ENTREVISTA
Júlia AMOR: ► Text i foto: César De Pablos
“Vull continuar essent fidel a mi”
És Laurediana, té 22 anys i, fins fa poquet, era estudiant de Creació i Producció Musical. Les seves conviccions són molt presents en cada vers de les seves cançons i, en cadascuna d’elles, Júlia Coll, sota el nom artístic Júlia Amor, coqueteja amb el synth pop i el dream pop, gèneres amb els quals vehicula poderoses lletres autobiogràfiques que busquen donar veus a altres dones. L’abril passat, va presentar el single ‘Súper extraño’ a la sala Taro de Barcelona. Per a les persones que encara no et coneixen, qui és la Júlia Amor? És molt diferent a la Júlia Coll? La realitat és que no hi ha tanta diferència entre la persona i el personatge. Jo també soc la Júlia Amor. M’agraden les arts i crec que soc molt sensible. També m’agraden molt els animals (riu). Vas néixer a Andorra, però vas començar a descobrir aquesta vena artística i musical a Barcelona. Com es va donar? He crescut a Sant Julià de Lòria, un poble súper tranquil, però després vaig marxar a estudiar Creació i Producció Musical, a Barcelona, on he pogut descobrir el món de l’art i la música, a través de locals, bandes i tot aquell moviment que, a Andorra, encara no hi és.
amb el qual em sentia més còmoda. Amb Chri Blau, ja treballàvem junts i portàvem una feina molt enfilada. Suposo que estar junts durant les 24 hores del dia ens va permetre enfocar-nos més en l’EP. L’amor, la inseguretat i l’autosuperació són temes freqüents en les teves lletres. És aquesta una manera d’expressar experiències viscudes en la teva pròpia pell? La meva música sempre parteix des d’una experiència personal, del que sento i del que visc. La salut mental és un tema que sempre m’ha interessat i que he tingut la facilitat d’entendre. Inevitablement, això estarà present en les meves cançons.
També reivindiques les dones que han patit violència, que busquen superar els seus traumes. Partint del que em coLa teva música té molt a veure amb el synth i el dream mentaves anteriorment, també has estat objecte de violènpop. Com van ser els primers contactes amb aquests gène- cia o maltractament? res no gaire comuns en l’actualitat? Sí, maltractament amb totes les lletres. Però aquí la pregunta és: Quan era petita, escoltava música dels 80 amb els meus pares, “quina dona no ha patit violència?”. És difícil trobar-ne una. però només la que arribava a Andorra. M’he adonat que, a Barcelona, hi ha una cultura musical i referències difícils de trobar Com ho vas afrontar? aquí. Sempre he escoltat pop, però crec que la meva preferència He tingut la sort de comptar amb els meus pares, sempre. Els s’ha donat a partir de la barreja entre aquest gènere, la influència meus amics de Barcelona també han estat un suport molt immusical dels meus pares i l’experiència que he acumulat a Bar- portant. celona. Després d’aquesta experiència, quin missatge busques Quan et vas capbussar a fer música d’aquest tipus? transmetre a les víctimes de violència? Durant la quarantena. En aquell moment no tenia molts ma- Que no cal esperar que la teva parella t’agredeixi físicament per terials i vaig començar barrejant cant amb música electrònica. buscar ajuda. Moltes vegades restem importància als senyals que Va ser com redescobrir una part del meu passat i de trobar l’estil poden ser indicatius de violència i creiem que les agressions són
26
| DONA SECRET | Núm. 86 · Maig 2022
