ENTREVISTA
► Per: César De Pablos · Fotos: @elcokedelasfotos
Maria MOLES: “Jugar amb la selecció és una sensació extraordinària”
Com a capitana de la selecció Sub-19 femenina, la Maria Moles va comandar el conjunt nacional en una heroica gesta al Campionat Preeuropeu de la categoria, on Andorra, amfitriona del mini torneig del Grup B5, va batre 1-0 i 1-3 a les seleccions de Geòrgia i Armènia, respectivament, amb dues anotacions de Moles des del punt de penal. Si bé la derrota 6-0 contra Eslovàquia va truncar les aspiracions de les andorranes, la jugadora del Levante Las Planas recorda aquells moments amb il·lusió i ja posa la mirada en el seu futur. El Campionat Preeuropeu Sub-19 Femení va ser històric no només per la implementació d’un nou format competitiu, sinó també per la vostra participació, especialment a la segona volta. Com vas viure el desenvolupament d’aquest torneig? Sempre ha estat especial jugar a la selecció, perquè és representar el meu país. Personalment, soc molt conscient que és una oportunitat que ens dona Andorra. Pel bo i pel dolent, som poquetes les noies que juguem a futbol al país, però almenys gaudim d’aquesta oportunitat que, a països amb molta més població, pot resultar molt més difícil.
de líder i tirar del carro en els moments difícils, d’animar les meves companyes. En el moment de xutar els penals, sí que vaig sentir l’obligació d’assumir-ne la responsabilitat malgrat que, essent central, no estic acostumada a marcar gols (riu). Penso que els penals s’han de xutar amb confiança i en aquell moment estava molt convençuda, així que em vaig dir: “endavant!” (Riu).
Ara ets defensora central, però també jugues de migcampista. Sí, bàsicament jugava de mig centre durant els meus inicis. A tothom li agrada marcar gols i és aquest l’objectiu del futbol, però jo sento una especial devoció per defensar. Vas jugar la segona volta Suposo que això m’ha fet ticom a capitana. rar posicions enrere, però, al Jugar amb la selecció és una sensació extraordinària. Fer-ho amb la Sub-19, portant final, jugo on el míster em digui. Al Levante Las Planas el braçalet de capitana, és molt més que simbòlic, perquè també faig de lateral moltes vegades. és una passió que tinc molt arrelada a dins i que no sé explicar-la molt bé (riu)... m’emociona molt. En ser de Què va representar per tu i les teves companyes les jugadores més grans del grup, vaig agafar la responsa- defensar els colors d’Andorra al nostre país, amb la bilitat de posar-me l’equip a l’esquena, de somiar en gran nostra gent? i d’intentar reflectir l’esforç al camp. Afortunadament, Amb la Tere Morató i la Maria Ruzafa, soc de les primeres així ho vam fer i vam aconseguir dues victòries en tres i de les poques jugadores que hem fet el salt de jugar fora d’Andorra, que era bàsicament una cosa desconeguda, ja partits. Això és motiu d’orgull. que, de referents femenins i masculins, n’hi ha poquets. Et va pesar aquesta responsabilitat? Andorra és una zona de confort en la qual s’està molt bé, No. Ser capitana es tracta de ser una jugadora més. No però jugar fora t’obre els ulls i et fa apreciar més el fet de hi ha cap privilegi, sinó l’objectiu de fer valer el sentiment jugar davant el teu públic. Ens vam sentir com a casa.
“Tenir a Alèxia Putellas i companyia ens fa veure que aquelles fites que semblaven llunyanes ja no ho són tant”
20
| DONA SECRET | Núm. 86 · Maig 2022
