9 - Homes d'Església o no tant

un cert temps. Havia estat expulsat de dos convents de franciscans, i es passejava per la ciutat amb sotana i demanava almoina. Aviat va despertar les sospites de la sempre vigilant Inquisició, que el va agafar i el va tancar a la presó, acusat d'heretgia. Li varen tallar, per a vergonya seva, la sotana per sota dels genolls. Mentre era reclòs, un dilluns al matí va assistir a missa, i quan el capellà alçava la Sagrada Forma en l'Eucaristia, li va saltar al damunt i arreplegant l'Hòstia la va llençar a terra cridant: "demonio, demonio."

L'escàndol va ser molt gran. Jeroni Pujades qualifica el fet "d'afer diabólich" i tot Madrid en va quedar ben esglaiat.

La Inquisició va decretar mort de foguera per a l'heretge, i la pena es va aplicar el diumenge 21 de gener a Madrid, i no pas a Toledo, on normalment tenien lloc els actes de fe. El Tribunal ho va decidir així, ja que "al haber sucedido en esta corte pareció natural que el castigo fuera en ella y con solemnidad, po rque en todas partes se supiese". Pujades diu que, en la declaració que va prestar, "dix que era català,

Benel Ferrer va ser cI/registrat ell el Llihre de Baptismes de la parròquia de

Sanla Maria. el 1579. de Camprodó, que's deya ( ... ) Ferrer, que ha sercat tota la Itàlia y que ha poch prengué hàbit de carmelita delcalç en Mataró i lo dexà".

Ferrer, en cap moment no es va arrepentir. La multitud, aplegada al voltant de la foguera, cridava "Viva nuestra sancta fee catholica y muera el hereje"; però uns quants varen arreplegar les cendres del condemnat i les convertiren en relíquies. Es va desencadenar un fet que es pot anomenar de "ferrerisme", de seguidors d'aquella heretgia, que idolatraven Benet Ferrer, màrtir. El cas va portar cua, i a la Santa Inquisició li va costar força temps i esforç desfer-se del problema. Se'n va parlar temps. El propi Quevedo va utilitzar el cas com a exemple de la maldat dels catalans, per a qui tan poc apreci tenia. Escriví: "Benito Ferrer, que fué catalan y hereje, se vi no a Madrid sólo a arrebatar a un sacerdote la Hostia Consagrada ( ... ) halló semejante sacrilegio jamas disposició n, no sólo digo en animo de castellano, sinó en judaizante, moro ni hereje? ( ... ) en resumidas cuentas, que para cometer actos como los del fraile no existe especie como la catalana".

28 A I mig de Camprodon, entre la Vila de Dalt i la Vila de Baix, s'aixeca un turó que encara restes de muralla. Es una defensa natural, un lloc segur que servia de protecció, un punt d'observació i de control de tota la vall. AI turó, de nom puig de les Relíquies, s'hi va construir el castell de Sant Nicolau. El nom de les Relíquies ve d'unes suposades restes de sant o santa trobades antigament a l'indret.

La fortalesa es va edificar en el segle XII, quan l'abat del monestir va obtenir permís del rei per a traslladar-se , amb els monjos i els camprodonins, a aquell lloc "més alt i més segur". En 1249, Jaume I va rebre, junt amb el poble, aquest castell. En aquella època, al turó hi havia una petita comunitat d'artesans i botiguers, que el rei tractava de protegir de la competència dels del poble atorgant-los privi legis especials.

Amb els atacs dels francesos, constants en la història de Camprodon, el castell tingué el seus moments de màxima importància. El primer d'aquests atacs fou el del segle XIII, quan el rei francès intentava envair Catalunya. En 1381, Pere el Cerimoniós va concedir a la vila que gravés amb una taxa especial els aliments, i que amb els guanys restaurés el castell, malmès en la guerra contra el rei de

El caslell és 1/11 element c1all ell la cOl/stitució del poble. i. a llegades, ha estat

ideaU/mL

Mallorca. Durant la guerra civil, un destacament va ocupar el castell, i encara en 1510 els documents parlen de l'estat lamentable de la fortificació.

AI segle XVII, el castell de Sant Nicolau va adquirir protagonisme en moltes ocasions: en 1655 l'ocuparen els francesos, que en varen ser expulsats al cap de 4 anys pel general Próspero Totavila i el seu destacament. Els invasors varen tornar el juliol, amb 3.000 cavalls i 5.000 infants, però de nou foren vençuts pels catalans. Els presoners, que eren molts, van ser portats