natural i pesa 100 kg; el varen comprar, el 1948, els solters i joves del carrer València, i pagaren 5.000 ptes. Els Jueus, o pas de la Flagel-lació, és dels veïns de Freixenet, que el varen comprar, en els anys
quaranta, per 7.109 ptes. És còpia d'una obra original d'en Martí Casadevall i Mombardó, d'Olot. Els de can Quadrado varen pagar el pas del Sant Sepulcre, un dels més bonics, i la família Surinyach el de l'Oració a l'Hort. La Dolorosa i la Ruqueta són de l'església; aquest darrer pas va costar 6.200 ptes. Quan es va recuperar la tradició, l'any 1986, també es mobilitzaren els portadors, o els continuadors d'aquells, familiars o amics.
La junta intentarà que, en els propers anys, surti també la imatge de la Pietat, que és a)a capella dels Dolors de l'església parroquial. Es una imatge de l'escultor Ramon Amadeu, que data del segle X VIII i és una de les joies de la parròquia. Els passos els acompanya el Cor, format per la Coral Camprodon, que interpreta cants propis de la passió de Jesús, com l'Stabat Mater, composició antiga i atribuïda a Jacopone da Todi. I encara hi ha un altre integrant, un dels elements més destacables: la formació de romans, els soldats, els manaies. Són 69 homes, nois i nens;
perquè també hi ha tropa menuda. Estan organitzats com si fos un destacament romà, que és el que representen, amb comandament, centurió, decurió, optió, banderer, lictors,
guionistes i tropa. La 11 Optiada és la dels cornetes, els timbalers i els bombos, i compta amb un macer, un infant, un mestre de banda i un botzinador. Els soldats romans marquen el pas, porten els pendons i reten
homenatge al Crist; la seva missió és la d'acompanyar els passos, però han esdevingut els autèntics protagonistes. El pas de Salli Joall, amb els portadors \}estinr les tradicionals vestes. Es el pas dels veïns del carrer València.
Des de 1986, als carrers de Camprodon, la nit del Divendres Sant, hi torna a haver dol i cera. Un poeta del poble, Oriol Molas i Grau ho descriu d'aquesta manera:
"Enmig del silenci se senten, pausats, els primers compassos del rèquiem, la nostra missa per a difunts. A poc a poc, entre la/oscor, apareixen lluents les robes i les armes dels incrèduls. Més enllà, la cera regalima calenta i degoteja sobre l'empedrat del carrer. Passen, a cops de ritme, les escenes: silencioses entre els tambors, balancejant les vestes morades, roges, negres. Balancejant~se. Llavors, altre cop, se'ns ajunta aquell dolor tan aspre al cantó del pit:
Un trist udol de llop errant ha baixat a fer·nos companyia. És ben amarg i trist aquest capvespre. Un carro d'homes d'ulls clucs ara passa plorant.
Aquesta nit han soterrat un Crist."
93
