començar per l'abril, quan les tropes espanyoles del general Ricardos ocuparen el Vallespir i en van fer fora els francesos . El Gran Comitè de la Salut Pública de la Repúbl ica de França, creat el juliol del mateix any i dirigit pel general Dugornier, va expulsar els espanyols d'aquella zona. El dia 4 d'octubre, un batalló francès format per 34.000 homes, capitanejats per Dagobert, va entrar, al capvespre, a Camprodon. En nom de la República Francesa, va exigir la rendició. L'alcalde major de la vila, Gutiérrez, va respondre el missatge dient que ell defensaria Camprodon i els interessos espanyols fins a l'últim extrem. Quan Dagobert va tornar a amenaçar, la resposta va ser que li enviaria bales per hostatges, i que tancaria les entrades del poble amb cadàvers de francesos. Els soldats de la República atacaren, disparant bateries des del Tres Creus i la Costinyola, i els de Camprodon varen demanar ajuda a la vila d'Olot. Els olotins van arribar just al pu nt, quan ja havia caigut la Vila de Dalt. Els capitanejava el pri mer tinent de les Reials Guàrdies, Francesc Gómez de Tenas, i van prendre posicions a les Rocasses i a Sant Antoni .
Els francesos cregueren que venia un exèrcit nombrosissim i, espantats, optaren per retirar-se. Però encara varen tenir temps de cremar el poble ; 128 cases en total, entre elles la de la vila, la presó, el monestir i l'església parroquial. Camprodon va quedar saquejat i malmès . I encara varen tornar! Pel maig de 1794, l'exèrcit francès va expulsar definitivament els espanyols del Rosselló i va emprendre, altre cop , la invasió de la Península. Pel juny, una partida de 15.000 soldats francesos va entrar a
Camprodon . Des d'aqu í pretenien conquerir Olot, però el sometent olotí, comandat pel mariscal Vives, els va aturar al Capsacosta. La lluita va ser forta i aferrissada; en Vives en resultà ferit i va marxar a Barcelona, però els olotins continuaren fent la guerra. El 26 de juliol derrotaren els francesos a Rocabruna i pel novembre els van obligar a tornar-se'n cap a França, pel costat de Molló . Camprodon va quedar finalment alliberat, però amb molt mala situació: espoliats els temples, incendiada la vila, atemorida la gent. 45
Ell la seva estada,
des que varell prendre el castell i el poble, els frollC:esos aixecaren p/àl/ols que els permetien de controlar les
defel/ses.
