un cert temps. Havia estat expulsat de dos convents de franciscans, i es passejava per la ciutat amb sotana i demanava almoina. Aviat va despertar les sospites de la sempre vigilant Inquisició, que el va agafar i el va tancar a la presó, acusat d'heretgia. Li varen tallar, per a vergonya seva, la sotana per sota dels genolls. Mentre era reclòs, un dilluns al matí va assistir a missa, i quan el capellà alçava la Sagrada Forma en l'Eucaristia, li va saltar al damunt i arreplegant l'Hòstia la va llençar a terra cridant: "demonio, demonio." L'escàndol va ser molt gran. Jeroni Pujades qualifica el fet "d'afer diabólich" i tot Madrid en va quedar ben esglaiat. La Inquisició va decretar mort de foguera per a l'heretge , i la pena es va aplicar el diumenge 21 de gener a Madrid , i no pas a Toledo, on normalment tenien lloc els actes de fe. El Tribunal ho va decidir així, ja que "al haber sucedido en esta corte pareció natural que el castigo fuera en ella y con solemnidad , po rque en todas partes se supiese". Pujades diu que, en la declaració que va prestar, "dix que era català, Benel Ferrer va
ser cI/registrat ell el Llihre de Baptismes de la parròquia de Sanla Maria. el 1579.
de Camprodó, que's deya ( ... ) Ferrer, que ha sercat tota la Itàlia y que ha poch prengué hàbit de carmelita delcalç en Mataró i lo dexà". Ferrer, en cap moment no es va arrepentir. La multitud, aplegada al voltant de la foguera, cridava "Viva nuestra sancta fee catholica y muera el hereje"; però uns quants varen arreplegar les cendres del condemnat i les convertiren en relíquies. Es va desencadenar un fet que es pot anomenar de "ferrerisme", de seguidors d'aquella heretgia, que idolatraven Benet Ferrer, màrtir. El cas va portar cua, i a
la Santa Inquisició li va costar força temps i esforç desfer-se del problema. Se'n va parlar temps. El propi Quevedo va utilitzar el cas com a exemple de la maldat dels catalans, per a qui tan poc apreci tenia. Escriví: "Benito Ferrer, que fué catalan y hereje, se vi no a Madrid sólo a arrebatar a un sacerdote la Hostia Consagrada ( ... ) halló semejante sacrilegio jamas disposició n, no sólo digo en animo de castellano, sinó en judaizante, moro ni hereje? ( ... ) en resumidas cuentas, que para cometer actos como los del fraile no existe especie como la catalana".
27
