren p/àl/ols que els permetien de controlar les defel/ses.

Durant la Guerra del Francès la situació era crítica a Catalunya: d'un costat entraven tropes franceses que, amb l'excusa de conquerir Portugal, invadiren el país; de l'altre, hi havia arreu un fort odi popular contra el govern de Madrid i Godoy. El poble no tenia ni rei ni pau, i era dominat per estrangers. Creixia el sentiment d'un alliberament necessari, sentiment que, unit al malestar general i a la crisi, va provocar la situació de guerra. Cada corregiment i cada comarca va col'laborar, organitzant-se militarment, creant exèrcits propis de lluita contra el francès. Sorgiren les Juntes, órgans de govern alternatiu agrupats sota la Junta Superior de Govern de Catalunya, i les companyies de miquelets, batallons de voluntaris o mercenaris que constituïren una força important en la guerrilla, la forma de lluita que va fer possible la resistència malgrat la superioritat, en tots els terrenys, de l'exèrcit regular francès. Però sovint als cossos de miquelets s'allistaven homes sense ofici ni benefici, més bandits que no pas soldats.

A començament de 1808, vistos els esdeveniments de Barcelona i Iler a fer front a la pressió popular, les Juntes i l'Ajuntament de Camprodon varen allistar 56 miquelets, que foren inicialment

Els li/iql/deIs l'orell assalrar l'Ajl/l/ramem ell plena sessió de les Juntes i oq ll estes es varen dissoldre.

mantinguts pel comú de la vila. Més endavant es decidí de trametre'ls a la Junta de Vic per tal que se'n fes càrrec, però aquesta no els va voler i continuaren a Camprodon. Eren una forta càrrega per al poble, que els havia de procurar menjar i soldada. Com que ja no quedaven fons públics, els membres de les Juntes i l'Ajuntament van recórrer als particulars, els quals tampoc anaven gaire abundants de diners. Els miquelets causaven problemes constantment; entraven a les cases de pagès i destrossaven els horts, robaven al poble i,