Dona Secret Nº91: Conxita Marsol (Octubre 2022)

N L O C K T H E P O W E R O F Y O U R R A D I A N C E

T h e O p a l E f f e c t P R O J E C T P R I S M A T I C L I G H T .

E R E H A U S S E U R D ’ É C L A T | T H E L U M I N I Z I N G F A C E E N H A N C E R

Conxita Marsol

Francesc Galobardes

Jose Pozo

Saumell

Everslastream

Aniversari

a Bàsic

incorpora

Trobada de Petits Estats de la Creu Roja

La JOCAND estrena ‘Troianes’

Obra de teatre ‘Infarto: ¡No te vayas a la luz!’

Gala Pere Valls

Expo MAVID

Neix Thinking Luxury

Presentació de l’escola de crupiers

Conferència Dr. Manuel Sans i Segarra

Pyrénées Motors torna a la Fira d’Andorra

Torneig Social de Golf d’AnyósPark, CISA i KW Andorra

11è Open Internacional de pitch&putt Andorra 2022

Andorra al Trial de les Nacions

Trofeu Andorra la Vella de Bàsquet

Fitness Party Weekend a Princiesport

Olympus Race

‘Saltoki Sport Xperiences’

Campionat Europeu de Patinatge Artístic

Andorra Rally Fullslip

infantil ‘Soc feliç’

Queen Forever

Escaldes rep 5.000 euros d’Okupa’t

Gil Grandjean Moles i Sacha Perriguey

Modelsy Artists Andorra

de la Sardana

de Bruixeria

136 Sant Julià Vila Medieval

Edició d’Enfira’t a Encamp

Diada Mare de Déu de l’Oratori

Llibre

Festa Major d’Ansalonga

Sabors d’Estiu

1a Edició de l’Andorra Taste

156 Intens Oktoberfest a The Boss

Tast de vins al restaurant

dels Pessos i Molí dels Fanals

Inauguració Restaurant Andrea

DermAndTek: solucions plàstiques a processos oncològics

Benestar i bellesa Dr. Moscatiello

Tips de Gala Foreo

El look de les celebritats

l’aniversari de la Cloe

Social

Sonia Cruz, assessora d’imatge

MARSOL Conxita

el tancament d’un cicle

Queda poc més d’un any per culminar el seu mandat com a cònsol major de la parròquia d’Andorra la Vella i, evidentment, s’obren moltes interrogants sobre el seu futur com a política. El nom de Conxita Marsol, per sort o per desgràcia, està en la boca de tots, no només per encapçalar la transformació urbanística de la capital i Santa Coloma, sinó per la seva fermesa i determinació a l’hora de plantejar-se projectes desafiants. Amb les eleccions generals a tocar, la cònsol major fa un balanç de la seva gestió.

Per què va escollir en un moment determinat ficar-se de ple al món de la política?

Per circumstàncies de la vida, per dir-ho d’alguna manera (riu). Jo era la secretària general del Comú d’Andorra la Vella i aleshores mai no havia pensat que em dedicaria a la política, però no va ser fins un temps després que deixés el Comú -perquè em van con vidar a marxar-, que em va arribar una proposta política per anar com a número dos de la llista de l’Albert Pintat, i la vaig acceptar. Sí que portava el cuquet de la política, però a vegades les coses surten inesperadament.

Precisament, aquestes circumstàncies inesperades la van obligar a interrompre momentàniament la seva carrera professional. No se’n penedeix?

Sí, una mica sí que me’n penedeixo, perquè és cert que m’agra dava molt la meva carrera professional i encara m’agrada, però, per un altre costat, reconec que m’ha omplert molt el fet de ser cònsol d’Andorra la Vella. Per mi també és important fer coses que, personalment, em satisfacin.

Què és el que més l’apassiona de la seva activitat política?

Treballar per la ciutadania. Fer coses perquè la parròquia evolu

cioni en positiu, que la gent hi treballi, que els nens hi tinguin parcs, que els carrers estiguin nets. M’agrada que la gent estigui contenta i que els puguem oferir molt des del Comú.

A banda de la seva carrera profes sional, ha hagut de renunciar a al gun altre aspecte per donar conti nuïtat a la seva carrera política?

A banda de la part professional, no gaire. Quant als aspectes fa miliars i personals, més o menys he pogut compaginar-los amb la vida política.

Entenc que aquest segon mandat ha estat més complicat que el primer arran de les circumstàncies marcades per la pandèmia, pels efectes de la guerra, entre altres factors. Hi ha alguna diferència destacable entre aquest i l’anterior mandat?

La diferència més gran és que ara hi ha una coalició de tres grups (DA, SDP i Liberals) i representants independents, mentre que el primer mandat el va encapçalar un equip de DA i independents. És cert que la pandèmia ha estat un factor determinant, però he continuat amb molta intensitat i amb les mateixes ganes del pri mer dia.

El fet de governar sota el format d’una coalició li ha dificul tat el seu mandat?

Tot ha estat perfecte. Podríem dir que ha estat encara millor, ja que veus punts de vista diferents que a mi m’agrada escoltar. Això m’ha ajudat a prendre decisions més genèriques que abans.

La situació política està particularment efervescent i això es percep als debats dels diferents temes que afecten la ciutadania. En aquest sentit, considera que la seva re lació amb l’oposició és cordial o dolenta?

Crec que tenim una relació cordial, però és veritat que hi ha moments en què els models i la manera de pensar i de fer són diferents i, a vegades, incompatibles. Però, personalment, la relació amb els membres de la minoria és cordial, malgrat les diferències polítiques.

Com definiria el seu estil de lideratge?

Soc una persona a la qual li agrada treballar i encapçalar nous projectes. És cert que m’agra da anar endavant, perquè penso que l’exemple s’ha de donar treballant. És en aquests mo ments quan els equips et segueixen i et recol zen, així que penso que, en efecte, el meu estil de lideratge és el del treball.

És vostè millor política o millor gestora?

Crec que soc millor gestora, ja que penso que soc una mica ‘naïve’ en la política. Em crec moltes coses que després resulten ser tot el contrari del que havia imaginat (riu). Penso que fer política és molt difícil, molt difícil.

Quines són les característiques que la fan una gran gestora?

Considero que tinc capacitat de treball, d’or ganització i podríem dir que de lideratge. Això ajuda al fet que puguis gestionar bé els reptes del dia a dia. Em refermo, penso que soc millor gestora que política.

És de l’opinió que les dones, malgrat que encara queda molt per recórrer, estan assolint un protagonisme més rellevant en un món com el de la política dominat pels homes?

A nivell polític, sí. Penso que cada vegada hi ha més dones en llocs importants de la política. Ara mateix hi ha una síndica general, que mai no n’havíem tingut a aquest país, però, a part d’això, el Govern i els comuns tenen moltes més dones que abans. Jo mateixa, durant els dos mandats, he fet una llista paritària però sense fer cap esforç. Tot ha sortit natural perquè ja no penses en un dilema d’homes i dones, ja que per mi som tots iguals. Jo miro les capacitats de les persones. Però, en definitiva, valoro positivament que hi hagi més dones en el món de la política.

Des de la seva perspectiva, la política andorrana és encara mas clista?

Crec que la política ja no és masclista en aquest país. Andorra té quatre dones com a cònsols majors, també hi ha moltes dones conselleres. Jo, que en moltes ocasions he participat en la confec ció de llistes, mai no he vist que s’aparti de la política una persona pel fet de ser dona.

Com altres cònsols i el mateix Executiu, vostè ha hagut de batallar amb una pandèmia i amb la crisi sanitària, econò mica i social que això comporta, però sembla que la situa ció no ha afectat gaire la seva gestió al capdavant del comú. Com ho ha pogut gestionar amb tant d’èxit?

La clau ha estat treballar molt, com t’he dit abans. Crec molt en el treball. És cert que és fonamental comptar amb bons equips. En aquell moment, quan encara érem als inicis de la pandèmia, no saltres ens vam plantejar que havíem d’aixecar el cap i continuar treballant, que no ens podíem deixar ensorrar per la situació. Cal recordar que vam continuar treballant per donar servei als ciuta dans, que és per qui treba llem, i vam adjudicar obres enmig de la pandèmia. És fonamental fer projectes, crear confiança i que els privats creguin en la parrò quia i el país, crear llocs de treball i generar riquesa per a tots. Si bé el primer mes va ser dur i ens va descol·locar, vam assumir que havíem de continuar, ja que som un país turístic i amb moltes necessitats que requerien una reacció ràpida. I penso que ho vam aconseguir.

Per prioritats, quines són les accions més rellevants que espereu implementar en aquest mandat, després de les ja realitzades?

“Reconec que m’ha omplert molt el fet de ser cònsol d’Andorra la Vella”

La plaça del Poble és una de les assignatures pendents que te nim, així que ens agradaria poder renovar-la l’any vinent. Aviat tindrem la plaça del Casino i la connexió directa amb l’avinguda Meritxell. També tenim la connexió amb Casa de la Vall i, pròxi mament, tindrem un enllaç més directe amb el carrer Prat de la Creu, així que la nostra política comunal se centrarà en aquesta obra a la plaça del Poble. I com no, el recinte multifuncional que s’ha de construir a l’entorn de l’Estadi Comunal.

Pot avançar-nos els detalls o característiques d’aquesta re forma?

Farem un concurs d’idees que sortirà ara a la tardor. És una plaça molt gran, de molts metres de superfície, però sí que volem fer una connexió amb el Prat de la Creu més directa que la que te nim actualment. També caldrà arreglar els accessos a l’avinguda Meritxell i la plaça Rebés, pavimentar el terra de la plaça del Poble i fer que l’estètica sigui coherent amb la plaça del Casino, motiu pel qual també hem hagut d’esperar una mica més per enlairar el projecte. Crec que aquest serà un els projectes més importants a realitzar, tot i que encara ens queda una petita cosa a fer a San ta Coloma, que és culminar el passeig general fins a Andorra la Vella. Aquest projecte també m’agradaria enllestir-lo l’any vinent.

Alguna cosa més?

Coses a fer, n’hi ha moltes! Encara hi ha carrers per arreglar, però el Multifuncional és una assignatura pendent que, encara que

no depengui únicament i exclusivament del Comú d’Andorra la Vella, per a mi és molt im portant. També volem continuar treballant en el desenvolupament d’habitatge a preu regulat. Aquests són els temes més sensibles.

Les obres a Santa Coloma són la punta de llança dels últims anys de la seva gestió. Tant és així que, en el marc de la Festa Major del po ble, el mossèn la va congratular públicament per la vostra feina.

Durant els darrers dies, he rebut moltes mos tres d’agraïment per l’esforç que hem fet, per què els ciutadans constaten que hi ha hagut un treball important. Et pot agradar més o menys el resultat, però, en general, es nota el canvi positiu que ha patit Santa Coloma. Fa pocs dies, un ciutadà em deia: “la gent no se’n recorda, però quan plovia una mica in tensament ens inundàvem”. Ja no és només la millora estètica sinó la funcional. Allà hi ha molta obra feta, no només la que es veu. S’hi han fet parcs, s’hi han fet zones esportives... Santa Coloma s’ho mereixia. A Andorra la Vella, també s’hi han fet molts canvis. Hem intentat fer una parròquia per a les persones, una parròquia agradable on hi hagi vida.

És cert que, a primer cop d’ull, salten a la vista els canvis morfològics que està experimentant la capital, però quins han estat els avenços més importants que heu implementat en aquest mandat?

A banda de Santa Coloma, penso que entre les obres més importants cal mencionar el canvi total de l’avinguda Meritxell, en la qual hi ha hagut una ampliació substancial en la zona de vianants. Aquest ha estat un canvi de visió i de concepte comercial que per met que els ciutadans hi passegin i no només l’utilitzin per fer encàrrecs. Sens dubte, aquest és un dels canvis més importants, però també cal destacar el carrer Callaueta, on abans hi havia en trada i sortida de cotxes, però que ara permet que els nens puguin reunir-s’hi a jugar. La transformació del Parc Central en un espai d’art també forma part d’aquesta visió de fer una parròquia per a les persones. El fet de portar la Festa Major a la plaça Guillemó, quan abans estava amagada, també és un canvi considerable. El Poblet de Nadal també n’és un bon exemple, així com la cons trucció de nous parcs infantils i la connectivitat entre Andorra la Vella i Santa Coloma. No només són importants les infraes tructures sinó tota la resta d’iniciatives. En definitiva, es tractava

“És cert que la pandèmia ha estat un factor determinant, però he continuat amb molta intensitat i amb les mateixes ganes del primer dia”

de convertir Andorra la Vella en una ciutat moderna amb molts serveis per als ciutadans, còmoda i sostenible.

Si bé ha destacat els aspectes positius de la seva gestió, segur que també hi ha hagut problemes importants. Podria des tacar-ne els més rellevants?

Si hem de fer menció del problema més significatiu i genèric, sens dubte és la pandèmia, ja que ens ha marcat a tots i hem hagut de lamentar la pèrdua de moltes persones. Però, a banda de la uni versalitat i generalitat de la pandèmia, l’incendi dels Serradells va afectar molt a Andorra la Vella. Aquell va ser un dia molt trist per la parròquia, pel Comú i per a mi personalment, tant pel que aleshores vam patir com pel que representava. Potser molta gent tampoc no se’n recorda, però, pocs dies després d’arribar al Comú, vam haver de desallotjar 500 persones del carrer Ciutat de Valls a causa del perill de caiguda d’unes pedres. No va ser fàcil prendre aquella decisió tan dura, però, afortunadament, vam po der assegurar la pedra i tothom va poder tornar a casa seva.

Esteu contents amb els resultats dels Serradells? Sí, totalment.

Ens recorda el pressupost?

Cap a 4 milions d’euros. Ara comencem amb les obres de la pis cina exterior, que ja estaven previstes, però es van ajornar per po der garantir el servei aquest estiu. L’any vinent tindrem enllestida aquesta obra que acabarà de constituir el Centre Esportiu dels Serradells com a un punt important de la parròquia.

No parlem de problemes tan greus, però sí d’entrebancs. Com està el tema del telecabina al Pic del Carroi? El projecte està aparcat definitivament o és una oportunitat de futur?

Crec que és una oportunitat de futur. Aquell sí que era el mi llor moment. Aleshores nosaltres ens vam animar molt per voler construir l’estructura a peu de pista i poder arribar a Pal, però crec que aquest va ser el nostre error. És per això que et deia abans

que potser no era tan bona com a política (riu). Si nosaltres ens haguéssim centrat en la idea inicial d’anar a Carroi i, en una segona fase, plantejar-nos anar a Pal, segurament el telecabina s’hi estaria construint. El Comú de La Massana estava obert a la proposta i teníem l’oportu nitat de ser a peu de pista. No podíem deixar passar l’oportu nitat. Ens la vam jugar i no ens va sortir bé del tot. Hi crec fer mament, però penso que ara no és el millor moment de fer-ho, perquè els costos han augmen tat a causa de la guerra i altres variables, però penso que, en un futur, aquest podria ser un gran atractiu per a la parròquia d’An dorra la Vella i s’ha de mantenir conjuntament amb la reserva o parc natural que hi ha d’haver al voltant d’aquest projecte.

Per què creu que la iniciativa no va prosperar?

Perquè els pressupostos es do blaven. Si fer el telefèric al Pic de Carroi costava uns 20 milions d’euros, fer-ho arribar a Pal in crementava el cost general fins als 40 milions d’euros. Nosaltres volíem que la totalitat de la in versió fos privada, no comunal, perquè ens havíem compromès amb això. Fins als 20 milions, el projecte era assumible per l’empresa privada, però també va coincidir que La Massana havia de sotmetre la iniciativa a referèndum. Diferents circumstàncies ho van complicar.

Quan ja encara la recta final del segon mandat, quina ha estat l’actuació de la qual està més satisfeta?

No vull destacar-ne cap, perquè n’hi ha tantes i cadascuna és im portant en funció de les persones. Per als nens, els parcs són fona mentals; per a la gent que s’estima més passejar, la connexió entre Andorra la Vella i Santa Coloma és important. Cada persona viu la seva experiència amb una percepció d’importància molt dife rent, per tant crec que, poder fer d’aquesta una parròquia molt més habitable és el que més m’agrada. Si no em quedés més remei que triar-ne una, sens dubte seria l’avinguda Meritxell, perquè va ser la primera i va marcar el punt de sortida de tota aquesta trans formació. Però Santa Coloma també hi compta.

Ja ens avançava que un dels seus objectius és acabar d’enllestir el projecte de l’Edifici del Multifuncional. Malgrat que Govern en té l’última paraula, des del Comú d’Andorra

la Vella s’estan fent gestions perquè la iniciativa sigui una realitat?

Sí. Nosaltres no hem parat de fer propostes i de parlar-ne. I ara en veiem el resultat, està confirmat l’emplaçament, a l’entorn de l’Estadi Comunal.

I quin seria el millor espai per construir-hi aquest edifici?

Com deia, el millor terreny és on hi ha l’Estadi Comunal, n’estic convençuda. És cert que nosaltres el volíem davant de Govern, però, malgrat els aspectes legals que no ens ho permeten, en veu re la magnitud de l’envelat del Cirque du Soleil, ens hem adonat que realment aquest no seria el lloc adequat per acollir l’Edifici Multifuncional. A vegades hem de ser capaços d’assumir la realitat i, en aquest procés, hem descobert que el terreny si tuat a tocar de l’Estadi Comunal pot ser un espai idoni, ja que respira més i es po den compaginar totes dues instal·lacions per configurar una millor oferta d’activi tats i, fins i tot, construir-hi un aparca ment subterrani. Aquell terreny serà del Comú d’Andorra la Vella més tard o més d’hora, per tant, crec que és un bon lloc per edificar-hi el funcional, especialment perquè és un espai molt cèntric i això va ser una evidència quan s’hi va fer l’Andorra Mountain Music.

Però també quedava pendent la reforma del mateix Estadi Comunal.

Tenim l’avantprojecte, de fet, però el projecte en si mateix havia quedat aturat mentre esperàvem els resultats de les converses so bre la ubicació del multifuncional. Volíem evitar que, per preci pitar-nos a renovar l’Estadi Comunal, no s’hi pogués fer l’Edifici Multifuncional. El Comú d’Andorra la Vella tirarà endavant la reforma de l’Estadi Comunal tal com estava previst, però no abans d’acabar els Jocs dels Petits Estats d’Europa. Per tant, estem molt satisfets, perquè tindrem un Estadi Comunal renovat, amb pista d’atletisme, i al costat aquest recinte tan necessari que per metrà acollir esdeveniments de tot tipus i durant tot l’any. Serà un revulsiu per a la parròquia i per al país.

Ja que la situació general de l’FC Andorra està més encami nada, l’Estadi Comunal es dedicarà a l’atletisme?

Nosaltres apostem molt per l’atletisme. Aquest complex, a més de l’atletisme, també servirà per acollir el rugbi i altres clubs de la parròquia. El que sí que és clar, és que farem un estadi amb les mides reglamentàries, amb gespa híbrida, perquè s’hi puguin disputar partits oficials sense cap problema.

En el marc de l’últim Concèntric, vostè va apuntar que en cara hi havia coses a fer per reactivar diferents zones comer cials d’Andorra la Vella. Quines accions teniu previstes en aquesta matèria?

L’eix principal (avinguda Meritxell) funciona molt bé, no tenim cap botiga tancada i cada sector ha trobat el seu espai, però sí que estem treballant per reactivar l’avinguda de Santa Coloma i l’inici de l’avinguda d’Enclar. Hem encarregat un estudi, conjuntament amb la Cambra de Comerç, i estem valorant enfocar aquella zona al comerç de productes i serveis relacionat amb el motociclisme.

“La relació amb els membres de la minoria és cordial, malgrat les diferències polítiques”

Hi estem treballant. Som conscients que aquesta ha esdevingut una zona magnífica per a la parròquia.

Per la part que li pertoca al comú, com es pot millorar la mobilitat a Andorra la Vella i quines són les mesures que implementaran en un futur per solucionar aquest proble ma?

El 2019 vam engegar la mesura de fer gairebé gratuït el servei del Bus Comunal, a un preu simbòlic de 0,10 euros. Fins i tot, per a la gent gran i els joves, aquest servei és totalment gratuït. Els resultats han estat tan favorables que, només començar aquest any, vam haver d’ampliar les línies. Aquesta és una bona mesura per treure cotxes del carrer. Recentment, també hem implementat la prova pilot de l’aparca ment dissuasiu de Santa Coloma, perquè la gent que treballa al Centre d’Andorra la Vella pugui deixar allà els seus cotxes i evitar que aquests vehicles congestionin la parrò quia. També vam implementar el ‘Metro Minut’ perquè tothom sabés quan es tarda en arribar caminant d’un lloc a l’altre. Al final, moltes persones ens hem adonat que estalviem més temps caminant que buscant una plaça d’aparcament i deixar allà el cotxe.

Col·laboreu amb Govern per trobar solucions relacionades amb la mobilitat?

Sí, per descomptat. Hem col·laborat amb Govern amb la posa da en marxa del bus gratuït nacional, fent que les persones que agafin l’abonament nacional també tinguin accés gratuït a l’abo nament comunal. També continuarem amb l’activació de més ‘Zones 30’ perquè molta més gent valori la idea de caminar o agafar el bus. Hem de continuar treballant-hi.

Com està funcionant l’aparcament dissuasiu de Santa Coloma? N’esteu satisfets?

Hem d’esperar una mica més per tenir-ne dades, ja que aquest pàrquing va entrar en funcionament no fa gaire. Després de Me ritxell ha començat a haver-hi una mica més de moviment a la parròquia, així que ens hem plantejat un termini de dos mesos per obtenir-ne més informació.

Està previst ampliar encara més el nombre de places d’aparcament?

Allà mateix tenim un terreny que servirà, en cas de ser necessari, per ampliar el nombre de places. Encara s’ha de determinar.

Des de l’oposició s’ha criticat en diferents ocasions l’elevat nombre d’inversions que està realitzant el comú sota el seu mandat. El primer mandat van ser al voltant de 40 mi lions d’euros i, durant aquest, en podrien ser més. Creu que és sostenible en el temps la inversió que està realitzant el comú en infraestructures?

Està tot pagat! L’oposició no s’ha de preocupar. Quan vaig en trar al Comú, sí que en vaig trobar de deute. Aleshores, era de 42 milions d’euros i, després de set anys de gestió, hem rebaixat aquest import a la meitat, fins a 21 milions d’euros. No només

hem fet totes aquestes inversions que ja es tan pagades, sinó que, tot i que hem donat tot el nostre suport a la cultura i a l’esport, hem rebaixat el deute que ens hem trobat al Comú. El que ens hauríem de preguntar és què passava en aquell moment per deixar un deute tan gran mentre no es feia res per la parròquia. No sé quina manera de ges tionar era aquella, així que em sorprèn que l’oposició digui això, ja que nosaltres tenim tot ben quadrat i cada any amortitzem tres milions del deute que vam heretar. Cada any, sense falta, paguem aquests tres mi lions que es podrien destinar a fer tantes co ses per la parròquia i per als ciutadans! Si hi haguéssim trobat unes finances sanejades, podríem haver destinat 21 milions d’euros més a diferents projectes. En acabar aquest mandat deixarem un balanç amb gran in versió feta i el deute reduït a la meitat.

Segurament recordarà que, l’any pas sat, a diferents espais de la parròquia, hi van aparèixer adhesius crítics amb la seva gestió. Com s’ho va prendre? No me’n vaig assabentar en un primer mo ment, ja que va coincidir amb un moment en què feia vacances, i mira que en faig po ques (riu), però sí que he vist alguna foto d’aquells missatges. Jo entenc que, quan ets una persona que ocupes un càrrec públic, n’hi ha altres que, sota l’anonimat, veuen molt fàcil criticar-te. Això forma part de la política.

Li va fer gràcia la situació o va ser un moment incòmode per a vostè?

No, no em va fer gràcia la situació però tampoc no em va moles tar. Són coses que formen part de la feina que fas, però considero que és millor venir i parlar-ne. Soc una persona que escolto la gent i he de reconèixer que també sé rectificar quan veig que no tinc la raó. Les crítiques a les quals fas referència són més aviat folklòriques i no em preocupen. Tinc la consciència molt tran quil·la i això m’ajuda.

Alguns dels mots que els crítics li atribuïen a vostè eren una mica creatius; alguns d’aquests, per exemple, eren ‘Conxita I’ o ‘La Faraona’. Per què creu que alguns la van qualificar d’aquesta forma tan peculiar?

Penso que és una qüestió merament política. Com que aquestes persones veien que la parròquia tira endavant mentre que, quan hi eren, no veien aquests resultats, no els queda més remei que acudir a aquesta fórmula. Que tinc caràcter? Sí, però penso que cal tenir-ne per ocupar aquests llocs. Si bé tinc caràcter, soc una persona que escolto, parlo, tinc cintura i rectifico. Potser aques tes crítiques parteixen de la visió que tinc caràcter i soc dura, tot i que no me’n considero. M’agrada, això sí, assumir les responsa bilitats que toquen.

“És cert que és fonamental comptar amb bons equips, però el treball és primordial”

La seva personalitat no li ha significat problemes durant els seus anys de mandat?

Durant les meves corporacions, mai no hem tingut cap proble ma amb ningú. Faig unes juntes de govern superllargues perquè ho explico tot, perquè totes les decisions es prenen per unani mitat. La gent pot venir a veure per si mateixa el que diuen les persones que treballen di rectament amb mi.

Hi ha especial sensi bilitat quant al tema mediambiental, quines són les principals actuacions que ha realitzat en aquest sentit i quines són les previstes en mires al futur?

El Comú d’Andorra la Vella fa temps que està conscienciat sobre aquest tema i, durant els últims anys, hem invertit 500.000 euros anuals en la substitució de l’enllumenat públic per LEDs de baix consum. Això ja representa una rebaixa molt significativa en els costos de l’enllumenat públic. La millora i foment del transport també és una bona manera d’estalviar energia entre tots. Ara bé, en aquest moment conjuntural de crisi energètica que estem patint, estem prenent mesures relacionades amb l’estalvi de cli

matització o d’enllumenat en espais interiors. N’hem reflexionat i potser no cal tenir tots aquests sistemes encesos. A l’aparcament del Prat de la Creu, també n’hem fet una reducció perquè hem vist que no calia tenir obertes les llums tot el dia; ja hi entra llum natural durant el matí. També hem apostat, de la mà amb el Go vern, per crear una xarxa de cogeneració. Els Serradells ja el tenim connectat a la cogeneració per escalfar l’aigua de la piscina, cosa que abans fèiem amb ga soil. El Centre de Congressos d’Andorra la Vella també fun cionarà amb aquest sistema. Nosaltres estem treballant i apostant per aquest estalvi d’energia. Potser ens hem acostumat a anar en màniga curta, quan, amb una mica de roba d’abrigar podem estar confortables i alhora estalviar energia i diners, no només per nosaltres sinó per la soste nibilitat del planeta.

Considera que aquesta situació de precarietat energètica, agreujada per la guerra, podria ser l’avís de quelcom més greu en el context europeu? No, no ho crec, va més enllà. Si bé la guerra a Ucraïna és un tema

“La plaça del Poble és una de les assignatures pendents que tenim, així que ens agradaria poder renovar-la l’any vinent”

molt puntual que n’està relacionat, crec que, si no ens esforcem com a població, anirem a pitjor cada vegada. Penso que el canvi climàtic és cada vegada més evident, ja ho hem notat durant aquest estiu amb uns pics de temperatura importants. Crec que, amb prudència, sense haver de recórrer a la precarietat, podrem conti nuar fent vida normal.

En línia amb l’estalvi energètic, preveieu fer alguna reducció associada a l’enllumenat públic o del Poblet de Nadal?

Pel que fa al Poblet de Nadal, no. L’enllumenat de Nadal de la pa rròquia sí que el tancarem entre els dies 10 i 11 de gener, segons el que hem pactat amb Govern, i reduirem l’enllumenat de la parròquia, que concentrarem a les zones comercials. Abans el tancàvem a començament de febrer, ja que durant el mes de gener és un moment en què hi ha molt moviment de turistes. El Comú d’Andorra la Vella està compromès amb l’ob jectiu d’arribar a un estalvi global d’un 15% d’energia, però sense sa crificar atractius turístics com el Poblet de Nadal ni tampoc l’enllu menat públic, ja que, en aquest cas, podríem estar sotmesos a una

qüestió de seguretat. Reitero, però, que hi estem compromesos i treballant-hi intensament.

El tema de l’habitatge és un dels problemes més greus que afronta el nostre país. Malgrat que és un aspecte que pertany més a la política de govern, des del Comú us plante geu alguna mena d’accions per intentar apaivagar aquesta situació?

El Comú d’Andorra la Vella va ser el primer, no sé si encara l’únic, que va cedir gratuïtament un terreny a Govern perquè s’hi construís pisos de lloguer regulat. Aquesta cessió, a Borda Nova, es va fer dos dies abans de la pandèmia. Aquest és un tema que ja consideràvem necessari i que estava previst en el nostre programa electoral.

Ho vam tirar endavant de seguida, però, a causa de la pandèmia, Govern no va poder anar tan de pressa com hagués volgut, però actualment sembla que tot va encaminat. També tenim Jovial, que representen uns 80 pisos per als joves; tenim l’Hostal Calones, on hi ha 15 pisos per a la gent gran, mentre

“Quan acabi el mandat, deixarem un balanç amb gran inversió feta i el deute reduït a la meitat”

La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, acompanyada del cap de Govern, Xavier Espot; la síndica general, Roser Suñé, i el cònsol menor, David Astrié, a l’acte d’inauguració del carrer del Consell General (22/06/2022) · Foto: Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara

que ara estem estudiant la possi bilitat de fer un edifici amb pisos de lloguer regulat, en un terreny de propietat comunal. Estem pendents de reunir-nos amb l’Ins titut Nacional de l’Habitatge per valorar si hi ha alguna manera de treballar-hi conjuntament. Sens dubte, l’habitatge és un problema que ens preocupa.

Sovint es parla dels pisos de llo guer social com a una solució a la crisi de l’habitatge, però, des de la seva opinió, considera que fomentar la construcció de pisos per a primers propietaris, protegits per un marc normatiu ben establert, podria ser una altra solució més sosteni ble en el temps?

No m’agrada parlar de lloguers socials sinó més aviat de pisos de lloguer reduït o assequibles, per què entenc que, a aquest país, hi treballa tothom i les xifres d’atur són significativament baixes. Si bé el salari mínim s’ha apujat du rant els últims temps, hi ha una diferència que hem d’atendre per què la gent pugui trobar pisos als quals hi puguin accedir. Els pisos socials potser són un altre tipus de figura que es pot considerar, però penso que aquests no són la ne cessitat real d’Andorra; és per això que no m’agrada parlar de lloguer social. Concretament, sobre la primera propietat, n’hem par lat perquè és veritat que hi va haver una generació en què to thom tenia la possibilitat de ser propietari d’un primer pis. En l’actualitat, és cert que els nostres fills ho tenen més difícil, així que, paral·lelament al lloguer, també hem de fer alguna mesu ra relacionada a poder accedir als habitatges com a propietat.

Crec que hi ha opcions i oportunitats.

Considera que els bancs podrien intervenir-hi?

Sí. Recordo que fa uns 20 anys, Andorra va donar la possibili tat que algunes persones poguessin accedir a un primer habi tatge en qualitat de propietaris. No me’n recordo dels detalls, però em sembla que els bancs i Govern assumien els interessos de les hipoteques, que aleshores eren molt alts. Evidentment, les persones havien de complir amb diferents requisits, però penso que allò va ser una bona iniciativa. Hem de trobar algu na fórmula tant per als lloguers com per als pisos de propietat. Crec que ho aconseguirem.

Deixant de banda la política comunal, com valora la ges tió del Govern d’Andorra aquesta legislatura?

Penso que ha estat positiva. No podem oblidar que aquest Govern ha patit molt, que ha afrontat una pandèmia. Recor

do el discurs del cap de Govern, quan aleshores tots estàvem enganxats a la tele sense poder creure allò que ens estava passant, en què va dir que, a Andorra, només ens tenim a nosaltres mateixos. I així continua essent. Empresaris, pro pietaris, treballadors i Govern ens vam haver d’arremangar i, entre tots, hem aconseguit tirar endavant. Per descomptat, la situació va afectar molt les finances de Govern, que ha hagut de promoure moltes ajudes perquè els treballadors i les empreses poguessin tirar endavant. Han estat dos anys molt durs que han marcat gairebé tota la legislatura; només per això, crec que el balanç és positiu.

I amb el tema de les transferències? Les transferències són un tema amb el qual no estic d’acord, ho he dit sempre. Això es va acordar, si no recordo ma lament, durant la legislatura del Toni Martí. Tant la majoria com la minoria vam tancar files amb aquest tema i vam fer arribar una carta al Consell General per manifestar el desacord del Comú d’Andorra la Vella, perquè creiem que el volum de població té un nivell de rellevància superior al de l’extensió geogràfica. Penso que, en el criteri d’assignació de transferències, haurien de tenir més pes les persones que no pas el territori. Així ho vam manifestar en el seu moment i fins i tot vam publicar una declaració a la premsa. Encara mantinc aquesta posició.

Se sent a gust amb el càrrec de cònsol major? Molt! (Riu). M’agrada molt. Quan em vaig presentar, ho vaig fer per la vocació de servei que professo al partit, perquè jo realment no volia anar a les llistes, ja que tenia les meves perspectives professionals i personals ben clares. Era conse llera general i tenia tot ben encaminat, però, al final, vaig dir que sí que em presentava i he de reconèixer que ha estat una gran experiència de la qual n’estic molt satisfeta.

També ha estat la primera dona presidenta d’un grup parlamentari al país i ministra de Presidència i portaveu. No creu que ja és hora de fer el salt i portar les regnes del país com a primera cap de Govern?

Ara li toca al Xavi Espot poder presentar-se a les eleccions en condicions normals, sense una pandèmia enmig. Soc de les que pensa que, quan et presentes com a cònsol o cap de Govern, has de fer els dos mandats. Personalment considero que el Xavi Espot és una persona molt vàlida, preparada i capacitada. Les coses són així, ara li toca al Xavi i, tal com vaig dir, li donarem tot el nostre suport i serem al seu costat. Si he d’anar a algun lloc, ja ho valoraré quan toqui, perquè encara falten dies per a les eleccions generals.

Però no té la sensació que la política comunal li queda molt curta?

Home, se m’acaba! (Riu). Només em queda un any com a cònsol i sí que ho noto, i em sap greu, però és així. Ja està bé que hi hagi idees i coses noves. Ara és un moment difícil per a mi, no et pensis que és fàcil (riu).

“Et pot agradar més o menys el resultat, però, en general, es nota el canvi positiu que ha experimentat Santa Coloma i la parròquia en general”

Ja que li queda poc temps en el seu càrrec, valora un altre pas en la seva carrera política?

Sí que ho valoro, però encara em costa. És com qui vol i dol, no es pot tenir tot en aquesta vida. Jo ja m’he marcat que, fins passat Nadal, no hi pensaré. Em vull centrar en el que em pertoca ara i el que m’agrada més, ser cònsol major de la parròquia d’Andorra la Vella.

També forma part de l’executiva del partit, això li dona més poder i veu dins de Demòcrates?

Veu i sobretot informació i coneixe ment, clar que sí. De totes maneres, és un partit obert en què tothom s’escolta, on tothom hi té el seu espai. En general, n’estic contenta.

No amaga que donarà el seu suport al senyor Espot de cara a les pròximes eleccions, però, a posteriori, es visualitza com a candidata a cap de Govern?

És difícil, és difícil. Pensa que jo ja tinc una edat i això s’ha de tenir present (riu). Ara mateix no miro tan lluny, sinó més aviat el que tenim a prop i a l’ex pectativa del que pugui passar a les eleccions generals.

Un somni per a realitzar com a cònsol major d’Andorra la Vella?

El Multifuncional és el que m’agradarà veure ma terialitzat aviat, com he dit, un país turístic com aquest el necessita. A part d’això, hi ha moltes co ses que m’agradaria fer per Andorra la Vella. Hi ha molts carrers que encara necessiten la inversió del Comú, com les obres necessàries que acabem de fi nalitzar al carrer de La Llacuna o les que estem fent al carrer Esteve Dolsa. Hem de seguir treballant perquè la parròquia estigui actualitzada, sigui cada cop més còmoda, i on els ciutadans hi visquem cada vegada millor.

I un somni per al país?

Continuar sent un país meravellós com ho som ara, un país d’acollida. La clau estarà en continuar, que no se’ns espatlli res i que puguem millorar. M’agradaria que arribem a ser un model de soste nibilitat, quelcom imprescindible en aquest mo ment, i equilibrar una mica el nombre d’habitants perquè tots ens hi puguem guanyar bé la vida, que tothom tingui oportunitats, mantenir aquests bos cos... També desitjaria mantenir aquesta seguretat o millorar-la; que tothom pugui tenir habitatge i pagar-s’ho amb el seu salari, sense que se li hagi d’ajudar. Els meus desitjos són aquests.

“El

Multifuncional és un dels somnis que tinc, però, a part d’això, hi ha moltes coses que m’agradaria fer per Andorra la Vella”

La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, durant l’acte inaugural del Bici Lab Andorra (05/10/2022) Foto: Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara

Fill de la Garrotxa, però ben acollit per Andorra, el Francesc Galobardes (1930) va aconseguir dibuixar a pols el seu camí com a artista, fins a convertir-se en tot un referent de la pintura neoimpressionista pirenaica amb els paisatges nevats del Principat com a musa. Més de 3.000 pintures porten la seva signatura i bona part de la seva obra ha recorregut els racons més recòndits del món, però una de les proeses de les quals presumeix amb més orgull és la recent obertura de l’Espai Galobardes, el desembre passat.

“M’honora i em satisfà saber que, quan jo mori, el meu nom hi perdurarà en el temps”

GALOBARDES:Francesc

Com és que va passar de ser alumne de l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot a ser el pintor de la neu d’Andorra?

L’any 1961, vaig venir a Andorra i vaig començar a treballar en la banca, al Crèdit Andorrà. Aleshores, el seu director, el senyor Rosanas, era una persona a la qual li agradava molt l’art i veia que jo feia pintura. Ell i els directors de Madrid em van donar tot el suport i, des d’aquell moment, vaig co mençar a fer petites exposicions a Girona, Vic i altres llocs. Però els directors em van continuar impulsant per arribar a les grans capitals, com ara Madrid, València, Saragossa, Barcelona… En aquell moment, no hi havia cap pintor a Andorra. En vaig ser el primer del país en portar quadres i pintures arreu del món.

A Àsia, fins i tot.

Fins i tot a un museu de Corea del Nord, sí! Els coreans van venir per cercar quatre pintors catalans que posessin en relleu les quatre estacions. Aleshores, a la galeria a la qual van acudir, els hi van dir: “Galobardes, Galobardes!”. I es van emportar un quadre d’un paisatge de neu d’Andorra. Al museu de la Diputació de Barcelona, també n’hi ha un altre.

Durant aquella dècada, a banda de continuar pintant, va decidir crear un col·lectiu d’artistes.

Ens vam ajuntar uns cinc amics que ens vam plantejar crear una associació de l’art a Andorra. Era una època en què no hi havia res, només cabres i vaques (riu), així que el problema era la falta de cèntims. Aleshores, tothom havia de pagar una quota –jo en pagava dues, la meva i la de la meva dona– per poder anar fent. Així, de forma humil, és que es va fundar el Cercle de les Arts i de les Lletres, el 1967, del qual vaig ser soci fundador. Però allò ha canviat molt.

Es considera un pioner de l’art del nostre país?

De la pintura, en soc un pioner perquè vaig ser el primer a viatjar i exposar en nom d’Andorra. També es parla del Sergi Mas, un amic molt estimat, que és un pioner de l’escultura.

També va ser mestre del copríncep episcopal Joan Mar tí.

Sí, li vaig fer de professor, però, quan vaig començar a ensen yar-li els detalls de la tècnica, el pobre es va posar malalt i va morir posteriorment. Però aquest home va gaudir-ne molt, molt. Recordo que altres capellans xafardejaven allò que pintàvem al seu pis, així com aquelles sortides cap al Cadí. Eren èpoques molt bones. Érem bons amics.

I era bon alumne?

Sí, sí. Sens dubte. Recordo que ell dibuixava i agafava uns tons que jo després l’ajudava a rectificar fins que va anar fent. Jo gaudia molt com a professor, però el senyor Rosanas, que era com si fos un pare per mi, em deia: “si vols sortir i ser

lliure, no et pots quedar ensenyant”. En aquella època, els crítics, malgrat que influenciats per la pintura clàssica, apre ciaven molt la meva pintura neoimpressionista.

Les seves obres es compten per milers, però continua pintant-ne?

Sí, estic a tocar dels 92 i encara treballo. Passa que ara he de posar una voluntat tremenda per fer aquesta feina, ja que vaig patir un virus que em va causar pèrdua de visió. Així i tot, amb el mal de cap que a vegades també pateixo, con tinuo pintant aquarel·les. El Josep Maria Ubach, un gran coneixedor de l’art i molt amic meu, em diu que poques persones a Europa són capaces de dominar les tècniques de pintura a l’oli, d’aquarel·la i de tinta xinesa amb una canya d’escombra amb l’edat que tinc. De tants anys que he pintat a fora, ara tot el que pinto és allò que tinc al cap. Pinto de memòria. Com ho aconsegueixo? No ho sé! (riu).

Quin és el millor paisatge que ha pintat?

Hi ha quadres que, quan els hi veig exposats, em sorprenen i dic: “això ho he pintat jo?”. Un dels meus favorits pertany a un privat i és una pintura de Me ritxell quan aquell paisatge era ver ge. El tinc apuntat al meu arxiu, però crec que la data és del 1973 i, malgrat que la Vall d’Incles és el paratge que més he pintat, aquest quadre de Meritxell em va agradar molt, tot i que encara no domina va ben bé l’espàtula.

També té una col·lecció privada. Quantes pintures hi ha?

Potser unes quaranta. La majoria són paisatges d’Andorra que ja no existeixen, quan només hi havia camps.

Si bé ha pintat durant tota la seva vida, segurament hi haurà alguna cosa que li hagués agradat recrear i que encara no ha pogut fer, no?

Home, m’hauria agradat pintar els Alps! Però no a partir d’una foto, sinó al natural.

Ha canviat l’ofici de l’artista?

I tant! Per pintar el que jo pintava, necessitaves tota la vida; ara no, ara qualsevol cosa que fotin és art. Ara és normal veu re un vàter esquitxat de pintura a la biennal!

Llavors és millor l’art d’ara o el d’abans? El d’abans! L’art requeria coneixements i tècniques que apre nies durant la vida, però sembla que, amb enganxar papers i esquitxar-los de pintura, ja està. Aquest és el cas del Barceló, èxit del qual és conseqüència de les galeries i els comerciants. Allò que va fer a la cúpula de la UNESCO, escolta... El Dalí, el Picasso, aquests senyors eren pintors!

“Han estat més de 60 anys pintant i portant el nom del meu país arreu del món”

Com creu que serà el futur de l’art?

Home, si continuem així, tornarem a les pintures que es feien a les coves (riu). L’Antonio Cobos, un artista molt bo, deia que hi arribarà el moment en què el classicisme tornarà a sorgir.

Anteriorment, em comentava que és amic del Sergi Mas. El considera un bon artista?

Sí! El Sergi Mas és un referent de l’escultura. També té una gran imaginació per fer contes. Recordo que, quan estàvem pintant, ell em deia: “jo no puc fer això teu!” (riu).

És notable que, al llarg de la seva vida, ha estat partícip de diferents fites relacionades amb l’art, essent la més recent d’elles l’obertura de l’Espai Galobardes. Com ho va viure? Què va significar per a vostè?

Me’n va satisfer molt, perquè ja havia intentat dues vega des crear un espai així i no havia estat possible fins ara. Afortunadament, a Canillo, van tenir molt seny i ens van donar totes les facilitats per traslladar més de mig miler d’obres. M’honora i em satisfà saber que, quan jo mori, el meu nom hi perdurarà en el temps.

Hi ha qui diu que l’Espai Galobar des és una mena d’homenatge que s’havia de fer per reconèixer el vos tre llegat. Ho veu així?

Jo crec que sí, perquè han estat més de 60 anys pintant i portant el nom del meu país arreu del món. A tot arreu jo deia amb orgull que soc andorrà i això em fa recordar que, al sud d’Espanya, em deien que jo no ho era, que els andorrans són contra bandistes. Aquest prejudici me l’he trobat als Pirineus i a tot arreu, però sempre els responia amb fermesa: “no, jo soc andorrà. Aquí, a Andorra, també hi ha cultura”.

Però abans, el 2009, ja li havien conferit el Premi Àgo ra.

És veritat. Recordo que va ser molt emocionant, tota una sorpresa perquè ningú em va dir res. Em vaig emocionar tant que el Sergi Mas va haver de pujar a l’escenari i parlar per mi (riu).

Cal fer menció del llibre ‘Francesc Galobardes o la poesia del color’, editat el 1996 pel Govern d’Andorra. Tenint en compte això, la inauguració de l’Espai Ga lobardes i el Premi Àgora, quin ha estat per vostè el reconeixement més especial?

Home, l’Espai Galobardes, malgrat que el Premi Àgora tam bé va ser molt especial, ja que no se’l donen a tothom! El museu encara té algunes coses per acabar, però ha quedat molt bé.

Ja que continua pintant, potser valorarà la idea de ferhi una exposició d’obra nova pròximament.

No, però estem valorant amb el Josep Maria Ubach la possi bilitat de traslladar les obres de l’Espai Galobardes a un altre lloc, perquè la gent conegui els espais de l’Andorra d’abans.

Preveieu també variar els quadres que hi teniu exposats actualment?

Sí, això ho estem acabant de definir. En el meu arxiu, tinc els noms de les persones que em van comprar els quadres fa 40 o 50 anys, així que ens agradaria demanar que ens cedeixin temporalment aquestes pintures per fer una exposició de l’Andorra vella, perquè el jovent i la gent apreciïn com era el país als anys 70.

Hi ha alguna data prevista?

De moment no, però serà pròximament. Ara mateix, hi ha una exposició dedicada als paisatges de Canillo que encara es podrà visitar. La idea és que les mostres es vagin refres cant cada sis o set mesos i fer de l’Espai Galobardes un punt dinàmic.

Mentrestant, quina altra utilitat tindrà l’Espai Galobardes?

Hi ha una part de la sala que està destinada a exposar obres d’artistes novells de diferents disciplines. De moment, les ne gociacions amb el Comú de Canillo s’han d’acabar de polir, però segurament aniran pel bon camí i amb bones sorpre ses.•

L’obra “Vall d’Incles. Andorra”, de Francesc Galobardes, va ser donada el 1994 al Consell d’Europa

Anell KLAR One of a Kind dissenyat per ESTELA GUITART

Av. Meritxell, 50 · Andorra la Vella

Barcelona / Madrid / Trento Bolzano / Konstanz / New York Tokyo / Shanghai / Brisbane Sydney / Melbourne / Perth Gold Coast

misui.es

POZO:Jose

Ha participat en vint-i-cinc pel·lícules com a productor, cinc com a director i altres cinc com a guionista. També ha estat guanyador del Premi Goya, l’any 2003, amb la pel·lícula d’animació ‘El Cid, la leyenda’. Després de l’èxit aconseguit amb ‘Nick’ i ‘Plastic Killer’, Jose Pozo continua pujant esgraons i es planteja com a pròxim repte ‘Unusual Cowboys’, una pel·lícula amb una trama dramàtica en la qual la música s’erigeix en epicentre d’un gran poder curatiu, i que seria rodada als Estats Units.

Jose Pozo és director, productor i guionista de cine, però amb quina de les tres especialitats es troba més a gust?

Depèn de cada projecte. Hi ha projectes que començo com a pro ductor i em sento molt còmode fent-ho, perquè crec és molt gra tificant ajudar a fer que els projectes dels altres tirin endavant. Però, si hagués de triar una d'aquestes tres facetes, se'm fa difícil. Escriure m'agrada moltíssim, de fet, tots els projectes que he dirigit, els he es crit jo. Estic obert a dirigir produccions escrites per altres guionistes, però em costaria molt escriure un guió i que la direcció recaigui en un altre director, perquè hi ha molta distorsió de la idea original. Així que, crec que em quedaria amb la faceta de director, perquè és l’especialitat que fusiona tot.

I quina de les tres et dona més mals de cap?

El que dona més mal de cap és produir perquè has de trobar finançament, equips, localitzacions, així com fer que coincidei xin les agendes de tots els actors i dels tèc nics que vols incorporar al projecte. També has de quadrar-ho tot, en funció de les ajudes i el finançament que vas aconseguint, sigui a través de subvencions, prevendes o contractes amb plataformes o cadenes de televisió, perquè després es pugui convertir en quelcom material. És a dir, en liquiditat que puguis usar per a la producció. A més, produir significa associar-te amb altres persones, intentar triar les més adequades i no equivocar-te amb els socis de viatge.

Com ha estat la teva experiència en aquest aspecte?

En el meu cas, quan he dirigit animació ho he fet per a grans com panyies i han estat ells els encarregats de buscar el finançament. Però, si ets tu qui ha de buscar el finançament, sempre es fa més complicat. Aquest és un aspecte que moltes vegades s'oblida quan comences a rodar, però reconec que és una càrrega que en algunes ocasions et limita molt quan fas alhora de productor i director. Moltes vegades

saps que no pots demanar certes coses o estirar-te més en el temps, perquè has de ser conscient que això suposa una càrrega financera per a algú. Ser productor m'ha ajudat moltíssim, perquè a l'hora de dirigir sempre busco un equilibri entre els meus desitjos i el que crec que és convenient per a la pel·lícula.

Com es va despertar en tu el cuquet del cinema?

Quan era un adolescent tenia molta curiositat i passió per la mú sica, més que pel cinema. De fet, primer vaig començar a estudiar guitarra, perquè volia cantar, però després em vaig adonar que això no era el que real ment desitjava. Amb l'arribada del Break Dance vaig començar a ballar en un grup que teníem a Lleida i crec que d'aquí neix el meu vessant més artístic. Paral·lelament a aquest procés, amb el pas del temps em vaig adonar que era un gran amant del cinema. Recordo que en aquella època es feia doble sessió i es podien veure dues pe l·lícules seguides. L'acomodador del barri sempre em deia: una altra vegada aquí?

Quina edat tenies en aquell moment?

Això em va passar amb 18 anys, una edat en la qual encara no has assolit la maduresa. Però vaig tenir l'oportunitat de muntar un pub i una nit vaig conèixer un noi misteriós, que va acabar sent amic meu. Una nit em va preguntar: tu què vols ser a la vida? I li vaig contestar: no ho sé, però em crida molt l'atenció el cinema i m'agradaria estu diar-hi a Madrid. Llavors em va dir: per què no ho fas? I la veritat és que això em va quedar molt gravat i va ser en aquell moment en què vaig decidir deixar-ho tot i anar a Madrid a estudiar cinema.

Recordes com va ser el teu primer treball cinematogràfic?

El meu primer documental ho vaig fer a Antequera. Crec que si ho veig avui dia, m'avergonyiria. Es titulava 'El Torcal', perquè es va

‘El meu gran somni és presentar Unusual Cowboys’

El guió d’Unusual Cowboys va quedar classificat entre els cinc millors en un dels festivals més importants del món

gravar en la serra del Torcal, a Andalusia, i va ser un curtmetratge molt amateur, que vaig fer amb uns amics. En aquella època treballava venent llibres, enciclopèdies, així que encara no em podia permetre el luxe d’es tudiar cinema. Per poder fer-ho, em vaig comprar un càmera ‘Super 8’ i uns rodets. Amb aquesta producció em vaig acabar de convèncer que el cinema era el que realment m'agradava. Després, em vaig comprar una càmera de 16 mm i vaig començar a fer produccions professionals, però de manera autodidàctica. Això em va donar la possibilitat de començar la carrera cinematogràfica i fer el meu primer curtmetratge-documental professional, l’any 1991, titulat ‘Altanería en España’. Amb el pas dels anys em vaig poder comprar millors equips i vaig poder participar en projectes molt interessants.

Esperaves arribar tan lluny com has arribat en aquesta professió? No sé com es veu des de fora, però des de la meva perspectiva no crec que hagi arribat tan lluny. Crec que el més important encara està per arribar i estic treballant en això. No és una qüestió de rebre premis, ni de reconeixements, té un component més personal, ja que em permet realitzar els projectes que més m’agraden i que sé que puc fer. Estic en una fase en la qual he anat deixant una mica de banda alguns projectes que m'han convidat a coproduir per focalitzar-me en la meva faceta de director.

El 2011 decideixes venir a Andorra i muntar Imminent Produccions...

Abans d’instal·lar-me a Andorra vaig treballar molt de temps a Barcelo na, on vaig passar de fer documentals a fer animació. Vaig conèixer un noi que era animador i amb ell vaig començar a fer projectes vinculats amb aquest gènere. Quan em vaig adonar, en deu anys, vaig fer moltes sèries per a la televisió i vaig arribar a treballar com a productor creatiu en set pel·lícules, de les quals vaig tenir l’oportunitat de dirigir dues, i vaig tenir la sort que amb una d'elles vaig guanyar el premi Goya, l’any 2003. La pel·lícula es va titular ‘El Cid, la leyenda’ que, a més de guan yar un Premi Goya, també va ser reconeguda amb el Premi Barcelona

2003, l’equivalent a l’actual Premi Gaudí. La pel·lícula es va di fondre a 44 països i va tenir un gran èxit de taquilla. En aquell moment va ser una de les més vistes de l'any. Quan vaig acabar de fer ‘Donkey Xote’, el 2007, em vaig replantejar nous objec tius i vaig decidir tornar a la ficció.

Com sorgeix l’oportunitat d’instal·lar-te al país?

Vaig venir a Andorra perquè vaig participar en el projecte Ordi no Studios, que aleshores encetava el seu periple al país. Em vaig encarregar de fer l’assessorament, respecte a projectes d’anima ció, i vaig fer diferents viatges, incloent-hi els Estats Units. Però, al cap de quatre mesos, em vaig apartar del projecte, vaticinant que la cosa no acabaria bé.

Però això no em va apartar d’Andorra, ja que, aprofitant la seva tranquil·litat, vaig començar a escriure el guió de ‘Nick’, la meva primera pel·lícula, i va ser en aquell moment en el qual vaig muntar la productora Imminent Produccions. Poc temps després va entrar en l’accionariat la meva sòcia, l’Elisabet Terri.

De tots els treballs que has realitzat, quina es podria con siderar la teva obra mestra?

Estic molt orgullós de ‘Nick’. És un projecte que vaig escriure, dirigir i produir, conjuntament amb l’Elisabet, en el qual també va participar com a actriu. És una pel·lícula que es va fer amb pocs diners, però veient el resultat, sembla una pel·lícula molt més cara. Compta amb actors carismàtics i està rodada en an glès. Té un look molt americà, tot i que es va filmar a Andorra. Amb aquesta pel·lícula hem tingut un gran reconeixement, i encara la tenim disponible en diferents plataformes arreu del món.

En quins aspectes has madurat més com a director?

En l’àmbit professional crec que amb el pas del temps vas su

mant més experiència i aprens a dir no a segons quins projectes o aspec tes professionals. D’ençà que soc al país, m'he adonat que he estat un dels motors que ha fet créixer el cinema a Andorra, no dic que hagi estat el principal, però sí un dels més destacats. Ara tenim molta gent al país fent curtmetratges i amb una qualitat equiparable a altres treballs inter nacionals. Cada vegada fem pel·lícules més grans, com ara '42 segons', de la qual som coproductors, i que també compta amb el suport del Govern d’Andorra. També vaig participar, com a productor delegat, a 'El fred que crema', de la productora Red Nose. És una gran pel·lícula que es va filmar aquí a Andorra, i és un altre exemple. En aquest sentit, crec que el meu creixement ha anat encaminat a saber el que vull fer i a optimitzar al màxim el meu temps per focalitzar-me, cent per cent, en un menor nombre de projectes.

Has rebut molts premis i reconeixements al llarg de la teva trajectòria professional, però quin d’ells t’ha fet més il·lusió, possi blement el Goya?

No, no crec que hagi estat el Goya necessàriament perquè, amb el curt metratge ‘Plastic Killer’, vaig fer el que realment volia fer. De fet, ara està tenint molt reconeixement i s’ha estrenat en Movistar Plus. Com que també estarà disponible a Canal + França, serà present a més de 35 països del món. Crec que aquest és el treball del qual em sento més or gullós, juntament amb ‘Nick’, perquè he pogut controlar tot el procés, des del principi i fins al final.

Gaudeixes més amb els reconeixements que reps tu o et fan més il·lusió els de la teva sòcia, l’Elisabet Terri?

Elisabet és una actriu molt talentosa, no diria que és la meva musa, per què no m’agrada dir això, però ella és una actriu molt professional. Al llarg de tots aquests anys l’he vist un creixement molt gran, i ara estem preparant la seva primera pel·lícula com a directora. Jo estic gaudint de tot aquest procés com a productor. Ella està escrivint el guió i la nostra idea és rodar en la primavera del 2024, per poder estrenar aquell mateix any.

Has somiat alguna vegada en guanyar un Oscar?

Els promotors d’un festival importantíssim pensen que ‘Plastic Killer’

té possibilitats d’arribar a la 'shortlist’ dels Oscar. No m’ho havia plantejat, per què pensava que era una fita difícil d’assolir, però sí que em faria molta il·lusió guanyar-ho o es tar nominat, a qui no li agradaria? Crec que els reconeixements arriben quan fas un bon projecte. Hi ha molta gent que sap veure i apreciar la qualitat dels teus treballs, però al tres que no. Moltes vegades, tant en festivals de cinema com als Oscar, no sempre guan yen els millors. Malgrat tot, les recompenses arriben, i no només a mi sinó a tot l’equip. Un bon exemple d’això ho tenim amb Lau ra Gómez-Lacueva, una de les protagonistes del curt, que ja ha rebut cinc premis com a millor actriu.

Parlem de projectes què estàs fent en aquests moments, perquè sabem que esteu immersos en una important producció que s’està rodant als Estats Units. Ens podries avançar alguna cosa?

Es tracta del projecte ‘Unusual Cowboys’, que vaig escriure du rant la pandèmia, l’any 2020. És una història que transcorre als Estats Units, que comença a Texas i acaba a Montana, a la fron tera amb el Canadà. Existeix una rivalitat entre dos homes que podrien haver estat amics, però que finalment no arriben a ser-ho, tot i que la música els uneix d’una manera o altra. En aquest cas, la música té un poder curatiu. En acabar el guió, ho vaig adaptar a l’anglès i ho vaig presentar al Big Break de Final Draft, un dels més importants del món per a guionistes. Per a sorpresa meva, el guió va ser seleccionat i va quedar entre els cinc millors, entre més de tres mil candidats. Va ser important per a mi, i la confirmació que és el meu camí a seguir. Enguany, hem pogut viatjar als Estats Units i descobrir les localitzacions en les quals es mouen els meus personatges. Crec que ha estat un dels viatges més increïbles que he fet en la meva vida.

Què pot aportar el cinema a un país com Andorra?

El cinema és la millor eina de promoció d’un país, més que qual sevol altra cosa, més que un esdeveniment esportiu o teatral. La gent, quan veu una pel·lícula, coneix les ciutats i els seus racons, a través del cinema. Quan anem a Nova York, Los Angeles o París, sentim que aquestes ciutats ja les coneixem, que ja les hem vist abans, i tot gràcies al cinema. Els festivals de cinema també donen molta notorietat, perquè és a través d'ells que pots transmetre tot el que pot oferir el país. Andorra pot ser un gran plató cinemato gràfic. Tenim unes localitzacions naturals extraordinàries, una ad ministració propera i disposada a col·laborar, i una bona capacitat hotelera per a allotjar a grans equips.

Un somni que desitja fer realitat i que encara no ha pogut complir?

Rodar als Estats Units, perquè és la meca del cinema. No només ho dic per Hollywood, sinó per tot el país. El meu gran somni és presen tar ‘Unusual Cowboys’, i també poder tirar endavant el projecte de pel·lícula de l’Elisabet, que estic convençut que l’aconseguirem. Quan tinguem aquests dos projectes produïts, segur que vindran de nous.•

SAUMELL:Ona

Està al darrere de tres col·leccions d’art que han tingut una gran repercussió a Andorra i a Espanya. Pinta des de molt petita, però mai s’havia imaginat que arribaria fins a on ha arribat a través de l’art. Amb la seva obra vol que les dones se sentin representades, no només pel que veuen sinó pel discurs que hi ha al darrere. Somniadora, lluitadora i defensora del feminisme, així es defineix Ona Saumell, l’artista massanenca de 23 anys, que ja està preparant la seva pròxima exposició al Principat, que tindrà lloc l’any vinent amb motiu del dia dona.

Et presentes com a una artista que reivindica el feminisme a través de l’art. De quina manera s’expressa aquesta reivindicació en la teva pintura?

Des del primer dia que vaig començar amb la pintura mai vaig estar d’acord amb aquella frase feta que diu ‘per colors persones’. Penso que un color mai fa una dona, perquè una dona és un conjunt de colors. Cada color és una qualitat i és aquesta barreja que la fa única i li dona aquell punt de personalitat independent al món. És en aquest punt on intento fer aquesta reivindicació, que es transmet a través dels colors que reflecteixen diferents ex pressions i postures d’una dona. Les obres mostren caràcter, ego, tendresa, tristesa, ràbia, totes les sensacions, emocions i situacions que travessen i que han travessat les dones des que van començar a lluitar per aconseguir més drets. És una reivindicació més silen ciosa, d’una banda, més estètica, però que té com a finalitat tocar els sentiments d’altres dones i que elles se sentin representades, no

només pel que veuen sinó pel discurs que hi ha al darrere. Creus que l’art pot ser una arma d’empoderament social? Sí, cent per cent. Trobo que l’art hi ha perdut la importància vi sual perquè ara hi ha un ventall molt més gran de possibilitats. Òbviament que hi ha un apartat visual, però amb tot el que tu pots oferir al darrere d’una obra, és on pots fer la teva lluita. Per exemple, en la meva última col·lecció titulada Sensuality que par lava sobre sensualitat, sexualitat i erotisme; la xarrada que vaig fer, en la presentació de l’exposició, va ser una manera d’empoderar a la dona per demostrar que la història ha fet que la sensualitat es giri en contra d’elles. Però això no vol dir que sigui real, perquè ha estat una història escrita per homes. Abans es creia que les dones que utilitzaven la seva sensualitat era per a fer mal als homes, és el cas de la femme fatale o el d’Adam i Eva. Qui era la que mossega la poma? La dona, per què? Perquè era bella, perquè se sentia guapa

“Vull mostrar que a Andorra hi ha molt d’art i per això faré una mostra que mai s’ha fet al país”

i superior. També pot ser el cas de la Medusa o el de la Caputxeta Vermella. Sempre ens trobem amb aquests passatges de la història on hi ha aquesta dona bonica que utilitza els seus encantats con tra els homes. Avui en dia creiem que hem avançat molt amb re lació a les nostres conquistes però, quan una noia es posa guapa i es vesteix amb un escot per anar a la discoteca, per què ho fa? Per què li regalen ‘chupitos’? És aquí quan t’adones que la sensualitat continua estant amb la mateixa connotació d’aquella època. Em pregunto, per què hem d’amagar la sensualitat quan és una quali tat que se’ns ha regalat?

Quina repercussió va tenir la teva manera d’entendre la sensualitat?

Per exemple, amb Sensuality molta gent em va dir que mai s’ha via plantejat el tema de la sensualitat d’aquella manera. Jo vaig començar el meu discurs dient: T’has sentit algun cop sensual?

Creus que ets sensual? Jo soc sensual? I vaig acabar amb: jo no sé si tu ets sent sensual, si et creus sensual, però jo sí que ho soc! I és clar, el públic em mirava i feia tota mena de cares, però al final de la presentació, quan tothom entenia que era sensualitat i com tractava i interpretava jo aquella paraula, tots van quedar sorpre sos. Crec que no s’ha de tenir por a mostrar que ets sensual. Al curriculum vitae hauríem de poder ficar, soc treballadora, molt centrada i molt sensual. Molts dirien: on vas amb això!, però jo els diria: busca l’etimologia de la paraula sensualitat. Aquest concepte vol dir fer moure sentiments, sensacions i emocions a les altres persones. Això és quelcom positiu o negatiu? Imagina’t per a una empresa tenir una persona sensual que crea emocions, que té la capacitat de motivar a la resta de gent. És fantàstic.

En el teu cas, vols representar a la dona, però des d’una altra perspectiva...

En la meva obra la dona es representa a partir de l’elegància, la sen sualitat, el silenci, els llavis vermells i els ulls amb molta llum, entre altres qualitats. Crec que hi ha massa coses negatives al món. Per això, amb la meva pintura espero que la gent trobi un moment de tranquil·litat i de relaxament, a banda d’un espai per gaudir, on les dones se sentin reflectides i representades a través de la pintura.

Has aconseguit, després de canviar alguna mentalitat amb el tema de la sensualitat, que la teva obra arribi més enllà. També que una part dels diners recaptats sempre es desti nin a una bona causa. De fet, la teva primera experiència la vas tenir amb l’ONG, Nueva Vida, un aspecte que et va marcar molt, no?

Quan vaig fer el projecte Women of the World vaig pensar en po der aportar el meu granet de sorra a una ONG que fos de quilò metre zero, que estigués molt a prop d’on em trobava, en aquell moment a Santander. Vaig buscar una ONG que em representés amb la meva lluita. Al principi, em va costar molt trobar-hi al guna, però de cop i volta vaig descobrir l’associació Nueva vida, que tenia un ventall d’accions socials espectaculars, i que em van cridar molt l’atenció. Aquesta ONG tenia un sector feminista, en aquell moment era l’única entitat que es dedicava a treure de

la prostitució a moltes dones i donar-les una nova vida. El primer que vaig fer, va ser posar-me en contacte amb ells per explicar el meu projecte i, a més a més, per conèixer més a fons el funciona ment de l’ONG. Ells em van explicar que des que van començar havien tret un total de 16 dones de la prostitució, que no era una tasca gens fàcil, perquè moltes dones tornaven a aquell entorn per por a les represàlies.

Com feia l’ONG per posar-se en contacte amb aquestes do nes?

Ells entraven a les cases on estaven aquelles dones, amb l’excusa de fer controls de malalties de transmissió sexual, de manera gratuïta, o també dèiem que venien a vendre condons, i quan es quedaven a soles amb elles, li preguntaven si estaven allà voluntàriament o per la força. La majoria de les dones no tenen papers, venen a Es panya per tràfic de dones o, en alguns casos, les mateixes famílies les han venut. Per tant, moltes d’aquestes dones no veuen una al tra opció de vida més enllà de la prostitució. L’ONG el que fa és treure-les d’aquest món, oferir-li una casa on viure amb altres do nes, donar-li suport psicològic i, després, quan estan millor, se’ls ofereix un ventall de cursos perquè algunes aprenguin castellà, així com altres oficis, perquè més endavant puguin treballar com la resta de persones. Malauradament, per culpa de la pandèmia, moltes van agafar por i van tornar a la prostitució.

Ara tens entre mans un nou pro jecte que presentaràs l’any vinent amb motiu del dia de la dona. Què ens pots avançar sobre això? És un projecte on vull mostrar que hi ha molt d’art aquí a Andorra. Farem una instal·lació artística que no s’ha fet mai al país, que és donar vida real a l’art. Aquest projecte serà el símbol del feminisme a l’Andorra de l’any 2023 i comptarà amb el suport del Govern d’Andorra, així com moltes empreses i patrocinadors del país. L’escola TC de Dansa farà una exhibició de dansa, també comptarem amb una ma quilladora i una DJ que posarà la música durant la jornada. La col·lecció estarà formada per dotze quadres que parlaran sobre els dotze manaments de Simon de Beauvoir. Igual que la resta d’ex posicions, el 10% de la venda de les obres anirà destinat a una cau sa social. En aquest cas, serà per a una associació andorrana que es dedica a fer perruques amb cabells naturals, per donar suport a la lluita contra el càncer.

Com a artista i feminista, fins a on t’agradaria arribar? Com et veus d’aquí a un parell d’anys?

Tinc molts somnis i els penso complir tots. Faré l’impossible per poder assolir aquest objectiu. D’aquí a dos anys vull treure la meva línia de moda, ja ho tinc molt clar. Un altre somni és expo sar a Austràlia. Com a surfista, Austràlia és un paradís. Sidney, en aquest cas, sempre ha estat la capital de l’art contemporani i sé que la meva obra pot arribar a quadrar molt bé amb la gent d’aquell país. Un altre lloc, en el qual crec que no trigaré gaire a exposar, és Londres. Soc una persona enamorada d’aquell país i m’agradaria nodrir-me de tot l’art urbà que hi ha allà per després fer-me el meu lloc en una galeria d’art d’aquell país. •

Vull que les dones se sentin representades, no només pel que veuen sinó pel discurs que hi ha al darrere

LA TEVA CONNEXIÓ

IMMEDIATA AMB EL MÓN

Viatjar a qualsevol destinació del món en la forma més confortable i eficient possible. Fent servir una global i diversa xarxa de socis, JetConsult és capaç de portar-te on sigui, còmodament i a temps. En qualsevol moment. Perquè la teva vida no coneix límits. *

Països Baixos info@jetconsult.com

+31 318 24 0116

vendelier 61 · 3905 PD Veenendaal.

Andorra info@jetconsult.com. Av Enclar 84, Ed. Casamanya 1er 2a. Andorra la Vella

*Your immediate connection to the world Travel to any destination in the world in the most comfortable and efficient way possible. Utilizing a global and diverse network of partners, JetConsult is able to get you there, in comfort and on time. Anytime. Because your life knows no limits.

Everlastream Everlastream

un canal andorrà que s’obre pas a Twitch

Viure de l’streaming i la creació de contingut és un somni amb el qual la parella Everlastream somia, però això no la distreu del focus d’entretenir i donar el millor contingut a les més de 2.300 persones que segueixen el seu canal de Twitch. La Meritxell Martínez, de 29 anys, va estudiar Educació Infantil i Primària, però treballa amb l’equip informàtic de l’hospital, mentre que el David Martínez, de 31, fa de suport tècnic a una empresa de telecomunicacions. Tots dos continuen fent passos ferms per guanyar-se el seu lloc en una de les plataformes de major creixement dels últims anys.

La vostra experiència en el camp de la tecnologia i la infor màtica us ha servit de pont per decidir-vos a crear un canal de Twitch?

David: Sempre ens ha agradat jugar als videojocs, però la idea d’obrir un canal no va sorgir d’aquí, sinó arran d’un comentari que ens va fer un amic. “Ostres! Tens molt carisma. Tu podries ser streamer”, em va dir. Aquell dia hi va quedar plantada la llavors del dubte i vaig entendre que, tot el que calia fer, ja ho feia, que era jugar i passar-m’ho bé; només feia falta transmetre això en directe, que em permet connectar amb molta gent i socialitzar amb ella. Ens vam enganxar!

Meri, en algun moment t’havies plantejat fer transmissions en directe?

Meri: No, en l’absolut. Soc una persona molt més tímida que el David, però, al final, vam apostar per muntar el canal junts i em sembla que ha estat una molt bona idea. Gaudim molt dels direc tes i tots plegats fem un bon equip.

Quina és la línia de contingut del canal?

Meri: En el canal, hi trobaràs una mica de tot. És com un ca nal de varietats en què podem xarrar de diferents qüestions durant tot un dia, obrir una ronda de preguntes o jugar a un

videojoc de terror o de la Nintendo. Sempre comencem con versant amb la nostra audiència i després, entre tots, decidim quina línia seguirem durant la nit. És difícil encapsular el canal en una sola etiqueta.

Molta gent vol saber quant es pot guanyar com a streamer, però pocs pregunten quant s’ha d’invertir.

David: Per algú que se’n vulgui iniciar, només cal tenir un or dinador i una càmera. Amb això, ja n’hi ha prou. No cal invertir molta ‘pasta’ per transmetre en directe, tot i que és cert que, una vegada comences, busques de millorar la qualitat i vas invertint en micròfons, càmeres, pantalles... Hi ha streamers que, amb un mòbil, tenen milers de viewers. Això ens demostra que, amb un mòbil i voluntat, pots tirar endavant i fins i tot guanyar-te la vida.

Com és la vostra configuració?

David: Hi ha moltes coses, però et diria que el més destacable és que tenim quatre pantalles. Sembla un centre de telecomuni cacions o de control aeri (riu), però resulta molt útil per moni torar el directe, controlant el xat, jugar i buscar dades puntuals. És molt còmode, tot i que, en ser dos, tenim com a problema principal el micròfon, ja que hem de trobar l’equilibri amb la supressió de soroll perquè l’àudio no se solapi ni hi hagi interferències.

Per vosaltres, ser streamer és un pas satemps o un estil de vida?

Meri: Tant de bo i això pugui ser quel com més en un futur! (Riu). Però, ara per ara, és un passatemps que hem con vertit en estil de vida, perquè hi dediquem moltes hores, tenim una rutina que ens hem autoimposat... Estem obligats a estar informats, a actualitzar-nos, però, al cap i a la fi, som conscients que el canal no és suficient per viure de crear contingut (riu).

David: Coincideixo amb la Meri amb això del passatemps, però a qui no li agradaria viure de l’streaming? (Riu). És clar que a nosaltres ens agradaria tenir més hores per poder fer directes, però de moment és un hobby i no hem de deixar de banda les obligacions, ja que el que veritablement et dona de menjar és la feina. Tots volem ser streamers, però cal tocar de peus a terra.

És clar que molt bona part de la vostra vida gira al voltant de la transmissió en directe, però us surt a compte?

David: A l’inici, monetàriament, tot eren despeses. Ara sí que tenim més ingressos que despeses, però tot l’estem reinvertint en el contingut i millores del canal. No representa un segon salari –tant de bo fos així –, però hem arribat a un punt d’equilibri.

Meri: Cal dir que Twitch és una plataforma que no et dona un salari, sinó que els teus ingressos depenen que els usuaris se subscriguin al teu canal. No és un ingrés estable ni per casuali tat. A més a més, som objecte de les polítiques de la plataforma i d’altres factors aleatoris.

Teniu patrocinadors?

David: Això seria fantàstic! Costa molt trobar-ne. Meri: Malgrat que no són directament els nostres patrocina dors, tenim contacte i col·laboració amb Gaming Andorra, per

exemple, amb el qual oferim un codi de descompte als nostres seguidors i que, al mateix temps, ens beneficia per renovar els nostres equipaments.

Quantes hores hi dediqueu?

David: Normalment, unes tres hores al dia. És molt important ser regular amb horaris fixos. Sempre poso el mateix exemple, però tothom sap que a les 14 hores passen Los Simpson. Nosal tres volem fer que la gent digui: “Són les 22, és hora d’Everlas tream”. És necessari que la gent se n’acostumi i et pugui seguir la pista. Vull subratllar que, tot i que dediquem moltes hores a això, per mi és com fer teràpia, perquè significa desfogar-te i sincerar-te amb la teva audiència.

Internet és territori fèrtil per als comentaris malintencio nats i negatius. Heu patit a causa d’això?

Meri: Afortunadament, la nostra comunitat és molt sana, sim pàtica i amable, que estan amb nosaltres perquè volen. Si algú ve amb intencions de danyar, el bloquegem i seguim el nostre camí. No ens farem mala sang perquè hi hagi gent a la qual no li agradi el nostre contingut. Si vols estar aquí, seràs benvingut i tindràs un gran grup d’amics; si no en vols, pots marxar tranquil·lament.

David: M’agradaria destacar que han vingut bastants trolls amb ganes de mo lestar, però han vist el tan bon rotllo que hi havia, que al final s’hi han que dat (riu).

Hi ha certs prejudicis que situen els streamers com a persones sense feina, despreocupades o sense fons cultural, però vosaltres sou tot el contrari. En algun moment us han atacat o prejutjat negativament pel que feu?

David: No, mai. De fet, m’agradaria trencar una llança a favor dels streamers i creadors de contingut, perquè molta gent pensa que és qüestió de seure’s a l’ordinador i ja està, però la realitat és que s’ha de pensar en un guió, en com en tretenir les persones, en trobar informació... és feina pura i dura. Això s’ha de valorar, ja que no basta amb transmetre contingut sinó que cal també tenir carisma, dots socials i una mentalitat àmplia.

Meri: Conec molta gent que s’ha pensat que això és senzill i que triomfarien ràpidament, però al cap de dos mesos ho han deixat tot perquè no eren conscients de tot el treball que comporta.

Sou ‘frikis’? Us identifiqueu amb aquesta accepció?

Meri: Sí, i tant!

David: 100%! Associo la paraula ‘friki’ amb quelcom que és bo, fora del que és comú. Tots som ‘frikis’ en alguna cosa. I, si bé aquesta està molt associada als videojocs, un ‘friki’ és una perso na apassionada per algun tema.

Meri: També hi ha molts ‘frikis’ del futbol (riu). En línia amb el tema, el David és el vicepresident de l’associació Frikis Andorra, que organitza diferents activitats com ara els ‘Dimecres Friki’ amb el qual es fomenta la socialització de persones de diferents edats, gustos i perfils. Sempre hi ha algú amb el qual acabes con geniant i fas un grup molt bonic.•

“La nostra comunitat és molt sana, simpàtica i amable”

OLMO:Patrícia

La passió futbolera de la Patrícia Olmo no és qüestió de fa pocs dies. Des de molt petita, s’ha sentit identificada per l’esport rei i ha perseguit la pilota, metafòricament i literalment, durant un temps bastant considerable. Actualment, des de la coordinació de la base del futbol femení de l’FC Ordino, treballa perquè moltes més nenes puguin posar-se les botes i convertir-se en futbolistes.

El futbol andorrà és prou conegut per tu i ara t’embarques en un nou repte per promoure la formació i massi ficació del futbol femení. Per què has pres la decisió de tornar-hi?

En principi, quan vaig prendre la decisió de deixar l’Atlètic Escaldes, va ser perquè el meu marit va requerir una operació del cor i m’ho vaig passar una mica malament intentant com binar els entrenaments, la feina i tot el seu procés de recupe ració. Tenia previst prendre’m un any com a mínim, però és cert que, tan aviat ho vaig anunciar a les meves xarxes socials i vam fer el comiat al Kapital, l’endemà alguns clubs em van trucar. No m’ho es perava!

Quins clubs es van interessar?

Em vaig reunir amb l’Engordany i gairebé tota la seva junta. Vaig que dar gratament sorpresa perquè em van dir que em volien allà tant sí com no, per la feina que feia, per la meva dedicació, pel poder de captació de nenes...

Aquesta reunió va ser amb l’Engordany, com bé dius, però com vas anar a parar a l’Ordino?

Em va trucar el Pablo Nazabal, director esportiu de l’FC Or dino, que em va oferir unes condicions considerablement millors, no tan sols pel que fa a l’aspecte econòmic sinó a la possibilitat de créixer i tenir control del projecte. Tenia la pos sibilitat de créixer tant horitzontalment com verticalment.

A què et refereixes?

Doncs un creixement en tota regla. Em donen la possibilitat d’entrenar amb el primer i segon equip sènior, formant part de l’staff tècnic. És com una universitat amplificada per a mi.

Durant els últims anys, la preparació i certificacions dels entrenadors han passat de ser recomanables a gairebé obligatòries. Has pogut certificar-te?

Tinc la certificació ‘UEFA C’ i també la ‘UEFA B’, que és un curs amb una important quantitat d’hores lectives, però ja tinc previst fer la ‘UEFA A’. És clar que, tant la Federació com la UEFA, estan apostant molt per la formació i per desenvolupar l’esport. Les coses han canviat respecte d’èpoques ante riors, ja que, actualment, el que es busca és la professionalització del futbol, del desenvolupament de les bases... Tenir una persona titulada, eleva la qualitat.

Com repercuteix això en la base?

Doncs que, a llarg termini, les seleccions seran més competiti ves, amb més forma, i una major capacitat de crear una estruc tura professional en el futur.

Deixant de banda el factor de formació, què ha canviat en el futbol femení?

Recordo que en el passat hi havia poques nenes, llavors els clubs

“Hi ha tants noms i referents femenins que abans no hi eren”

eren incapaços de formar un equip 100% femení, motiu pel qual les jugadores havien de competir amb els nens. La Fede ració, aleshores, feia una captació per crear les seves seleccions, començant per la sènior i després per la juvenil. Així i tot, el nombre de nenes era insuficient, així que UEFA i FIFA van in centivar que els clubs creessin, de manera obligatòria, almenys una categoria femenina. Aquest va ser l’inici del moviment.

Afortunadament, podem dir que Andorra ja té referents femenins en el futbol.

Sí, per exemple tenim la Maria Ruzafa, que juga a Itàlia; la Ca tia da Silva, que és entrenadora de l’ENFAF i també jugadora; l’Íria Medina i la Marina Fernández, exponents de l’ENFAF femení; la Tere Morató, que és la nostra jugadora més ‘top’ i juga a la Lliga Iberdrola de 1a Divisió... Realment hi ha tants noms i referents femenins que abans no hi eren. N’hi ha tants exemples, com ara la Maria Moles, al Levante Las Planas, i la mateixa Zoe Montero, que compagina el futbol amb els estu dis. Aquesta aposta ha significat un creixement pels clubs, la selecció i per la mateixa competició nacional.

Ja que parles de la competició nacional, de la lliga feme nina, quin n’és l’estat?

Actualment, hi ha dues categories dividides en rangs de quatre anys cadascuna. Hi ha benjamí-aleví (8 a 11 anys) i infantil-ca det (12 a 15 anys), que si bé ens permet veure una competència i compenetració entre les futbolistes més joves i les més grans, l’ideal és que les benjamines puguin competir amb benjamines, les alevines amb alevines i així de forma successiva. No obstant això, no és un procés que es pugui donar d’un dia per l’altre.

Quantes nenes tens a càrrec teu a l’FC Ordino?

En la categoria benjamí-aleví, en tenim onze, mentre que sis o set jugadores són infantil-cadet. Cal dir que, per primera vega da, la categoria infantil-cadet jugarà futbol 7, quan abans només

es jugava futbol 5 durant la primavera i la tardor, mentre que futbol sala durant l’hivern. Aquest és un avenç important pel futbol femení, així que faig una crida perquè les nenes s’animin a jugar-ne, a divertir-se i compartir els valors del respecte, l’es forç i la lluita en equip, que són els que tracto d’inculcar a totes. Tothom té un procés d’aprenentatge, però l’experiència em diu que qualsevol jugadora pot arribar on vulgui.

Enguany, la creació d’una lliga sènior femenina és una realitat. Com serà el format de competició?

L’Ordino té un equip sènior femení i sé que el Santa Coloma també en té. A més a més, s’hi sumen l’Engordany i el Sant Ju lià, cosa que m’agrada, perquè les nenes, en fer 15 anys i sortir de les categories de base, ja no tenien cap opció de continuar jugant futbol a Andorra. L’única n’era l’ENFAF, però ja tenen moltes nenes. Sobre el format, en principi s’enfrontaran tots quatre equips, sis contra sis i a camp obert, però encara potser queda alguna cosa per definir.

És un bon inici, però què esteu fent per captar més ne nes?

Mantenim converses amb les tres escoles que hi ha Ordino per fer xarrades o activitats pràctiques perquè s’hi sumin més nenes. Hi ha la possibilitat de fer una activitat extraescolar tri mestral, però encara és molt aviat per dir-t’ho. La majoria dels nens neixen amb una pilota als peus; en canvi, les nenes, no. És per això que ho han de provar, ajuntar-se amb les amigues, amb les monitores... Malgrat aquestes dificultats, les nenes són molt apassionades, compromeses i dedicades; plogui o nevi, sempre hi seran! Reconec que s’ha fet molt bona feina per part del Julio, responsable del femení davant la Federació; el Guille, el Guti, el Joni, el Lluís, el Juanca i la Montse Sàn chez, com a pionera, en tots els sentits. Sé que anem pel bon camí i que hem fet grans avenços durant els més de 20 anys que porto al país.•

La celebració de Meritxell

VA RECUPERAR LA NORMALITAT

Enguany, els andorrans han tornat a retrobar-se al Santuari de Meritxell per celebrar el dia de la patrona d’Andorra, la verge de Meritxell. En aquesta ocasió, després de gairebé tres anys, sense restriccions d’aforament i amb una important presència d’autoritats polítiques. La capacitat de resiliència va ser un dels temes més recurrents dels parlaments fets amb motiu de la celebració.

Amb motiu del cinquantè aniversari de l’incendi de l’antic santuari de Meritxell, el copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives recordava durant l’homilia com fa cinc dècades el foc devorava la verge a l’antiga església de Meritxell. Tot posant en valor la for ma en què van actuar els andorrans, que van construir sobre les cendres el nou santuari, lloc que avui és el sím bol de devoció, fe i esperança de tot un país. Una des gràcia de la qual tothom va aprendre i va sortir enfortit, segon l’arquebisbe. Resiliència davant les adversitats Segons Vives, la resiliència, aquell procés entès com “la capacitat d'adaptar-se bé a l'adversitat, a un trau ma, tragèdia o amenaça; a una greu difamació o ca lúmnia; a fortes tensions, com ara la mort d’un ésser estimat, o problemes familiars o de relacions personals, problemes seriosos de salut o situacions estressants de la feina o financeres”, unit a la perseverança i a la pacièn cia, és la que va permetre als andorrans avançar i fer front a les adversitats d’aquell trist moment.

Vives va cridar a tothom a no perdre l’esperança que “ens fa reaccionar amb sa realisme”, i que ens permet reconèixer el nostre potencial i també les nostres debi litats. Durant la missa, també va destacar que Andorra no està aïllada i que ha patit una llarga pandèmia de la Covid-19, que encara sofreix les conseqüències de la

guerra d’Ucraïna, de la crisi energètica mundial, del canvi climàtic i de les migracions, per això va enco ratjar a tots els fidels a confiar en la mare celestial aquelles coses que són més difícils d’aconseguir. “Necessitem estar oberts i confiar en l’ajut del cel”, va assenyalar.

En acabar l’homilia, com és habitual, el cor dels Pe tits Cantors van interpretar els goigs a la Mare de Déu de Meritxell i l’himne andorrà.

Ballada de sardana i coca per a tothom

La tornada a la normalitat no només es va fer notar amb un santuari ple de fidels i feligresos, de gom a gom, sinó també amb la tradicional ballada de sar danes acompanyada de la cobla Osona, que es va fer a l’exterior del centre religiós i que va comptar amb la participació de nombroses autoritats del país.

Ofert pel Govern d’Andorra, tots els presents, des prés de la missa solemne van poder gaudir del repar timent de coca i moscatell.

La campana torna al seu lloc Penjava fins a l’any 1972 del campanar de l’antic santuari, però amb l’incendi que va afectar l’església va caure i es va trencar. Obra del mestre Despuic, i després d'estar molts anys custodiada al Museu Pos

tal, finalment va tornar a casa seva per retrobar-se amb la seva germana que va quedar intacta i expo sada a l’espai Meritxell Memòria.

Una celebració especial on la pandèmia deixa algunes reflexions

Durant el seu discurs al vestíbul del Consell Gene ral, la síndica general, Roser Suñé Pascuet va do nar una significació especial a la paraula celebració “perquè celebrem allò que ens uneix a tots els que ens sentim andorrans, un fil invisible de solidaritat que ens fa forts i ens permet encarar qualsevol repte que se’ns planti al davant”. Segon Suñé, el dia de Me ritxell serveix per a reconèixer-nos “com un sol poble i, com un sol poble, travessem els millors i els pitjors moments de la nostra història”. També marca la fi de l’estiu i l’inici d’un nou curs polític, “un nou co mençament amb totes les possibilitats a l’horitzó”.

Meritxell és el dia en què es reafirma “la nostra vo luntat de ser i de projectar cap al futur”, especialment “en èpoques de crisi com aquesta que estem vivint”, va subratllar Suñé, que va destacar que la resiliència i la solidaritat són les claus per continuar enfortint el país i la societat on vivim. “Encoratjo a tots els que som aquí a seguir treballant per dotar Andorra del marc necessari per al ple desenvolupament social i econò mic”.

Vuitena legislatura

La celebració de Meritxell també adquireix un sig nificat especial no només perquè simbolitza l’inici d’un nou curs polític, sinó també perquè posa fi a la vuitena legislatura, que va ser, en paraules del cap de Govern, Xavier Espot, “molt complexa” i que va estar profundament marcada per la pandè mia de la COVID-19.

En un dia que ens “uneix a totes i a tots i que fa palès que som una societat orgullosa de la seva identitat i al hora altament cohesionada i inclusiva”, encara que den reptes per superar com ara la crisi social i econò mica que travessa el món per la Guerra d’Ucraïna i que afecta els sectors més vulnerables i també fer front a nous desafiament com ara la transició ener gètica, el canvi climàtic, la diversificació econòmica o la igualtat entre dones i homes, va assenyalar el cap de Govern en el seu discurs amb motiu del Dia de Meritxell. Per aconseguir-ho, Xavier Espot va re marcar la necessitat de teixir aliances, que van més enllà dels interessos polítics i que seran possibles fent concessions per arribar a acords. “M’esforçaré perquè aquelles mesures que s’hagin d’adoptar siguin tan consensuades com sigui possible”, va sentenciar. •

MILLORS ESPAIS, MILLOR VIDA

EXPOSICIÓ I BOTIGA

Av. Santa Coloma, 108 AD500 - Andorra la Vella Tel. +376 80 40 20 www.palmiragefred.ad

EXPOSICIÓ CERÀMICA

C/ de Lleida 28-30 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 351 850 info@pirineuceramics.com

Jorge Luengo

ELS 30 ANYS D’ASSEGUR

Més de 600 persones van acudir a l’acte de celebració del 30è aniversari de l’empresa asseguradora, el qual va comptar amb la participació del campió del món d’il·lusionisme, Jorge Luengo.

Sens dubte, va ser una jornada molt especial i esperada per to thom. A banda de ser un grandíssim il·lusionista i mentalista, Jorge Luengo és una persona carismàtica i captivadora, capaç de connectar amb el públic a través d’anècdotes i reflexions realment inspiradores. Aquest vincle es va fer palès, el passat 15 de setembre, a l’auditori del Centre de Congressos d’An dorra la Vella, on s’hi van congregar més de 600 espectadors.

Tot va succeir en el marc del 30è aniversari d’Assegur, que no va deixar passar l’oportunitat d’agrair als seus clients la confiança dipositada en l’empresa asseguradora durant tots aquests anys de trajectòria. Així que, en un format de conferència, en què –cal dir– no hi va faltar la màgia, Jorge Luengo va obsequiar un moment molt gratificant a les persones que hi van assistir.

Precisament per aquesta confiança, Carles Codó, director general d’Assegur, es va mostrar completament agraït amb les persones, famílies i empreses que han format part de la his tòria d’aquesta asseguradora líder en el mercat andorrà, que ja compta amb més de 26.000 clients. “Són les persones les que fan grans a les empreses”, va afirmar Codó durant aque lla vetllada que molts recordaran, no només per l’audàcia de Luengo en convertir un bitllet de 20 euros en un de 50, sinó per la seva capacitat de crear lligams amb els seus interlocu tors. Al cap i a la fi, si hi ha alguna visió que comparteixen tant l’il·lusionista extremeny com Assegur, és que l’èxit és el resultat de centrar-se en les persones.

Jorge Luengo va ser reconegut amb el Premi Mundial al Talent de la Comissió Europea

Premi a la fidelitat i la confiança

Després de guanyar-se l’atenció dels espectadors amb un que altre truc més i explicacions sobre el funcionament de la ment humana i la necessitat de crear empatia amb les persones, Luengo va convidar dos directius d’Assegur a pujar a l’escenari, que van lliurar un iPhone 13 Pro i un patinet elèctric Xiaomi, ambdós assegurats per l’empresa, a dos afortunats guanyadors. Això sí, el mag i mentalista no va voler que la selecció dels guanyadors passés desaperce buda, així que els va escollir, de manera aleatòria, amb un truc de cartes que va deixar bocabadats a tots els presents.

En finalitzar l’espectacle, tots els assistents a la trobada van rebre un detall, cortesia d’Assegur.•

Carles Codó, director general d’Assegur, va agrair la confiança dels més de 26.000 clients d’Assegur

MISUI

INAUGURA UN CÓRNER A BÀSIC MERCAT

Entre els nombrosos convidats amb els quals va comptar la inauguració del córner es va destacar la presència de Joan Gomis, ideòleg i director de MISUI; Lluís Vendrell, copropietari; Estela Guitart, dissenyadora de joies; i Joan Roca, director general de la joieria Bàsic Mercat, qui es va mostrar molt satisfet per la proposta de MI SUI, ja que aporta al país i a l’establi ment un important valor afegit.

En un ambient distès, tots els convi dats van poder gaudir de les diferents col·leccions i sèries de peces úniques i singulars que va presentar la marcaamb un ampli ventall de possibilitats -, creades per a tots els públics, que transcendeixen modes i tendències.

Com a referents en el món de la joieria, el nou espai de MISUI a Bàsic Mercat ofereix als visitants una experiència de compra única en un ambient que fu siona disseny i artesania contemporà

Creativitat, ofici i innovació són alguns dels valors que defineixen a MISUI, la marca editora de joiers que disposa, des del setembre passat, d’un espai exclusiu a la joieria i rellotgeria Av. Meritxell 50.

nia. A través dels seus dissenyadors, la marca recupera l’honestedat de la naturalesa del segle XXI, el valor de l’esperit local i el concepte de cultura i excel·lència que tenen els objectes. Sempre tenint cura de l’entorn natural i la feina que hi ha al darrere de cada peça. Cada joia de MISUI juga amb la contemporaneïtat i el luxe, sense renunciar a la història, la tra dició, la qualitat dels materials i, sobretot, a la seva estètica.

Peces singulars fetes a mà que transcendeixen modes i tendències

Els dissenyadors, Estela Guitart, Marc Monzó, Etsuko Sonobe, Noon Passama, Marta Boan i Fe lix Lindner, són els encarregats d’imaginar i crear les joies a partir del seu propi llenguatge, sempre tenint com a bandera els màxims es tàndards de qualitat, que permeten als clients gaudir de l’essència de la joieria cosmopolita.

A partir d’ara el nou repte de la marca, segons el director i ideòleg de MISUI, és apropar al públic andorrà els dissenys de joies més exclu sius amb els quals treballen. “Ens fa molta il·lusió comptar amb un espai innovador a Bà sic Mercat, un establiment amb una gran tra jectòria que aposta per marques innovadores”, va remarcar Joan Gomis. •

nova directora

A l’acte van assistir-hi els socis d’addwill, Sergi Rovira, Albert Folguera, Eduard Navarro, Marc Artero i Sergio Balagué, que van destacar l’excel·lent acollida de tot l’equip a la nova direc tora.

Maika Nin Sans, que és experta en consultoria i assessorament fiscal a empreses i particulars, va participar en la modificació de la Llei de comptabilitat dels empresaris per adequar-la a l'entra da en vigor de l'impost sobre societats.

Amb àmplia experiència en l’assessorament d’entitats privades i públiques, Maika Nin va exercir també com a consellera de legada de Finances, Comptabilitat, Administració i Noves tec nologies del Comú d'Andorra la Vella des d'inicis del 2012 i fins al 2019.

En una jornada molt especial, tot l’equip d’addwill es va co hesionar per continuar treballant en el creixement del despatx, fonamentat en la feina ben feta i l’acompanyament del client oferint serveis a mida, amb solucions innovadores i eficients.

addwill compta amb un equip local de 15 professionals, i ofe reix serveis multidisciplinaris centrats en l’àmbit comptable, laboral i fiscal, tant pel que fa a la gestió com a l’assessorament i consultoria.

En el transcurs d’un magnífic dinar d’equip a La Petite Fôret d’Andorra la Vella, el passat 28 de setembre, els socis d’addwill van presentar la incorporació de Maika Nin Sans com a nova directora de l’empresa.

addwill també acompanya als projectes que volen ins tal·lar-se a Andorra, des de la fase més inicial, en la seva constitució, fins a l’inici de la seva activitat, o processos de venda.

Cal esmentar que la xarxa d’addwill cobreix íntegra ment qualsevol necessitat d’assessorament mercantil, processal, civil, fiscal, comptable i laboral, tant a Ando rra com a l’estranger. Amb oficines a Andorra la Vella, Barcelona (a Passeig de Sant Gervasi i al Carrer Balmes), Madrid, Girona i Balears, i formant part de la xarxa in ternacional ITSG (International Tax Specialist Group), addwill soluciona fàcilment i amb agilitat les necessitats de les empreses andorranes amb vincles internacionals.

Amb un equip humà de més de 100 professionals d’al ta qualificació, addwill treballa amb l’objectiu que els seus clients puguin centrar-se en el seu projecte i fer-lo créixer, aportant compromís i precisió en el seu dia a dia, així com coneixement i valor afegit en les seves decisions estratègiques, garantint serveis personalitzats i amb uns valors molt clars: iniciativa, honestedat, objectivitat, ri gor, eficiència i innovació.

Na Maika dirigirà amb entusiasme un equip humà pre parat per assolir qualsevol repte empresarial al servei dels seus clients a Andorra, aportant iniciatives en tot mo ment, innovant en l’assessorament tradicional i fent rea litat l’esperit d’addwill: “la teva visió, el nostre repte”.•

Maika Nin Sans és experta en consultoria i assessorament fiscal a empreses i particulars

Banc de PerruquesSolidàries

UNA NOVA INICIATIVA D’ANDBANK

El projecte, ara convertit en realitat, es va presentar el passat 28 de setembre a la seu social d’Andbank Andorra, en una roda de premsa en què van participar Josep Maria Cabanes, sotsdirector general de Banca Institucional; Maria Suárez, directora de Banca País, i Nelly Garcia, de la perruqueria i centre d’estètica KERALA.

L’organització Mechones Solidaris i Andbank uneixen es forços per a impulsar el nou Banc de Perruques Solidàries, que permetrà que pacients amb càncer puguin afrontar la malaltia sense haver de patir el xoc emocional que comporta la pèrdua del cabell. De moment, el banc arrenca amb un in ventari inicial de cinc perruques, totes de cabell natural, que s’aniran ampliant en funció de la demanda.

Nelly Garcia, de la perruqueria i centre d’estètica KERALA, és especialista en perruqueria i estètica oncològica, i va expli car que la iniciativa és una manera d’ajudar els pacients que pateixen un tractament amb quimioteràpia, “acompanyant aquestes persones en tot moment, perquè no estiguin soles, per aclarir qualsevol dubte que puguin tenir”, especial ment aquells relacionats amb la cura de les perruques, que són elaborades sota encàrrec per Mechones Solidarios. Va in dicar Garcia que, normalment, es requereixen 8 donacions de

cabell natural per poder fabricar una sola perruca, motiu pel qual ha encoratjat que moltes més persones s’animin a col·la borar amb aquesta noble causa.

En aquesta línia, Maria Suárez, directora de Banca País, va anunciar la realització de la jornada ‘Canvia el teu cabell per un somriure’, prevista per al 19 d’octubre i coincidint amb el dia mundial de la lluita contra el càncer de mama, perquè més persones puguin lliurar els seus donatius de cabells al cen tre d’estètica KERALA, ubicat al carrer Prat de la Creu. La llargada mínima per a poder fer la donació és de 30 cm i és indiferent si són cabells llisos, arrissats o tenyits.

Josep Maria Cabanes, que va recordar el tarannà solidari que caracteritza a Andbank, va indicar que “continuarem aju dant a millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen càncer”.

Pensada amb el cap, feta amb el cor

Nova targeta solidària Andbank

Podràs donar una part de tu a una bona causa, perquè el 25 % de la comissió d’emissió i manteniment anirà destinat a l’hospital Sant Joan de Déu. A més, gaudiràs de tots els avantatges de les nostres targetes, com ara els descomptes en benzineres o les nostres assegurances.

L’Skål Club Andorra

TORNA A CELEBRAR L’ENTREGA DE PREMIS

Com cada any, i coincidint amb el Dia Mundial del Turisme, l’Skål Club Andorra va celebrar la seva tradicional entrega de premis, que enguany van recaure en la productora The Walt Disney Company Espanya, per la producció de National Geografic ‘Andorra al Natural’; Andorra Parl’App, per la seva contribució al turisme inclusiu; a l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, per ajudar a la mobilitat amb Andorra durant la pandèmia; i finalment, pel recentment anomenat membre de la FIS Patrick Toussaint.

Com era habitual abans de la pandèmia, L’Skål va cele brar la seva tradicional entrega de guardons a les empre ses més destacades en la promoció del turisme al Prin cipat. Enguany, el format va ser diferent del que havia estat habitual, fins al moment, i els actes van començar al matí amb una exposició de 14 plafons, en format fo tografia, que recollien la història del turisme a Andorra els últims 40 anys, la qual va estar presidida per la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili.

A la tarda-vespre, va tenir lloc el tradicional lliurament de guardons a les empreses o persones que més han potenciat el turisme al nostre país. L’acte, que es va ce lebrar a l’Hotel Roc Blanc d’Escaldes-Engordany, va estar dividit en dues parts. La primera va ser l’entrega de premis, que enguany van recaure en la productora The Walt Disney Company Espanya, per la producció de National Geografic Andorra al Natural’; Andorra Parl’App, per la seva contribució al turisme inclusiu; a l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, per ajudar a la mobilitat amb Andorra durant la pan demia; i finalmente, pel recentment anomenat membre de la FIS Patrick Toussaint, per la seva trajectòria pro fessional vinculada al turisme.

Després de l’entrega de premis, l’acte va continuar amb un sopar, al qual van assistir membres de l’Skål, així com el ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres.•

OBRE PORTES A EPIZEN

Consolidada amb una xarxa de més de 100 botigues físiques, la marca va obrir portes el passat 2 de setembre a la segona planta del centre comercial Epizen. L’establiment, que ha ge nerat 30 nou llocs de treball al país, llueix uns impressionants 2.250 metres quadrats de superfície en els quals es pot tro bar tot el relacionat amb la moda esportiva i casual, així com equipament tècnic i esportiu, amb una àmplia varietat de primeres marques com ara Adidas, Nike, Puma, Fila, Asics, entre altres. Tanmateix, es poden trobar firmes que dissenyen models exclusius per a Sprinter.

Fundada a València l’any 1995 i referent en el sector, l’empresa compta en l’actualitat amb més 2.600 persones a càrrec seu,

entre botigues, serveis centrals i logística. Des del Grup Pyré nées, es va celebrar la inauguració oficial de la companyia al cor d’Epizen, ja que esdevé una opció de qualitat que enri quirà l’oferta actual del centre comercial. •

Sprinter és la primera botiga d’ISRG al Principat d’Andorra

Amb 2.250 metres quadrats de superfície, Sprinter va inaugurar, a principis de setembre passat, un nou punt de venda de roba i material esportiu al Principat.

L’Ordino Jardins d’Art

REFERMA AMB UNA PROPOSTA ARTÍSTICA DE QUALITAT

L’artista Manuel Luna va aterrar al Principat com a convidat de luxe de la quarta edició de l’Ordino Jardins d’Art, trobada artística i cultural que va donar vida a la parròquia durant el cap de setmana del 9 a l’11 de setembre.

Va ser una edició molt especial de l’Ordino Jardins d’Art, sense cap mena de dubte, ja que, finalment, es va recuperar una proposta única que havia estat relegada per la pandèmia de la Covid-19. Cal recordar que l’última convocatòria d’aquest premi artístic va ser l’any 2019, quan l’escultor català Ernest Altés va visitar Andorra com a artista convidat.

Enguany, el testimoni el va agafar el sevillà Manuel Luna, que va inaugurar una exposició, el passat 9 de setembre, a la Sala Buna. Diferents olis sobre tela, la majoria de mitjà i gran format, deixaven en evidència el vessant més figuratiu, naturalista i imaginatiu de l’artista, que, a través de la seva obra, busca fer connexió amb les emocions de l’espectador mentre posa en relleu temes com ara la migració o la transició a l’adolescència. De fet, ‘L’obsessió d’Ícar’, la peça més famosa de l’exposició i que ensenya un nen cosint les seves pròpies ales davant la mirada atenta d’una gateta, és la viva mostra d’aquest joc que Luna fa amb el simbolisme.

Encantat amb Andorra

“Estic al·lucinant amb aquest lloc. M’encanta la gent. Aquest poble és com una maqueta de tren!”, expressava amb il·lusió l’artista que va tenir la deferència de dedicar-nos alguns minuts per parlar de la seva estada a Ordino. Ens deia que, fi nalment, es va poder treure l’espineta de visitar Andorra després que una gran nevada, quan tenia 19 anys, obligués que Luna es quedés a 8 quilòmetres de la nostra frontera. “L’art, al final, m’ha portat aquí. N’estic molt satisfet perquè cada visitant podrà conèixer el meu missatge i explorar l’interior d’allò que és humà a través de la simbologia”, va explicar.

Daniela Martins, Josep Martin, Nèstor Pellicer, Anna Mangot, Joana Baygual i Mònica Armengol van oferir les seves creacions als visitants del mercat d’art

A banda d’exposar els seus quadres, que es van poder apreciar a La Buna fins al 30 de setembre, Luna també va oferir un taller pràctic, tant per a artistes com per a alumnes, sobre la ‘Creativitat i realisme’. Va ser una oportunitat única, afirmava, de no només compartir els coneixements i descobriments de tota una vida, sinó també “d’evitar convertir-me en un ermità, ja que, en dedicar tant temps a la pintura, a l’estudi, el contacte a la gent es va perdent”. Al cap i a la fi, “el fet de compartir aquest saber m’enriqueix a mi i a la resta, no només a l’hora de pintar sinó pel fet de descobrir noves maneres de veure la vida”.

Finestra d’artistes

La coordinadora de l’Ordino Jardins d’Art, Rosa Mujal, es va mostrar satisfeta amb la repercussió de l’activitat, en la qual van participar 18 artistes multi disciplinaris, tant d’Andorra com de França i Espanya. Yolanda Sanmarcos, que va exposar el treball ‘Fronte ras in-visibles’ als jardins de Casa Rossell, va ser reco neguda amb el primer premi del concurs i va rebre una dotació en metàl·lic de 3.000 euros.

Mujal, va reparar en les facilitats posades pel Comú d’Ordino i per Manuel Luna com a artista i jurat con vidat d’un cap de setmana en què també hi va haver un mercat d’art, recorreguts artístics i un taller a plein air facilitat pel Museu Carmen Thyssen Andorra, al Prat del Call.•

La Xarranca

La mostra fotogràfica de Moreno, ‘La soledat del cussol’ va posar la fi al cicle d’exposicions realitzat pels artistes de La Xarranca a La Peixera. La soledat va ser el tema central de l’obra, un sentiment que sembla dolent, però que segons l’artista és molt “sanador”. “Aquest sentiment el busco quan pujo a la muntanya, que molt sovint vaig sola. És la mateixa soledat del cussol, ja que quan arribes a dalt de tot el trobes sol”.

Els cussols són aquelles muntanyes de pe dres que hi ha a dalt dels pics muntanyosos i que per a Moreno tenen un significat es pecial, a més de místic i espiritual. Bona ventura Adellach deia que antigament es feien servir per fer un senyal fent foc. Po sant sopines, falgueres o escobes es feia el foc i gràcies a l’alçada dels cussols, la flama pujava més amunt i això feia que el senyal es veiés molt més lluny.

Amb la sèrie fotogràfica ‘La soledat del cussol’, de Núria Moreno, La Xarranca va dir adéu a La Peixera, l’espai expositiu cedit pel Comú d’EscaldesEngordany, que l’associació va disposar en aquests últims temps. A partir d’ara, les instal·lacions de l’Hotel Roc Blanc seran el lloc on el col·lectiu d’artistes podrà dur a terme les seves activitats.

La mostra de Moreno aplega una seqüència de 15 imat ges que es barregen entre pics i fites, els quals envolten al pic andorrà, Cataperdís. Com a complement a la visita, a l’entrada de la sala va haver-hi a disposició dels visitants petites pedres dels pics recorreguts per la fotògrafa per què tothom pugui fer el seu propi cussol. També va ha ver-hi un llibre de visites, el mateix que es troba amagat als cussols, que normalment es fa servir per deixar alguna nota i compartir amb altres que han visitat aquell pic. “He intentat que la gent, quan arribi a aquest espai, vegi el mateix que veig jo quan pujo a dalt de la mun tanya”, va destacar Moreno.

‘La soledat del cussol’ va ser la darrera exposició que acull La Peixera d’una artista de La Xarranca, però no l’última mostra de Núria Moreno, qui ja està treballant en una nova exposició que encara no té del tot definida, però que en molt poc temps veurà la llum.

L’hotel Roc Blanc el nou espai expositiu de La Xarranca

La presidenta de La Xarranca, Mar Garcia Olmo, va confirmar que els socis de l’agrupació ja compten amb un nou espai expo sitiu on podran dur a terme totes les activitats que fan com a associació. Les instal·lacions de l’hotel Roc Blanc seran el nou lloc on el col·lectiu d’artistes podran realitzar exposicions, per formaces, tallers, cursos, entre altres activitats.

“Tenim un espai molt gran per aprofitar i fer conèixer el nostre treball que arribarà a molta més gent. Ens sembla una molt bona oportunitat perquè és un espai que continua estant a la parròquia d’Escaldes-Engordany i amb una ubi cació molt cèntrica”, va destacar la presidenta de l’associació. Encara que la notícia del trasllat sigui molt recent, Garcia Olmo va assegurar que des de La Xarranca hi ha un important nombre d’artistes que ja estan treballant per la pròxima edició del Cir cul’art, que comptaran amb tres circuits. La primera exposició es farà , com és habitual a la Llacuna i després hi ha intenció que sigui presentada al Roc Blanc. •

El Roc Blanc serà el nou espai expositiu de La Xarranca

Samantha Bosque

Realitzats per l’artista plàstica, Samantha Bos que, els nous murals de La Mosquera es van inaugurar l’1 de setembre, amb una visita guiada, teatralitzada i circular, titulada “19001950. Els murals que cobren vida”, a càrrec de l'escola de teatre Entreacte, que va tenir com a objectiu que tothom pogués conèixer de pri mera mà la història de cadascun dels murals.

Després de dos mesos i mig de treball, Bosque va reproduir, a les portes, persianes i façanes antigues de La Mosquera, instantànies de la vida encampadana de principis del segle XX. Una acció que va ser possible gràcies a l'acord dut a terme entre els veïns i la corporació co munal.

Entre la desena de murals pintats per l’artis ta es poden trobar algunes imatges com ara el síndic Roch Pallerés, el subsíndic Agustí Coma, un ball de Festa Major, la flor de gran dalla o d’alguns veïns que habitaven el poble.

Recuperar i embellir el nucli tradicional de La Mosquera a través de l’art urbà, amb murals que expliquin les arrels i formes de viure dels encampadans a principis del segle XX, aquest va ser el principal propòsit del projecte de recuperació històrica impulsat pel Comú d’Encamp.

Aquestes accions d’embelliment, segons la cònsol major de la parròquia, Laura Mas, han ajudat a mi llorar façanes i portes del nucli antic de La Mosque ra i també altres serveis com ara l’aigua, la llum, i el clavegueram, que no es veuen, però són igual o més important. Segon Mas es tracta de mantenir l’encant del lloc, tot prioritzant la funcionalitat de l’espai per fer més fàcil la vida a la gent que hi viu, a la vegada que els manté més vius.

Per la seva banda, Nino Marot, conseller de Turis me i Reactivació Econòmica, va destacar que a partir d’ara, Casa Cristo, el Molí del Guillem, juntament amb els murals de La Mosquera converteixen aques ta zona de la parròquia en un gran atractiu turístic dins de l’oferta nacional. •

Tots els dissabtes del mes de setembre l’escola de teatre Entreacte ha realitzat una visita guiada i teatralitzada per donar a conèixer els murals del nucli antic de La Mosquera

SAM BOSQUE I REUNIÓ DE PAPAIA, PROTAGONISTES DE LA 2a EDICIÓ DEL CONCURS

‘Murs que parlen’

La muralista, pintora i escultora Sam Bosque va ser una de les guanyadores de la segona edició del concurs ‘Murs que parlen’, en crear l’obra ‘Murs que ens parlen’, un especta cular mural que evoca els frescos romànics de la parròquia de Sant Julià de Lòria. Cal destacar que l’obra de gran for mat s’ubica davant de la Casa Comuna i és la segona feta per Bosque, que, l’any passat, en la primera convocatòria del concurs, va recrear la llegenda de la Dama Blanca al mur que hi ha al nou vial de la carretera de Nagol.

Per la seva banda, Reunió de Papaia, una empresa especia litzada en l’execució de diferents projectes artístics i cultu

rals perquè aquests estiguin a l’abast de la ciutadania, va crear ‘Policromàtic’, un mural que, com el seu nom indica, es nodreix de la intensitat dels colors per a donar una vi sió sintètica de l’art romànic. La pintura es pot apreciar al camí de la Creueta, a la carretera de la Rabassa.

A la convocatòria d’enguany, s’hi van presentar quatre artistes. Finalment, el comú va adjudicar les obres de Sam Bosque i Reunió de Papaia amb un import total de 12.187,50 euros.•

Els cònsols de la parròquia de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral i Mireia Codina, van ser els encarregats d’inaugurar oficialment els dos murals guanyadors del concurs ‘Murs que parlen’. L’acte va tenir lloc el passat divendres 23 de setembre.

ATIDA

HOMENATJA ALS DONANTS AMB UNA ESCULTURA AL PARC CENTRAL

ATIDA, l’associació de trasplantats i donants d'òrgans d’Andorra va inaugurar, el passat 16 de setembre, una nova escultura al Parc Central. Es tracta de ‘Jo en tu’, d’Emma Regada, la primera escultura pública de l’artista feta en homenatge als donants d’òrgans, cèl·lules i teixits.

La inauguració de la instal·lació artística va estar encapçalada per Toni Gamero, president d’ATIDA; Albert Font, ministre de Salut; la cònsol major de la capital, Conxita Marsol; i l’escultora, Emma Regada, qui es va mostrar molt emocionada per haver fet possible aquesta obra, que es va convertir en la primera escultura pública que exposa al país.

Formada per dues estructures de ferro de 2,5 metres d’alçada que incorporen una pedra blanca i una pedra negra respectivament, sim bolitzant a dues persones, l’escultura va ser encarregada per ATIDA a Emma Regada amb la voluntat d’agrair la generositat dels donants d’òrgans, cèl·lules i teixits i a les seves famílies. També com una mane ra de sensibilitzar a la població sobre la importància de donar òrgans. “L’escultura és un somni fet realitat. És un gra de sorra cap als nostres donants i també un gest perquè la gent prengui consciència sobre aquest tema”, va assegurar Toni Gamero, president d’ATIDA.

Sobre la donació d’òrgans a Andorra

El ministre de Salut, Albert Font va afirmar que des d’Andorra ja s’han començat a fer els primers passos perquè sigui una realitat la donació d’òrgans al país. En aquest sentit, Font va assenyalar que es tracta d’una tasca que tenen encomanada, no en l’àmbit públic sinó en el pla humanitari. “De moment, el que s’ha pogut fer des d’An dorra és destinar una partida pressupostària pel repatriament dels cossos dels donants”. Encara que sigui un gran avanç, Font va assegu rar que la signatura pendent és el vessant jurídic, que s’ha d’acabar de perfilar. És un tema que fa part de la cartera que té el ministeri”, va concloure el ministre.

Per la seva banda, Toni Gamero va manifestar que ja hi ha hagut dues reunions en les quals hi han estat presents membres del ministeri de Salut, de la CASS, d’ATIDA i de l’OCATT, organització catalana de trasplantament, per parlar sobre aquest tema, però encara “tot és molt embrionari”. Gamero va insistir que primer de tot s’ha d’esta blir el marc legal, per a després seguir amb el tècnic i poder imple mentar reglaments i protocols per començar a fer-ho.

Més escultures al Parc Central

Conxita Marsol es va mostrar molt emocionada amb la inauguració de l’obra al Parc Central, ja que, segon la cònsol, es tracta d’una “escultura diferent que porta un missatge molt impor tant d’agraïment als donants”.

A partir de l’any vinent, la intenció de la corpo ració comunal és afegir almenys dues escultures al Parc Central perquè sigui una sala d’art a l’ai re lliure, però a través d’un plec de bases, que compti amb la participació dels diferents escul tors del país. •

donació d’òrgans

Entre el 7 de juny i el 3 de juliol pas sat, el Museu Carmen Thyssen An dorra va ser el primer recinte a aco llir ‘Històries per viure’, l’exposició fotogràfica itinerant organitzada per l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra (ATIDA), per a crear cons ciència envers la donació d’òrgans i teixits, de manera que la població en conegui més i n’estigui cada vegada més implicada per ajudar a canviar la vida de les persones que requereixen un trasplantament.

Després d’haver passat, posterior ment, per l’Oficina de Turisme de La Massana i el hall del Palau de Gel, l’ex hibició fotogràfica, ideada per Chiqui Novis, va robar l’atenció de treballa dors i pacients de la planta -1 de l’Hos pital Nostra Senyora de Meritxell, que van gaudir del missatge encoratjador i d’esperança a través dels 11 retrats que l’artista va exposar-hi entre els dies 5 i 30 de setembre.

El Passadís de la Planta -1 de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell és la quarta parada de l’exposició fotogràfica itinerant ‘Històries per viure’, en què la fotògrafa i infermera del SAAS, Chiqui Novis, amb 11 poderosos retrats, fa èmfasi en el gest altruista de donar òrgans.

Toni Gamero, membre de l’associació i pacient tras plantat de medul·la òssia el 2020, va expressar que “l’hospital és el millor lloc on es pot situar l’expo sició, com una manera de recordar la lluita que es tem fent perquè, algun dia, aquí es puguin fer do nacions d’òrgans”. D’aquesta manera, apuntava, “es podrien retornar els favors” als hospitals de França i Espanya, que han ajudat andorrans i residents que ne cessitaven un trasplantament.

Gamero també va expressar que, de moment, ATIDA continua participant en les converses amb l’Organitza ció Catalana de Trasplantaments (OCATT), el Minis teri de Salut i altres estaments del Govern d’Andorra perquè “sigui efectiva la donació d’òrgans al nostre país”, ja que els obstacles jurídics són els principals contratemps a eludir, especialment si es té en consi deració que els òrgans donats han de ser transportats d’un país a un altre. Posteriorment, caldrà oferir una formació tècnica als professionals sanitaris i aprofundir en la protocol·lització dels processos d’extracció, con servació i transport dels òrgans i teixits donats.

Malgrat que els resultats d’aquestes reunions enca ra hauran d’esperar de manera indefinida, Gamero és optimista pel fet d’haver fet el primer pas d’ajuntar els actors implicats a la mateixa taula.•

Petits Estats de la Creu Roja

Entre el 28 de setembre i l’1 d’octubre, la Creu Roja Andorrana va escriure una nova pàgina en el llibre de la seva història, ja que, per primera vegada en els seus 41 anys, va acollir la Trobada de les Societats Nacionals dels Petits Estats de l’organització inter nacional. Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Luxemburg i Mò naco van ser les delegacions que van atendre la convocatòria, que va tenir el seu punt de partida amb un sopar a l’Hotel Gol den Tulip Inn Andorra Fènix.

L’endemà, les delegacions van ser rebudes per la síndica general, Roser Suñé, que els va acompanyar a una visita a Casa de la Vall. En aquest monument, els membres de les diferents comitives es van interessar per les característiques polítiques d’Andorra i per la història del parlament. Durant la mateixa jornada, també van fer una visita turística a Ordino i un sopar institucional al Coll de la Botella.

L’epicentre de les activitats oficials va ser el divendres, 30 de setembre, dia en què les diferents representacions van visitar les instal·lacions de la Creu Roja Andorrana. Aleshores, previ discurs d’un representant del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), s’hi va dur a terme el debat sobre el rol de les

Va ser la primera vegada que Andorra va esdevenir seu de la trobada en què van participar les delegacions de Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Luxemburg i Mònaco, per a debatre sobre el rol que juguen dins de l’organització d’ajuda humanitària mundial.

societats dels petits Estats dins de la Federació Interna cional de Societats de la Creu Roja i de la Mijta Lluna Roja (IFRC).

David Fraissinet, vicepresident de la Creu Roja Ando rrana, va valorar de manera positiva la trobada, ja que, a banda de servir de pont per a interconnectar amb altres perspectives, es posen sobre la taula diferents alternati ves per contribuir a la millora del moviment internacio nal. “Hem sentit idees interessants, però caldrà pre sentar-les a l’equip, pressupostar-les, prioritzar-les”, va assenyalar Fraissinet.

El passat 28 de setembre, coincidint amb l’arribada de les delegacions al Principat, el Consell de Ministres va aprovar, a proposta de la ministra d’Afers Exteriors, Ma ria Ubach, una contribució voluntària de 15.000 euros a favor del CICR, per a impulsar les activitats humani tàries que l’organització realitza al Iemen. Cal recordar que, en el marc de la visita oficial a Liechtenstein, la ma teixa ministra va visitar les instal·lacions de la Creu Roja d’aquell país, on va ser rebuda per la seva presidenta, la princesa hereva Sophie de Liechtenstein, i per la secre tària general, Nicole Matt-Schlegel.•

Andorra havia d’acollir la Trobada de les Societats Nacionals dels Petits Estats de la Creu Roja durant el 2020, però la pandèmia ho va impedir

La JOCAND

Després de deu anys de guerra, la ciutat de Troia ha caigut. Els homes i els nens són assassinats per l’exèrcit vencedor i les dones són apartades a les portes de la ciutat, a la platja, abandones a la sort del que decideixin els herois victoriosos.

Hècuba, Cassandra, Andròmaca, Helena i totes les altres dones sense nom pateixen a les seves carns el destí universal de les grans perdedores de totes les guerres. La guerra és fill dels ho mes, però qui la pateix d’una manera atroç és la dona. Al llarg de la història, la violència, la força i la calamitat que han patit queda plasmada en el relat clàssic de Sòfocles, però també en els tes timonis d’altres guerres, d’altres dones del nos tre temps que han patit també l’abús, la violació i les misèries a les seves carns, com a trofeus de batalles.

La versió andorrana de l’espectacle compta amb articles de testimonis femenins que han patit la guerra i amb fragments d’altres autors com Ra

Es tracta del tercer muntatge de la Jove Companya Nacional d’Andorra, després de ‘La Tercera onada’ i ‘Arrels d’Arreus’, i el primer de la nova promoció de la companya. Dirigida per Irina Robles i Juanmma Casero, l’obra té com a objectiu donar visibilitzat a les grans perdedores de les guerres, les dones.

ESTRENA ‘TROIANES’ AL TEATRE DE LES FONTETES

cine, Sartre o Ibsen, que ajuden a explicar la història de les dones en els conflictes bèl·lics i com elles són les grans damnificades i víctimes d’atroços crims de guerra.

Interpretat per Judit Betbesé, Maria Cruz, Canòlich Giribet, Noelia González, Aina Sánchez, Carlota Sie rra i Marta Pelegrina, actrius que formen part de la segona promoció de JOCAND, l’obra que està apa drinada per la reconeguda actriu andorrana, Núria Montes es va dur a terme en diferents sessions, entre

els dies 3, 4 i 10 de setembre, al Teatre de les Fontetes de la Massana. Més de 600 persones, sobretot públic jove, van poder gaudir de l’espectacle que versiona un clàssic amb una posada en escena moderna, colpi dora i emocionant.

Després de l’estrena al teatre de les Fontetes, Les Troianes s’obren camí amb la voluntat de fer arribar l’espectacle a tots els joves espectadors i de trepitjar el màxim possible de teatres del país. •

L’obra compta amb fragments d’autors com ara Racine, Sartre o Ibsen

Amb

La darrera comèdia de l’actor malagueny se centra en la vida d’un home madur i amb una vida familiar molt estable que, de cop i volta, pateix infart. Un fet que el porta a tocar de la mort.

‘Infarto: ¡No te vayas a la luz!’ és un espectacle que neix fruit de la seva pròpia experiència. Rodríguez va patir un infart l’any 2017, just el mateix dia del seu aniver sari però, buscant el costat positiu de les coses, va de cidir tirar endavant el monòleg en el qual va tractar el tema amb molt d’humor. L’obra que burla a la mort, té la finalitat de mostrar al públic que les segones oportu nitats que dona la vida s’han d’aprofitar al màxim, tot donant-li importància al que realment paga la pena.

“Amb aquest espectacle he aconseguit canviar-li el xip a molta gent amb el tema de tenir una malaltia. L'obra vol demostrar que en comptes de llepar-nos la ferida, cal riure's de la vida i sobretot gaudir-la”, va assenyalar l’actor, que va endinsar als espectadors, durant 90 mi nuts, en una comèdia plena d’humor i d’ironia amb la qual no van parar de riure.

‘Infarto: ¡No te vayas a la luz!’ forma part de l’ampli cartell d’activitats que ofereix la parròquia durant els mesos de tardor i referma l’aposta de la corporació co munal per apropar la cultura i les arts escèniques a tots els públics. •

‘Master Xof’, de Joan Pera, arribarà a Encamp el pròxim 26 de novembre

La Gala Pere Valls

TORNA AMB UNA EMOTIVA PROJECCIÓ

Finalment la pandèmia va donar la treva que ne cessitava l’Associació Andorrana per la Malaltia de l’Alzheimer (AAMA) per a celebrar la Gala Pere Valls, cita que des del 2019 no s’havia pogut rea litzar, però que, enguany, es va poder recuperar.

L’activitat va girar al voltant de la presentació del documental que l’associació ‘Recuérdame. El principio de la desconexión’ va preparar, amb imatges molt personals de la transició de la mare del Jose Codina Casanovas, president de l’associa ció, per culpa d’aquesta malaltia. “Vam travessar totes les fases que comporta una situació com aquesta: confusió emocional, incredulitat, ràbia, adaptacions a l’habitatge i nits sense dormir fins al dia de la seva defunció. Però, d’aquesta expe riència, havíem de treure quelcom positiu que po gués ajudar altres pacients i cuidadors”, va revelar Codina, sobre el treball audiovisual que, a banda d’exhibir-se al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, també s’ha deixat veure a festivals de cine i diferents ajuntaments d’Espanya.

El passat 27 de setembre, el Centre de Congressos d’Andorra la Vella va ser l’escenari de la 4a edició de la Gala Pere Valls, una activitat de conscienciació a favor de les persones que pateixen Alzheimer. Com a part de l’esdeveniment, s’hi va projectar el documental de l’associació ‘Recuérdame. El Principio de la desconexión’.

Durant la gala, la Montse Valls, presidenta de l’AA MA, va reflexionar sobre la duresa dels temps en pandèmia per a les persones amb Alzheimer i les seves famílies, que, en un context de contacte per sonal reduït, s’hagin produït retrocessos considera bles en l’estat dels pacients. No obstant això, Valls va reconèixer que “la prioritat era salvar vides” i va agrair tot l’esforç als responsables de les residències del país, al personal sanitari i del Govern d’Andorra, per millorar les condicions d’aquestes persones enca ra que el context no fos del tot favorable.

Valls també va aprofundir en les diferents tasques que l’AAMA desenvolupa a favor dels pacients d’Al zheimer i els seus cercles més pròxims, que compor ta des de l’assistència psicològica, “per a afrontar aquesta malaltia que els arriba a casa”, i la reco manació de centres especialitzats on puguin trobar les atencions que necessiten, fins a l’organització de grups de suport on els afectats tinguin la possibilitat de compartir les seves experiències.

Un ferm compromís

El 2018, el músic andorrà Quim Salvat va estrenar el videoclip ’21.7’, en què es posava en la pell d’una persona amb Alzheimer. Des d’aquell moment, en què el cantautor ja es mostrava sensibilitzat per la causa, es va comprometre a donar els ingressos ge

nerats amb aquesta producció a l’associació que presideix Montse Valls.

Aquest 2022, Salvat va tornar a l’escenari de la Gala Pere Valls, no només per cantar i delectar els espectadors amb un tema de consciència i sensibilització, sinó que també va complir amb la seva paraula i va fer entrega dels diners recap tats a l’AAMA. •

Es va tractar d’una fira multisectorial de l’àmbit industrial en què diferents professionals del sector i grans marques van presentar les seves novetats a un públic especialitzat.

La primera Expomavid es va celebrar l’any 2015 i, des d’ales hores, s’ha constituït com una important cita que enguany ha arribat a la 8a edició. Durant tres dies, des del 20 al 22 de setem bre, diferents professionals van gaudir dels espectaculars 2.000 metres quadrats de superfície del local que Ferreteria Mavid llueix al núm. 4 del carrer del Camp Bastida, a Santa Coloma, on els clients van descobrir més de 45.000 referències de les mi llors marques del mercat.

Durant aquestes jornades, la casa va apostar una vegada més per grans noms del sector industrial, com ara Husqvarna, DeWalt, Stanley, Abarth, Fischer, Facom, Makita, Mirka, en tre altres, amb el suport dels comercials de les respectives mar

ques, que van aconseguir dissipar els dubtes i satisfer la curiositat dels clients que hi van acudir.

Per descomptat, les ofertes i descomptes especials van estar a l’or dre del dia, però també la cridanera exhibició en directe de José Llorente, escultor amb motoserra i ambaixador d’Husqvarna Espanya, que va saber crear fantàstiques peces inspirades en la natura.

De la mà d’Ana Cerezo Pernilea i Abundi Monterde, tant el públic com l’equip de Mavid i els professionals convidats, van gaudir d’un exquisit càtering en què hi havia des de formatges i embotits ibèrics, fins a carn amb ceps i paella. •

els sabors més exuberants de la manera més casual

Tant si vols gaudir d’una copa amb els amics com si prefereixes gaudir d’un sopar agradable, amb la millor companyia, IZAI Gastro-Bar, Restaurant & Lounge n’és l’opció més idònia. Ubicat al núm. 32 de l’antic Carrer Major de la capital andorrana, aquest establiment de recent obertura és tot un èxit entre aquells que s’han animat a provar un nou con cepte que combina les tapes tradicionals, gastronò miques i gourmet

El nou restaurant, ubicat al Centre Històric d’Andorra la Vella, ofereix plats ben elaborats i cuidats, en què els sabors i les aromes actuen com a fil conductor d’una experiència gastronòmica casual i alhora divertida.

panys de feina. Al cap i a la fi, la festa te la mun tes tu mateix, mentre descobreixes una carta com pletament evolutiva i dinàmica, que s’adapta als millors productes de temporada, però també a les exigències dels paladars més sibarites. L’arròs amb llamàntol i les patates de milfulles amb salsa brava, per exemple, són algunes de les opcions que més han triomfat!

Múltiples àrees, múltiples experiències

D’entrada, IZAI destaca pel seu ambient casual i distés, en el qual pots compartir còctels i cerveses amb col·legues, amics, familiars, la parella o com

La màgia d’IZAI transcorre en un local espaiós, que consta d’una borda de dues plantes, a l’antic

Antic Carrer Major, 32 | Andorra la Vella T. +376 350 072 | www.izairestaurant.com

carrer Major d’Andorra la Vella, i una magnífica terrassa, en la qual tothom està convidat a posar a prova el paladar, refrescar-se amb una cervesa i gaudir del bon temps després de treballar.

A l’interior, a la primera planta, el restaurant reviurà l’ambient d’una ‘tasca’ com les que han donat vida als carrers de Madrid, Logronyo i Sant Sebastià. Un fil musical guiarà els visitants fins al lounge , a la segona planta, on desfilaran tota mena de còctels fins a les 3 de la matinada.

La cuina d’IZAI roman oberta cada dia fins a l’1 de la matinada

I, com que la idea és gaudir al màxim d’aquests moments, sense preocupacions, la cuina roman drà oberta fins a l’1 de la matinada, perquè mai ningú hi hagi de fer una ullada al rellotge.

Thinking Luxury

NEIX LA PRIMERA CONSULTORA DE SERVEIS

I LUXE DEL PRINCIPAT

Stéphanie Steinbrecht-Aleix, la nostra portada del passat se tembre ha presentat, conjuntament amb Stanislas Helou i la seva esposa Miriam Palà, la primera consultora de serveis Pre mium i luxe del Principat: Thinking Luxury.

La Borda del Pi va ser l’indret escollit per a la sessió de fotos corporatives de l’empresa realitzades pel nostre fotògraf An tonio Miralles. La consultora ofereix paquets de formació i capacitació d’equips així com auditories dels estàndards de servei, imatge corporativa i optimització de recursos finan cers.

Thinking Luxury també ofereix un programa de capacitació d’equips per a atendre el mercat àrab i l’ambientació d’espais “instagramables”.

L’art de l’hostaleria torna amb més força que mai, com sem pre havia estat: un art per fer que els hostes se sentin especials i únics amb un tracte íntim i exclusiu.

Desitgem a tot l’equip molts èxits en aquesta nova aventura empresarial.

Ser portada de Dona Secret

“L’experiència personal que he viscut amb la portada de Dona Secret, ha estat senzillament bestial! La quantitat de missat ges i fotografies d’amics i de persones que m’han fet arribar a través de les xarxes socials, des de tots els punts d’Andorra, quioscs, hotels, restaurants, negocis on la vostra revista arriba, ha superat qualsevol expectativa. Us estic molt agraïda”.•

“Andorra és un diamant i té el potencial per fer el que es proposi, només ens ho hem de creure”

La seva missió: acompanyar les empreses a assolir els estàndards de qualitat i servei Premium per a dissenyar una experiència pròpia i destacada en l’atenció d’aquest segment de clientela.

L’escola de crupiers d’Unnic

JA ÉS UNA REALITAT

El passat 6 de setembre es va presentar, de manera oficial, l’escola de crupiers d’Unnic amb una cinquantena d’alumnes, que es formaran per desenvolupar diferents tasques a la sala de joc del casino. Una xifra que encara no està del tot tancada, ja que des de l’establiment continuen en la recerca de nous candidats i es preveu arribar fins als 80 alumnes.

La majoria dels aspirants són andorrans i residents, que re bran una formació de quatre mesos de durada, entre el se tembre i desembre, amb 2 torns - matí i tarda -, de 20 hores setmanals i de dilluns a divendres. El curs estarà impartit per l’equip directiu d’Unnic i Josep Dos Santos, director de Joc del casino - amb una important experiència en formació de crupiers-, i serà un dels docents encarregats de la formació, que estarà dividida en tres blocs d’avaluació continuada. El primer bloc està relacionat amb tècniques generals, el segon està vinculat a les tècniques del joc i el tercer està destinat al perfeccionament d’aquestes tècniques.

Per aprovar la formació tots els alumnes hauran de complir amb una assistència mínima i superar els diferents exàmens teòrics i pràctics que es realitzaran al llarg del cicle de capacitació. En aca bar el curs, d’acord amb el seu perfil, cada candidat podrà escollir

el lloc de treball dins de la sala de joc, ja sigui a l’àrea de taules, de màquines de joc, de caixa o servei d’atenció tècnica.

Segons va manifestar Josep Dos Santos, director de Joc del casino, dels quatre dies d’escola, tots els candidats “estan res ponent molt bé a la qualificació tècnica que s’està impartint”. A més, va assegurar que encara continua el procés de selecció de nous aspirants, focalitzat sobretot en perfils amb vocació d’atenció al client.

Unnic té previst obrir portes a l’inici de l’any vinent, així ho va afirmar Marc Martos, conseller delegat de Jocs S.A. Martos va assegurar que es preveu que el complex estigui enllestit a prin cipis del 2023, abans que es compleixi la pròrroga fins al 4 de març, que es va demanar per problemes de subministrament de materials de construcció.

•

Construir la ciutat del futur

Resoldre

WICONA

Estètica i funcionalitat van de la mà per aconseguir unes prestacions òptimes en termes de protecció davant del soroll, eficiència energètica i protecció davant dels agents atmosfèrics.

VIDRES PERSIANES FINESTRES PORTES AUTOMÀTIQUES FERRO FAÇANES

Hi ha vida desprésde la mort?

Amb un titular tan suggerent com ara ‘La mort física suposa la fi de la nostra existència?’, va tenir lloc la conferència auspiciada per la doctora anestesista Maria Armengou i desenvolupada i aprofundida pel professor Manuel Sans i Segarra. L’acte va tenir lloc el passat 16 de setembre, a la sala del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria, que es va omplir, de gom a gom, amb un públic entusiasta i expectant, que no va sortir gens decebut de les explicacions i les experiències, viscudes en primera persona, pel reputat professor i cirurgià català.

El passat dia 16 de setembre va tenir lloc, al Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria, una conferència a càrrec del professor Manuel Sans i Segarra, amb una temàtica que, només amb el títol de la conferència, ja feia entreveure un gran èxit de públic i una gran expectació ‘La mort física suposa la fi de la nostra existència?’ I, efectivament, tal com vaticinaven les nostres prediccions, la sala es va omplir, de gom a gom, per sentir amb molta expectació les explicacions del Dr. Sans.

L'acte va comptar amb la participació de qui havia estat doctora anestesista de l’Hospital Ntra. Sra. De Meritxell, Maria Armengou i de mossèn Pepe Chisvert, que van obrir el torn de paraula i van fer la presentació del ponent per, posteriorment, do nar pas al veritable protagonista de la vetllada. El professor Sans és llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, excap del servei de cirurgia general i aparell digestiu de l’Hospital de Bellvitge, professor de cirurgia de la Universitat de

► Fotos: Nely Dedea

Barcelona i membre de Societats de Cirurgia de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra i el Japó. Per tant, una excel·lent carta de presen tació per a poder parlar amb coneixement de causa d’un tema tan transcendental com ara la mort, gràcies a la seva experiència amb dife rents manifestacions relacionades amb aquest àmbit, així com els diferents episodis que ha pogut viure i comprovar en primera persona.

Durant gairebé una hora, Sans va aprofundir en vivències i experiències, des d’un vessant totalment objectiu, i corroborades per alguns dels seus pacients diagnosticats de mort clí nica que, després d’aplicar-los mesures de re animació cardiorespiratòries, ha aconseguit recuperar-los. Hi ha uns paràmetres i unes ex periències que són comuns per a aquest grup de persones. En primer lloc, poden veure tot el que envolta al lloc en el qual es va produir la seva mort, fins i tot el que passava als quiròfans del costat, amb els cirurgians que estaven ope rant altres persones, etc. Dades absolutament constatables i contrastades. També era un fet reiteratiu, que tots rebessin la visita i l’acom panyament dels seus éssers estimats finats, així com la famosa llum blanca al final del túnel o la sensació de pau i les ànsies de no retorn.

Tots aquests i altres aspectes són els que va desenvolupar el professor, uns fets que li van explicar els seus pacients i en els quals tots eren coincidents. El Dr. Sans està con vençut que totes aquestes experiències tenen una explica ció científica, ja que nosaltres formem part d’un univers que, en essència és energia i, aquesta es transforma, però mai pot morir del tot. Per tant, Sans va utilitzar uns ar guments físics i científics per demostrar quelcom que la física quàntica referma i que els seus pacients han refren dat, que hi ha vida després de la mort i que l’energia mai mor, es transforma. Sens dubte, una conferència que va mantenir tothom amb un màxim d’expectació i totalment enganxats als seus seients.•

PYRÉNÉES MOTORS

TORNA A LA FIRA D’ANDORRA LA VELLA AMB SORPRESES I NOVETATS

Tots els concessionaris de Pyrénées Motors posen els seus engranatges a punt per a la tornada a la Fira d’Andorra la Vella, una cita multisectorial en la qual no hi faltaran les novetats, les sorpreses i promocions exclusives per als clients.

Les empreses i marques més rellevants de tot el país es reuneixen, com cada any, a la Fira d’Andorra la Vella. En el marc d’aquesta 43a edició, Pyrénées Motors no és l’excep ció; una vegada més, els vehicles més espec taculars de les seves marques d’automòbils i motocicletes romandran exposats a sota del gran envelat, des del 21 fins al 23 d’octu bre, dies en què els visitants podran desco brir models com ara l’Edició M Sport 50 Aniversari, amb motiu de les cinc dècades d’història de BMW M.

Com no podia ser d’una altra manera, Pyré nées Motors ha preparat dues promocions imperdibles per als visitants de la Fira d’An dorra la Vella:

• Per la compra d’un vehicle d’exposició a la Fira, el client rebrà, de manera to talment gratuïta, el manteniment del seu cotxe durant els primers 2 anys. Addi cionalment, gaudirà del Pack Mobility Service durant el primer any*.

• Tanmateix, els clients que generin una nova comanda durant la Fira i fins al 31/12/2022, rebran, també de forma totalment gratuïta, dos anys de manteniment del seu cotxe i, a més a més, una assegurança a tot risc amb franquícia de 300 € durant el primer any*.

TROBA SEGURETAT, TRIA BENESTAR

Cuidar del teu cotxe és cuidar del teu benestar i de les persones que més esti mes. És per aquest motiu que, a banda de trobar el vehicle dels teus somnis de la mà de Pyrénées Motors, també podràs conèixer tota la gamma de serveis Pyré nées 360, amb la qual podràs cobrir aspectes com ara el Pack Mobility Service i la compra de vehicles a la carta, fins a assegurances, finançament, reparacions als tallers mecànics i de planxa i pintura, lloguer de vehicles i la compra del teu cotxe o moto actual. Vine a la Fira d’Andorra i descobreix-ne molt més!

Els clients que facin una comanda d’un nou vehicle, de qualsevol concessionari de Pyrénées Motors, rebran regals especials*

(*) Consultar les condicions a www.pyrenees.ad/motor o a l’estand de Pyrénées Motors a la Fira d’Andorra la Vella

Exitós I Torneig Social

AnyósPark, CISA Immobiliària i Keller Williams Andorra van unir esforços per a presentar la primera edició del seu Torneig Social de Golf, a les còmodes i àmplies instal·lacions d’Aravell Golf.

DE GOLF D’ANYÓSPARK, CISA I KW ANDORRA

Un sol radiant i una temperatura realment agradable van completar el còctel d’ingredients necessaris per què, tant Aravell Golf com AnyósPark, CISA Immo biliària i Keller Williams Andorra engeguessin, amb èxit, el primer Torneig Social de Golf, en què hi van participar els socis d’AnyósPark Club i clients actius d’ambdues immobiliàries.

Tot va començar de bon matí, concretament a les 8.30 hores, quan els primers jugadors van retirar les seves targetes de joc i kits de benvinguda. Després d’una mitja hora d’estiraments i escalfaments, el tret de sortida de la competició es va donar a les 9.30 ho res i no va acabar fins a aproximadament les 14.30 hores, amb alguns jugadors que encara havien de completar els 18 forats.

Malgrat la demora –més que comprensible arran de la molt bona participació i el caràcter lúdic de l’activi tat–, tant els jugadors com les seves famílies s’ho van passar d’allò més bé. Els acompanyants van fer més amena l’espera, entre sessions de massatges, zumba i un bateig de golf per a nens i adults, a càrrec dels instructors i monitors d’Aravell Golf.

No hi va faltar el toc musical a la trobada sabatina, per descomptat. Un DJ va animar la jornada amb mescles enèrgiques que coquetejaven amb el pop

Els acompanyants dels jugadors van gaudir de massatges, zumba i sessions pràctiques de golf

més clàssic i la música electrònica, mentre que els pri mers jugadors a completar els 18 forats hi arribaven a la terrassa del restaurant per gaudir de tapes i aperitius, un que altre còctel o bé d’una cervesa refrescant.

Uns instants més tard, la taula estaria servida perquè els participants, acompanyants i organitzadors gaudissin d’una deliciosa barbacoa gentilesa de ToC Restaurant by Paco Méndez, l’establiment gastronòmic per excel·lència d’AnyósPark, personal del qual va preparar unes delicio ses brotxetes i hamburgueses gurmet que van servir per a segellar una jornada que tots els presents van lloar per la impecable organització i immillorable atmosfera.•

Durant el torneig, els presents van gaudir d’una barbacoa gentilesa de ToC Restaurant by Paco Méndez, l’establiment gastronòmic per excel·lència d’AnyósPark

GUANYADORS

1r equip Scratch: Antonio García, Manuel Núñez, Jordi Puigdemasa i Maite Erola

1r equip Hàndicap: Javier Tamarit, Gemma Dalmases, Anna Recasens i Juan Carlos Mariño

1a parella Scratch: David Esteve i Arnau Olivé

1a parella Hàndicap

Jordi Jou i Gerard Puigarnau

1a parella Mixta Scratch

Juan Carlos Mariño i Anna Recasens

JOSEP IGLESIAS TRIOMFA PER SEGON ANY CONSECUTIU A

l’Open Internacional d’Andorra 2022

L’11è Open Internacional d’Andorra 2022 de pitch & putt ens va captivar amb el triomf del català Josep Iglesias, que es va mostrar molt sòlid i contundent durant la seva participació. L’andorrà Ricky Morat es va proclamar subcampió absolut d’aquesta cita esportiva, celebrada al Camp del Torrent de Xixerella.

Cristina

Entre els dies 24 i 25 de setembre, Xixerella es va convertir en l’escenari de l’11è Open Internacional d’Andorra, que va aplegar un total de 79 jugadors provinents de Cata lunya, Eslovènia, França, Galícia, Països Baixos i, per des comptat, del Principat.

El català Josep Iglesias es va consagrar campió de la cate goria absoluta en completar la seva participació amb 141 cops, 21 sota par, score més que suficient per a trencar les aspiracions de l’andorrà Ricky Morat, que va aconseguir fer 149 cops, 13 sota par. El gallec Hugo Espirito es va ha ver de conformar amb la tercera posició de la categoria.

La categoria femenina va ser dominada per la neerlandesa Herma Spaargaren (180 cops, 18 sobre par), que va supe rar per tan sols dos cops a la catalana Maria Mercè Grau (182 cops, 20 sobre par). La Soraya Lassal (186 cops, 24 sobre par), de Catalunya, venia de ser campiona tant en la

novena com en la desena edició del certamen, però enguany els seus esforços no van ser suficients per a pujar a la part més alta del podi.

Quant a la categoria sènior, l’andorrà Pablo Pérez (161 cops, 1 sota par) va aconseguir un molt digne subcampionat després d’una dura disputa amb el campió del 2022, el català José Santos, golfista que va totalitzar 159 cops, 3 sota par. El bronze també va marxar cap a Catalunya, aquesta vegada a mans de Josep Gurillo.

Enguany, la promesa Hugo Fernández va tornar a participar en la categoria juvenil, però es va veure superat per Àlex Mendoza (185 cops, 23 sobre par).

Els jugadors José Luis Gómez, Josep Iglesias, Philip Bramall, Valentín Llaguno i Xavier Feliudabaló es van emportar un premi especial per fer un hole-in-one

Amb la cerimònia de premis, a la qual hi van assistir personalitats com ara el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz; el conseller de Cultura del Comú de La Massana, Guillem Forné, i la repre sentant de Crèdit Andorrà, Trini Gómez, va con cloure la cita esportiva.

La competició va ser possible gràcies al suport de Crèdit Andorrà, Cevalls Constructora, Comú de la Massana, Andorra Turisme, Art i Construcció, Caldea, Estival Group, Yogolf i Projectes 9s Ar quitectura i Urbanisme.•

L’equip andorrà

ES VA ACOMIADAR DEL TRIAL DE LES NACIONS AMB UNA DESENA PLAÇA

Malgrat la il·lusió i els esforços de la delegació andorrana per igualar o millorar la històrica tercera posició que va aconseguir l’any 2021, enguany la sort no va ser al costat dels nostres pilots, que es van haver de conformar amb una digna desena plaça d’un International Trophy que el team manager, Xavi Casas, ja apuntava com a complicat. De fet, l’expilot va explicar, a tra vés de les xarxes socials de la Federació Motociclista Andorrana (FMA), que “uns errors puntuals en el primer pas per les zones han marcat el resultat de l’equip”.

Malauradament, Andorra tampoc no va sortir airosa de la seva participació en la categoria Challenge, de tipus mixt, amb l’Alèxia Lladó i el Joan Miquel Garcia al capdavant. Els pilots de casa nostra van culminar últims, mentre que Itàlia va ser l’equip més dominant.

Enguany, com a novetat, la Federació Internacional de Mo tociclisme (FIM) va introduir el Trial Vintage per rememo rar les motocicletes del passat. En aquesta prova, els pilots Miquel Pujal (Triumph) i Joel Font (BSA) van representar Andorra en la categoria Support, però no se’n va fer públic cap resultat oficial.•

Els esforços del conjunt conformat pels pilots Gaudi Vall, Jordi Lestang i Jan Gabriel no van ser suficients per pujar al podi de l’International Trophy del Trial de les Nacions, disputat a Monza, Itàlia, entre el 23 i 25 de setembre. La República Txeca va ser la selecció campiona de la categoria.

FORÇA LLEIDA S’EMPORTA

II Trofeu Andorra la Vella

L’equip dirigit pel tècnic Gerard Encuentra es va oblidar de les sensibles absències en la seva plantilla i va signar un partit dinàmic, en què el jove italoargentí Juani Marcos i el pivot serbi Vasilije Vučetić van anotar 18 punts cadascú.

84-86 va ser el resultat final agredolç que el pú blic de la ‘Bombonera’ va haver de processar en el retorn del MoraBanc Andorra als compromisos oficials de la temporada 2022-2023, el passat 26 de setembre.

Els de Natxo Lezkano, que enguany lluitaran per recuperar el seu lloc a la Lliga ACB, no van poder trencar el dinamisme d’un Força Lleida minvat per les baixes, però sí que ens van saber deixar llampades de talent, com ara l’escolta Johnny Dee, que va ser el màxim anotador del partit amb 20 punts. Però ni l’empenta de Dee ni l’ímpetu de jugadors com ara Micah Speight van ser sufi cients per frenar al jove Juani Marcos i al recent ment incorporat Vasilije Vučetić, que, entre tots dos, van sumar 36 punts a favor d’un Força Llei da molt més precís des de la línia de tres.

Malgrat el resultat advers a la ‘Bombonera’, Mo raBanc Andorra es va enfilar a la pista del Força Lleida, el Barris del Nord, amb molt entusiasme per a intentar donar la volta a la Lliga Catalana LEB. No obstant això, l’equip lleidatà es va fer fort a casa i va trencar els somnis tricolors en el partit de tornada que es va disputar el passat 29 de setembre.

Un trofeu que marxa a Lleida

En el marc d’aquest primer partit oficial de la temporada per al MoraBanc Andorra, es va dis putar el II Trofeu Andorra la Vella, que va rebre l’escolta de Benavent de Segrià, David Cuéllar, de mans del cònsol menor de la capital, David As trié. El trofeu de subcampió el va recollir el Na cho Llovet, autor de 9 punts.•

Andorra La Vella

Entre els dies 16 i 17 de setembre, els socis de Princiesport i el públic en general van gaudir d’un cap de setmana d’activació física, guiat per la vibrant i enèrgica ambientació musical del DJ Richy Vuelcom.

Princiesport no para de donar sorpreses als seus socis i al públic en general, ja que, a banda d’orga nitzar divertits tornejos de pàdel, els passats 16 i 17 de setembre, el popular centre esportiu de la capital va obrir les seves portes per a acollir el Fitness Party Weekend.

Es tractava d’una jornada especial en què els assis tents, guiats per diferents monitors de Princies port, van gaudir de sessions de tonificació, body combat, ioga i zumba, totes, a la seva manera, acti vitats ideals per a estimular el cos, la ment i l’ànima.

A banda de les multitudinàries i molt animades masterclasses realitzades pels membres del ‘Prin citeam’, la pujada de decibels va anar a càrrec de l’incombustible DJ i productor Richy Vuelcom, un dels noms més importants de l’escena musical electrònica del nostre país.

Per descomptat, tots els participants al Fitness Party Weekend van viure una experiència única i agradable en què van provar de primera mà algunes de les tantes activitats dirigides que fan de Princi esport el club esportiu per excel·lència de la capital andorrana..•

Els participants van gaudir de masterclasses de tonificació, body combat, ioga i zumba

L’Olympus Race

TANCA LA TERCERA EDICIÓ AMB ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

La cursa d’obstacles escaldenca va fregar els 500 participants, que en la seva majoria van arribar d’Espanya i França. Malgrat les condicions climatològiques, les principals modalitats es van poder realitzar amb total normalitat.

Enguany els corredors s’han hagut de posar a prova en diferents modalitats, algunes amb un nivell de complexitat alt com ara la cursa Zeus 13K Elite i altres de dificultat mitjana, com l’Atenea 7K o l’Atenea Party. La gran novetat de la tercera edició va arribar amb la incorporació de la Cronos Track, pensada perquè els partici pants superin 150 metres d’obstacles en el me nor temps possible, però que, finalment a causa de la pluja, no es va poder posar en marxa. Per això, des de l’organització van decidir guardar les inscripcions per a l’any vinent a totes aque lles persones que van voler participar d’aquesta prova, que l’any 2023 tornarà amb més nove tats.

Guanyadors

Com les edicions anteriors, la prova reina va ser la Zeus 13K Elite, amb un recorregut de 13 quilòmetres i 700 metres de desnivell. Pau Na centa Merinas va ser el gran favorit en categoria masculina. Nacenta es va saber imposar amb

gran superioritat respecte dels rivals fent un temps de 1h 26’ 52’’. Entre les noies, Jessica Velasco va quedar primera en la categoria femenina. També va destacar la participació de Irati Beorlegi que, amb un temps de 1h 54’ 29’’, es va posicionar en el segon lloc, a la qual va seguir Beatriz Rubio Lastra, que va marcar 1h 55’ 09’’ en el cronòmetre.

Quarta edició assegurada

L’Olympus Race va tancar la tercera edició amb molt bones sen sacions. L’acceptació entre els participants i el suport del comú escaldenc, així com del teixit empresarial del país, han fet possible que la cursa d’obsta cles torni l’any vinent amb més força i plena de novetats. Tot amb l’objectiu d’esdevenir la prova d’obstacles més important del país, que combina muntanya i entorn urbà, i també la més important de la pa rròquia.

Enquadrada dins del circuit ‘OCRA Es paña’, l’Olympus Race Andorra ha estat escollida, un any més, dins de les deu mi llors curses d’Espanya. •

L’Olympus Race va destinar 500 € de la recaptació de la cursa a l’associació andorrana AAMA, que lluita contra l’Alzheimer

CONGREGA MÉS DE 2.000 PERSONES A NATURLAND EN UNA JORNADA ESPORTIVA

La jornada ‘Saltoki Sport Xperiences’ va ser tot un èxit de convocatòria, ja que més de 2.000 ànimes es van sumar a un programa esportiu en què hi va haver des de proves ciclistes fins a tir amb arc.

El passat 17 de setembre va ser un dia inoblidable per al Grup Saltoki, que va aconseguir que clients de tot Espanya i Ando rra formessin part de l’esdeveniment ‘Saltoki Sport Xperien ces’.

L’activitat va coincidir amb el setè aniversari de l’arribada de Saltoki al Principat d’Andorra, motiu pel qual no hi havia mi llor escenari que els paisatges del nostre país per dur a terme les diferents proves ciclistes, tant de carretera com de muntan ya, en què els convidats van tenir l’opor tunitat de pedalar al costat dels insignes esportistes i exciclistes professionals Miguel Induráin i Joaquim ‘Purito’ Rodríguez.

El bon temps, el bon ànim dels partici pants i la música, que no hi va faltar, van ser suficients perquè el ‘Saltoki Sport Xperiences’ fos un gran èxit. I és que, fins i tot els familiars i acompanyants d’aquests clients convidats, van gaudir de totes les atraccions de Naturland, es pecialment del Tobotronc.

A més a més, les paelles gegants, sortejos, actuacions musicals i senderisme, entre altres activitats, van acabar d’amenitzar aquella jornada sabatina a la qual es van sumar els cònsols de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral i Mireia Codina, i la con sellera de Cultura i Educació de la parròquia, Sònia Carrillo. De fet, cal destacar que el mateix Majoral va fer part de les activitats ciclistes.

Amb 77 centres a tota la península Ibèrica, Saltoki s’ha cons tituït a Andorra com a tot un referent quant a la distribució de materials de fontaneria, electricitat, climatització i energies renovables, donant un servei acurat a professionals de la ins tal·lació, la reforma, la construcció i l’interiorisme de tot el Principat.•

Durant el ‘Saltoki Sport Xperiences’, s’hi van sortejar bicicletes i altres accessoris per a la pràctica del ciclisme

Campionat Europeu de Patinatge Artístic

El domini d’Itàlia, Espanya i Portugal es va fer notar al Campionat Europeu de Pati natge Artístic de World Skate Europe, tant a les grades com a la pista del Pavelló Polies portiu d’Andorra la Vella, en el marc d’una preciosa competició que va permetre els espectadors gaudir dels millors patinadors artístics del continent.

Andorra, per descomptat, va ser-hi present i va comptar amb l’actuació de la jove Bren da Luque, qui va aconseguir una onzena posició en el programa curt de la categoria juvenil femenina en obtenir una qualifica ció de 31.61 punts. En el patinatge lliure, Luque va repetir posició, aquesta vegada amb puntuació de 43.42.

Eric Barbeitos, per la seva banda, es va que dar a molt poc de pujar al podi del progra ma curt de la categoria juvenil masculina,

De Pablos

La cita, que es va organitzar amb la cooperació de la Real Federación Española de Patinaje (RFEP) i la Federació Andorrana de Patinatge (FAP), va cloure el 10 de setembre amb el cap de Govern com a protagonista de la cerimònia d’entrega de premis.

en la qual va signar una molt digna quarta plaça i 50.68 punts. La mateixa sort va tenir l’andorrà en el patinatge lliure, on va obtenir una qualificació de 73.34 punts, suficients per assegurar la quarta posi ció.

En el programa curt de la categoria júnior femenina, Jana Galabert va culminar onzena amb puntuació de 29.05, mentre que, en el patinatge lliure, va caure a la tretzena posició (42.30), per sobre de les suïsses Hannah Simons (30.22) i Zoe Frischmuth (26.10).

Durant l’acte de cloenda, el cap de Govern, qui va lliurar les medalles als guanyadors de les últimes ca tegories disputades, va encoratjar els patinadors a continuar les seves carreres esportives per impulsar aquest i altres esports minoritaris que, malgrat la popularitat d’altres disciplines, no paren de créixer i guanyar adeptes i presència mediàtica.•

Carla Escrich, tricampiona sènior d’Espanya, va ser una de les esportistes presents a la competició

Andorra Rally Fullslip

El passat 18 de setembre es va celebrar la 51a edició de l’Andorra Rally Fullslip, que en la seva nova etapa, de dicada exclusivament a velocitat per a automòbils clàssics, ha gaudit d’una gran expectació. La prova, organitzada per l’ACA Esportiva, es va disputar sobre un itinerari de 292 km de recorregut, dels quals, 9 trams van ser de velocitat, amb 80 km cronometrats. Els 43 equips participants van poder gaudir d’un recorregut per difícils carreteres del país: Ordino, Canillo, Anyós i Fontaneda; mentre que el parc tancat va tenir la seva ubicació al centre d’Andorra la Vella.

Val a dir que, els dos vehicles que corrien en la categoria es pecial “Tribute Velocitat”, van ser molt superiors a la resta, tots ells automòbils clàssics que van competir fins al 1990, i que es van distribuir en quatre categories. Joan Vinyes Da bad – Joan Vinyes Rodríguez, pare i fill, van guanyar tots els trams, seguits de molt a prop per Gerard de la Casa –Jordi Mercader.

Entre els cotxes que per reglamentació s’hi jugaven el ral·li, els més ràpids van ser Ferran Font – Claudio, seguits pels catalans Jordi Ventura – Josep Autet i, en tercer lloc ab solut van clasificar els andorrans Albert Rodrigo – David Rodríguez, per davant de Jordi Urteu – Alain Gallinat.•

L’Automòbil Club d’Andorra va fer un excel·lent balanç d’aquesta 51a edició de l’Andorra Rally Fullslip, una compètició de velocitat per a cotxes clàssics, que va comptar amb la participació de 43 equips i en la qual els pilots andorrans van ser els principals protagonistes i animadors d’aquesta. La pròxima prova automobilística que organitzarà l’ACA Esportiva serà el 17 i 18 de desembre i tindrà la seva base a Ordino.

‘Soc Feliç’

DONA EL TRET DE SORTIDA AL CICLE DE MUSICALS A ENCAMP

► Fotos: Comú d’Encamp

Després de l’èxit aconseguit en la darrera edició, Encamp torna a inaugurar un nou cicle de musicals infantils, a la parròquia, amb l’estrena de l’espectacle ‘Soc Feliç’, de l’artista catalana Dàmaris Gelabert.

Estrenat per primera vegada a Espanya, el show protagonitzat, per Dàmaris Gelabert, és un homenatge a les arts escèniques i a la màgia del teatre, on tot és possible. Al llarg de 60 minuts, tant els protagonistes com el públic infantil s’endinsen en una aventura excitant i molt divertida, on es posa en relleu allò que ens fa realment sentir-nos feliços. Una història que ens parla so bre l’amistat, l’entrega als altres, els camins equivocats i l’amor al teatre.

Més actuacions pels infants

Després de l’actuació de la Damaris Gelabert, el cicle de musicals continua el 5 de novembre amb la presentació de ‘Kalu’, un es pectacle de la companyia nacional Líquid Dansa que explica la història d’un nen de deu anys, molt valent i somniador, que es veu obligat a enfrontar les seves emocions, pors i murs que no el deixen avançar.

El 19 de novembre serà el torn del musical ‘El Meravellós Mag d’Oz’ de la productora Ymedio Esdeveniments Internacionals. L’obra explica la famosa història de Dorothy i el seu gos Totó, que van ser arrossegats per un cicló cap a un país fantàstic.

El colofó de la temporada serà el 17 de desembre amb la presen tació de Frozen, el conte de Hans Christian Anderse, del qual Disney ha realitzat l’adaptació cinematogràfica i que el públic encampadà podrà gaudir en un musical on els protagonistes s’endinsaran en una gran aventura, plena d’emocions en un món de gel.

Totes les actuacions teatrals es duen a terme al Complex Espor tiu i Sociocultural d’Encamp. El preu de l’entrada és de 5 euros per a infants i 10 euros per als adults.

Cal destacar que el cicle de musicals infantils d’Encamp forma part de la iniciativa impulsada per la corporació comunal, que té la voluntat d’apropar la cultura a tots els públics amb una variada oferta d’espectacles infantils i que vol esdevenir un refe rent a la parròquia.•

Líquid Dansa presenta el 5 de novembre la història de ‘Kalu’

Queen Forever

OMPLE EL CENTRE DE CONGRESSOS D’ANDORRA LA VELLA

Per molt poc, Queen Forever no va penjar el cartell de sold out al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, que va tremolar amb una espectacular posada en escena que va fer que els presents gaudissin d’un molt enèrgic tribut a l’agrupació londinenca Queen.

Malgrat que no sigueu aficionats o seguidors de Queen, el del passat 3 de setembre va ser un tribut capaç de po sar la pell de gallina fins i tot a la persona més reticent. Queen Forever, agrupació mallorquina de tribut de la cèlebre banda londinenca de finals del segle XX, va re viure les màgiques i enèrgiques cançons amb les quals, en vida, Freddie Mercury va ser capaç d’omplir els esce naris més imponents d’arreu del món.

Encapçalada per Tolo Sanders, cantant encarregat de personificar al mític Fre ddie Mercury, l’agrupació mallorquina va fer cantar i ballar els espectadors amb una representació molt fidel de Queen, tot i que és cert que no hi van faltar els tocs personals dels membres de la banda tribut conformada per Adrián Pujadas (Brian May), Juanjo Amengual (John Deacon), Haritz Ca perochipi (Roger Taylor) i Sebastián Raimundo (Spike Edney).

Hits com ara ‘We will rock you”, “I want to break free” i “Don’t stop me know”, van ser alguns dels himnes que s’hi van sentir aquell dissabte en què els fans no es van poder resistir a desenganxar-se de la seva butaca. Per descomptat, “Bohemian Rhapsody”, una de les creacions musicals més memorables del segle passat, va ser una de les peces claus d’aquest emocionant concert tribut que té dates confirmades a Navarra, Manresa, Palma de Mallorca, Gran Canària, Madrid, Oviedo, València, entre altres.

Cal recordar que aquesta no és la primera vegada que Queen Forever visita el Principat. Els mallorquins ho van fer prèviament el 2019, un any després que l’agru pació tribut aconseguís ser finalista del programa Got Talent.•

Queen Forever va obsequiar els presents amb un vibrant concert en què van quedar molt poques localitats disponibles

Okupa’t

L’assocació benèfica Carisma va lliurar, el passat 5 d’octubre, un xec de 5.000 euros al Comú d’Escaldes-Engordany, que permetrà aprofundir les tasques relacionades amb el progra ma de formació laboral Okupa’t, destinat a joves en situació de risc social, vulnerabilitat o amb problemes sociofamiliars.

De forma concreta, el comú de la setena parròquia va revelar que l’aportació s’invertirà de manera íntegra en la contracta ció de joves que hagin passat pel programa, de manera que puguin tenir una continuïtat en finalitzar la seva participació en Okupa’t.

Rosa Gili, cònsol major, va agrair la sensibilitat de Carisma envers la noble causa que, des de la seva opinió, “ve a cobrir un buit al país”. La consellera d’Acció Social, Magda Mata, també va ser present a l’acte d’entrega del xec per part d’Ele na Leach, presidenta de l’associació que, a banda de buscar

el benestar social com a pilar fonamental, també promou la conservació mediambiental mitjançant la reducció de residus i l’estalvi de recursos.•

El comú escaldenc i l’associació van signar un conveni de col·laboració l’any 2021, que va comportar una primera donació, també de 5.000 euros.

El donatiu el va fer l’associació benèfica Carisma, fundada el 2011, amb la missió de contribuir al benestar social i mediambiental d’Andorra.

galeria Taranmana

Gil Grandjean Moles és un jove contratenor de 21 anys, que es va iniciar al món de la música quan tan sols era un nen, formant part de l’icònic Cor dels Petits Cantors d’Andorra, de la mà de l’aleshores directora Catherine Metayer. El Sacha Perriguey, per la seva banda, és un pia nista de 23 anys que va fer els seus primers passos amb aquest instrument quan tenia 7 anys. Tots dos talents musicals, cadascú amb carreres prometedores, van pre sentar, a Taranmana, un repertori musical “molt variat, que passejava des del barroc fins al contemporani”.

La intenció d’ambdós músics era fer “que els especta dors experimentessin sensacions diferents”, ens explica Grandjean Moles, que va iniciar el seu recital amb emo cions intenses com ara la ira, la còlera, la tristesa i el ran cor, fins a arribar a la joia, perceptible a través de la peça ‘Music for a while’, de Henry Purcell.

El contratenor continua la seva formació al Conservatori de Perpinyà i a la Universitat de Llengües d’aquella ciu

tat francesa, mentre que el pianista, amb experiència a la Sorbona de París, cursa la llicenciatura de Musicologia a Perpinyà. Per la distància física que els separen d’An dorra, el fet de tocar al Principat és una oportunitat que omple d’il·lusió i d’orgull als joves músics. “En un futur, ens agradaria repetir-ho a gran escala”, confessava el

Gil, que ens va avançar que “continuaré treballant la meva veu i fent tot el possible per a aprendre més de la música i per continuar recorrent aquest camí, que sé que és el bo i que em podria portar molt lluny si m’hi dedico prou”.

Mentrestant, de cara al maig de 2023, Sacha i Gil es pre paren per a presentar-se al pròxim Concurs Internacional Cambra Romànica, mentre que el contratenor seguirà la seva formació per aconseguir l’objectiu personal d’entrar a Les Arts Florissants, una de les acadèmies més prestigio ses pel que fa a la música barroca.•

El passat 24 de desembre va ser un dia completament diferent a la galeria d’art Taranmana, ja que, aquesta vegada, les peces d’art plàstic no van ser les protagonistes. Els joves Gil Grandjean Moles i Sacha Perriguey van obsequiar els presents amb una vibrant actuació musical.

ModelsyAndorraArtists

TORNA AMB UNA DESFILADA AMB LES ÚLTIMES TENDÈNCIES

Una nova edició de la desfilada ‘Moda y Arte’, impulsada per l’agència Mo delsy Artists Andorra, va tenir lloc el passat 18 de setembre a l’Hotel Coma, on van desfilar 18 models de diferents edats i van captivar els espectadors amb diferents creacions que segueixen les últimes tendències.

Presentada per Yolanda Cid, directora de l’agència andorrana de modelatge, la vetllada va permetre els presents apreciar el millor de la moda de gala i casual de tardor, de la mà de la bouti que andorrana Twenty i la urgellenca Señorita & Modasito. A més a més, en un altre passi, els models van desfilar amb els complements (bosses, male tes, motxilles) de Tot Maletes.

Un no parar de talent

Si presentar els outfits que marcaran la pauta de la temporada va ser el princi

L’Hotel Coma d’Ordino es va convertir, una vegada més, en una espectacular passarel·la de moda, en la qual van desfilar una dotzena de models de l’agència Modelsy Artists Andorra que van lluir fantàstiques peces.

pal dels propòsits, no n’era l’únic, ja que la passarel·la de ‘Moda y Arte’ també va ser l’escenari ideal per donar la benvinguda als nous models que formen part de l’agèn cia encapçalada per Yolanda Cid. A més a més, com era d’esperar, les mirades es van posar sobre l’Ariadna Navarro, guanyadora de la banda “Top Model Spain” i segona finalista del certamen Miss & Mister Model Glo bal Mediterráneo 2021 com a representant d’Andorra; Duncan Caimàn, representant d’Encamp al mateix cer tamen, que es va realitzar a Alacant; Edgar Cid Franco, representant d’Andorra al Miss & Mister Model Global Mediterráneo 2021 i candidat a Miss & Mister Star Uni verse, que se celebrarà l’any vinent a Portugal; l’Elisabete Costa, representant de Portugal a Miss & Mister Model Global Mediterráneo 2018, i Maria Socías, “Miss Fit ness” i segona dama d’honor al Miss & Mister Fashion Week Ordino 2021.

I, si no fos suficient, el públic va poder gaudir de la be lla veu de la cantant andorrana Ingrid Martínez, que va interpretar de forma impecable peces icòniques del pop internacional. Per la seva banda, les mescles més enèrgi ques del DJ Luis Vila van servir de fil conductor de la desfilada que va comptar amb el suport d’altres col·la boradors com ara Restaurant Beluga, Perfumeria Júlia, Franck Provost, Bar O d’Ordino, Hotel Coma, Res taurant Tòpic i els fotògrafs Antonio Miralles i Vitali Trapsh.•

Algunes de les peces que van lluir els models formen part de la col·lecció privada de Yolanda Cid, amb creacions confeccionades a Itàlia

de la Sardana

La plaça dels Arínsols es va convertir du rant dos dies en el centre neuràlgic de la trobada, que en aquesta oportunitat va comptar amb la participació de cinc co lles procedents de diferents localitats de Catalunya - Colla Continuïtat i Colla Amunt i Crits (Terrassa), Colla Enèrgica (Esparreguera), Colla Fonts de Valldans (Ponts) i la Colla Sabadell -, i l’acompan yament de les cobles ‘La Flama de Far ners’ i ‘Jovenívola de Sabadell’, que va trepitjar terres andorranes per primera vegada.

L’agrupació guanyadora de la 27a edició del concurs de colles sardanistes va ser la Colla Sabadell, que es va emportar el primer premi. Jean-Michel Rascagneres, cònsol menor d’Encamp, i David Cruz, conseller de Cultura i Afers Socials de la parròquia, van ser els encarregats de fer el lliurament dels reconeixements als

El cap de setmana del 3 i 4 de setembre, la parròquia d’Encamp va recuperar el tradicional Aplec de la Sardana que enguany, després de dos anys d’aturada obligatòria a causa de la pandèmia, arriba a la 33a edició. Una edició que va aplegar a més de 250 persones a la plaça dels Arínsols.

dansaires que van participar del certamen, el qual va puntuar per al Campionat de Catalunya de colles sardanistes, organitzat per la Federació Unió de co lles sardanistes de Catalunya.

L’esdeveniment va continuar l’endemà amb la tra dicional ballada de sardanes, oberta a tothom, i l’ac tuació de les cobles ‘La de Farners’ i ‘Jovenívola de Sabadell’.

Organitzat pel Comú d’Encamp, amb el suport de la Federació Sardanista de Les Comarques de Lleida, l’Aplec va suposar una inversió de 22.000 euros per a la corporació comunal, que va realitzar un balanç molt satisfactori del certamen que va tancar amb un important nombre d’assistents i que també va servir per dinamitzar la vida cultural i comercial de la pa rròquia.•

Enguany, l’Aplec de la Sardana va recuperar el seu format tradicional després de dos anys de parèntesi a causa de la pandèmia

de Lòria

SANT JULIÀ DE LÒRIA ACOMIADA UNES REEIXIDES 1es

Jornades de Bruixeria

Amb un tema curiós com a columna vertebral, sens dubte, però amb una important quantitat d’activitats acadèmiques, literàries i cinematogràfiques per a diferents públics. Així van ser les 1es Jornades de Bruixeria, organitzades pel Comú de Sant Julià de Lòria.

El passat 30 d’agost, Sant Julià de Lòria inaugurava les seves primeres Jornades de Bruixeria, al vestíbul del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, amb una paradeta de llibres dedicats a aquestes figures femeni nes tan enigmàtiques com ho són les bruixes. Aquell va ser el punt de partida que va donar pas a tot un seguit d’activitats que giraven al voltant d’aquesta temàtica, abordada des de perspectives acadèmiques, literàries i cinematogràfiques.

A banda de les projeccions, cal destacar l’exposició ‘Contra el mal donat’, a la sala Sergi Mas, que va per metre repassar els detalls de vuit judicis per bruixeria contra dones andorranes, entre els segles XV i XVII. També és convenient remarcar el caràcter divulgatiu de les conferències dutes a terme en el marc de les Jornades de Bruixeria, que, segons la cònsol menor de la parrò quia, Mireia Codina, “ens han permès anar més enllà i aprofundir en allò que feia diferents aquestes do nes”. D’alguna manera, assegurava Codina, “aquestes activitats són una reivindicació d’unes dones execu tades de forma injustificada”.

Balanç positiu

Malgrat que les Jornades de Bruixeria van estar pas sades per aigua i es va haver d’optar per mudar la Fira Esotèrica al hall del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, els resultats són favorables. “Estem molt con tents perquè hi ha molta participació, ja que aquest tema desperta molta curiositat i hem trobat que hi ha molta gent que en sap moltes coses”, va valorar la cònsol, qui des d’ara mateix es planteja repetir l’activi tat amb el suport d’alguns dels ponents i participants d’aquesta primera edició.•

La Vila Medieval

DE SANT JULIÀ DE LÒRIA, MULTITUDINÀRIA MALGRAT LA PLUJA

El passat 25 de setembre, la parròquia laurediana va acomiadar una 19a edició de la Vila Medieval, la qual, la cònsol menor de la parròquia, Mireia Codina, va valorar positivament a causa de la bona resposta del públic.

Si bé les pluges de dissabte, dia 24 de setembre, van passar la festa per aigua i van obligar a la interrupció momentània d’al gunes de les activitats planificades per aquell cap de setmana, la valoració que el Comú de Sant Julià de Lòria fa de la 19a Vila Medieval és més que favorable, ja que va aconseguir que, tant turistes com residents, gaudissin d’un moment divertit i diferent al cor de Laurèdia.

60 paradetes i 30 activitats diferents van animar la parròquia entre els dies 23 i 25 de setembre. Al llarg del recorregut pels estands, els visitants hi van poder trobar des de productes gas tronòmics fins a productes artesans. Jocs gegants, tir amb arc, exposicions, cercaviles musicals, concerts i espectacles itine rants es van sumar a l’oferta lúdica de la Vila Medieval, que també va comptar amb tallers d’art, contacontes i shows de màgia per a tota mena de públics.

“Ha estat un cap de setmana en què Sant Julià ha estat a vessar de gent”, va manifestar Codina, qui es va mostrar molt satisfeta de poder crear opcions d’oci per als seus conciu tadans i, com a valor afegit, contribuir a la reactivació econò mica de la parròquia.•

Durant la jornada de divendres, els nens dels centres escolars van visitar la Vila Medieval de Sant Julià de Lòria

La primera edició de l’Enfira’t va tancar amb un balanç molt positiu de visitants i venda. Enguany, més de 3.000 persones s’han donat cita al recinte firal emplaçat, durant dos dies, en diferents punts de la parròquia d’Encamp.

De cara a l’any vinent, la segona edició ja està confirmada, però no es descarta fer un canvi de data per aconseguir un major nombre de visitants.

Cap de setmana amb una oferta variada de productes i serveis

Durant el cap de setmana del 10 i 11 de setembre, Encamp va esde venir l’epicentre de la primera edició d’Enfira’t. El nou espai multisec torial de la parròquia va aplegar al llarg de 12.000 metres quadrats un important nombre d’empreses i entitats d’Encamp, distribuïts en 70 estands, segons la seva activitat, alimentació, construcció, automoció, entre d’altres.

Inauguració del primer Enfira’t

La inauguració de l’Enfira’t va comptar amb la presència de la cònsol major de la parròquia, Laura Mas, que va estar acompanyada del con seller de Turisme i Reactivació Econòmica, Nino Marot; i del cap de Govern, Xavier Espot.

Durant el seu parlament, Laura Mas va destacar que, si bé enguany se celebra la primera edició de l’Enfira’t a la parròquia, aquesta no ha estat la primera fira que acull Encamp, ja que a principis del segle XX ja se celebrava una fira del bestiar, amb centre neuràlgic a la plaça del Consell, que es feia sempre l’endemà de Meritxell. Segons Mas, l’En fira’t serveix per recuperar el passat comercial de la parròquia, però actualitzant-ho a les necessitats d’avui en dia.

Per la seva banda, Nino Marot va mostrar la seva satisfac ció per la predisposició de les empreses, entitats i associa cions per participar en aquest primer Enfira’t i va animar a tothom a redescobrir la important oferta empresarial de la parròquia i la diversitat de productes i serveis que ofe reixen. En aquest sentit, Marot va afirmar que el principal objectiu de l’Enfira’t és convertir-se en un aparador comer cial i punt de trobada, tant de negocis com social, per a la gent de la parròquia i de tot el país

Al seu torn, el cap de Govern va celebrar la iniciativa de reactivació econòmica de la parròquia i va assegurar que “en un context econòmic complicat, l’esforç, l’emprenedoria i els valors del treball són cabdals per lluitar contra les con

seqüències adverses”. “La fira multisectorial d’Encamp és una oportunitat per generar treball i un excel·lent aparador per mostrar productes i serveis”, va subratllar Espot.

Segona edició confirmada

El conseller de Turisme i Reactivació Econòmica, Nino Marot va assegurar que, gràcies a la bona acollida que va tenir la primera edició, Enfira’t va assolir els seus princi pals objectius, però de cara l’any vinent, d’acord amb les primeres valoracions que van rebre dels comerciants i as sociacions, probablement es modificarà la data de realitza ció perquè encara més gent es doni cita al recinte firal i se superi la xifra aconseguida enguany. •

Una de les activitats més destacades i innovadores de la fira va ser el concurs de grues

Renoval months

ELS ENCAMPADANS CELEBREN LA DIADA DE LA

Mare de Déu de l’Oratori

La celebració també va comptar amb la presència de la còn sol major de la parròquia, Laura Mas i diversos consellers comunals. Mossèn Antoni Elvira va oficiar la pregària.

Com és habitual, a la festivitat no hi va faltar la tradicional ofrena floral, la cantada dels goigs i la ballada de sardanes, que va posar el colofó final a la celebració, que va tornar a la normalitat i al seu format habitual, després de dos anys de pandèmia.

Història

Situat a la part alta de la zona de les Bons, just a l’inici del camí ral, l’oratori és un petit adoratori a la Mare de Déu. Quan antigament no hi havia carretera, en aquell punt co mençava el tram més dur del camí ral en direcció a Meritxell i Canillo, per la qual cosa els vianants aprofitaven per des cansar i resar una salve a la Mare de Déu.

Segon explica la llegenda, tres pagesos van construir al se gle XIX l’oratori, després que un dia, mentre treballaven la terra, els va sorprendre una tempesta molt forta, i de la por que van passar, van prometre a la Mare de Déu que, si se’n sortien, li farien un oratori.•

Com cada primer cap de setmana de setembre, l’oratori de les Bons va tornar a ser l’epicentre d’una de les celebracions més tradicionals de la parròquia, la Diada de la Mare de Déu de l’Oratori, una festivitat que va aplegar a més d’una cinquantena de feligresos.

TONI GAMERO VA PRESENTAR EL SEU

‘Diario de una leucemia’

A ENCAMP

El llibre narra l’experiència que l’autor va patir en el seu procés de recuperació de la leucèmia, per al qual va requerir un trasplantament de medul·la òssia. La cònsol major d’Encamp, Laura Mas, va agrair que Toni Gamero escollís la parròquia per a presentar la seva obra i compartir la seva experiència.

Toni Gamero és l’actual president de l’Associació de Trasplan tats i Donants d’Andorra (ATIDA) i, per la seva experiència al capdavant de l’organització i per viure en pròpia pell el que comporta patir leucèmia, es va animar a contar les seves vivèn cies en un llibre que va titular ‘Diario de una leucemia’.

Durant la presentació, que va tenir lloc al teatre de La Valire ta, a Encamp, el passat 3 d’octubre, l’autor va poder compartir alguns detalls del seu procés de recuperació amb els presents. Va explicar, per descomptat, com la donació de medul·la òs sia li va donar una segona oportunitat, però també com el fet d’escriure el lliure el va ajudar a superar les seqüeles emocio nals de la malaltia. “Molts em preguntaven com podia ser

que desconnectés de la malaltia escrivint sobre ella, però això és el que em va ajudar”, va explicar.

Laura Mas, cònsol major d’Encamp, també va prendre la paraula i va agrair la confiança de l’autor en escollir la parròquia per a presentar una obra tan íntima i alhora important per a conscien ciar la ciutadania. “Aquest acte és un d’aquells que sobrepassen les fronteres de la cultura, ja que ens dona l’oportunitat de conèixer una experiència vital d’aquelles que queden grava des en la memòria de tothom”, va dir.

L’acte, al qual hi van assistir unes 70 persones, va concloure amb pre guntes del públic i amb Gamero signant exemplars del seu llibre.•

La Festa Major d’Ansalonga

UNA CELEBRACIÓ MOLT ESPERADA

Des del migdia del passat 29 de setembre, Ansalonga es va preparar per gaudir de la seva Festa Major de la millor manera pos sible, amb la missa solemne a Sant Miquel com activitat inaugural que va donar pas a un multitudinari aperitiu, gentilesa de Car nisseria Nova, Andorcarn, Pizzeria Angelo i Pizzeria la Solaneta, mentre que el Miquel i el seu acordió van amenitzar la tarda amb la música més alegre.

Les ànimes més festeres s’hi van trobar l’en demà, quan la gran traca va marcar l’inici de les activitats d’aquell divendres, dia 30. Després de l’explosiu i acolorit preàmbul, hi va tenir lloc la gran sardinada popular, un element que s’ha convertit en inamovible de cada Festa Major d’Ansalonga.

La vetllada va continuar amb un animat ball de nit, en què el grup Bugatti va fer que to

Paula Cristina

El passat 29 de setembre, Ansalonga va donar el tret de sortida a un cap de setmana molt especial amb motiu de la seva Festa Major. La missa solemne a Sant Miquel, patró de la vila, va ser l’activitat inaugural d’una agenda marcada per la música i la companyonia.

thom s’aixequés i mogués l’esquelet, al ritme del grup Bugatti, mentre que, passada la mitjanit, el DJ Ivan va punxar els èxits més sonats perquè la festa es mantingués més que viva durant bona part de la matinada.

Dissabte, quan es creia que la festa ja no hi aniria a més, la mainada s’hi va congregar per gaudir de di ferents jocs i gimcanes, mentre que els més grans van poder gaudir dels ritmes afrocaribenys de la cantant Lia de Cuba. Més tard, el grup Alea va

fer gala del seu repertori més ballable perquè, una vegada més, la cirera en el pastís la posés DJ Ivan.

Sens dubte, va ser una Festa Major especial i en tranyable de la qual la Comissió de Festes d’Ansa longa podrà presumir, ja que representa la recu peració de la normalitat després de la pandèmia de la Covid-19.•

La Festa Major d’Ansalonga va ser possible amb el suport de l’empresa Nova Elegance, Comú d’Ordino i Quart d’Ansalonga

Sabors d’Estiu

TANCA EL CARTELL AMB MOLT BONES SENSACIONS

Malgrat la pluja d’enguany, més de 3.700 persones van desfilar per aquest espai cultural i gastronòmic, situat a la part alta de la parròquia. Les jor nades amb més afluència de públic es van registrar els dies 2 i 3 de setembre, amb l’actuació d’Odara Trio, la Nit del Silenci, el concert de l’agrupació ando rrana - el penúltim dia del certamen-, The Scarlett Brotherhood, juntament amb la sessió de música a càrrec del DJ Vittosky.

El 99% dels concerts diaris, que es van dur a terme a la tercera edició de Sa bors d’Estiu, els van oferir artistes del país. El comú escaldenc va apostar pel talent local, tot programant un nodrit cartell musical que va incloure més d’una dotzena d’actuacions, pensades per a tots els gustos.

La proposta musical es va comple mentar amb una variada oferta gas tronòmica que va sumar menjar per

►

Fotos: Noelia Farias

Comú d’Escaldes-Engordany

Jonathan Gil

El duet andorrà format per Ingrid Martínez i Oscar León va posar el colofó final a la tercera edició del cicle organitzat pel Comú d’Escaldes-Engordany, en el marc del Festival Colors de Música. El certament va comptar amb una àmplia programació musical, el 99% local, i amb una variada proposta gastronòmica.

a berenar i productes dolços, i va eliminar les sessions del vermut del migdia. En aquesta oportunitat, el certamen va comptar amb la presència de sis restauradors del país, que van fer un balanç molt positiu de l’esdeveniment que, a diferència de l’any passat, va rebre més turistes que en les darreres edicions, gràcies a l’aixecament de les mesures sanitàries.

Meritxell Massoni, consellera de Promoció i Dinamització Turística i Econòmica d'Escal des-Engordany, també va manifestar la seva satisfacció pels resultats obtinguts aquest da rrer cicle, que fusiona música i gastronomia, organitzat per la corporació comunal. Masso ni va destacar l’important nombre d’assistents que es van donar cita a la part alta de la parrò quia i, a més a més, va destacar la qualitat de les actuacions i de l’oferta gastronòmica.

Realitzat en el marc del Festival Colors de Música, Sabors d’Estiu tanca una tercera edició amb bones sensacions i amb la ferma voluntat de dinamitzar la part alta de la pa rròquia escaldenca, i posicionar el cicle com a un espai musical i gastronòmic de referència durant l’estiu.

•

Més de 3.700 persones van desfilar per la tercera edició de Sabors d’Estiu

La Nàdia té la

Nàdia Tudó és nedadora de la Federació Andorrana de Natació.

Mitjançant

Andorra Taste

de Pablos

Andorra Taste

UN TRIOMF PER A LA CUINA DE MUNTANYA

Un sopar al restaurant Can Manel, celebrat el passat 13 de setembre, va obrir el teló del primer congrés interna cional de gastronomia d’alta muntanya, Andorra Taste. Durant aquella vetllada, autoritats, convidats d’honor i membres de la premsa internacional van gaudir d’un interessant menú degustació elaborat pel xef amfitrió, Carles Flinch, i els xefs José Antonio Guillermo, d’Ode tti Bistró; Victoria Kemerer i Pablo Pérez, del restaurant Kökosnøt, i Alexis Estopiñán, de Pastisseria Estopiñán.

Cal dir que, amb motiu de l’ocasió, els cuiners van deixar volar la seva imaginació per a crear plats realment sor prenents, com ara el golgappa farcit de ceps i cremós de formatge de cabra. Els comensals també van descobrir el sushi AND de trinxat de col i patata, amb papada i nigiri de peix mantega; la llauna de navalles al pil pil amb vitet fresc i textures d’avellanes; el llom de bacallà amb textures sobre xutney de carbassó i vellut de ceps; la coca fina de perdiu en escabetx, poma i bombó de foie gras, i el filet de porc ibèric curat, acompanyat de salsifís, remo latxa, amarena de fabbri i llavors de mostassa confitades. Quant a les postres, Pastisseria Estopiñán va captivar els presents amb l’emplatat de fulla de tabac de gerds i re

Dividit en una trobada professional i en una altra popular, l’Andorra Taste va aprovar amb bona nota la seva edició inaugural en què es van vendre unes 23.000 tapes, totes elles elaborades per reconeguts xefs del nostre país.

molatxa, gelificat de gerds, i trufa de xocolata blanca i alfàbrega. Tot plegat va representar una deliciosa manera de donar el tret de sortida a les jornades professionals que tindrien lloc l’endemà, al Prat del Roure.

Els xefs més ‘top’ a Escaldes-Engordany Durant les jornades professionals, que hi van tenir lloc entre els dies 14 i 16 de setembre, hi van participar quaranta ponents na cionals i internacionals, que van aprofitar la plataforma de l’An dorra Taste per a intercanviar experiències, nocions i punts de vista sobre la gastronomia d’alta muntanya. Alguns dels grans noms d’aquest line-up d’especialistes, entre els quals guanyadors d’estrelles Michelin, van ser els xefs Òscar García, del Baluarte; Nandu Jubany, de Can Jubany; Oriol Castro, de Disfrutar; Na cho Manzano, de Casa Marcial; Fina Puigdevall, de Les Cols; Francis Paniego, del Portal de Echauren, i l’eslovena Ana Roš, de Hisa Franko.

Per descomptat, Andorra va ser ben representada pels profes sionals més destacats del nostre país, que van defensar des de la singularitat dels productes d’alta muntanya fins als vins d’alçada elaborats al Principat.

Un dels moments més destacats de les jornades professionals va ser l’acte especial de lliurament del premi Andorra Taste Award, atorgat al cèlebre xef francès Michel Bras, de 75 anys, recordat per renunciar a les seves estrelles Michelin l’any 2017.

Alta gastronomia a peu de carrer Encara amb les jornades professionals en curs, l’Andorra Taste Popular va començar el migdia del passat 16 de setembre i es va estendre fins al 18 de setembre. El carrer dels Veedors, a Escaldes-Engor dany, va ser el punt en què el públic es va trobar amb degustacions, showcookings, música en directe i un lloc especial destinat als nens, perquè aquests poguessin descobrir molt més del món de la cuina.

Durant tot el cap de setmana, es van vendre 23.000 consumicions elaborades per establiments del país, com ara Plató Restaurant, Odetti Bistró, Kao Sol deu, Sottovoce, Celler d’en Toni, Borda Raubert, Mínims, Koy Hermitage, L’Isard, TOC, Can Ma nel, L’Era d’En Jaume, Kökosnøt, la botiga gurmet Ana Cerezo Pernilea!, Sauleda i la pastisseria You Cake by Estopiñán.

El ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres, va expressar la seva satisfacció amb els resul tats del primer Andorra Taste, que va complir amb “l’objectiu de posicionar el país a través de la gas tronomia” i va servir perquè els cuiners de casa nos tra posessin en relleu el seu savoir-faire i els productes locals davant una audiència internacional. •

L’Andorra Taste Popular va comptar amb la participació de 16 establiments gastronòmics del país

L’Oktoberfest

El festival cerveser més esbojarrat i famós del món va tornar a animar l’àmplia terrassa de The Boss, que va inaugurar el seu Oktoberfest amb la ja tradicional cerimònia d’obertura del primer barril.

L’1 d’octubre passat, The Boss va obrir el primer barril de cervesa de l’Oktoberfest a tocar de les 16.00 hores, mo ment en què la seva terrassa ja es començava a omplir de visitants que desitjaven gaudir-hi d’una estona divertida, distreta i diferent com només les sap organitzar aquest es tabliment canillenc, ubicat a El Tarter.

El DJ Marc Montalvo, resident del recinte, va ser l’enca rregat de donar vida, a través de la seva taula de mescles, a l’enèrgica ambientació d’aquella meravellosa tarda saba tina, que va cloure amb una animada festa al recentment inaugurat The Boss Club.

Part del públic de l’Oktoberfest de The Boss va aprofitar la celebració per dur la seva millor disfressa

Durant tota la jornada, els presents van tenir l’oportunitat de no només degustar les refrescants cerveses de The Boss, sinó també d’una sèrie d’aperitius, tapes i àpats excel·lentment pre parats a la seva brasa. Evidentment, no hi van faltar els frank furt al més pur estil alemany, que van triomfar de forma no table.

Els visitants també van ser partícips de tota mena d’activitats, com ara sortejos i concursos, en els quals els més hàbils es van poder emportar diferents obsequis, cortesia de The Boss. En definitiva, tots els ingredients estaven ben servits a la taula per què aquell cap de setmana fos inoblidable!•

L’Oktoberfest va continuar durant els fins de setmana del 8 al 9 i del 15 al 16 d’octubre

Els vins més exclusiu de Finca Viladellops

ES DEGUSTEN A ANDORRA

Finca Viladellops va presentar els seus vins al restaurant Refugi Llac de Pessons i al Molí dels Fanals, amb dues propostes de cuina de muntanya.

La presentació de les referències de Finca Vilade llops va començar per un aperitiu i ‘LD Ancestral’ va ser l’escollit per a l’ocasió. Es tracta d’un vi escu mós elaborat amb el mètode ancestral, que va anar acompanyat d’una proposta del restau rant Llac de Pessons, consistent en un assortiment de fumats, i una altra del Molí dels Fanals, amb un carpaccio de gambes amb vinagreta de llima.

El restaurant Refugi Llac de Pessons i el Molí dels Fanals van ser els encarregats d’elaborar els plats de maridatge amb vins de Finca Viladellops

El tast va començar amb ‘Finca Vilade llops negre’, un vi molt suau i elegant, elaborat amb garnatxa i envellit 12 mesos en barriques. Per realçar els seus sabors, els convidats van poder gau dir d’un saltat de bolets de temporada, collits a la zona, amb un rovell d’ou de guatlla i foie elaborat pel restaurant de Pessons, mentre que, la proposta del Molí dels Fanals, va ser un excel·lent ca neló de farcit tradicional.

Seguidament, es va servir ‘Finca Vila dellops 3 X’, un vi de producció molt limitada, Pessons va oferir una suprema de Turbot al ro

mesco, mentre que, el Molí dels Fanals, ho va fer amb un turbot a la brasa amb verduretes de temporada.

Per a un dels plats andorrans més emblemàtics com és l'arròs de muntanya, Viladellops va optar pel seu vi negre més guardonat, el "Turó de les abelles", millor vi de Cata lunya en els premis Vinari del 2017 i l'escollit pels reis d’Es panya per al sopar de gala en la seva darrera visita a Andorra. Pessons va adaptar el seu arròs a un elaborat solament amb ceps de la zona, mentre el Molí dels Fanals va mantenir la recepta que ofereix habitualment als seus clients.

Per finalitzar, la carn va ser la protagonista, però també va arribar el moment d’un vi d’edició molt limitada, ‘El Pa rany’, menys de 300 ampolles anuals, un carinyena d’una vinya d’un sol jornal, de 90 anys, situada al mig del bosc. Un vi excepcional, de gran finor i elegància, que es va mari dar amb un civet de cérvol a l‘estil tradicional, elaborat pel restaurant de Pessons i amb un plat de cua de bou a baixa temperatura, dissenyat per l’equip del Molí dels Fanals.

Viladellops és una finca 100% ecològica certificada, amb 60 hectàrees de vinyes pròpies, de les varietats autòctones xarel·lo i garnatxa, dins d'una propietat amb una extensió de 400 hectàrees. •

Amb Francesc Guillen de Moli dels Fanals i Josep Baeta

Amb Juanjo Cubo xef de pessons, Antonio Paris i Mireia Bosch

Marcelo

DESVALLS LEONORI:

‘Finca Viladellops és un celler 100% ecològic’

De marcat caràcter medi terrani, amb un toc elegant i subtil, i amb un taní polit i equilibrat, així defineix els vins que produeix la Finca Viladellops, Marcelo Des valls Leonori, propietari i ànima del celler, ubicat a la zona vinícola del Penedès, i coronat pel castell d'Olèr dola.

Finca Viladellops té més d’un segle de tradició vitivinícola. De quina mane ra es comença a escriure la història d’aquest celler?

La història del celler està lligada al poble on es troba. Les primeres referències es crites d'elaboració de vins per a la seva comercialització en Finca Viladellops es remunten a finals del s. XIX, més con cretament l'any 1877, any en què Con cepció Fontanal, propietària de les terres del nucli d'Olèrdola, mana a construir el celler. La construcció del celler va tenir lloc abans de la fil·loxera. Tot i que amb l’arribada d’aquesta plaga, i la caiguda del preu del vi, el celler s'arruïna. Llavors, el meu besavi, Fèlix Maristany, decideix comprar la finca, la qual després passa a mans del meu avi, Lyis Desvalls, i conti

nua funcionant fins al 1970, any de la seva mort. El recinte va aturar el seu funcionament durant més de 30 anys, però el 1996 vaig decidir deixar la meva vida a Barcelona per posar novament en marxa el celler i iniciar un nou projecte vitivinícola relacionat amb dues varietats autòctones de raïms.

Des de la teva arribada a la finca, com ha anat evolucionant el procés d’elaboració de vins?

El procés d’elaboració de vins va canviar la seva me todologia de treball, l’any 2006. La finca es va trans formar en un celler 100% ecològic, respectuós amb el seu entorn, però mantenint la tradició i arrelament de la vinya i, al mateix temps, potenciant i conservant les varietats tradicionals de la zona: xarel·lo per als blancs i garnatxa per als negres.

Quin valor afegit comporta ser un celler ecolò gic?

En ser un celler 100% ecològic respectem el territori, cuidem de l’arquitectura, el paisatge, la fauna, tot l’entorn que ens envolta, fins al procés amb el qual s’elaboren els vins. D’aquesta manera, mantenim en equilibri l’entorn de Viladellops.

Ser ecològic, per a nosaltres és sinò nim de respecte al medi ambient.

Els nostres vins no tenen productes químics i els nivells de sulfur són molt més baixos que els habituals.

Tots els nostres vins són ecològics i estan certificats pel Consell català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). La nostra enologia és molt poc invasiva, sempre respectem la fruita, deixant que els llevats facin el seu treball i que la criança sigui la que acabi d'afinar el vi.

¿Quines característiques fan especials els vins de Finca Viladellops?

A Catalunya hi ha molts llocs singulars per a fer vins, però un dels més singulars és el Macís del Garraf,

que és on es troba la nostra finca. Aquesta zona compta amb un sòl molt calcari i amb influència del mar. És justament aquesta influència marina, la que aporta salinitat i notes minerals als vins blancs, i la que dona frescor als vins negres. A causa de la proximitat del Mar Mediterrani, durant els mesos d'agost i setembre, es genera una humitat matinal que beneficia la vinya, mitjançant la seva rehidrata ció, allargant i aconseguint la maduració polifenòli ca òptima. A la finca es fan vins molt ben fets, de marcat caràcter mediterrani, amb un toc elegant i subtil, i amb un taní polit i equilibrat.

Quantes ampolles produeixen al llarg de l’any i de quines varietats?

La nostra producció és de 120.000 mil ampolles a l'any, de set varietats diferents. Un 80% dels nostres vins es distribueixen per Espanya i la resta s’exporta.

Quina és l'anyada més antiga que conserva el celler?

Tenim una anyada de l’any 2002, que és el Finca Vi ladellops xarel·lo. És de vi blanc, perquè aquell any va ser un any molt complicat treballar, per culpa de la pluja, i no vam poder fer vi negre.

Andorra és un mercat important per a la comer cialització d'aquests tipus de vins?

Sens dubte, Andorra és un mercat molt interessant per a comercialitzar vins, tant per la proximitat, pel tipus de turisme que rep, i per l'oferta gastronòmica amb la qual hi compta.

Els vins de Finca Viladellops ja són presents al nostre país?

Sí, ja són al vostre país, ja que es distri bueixin a través de 2 ipico.

De quina manera la gent pot conèixer la vostra finca, quin tipus d’activitats desenvolupa el celler?

El llegat familiar i vitivinícola es pot conèixer a través del centre d’interpre tació ‘Desvalls i Catalunya’, amb què compta el celler. Des de fa vuit anys vam començar amb el projecte d’eno turisme que vam batejar ‘Història, pai satge i cultura’, perquè la gent pugui conèixer i descobrir la nostra història i els nostres vins. Com a complement a aquesta proposta, fa un mes hem po sat en marxa 'La Cantina de Viladellops’ per a oferir als nostres visitants, a més dels nostres vins, menjar tí pic català. A més, ja tenim dues cases disponibles per a allotjar a totes aquelles persones que tinguin ganes de gaudir del lloc on es fa el vi. La nostra filosofia es basa en ser no només un celler, sinó tot un nucli, un barri vinculat al vi, que combini una proposta on no falti l’enoturisme, els vins i on es pugui gaudir del paisatge i la gastronomia.•

Un celler 100% ecològic, respecta el territori, cuida de l’arquitectura, el paisatge i la fauna

Andreia Antunes

INAUGURA EL RESTAURANT ‘ANDREA’ A LA MASSANA

El restaurant va obrir portes a principis del mes d’octubre, a la Massana, per oferir les millors referències gastronòmiques del país.

A la inauguració, que va tenir lloc el passat 1 d’octubre, l’An dreia va estar acompanyada per familiars i amics. Durant la celebració, els convidats van poder gaudir de totes les espe cialitats gastronòmiques que ofereix el local i d’un ambient molt acollidor, que va estar amenitzat per la música de la can tant andorrana, Ishtar Ruiz.

Situat al carrer Costes de Teixidó, número 4, a la parròquia de la Massana, l’establiment aposta per la cuina casolana i de proximitat. La carta del restaurant, on destaquen els produc tes frescos, de quilòmetre zero i de la millor qualitat, no deixa indiferent a ningú i cobreix les expectatives dels paladars més exigents.

L’establiment aposta per la cuina casolana i de proximitat

Dins de l’ampli ventall de propostes culinàries desta quen els plats de marisc i peixos del dia, així com la carn de vedella amb més de 40 dies d'envelliment. Tot i que l’equip gastronòmic també s’especialitza en l’elaboració de tot tipus d’arrossos, des de paelles, arròs de muntan ya, arròs al forn, l’arròs caldós de galeres, l’arròs negre o l’arròs a banda amb pop. L’oferta gastronòmica també inclou diferents opcions fetes especialment per a celíacs, intolerants al gluten i per a persones vegetarianes.

A Andrea, a més de gaudir d’un bon menjar, també es pot tastar una exclusiva carta de vins. L’establiment dis posa del seu propi celler en el qual es poden trobar més de 100 referències de vins, les més exclusives del mercat i també algunes de les marques que es produeixen al nostre país.

Sense dubte, aquest nou establiment, ubicat al centre de la Massana, és una de les opcions més encertades per a gaudir d’una gastronomia de qualitat i, alhora, del tracte familiar i professional de l’equip que forma part d’Andrea.

EFECTES DELS PROCESSOS ONCOLÒGICS EN LES DONES, I SOLUCIONS

Actualment, sabem que la pacient que està passant o ha passat per un procés oncolò gic pot experimentar una millora en el seu estat d’ànim, si el seu aspecte físic millora a conseqüència d’algun tipus de tractament mèdic o estètic.

Els processos oncològics són molt agressius i afecten de forma transversal a les perso nes que els pateixen.

Aquest mes, amb motiu de la setmana del càncer i del dia mundial del càncer de mama -que no hem d’oblidar que la millor cura és la detecció precoç-, volem donar rellevància a la importància de l’estat anímic de la pacient, amb la creença que, sen tir-se bé i buscar les eines que tenim a mà, ens ajudarà a lluitar i superar, encara amb més força, aquesta malaltia.

En aquest marc hem treballat amb l’ADA (Associació de Dones d’Andorra) els efec tes que pateixen les dones quan s'enfronten a un procés oncològic i als quals nosaltres, com a dermatòlegs, ginecòlegs i experts en bellesa, podem donar solucions.

Les principals patologies que presenten les pacients són la pèrdua o caiguda de cabell, la deshidratació de la pell i la sequedat o atrofia vaginal.

1) Pèrdua de cabell:

A conseqüència de l’agressivitat d’un tractament oncològic existeix un elevat percentatge de casos de pèrdua o caiguda de cabell.

Un cop finalitzat el procés oncològic, en el moment en el qual el cabell torna a créixer, la pacient pot tenir la sensació de reducció de volum o riquesa. És en aquest punt on els dermatòlegs podem recomanar tractaments dermatològics com ara l’administració de medicació oral, injeccions intra-capil·lars amb me dicació específica, locions capil·lars o ad ministració de plasma ric en plaquetes.

2) Pell:

Els efectes més rellevants a la pell són, la pèrdua d’elasticitat, de fermesa i la deshidratació. La quimioteràpia i la consegüent anul·lació de les hormones femenines provoquen un increment d’aquests efectes a la pell. La pell es torna més aspre, deshidratada i presenta, per tant, un aspecte més envellit.

Les solucions mèdiques són personalit zades, segons cada pacient, i van destin ades a hidratar i generar col·lagen, millo rant el seu aspecte i textura, permetent a la pacient sentir-se més còmoda.

3) Sequedat Vaginal: Un altre efecte és l’atròfia i sequedat va ginal, la pèrdua d’elasticitat i humitat a la zona genital. Normalment, és un efecte del qual es parla menys, o se’n tenen menys referències, però és molt important trobar un equilibri corporal amb el qual la pacient recuperi la seva normalitat.

Recomanem un tractament amb el Là ser Gynelase ™, 2 cops / l’any, ja que incrementa la riquesa i la recuperació dels teixits. Concretament, produeix un efecte tèrmic molt precís que estimula la formació de col·lagen nou, afavorint el tensat de les parets de la vagina i engros sint la mucosa vaginal, contribuint així a la hidratació i elasticitat.

Quan es recupera un aspecte norma litzat, també incrementa la sensació de passar pàgina, i es reforça l’estat d’ànim.

Veure’s i sentir-se bé millora l’estat d’ànim, reforçant al pacient que s’enfronta o ha patit un procés oncològic.

Dr. Fabrizio Moscatiello

compromès amb el teu benestar i bellesa

Més de 15 anys d’experiència en cirurgia plàstica i medicina estètica avalen el treball de l’equip de professionals de l’Institut de Cirurgia Plàstica, liderat pel Dr. Fabrizio Moscatiello.

Experiència demostrable

Entesa com una especialitat quirúrgica que contribueix a l’equilibri i el benestar personal, l’Institut de Cirurgia Plàs tica del Dr. Fabrizio Moscatiello realitza un ampli ventall de cirurgies plàstiques oferint als seus pacients resultats natu rals i harmònics, conforme a les seves necessitats. L’impor tant nombre d’intervencions dutes a terme a Espanya, Bar celona i, des de fa uns anys a Andorra, han fet que l’Institut liderat pel Dr. Moscatiello esdevingui un centre de referèn cia al país pel que fa a cirurgia plàstica.

Intervencions a Andorra

En estar ubicat al centre de la capital, l’institut disposa de les seves pròpies instal·lacions i, a més a més, fa totes les in tervencions quirúrgiques a l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell. El pacient no s’ha de moure del país de residència per dur a terme el seu tractament.

A través d’un servei personalitzat i integral, on es prioritza el benestar, el confort i la privacitat de cada pacient que arriba a la clínica, els procediments es realitzen fent ús d’aparells d’última generació, tot combinant les tècniques més inno vadores a l’àmbit de la medicina. El sistema de diagnòstic

avançat amb el qual compta l’institut permet estudiar els tractaments més adients per a cada persona atesa, millorant significativament els resultats i reduint notablement el temps postoperatori.

Ampli ventall de possibilitats

Dins de l’ampli univers de cirurgies plàstiques que ofereix l’institut es troba la mamària, tant l’augment com la reducció del pit; la mastopèxia, que serveix per elevar el pit, recuperar el volum i la posició de les mames; i la ginecomàstia, una inter venció que es fa per una alteració en la mama de l’home, que elimina l’aspecte que el fa semblant al pit d’una dona. Aquests procediments són cada vegada menys invasius i en ser inter vencions senzilles en molts casos són ambulatoris.

A més dels tractaments de rinoplàstia, lífting facial, blefa roplàstia i lòbul plàstia que ofereix la clínica, com a novetat dins de les possibilitats de cirurgia facial, es troba l’otoplàstia o cirurgia d’orelles, que serveix per corregir la forma i posició de les orelles aconseguint una correcta simetria. Dir-li adéu a la papada, retirant l’excés de greix del rostre també és possi ble igual que treure's les boles de ‘bichat’, per afinar el rostre. Aquests últims són procediments molt senzills i de recupera ció ràpida.

En l’actualitat, el rejoveniment facial és una de les tècniques més demanades al centre del Dr. Moscatiello, tant per a homes com per a dones. Es fa servir per aportar lluminositat i uniformitat al ros tre i, al mateix temps, recuperar o corre gir la flacciditat de la pell, les arrugues, lí nies d’expressió o qualsevol imperfecció que es detecti en el rostre a causa del pas dels anys. La intervenció dura una hora aproximadament, no requereix hospita lització, i es fa amb anestèsia local i seda ció.

La clínica del Dr. Fabrizio Moscatiello també posa a disposició dels pacients els tractaments més innovadors per mi llorar l’aspecte dels llavis. A més de les injeccions de farciments amb àcid hia lurònic, l’institut treballa amb dues de les tècniques més modernes a l’àmbit de la salut. Es tracta del ‘lipofilling’ facial i el ‘lip lift’. La primera consisteix en una transferència de greix d’alguna zona del cos cap a una àrea del rostre que es vul gui destacar o ressaltar. La segona serveix per millorar l’aspecte del llavi superior, però de forma més definitiva. Els resul tats són llavis més gruixuts i hidratats, sempre conservant el seu aspecte natu

ral. És un procediment ambulatori i es fa amb anestèsia local. Com a clínica especialitzada, abans de la intervenció es realitza un estudi del perfil labial i, en funció de les necessitats i interessos del pacient, es defineix l’aspecte que es vol aconseguir.

En les pròximes edicions es podran conèixer alguns casos d’èxit, mostrant l’abans i el després de cada procediment. Tot a través de casos reals dels seus pa cients. •

Primera consulta gratuïta

Cirurgia mamària

Augment i reducció de pit

Mastopèxia

Ginecomàstia

Cirurgia Facial

Rinoplàstia

Otoplàstia

Lífting facial

Blefaroplàstia

Lòbul plàstia

Eliminació de papada

Boles de ‘bichat’

Lip lift, lipofilling facial, lífting de coll, lífting de celles i frontoplàstia

Cirurgia corporal

Abdominoplàstia

Sobre Fabrizio Moscatiello

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facul tat Federico II de Nàpols, a Itàlia, i especialitzat en Cirurgia Plàstica i estètica, amb un grau en Cirurgia Plàstica Reparadora, el Dr. Fabrizio Moscatiello compta amb més de 15 anys d’ex periència en l’àmbit de la salut. Ha perfeccionat les seves tècniques i habilitats quirúrgiques en diferents països com ara Itàlia, Àustria, Taiwan, Alemanya, Brasil i Espanya. A més de disposar de la seva pròpia clínica a Barcelona, des de fa tres anys, ha instal·lat a Andorra el seu propi Institut de Cirurgia Plàstica. Prat de la Creu 59-65, 1er - esc. D · Andorra la Vella Telèfon +376 641 903

Liposucció i lipoescultura

Cirurgia de glutis (lífting, lipofilling, pròtesis)

Lífting de braços i cames

Cirurgia estètica genital per a homes i dones

Labioplàstia

Un dispositiu essencial per a la cura de la pell que ofereix resultats reals.

La nova gamma LUNA™ 4 de FOREO porta la rutina de la neteja al següent nivell, gràcies a la seva nova silico na, un 17% més suau, que li permet lliscar encara més fàcilment sobre la pell per preservar la seva elastici tat natural.

Està clínicament provat que els fila ments de silicona eliminen el 99,5% de les impureses, el greix i les res tes de maquillatge en 1 minut, prevé els punts negres i millora l'absorció dels productes de bellesa. Gràcies a les pulsacions T-Sonic, estimula la creació de col·lagen, ajuda a reduir l'aparença de les línies d'expressió i millora el drenatge limfàtic per re duir la inflor.

TRACTAMENT PROFESSIONAL A CASA LUNA™ 4 de FOREO

només gaudiràs

ook

d' OCTUBRE

La tardor ja és aquí, i els vestua ris dels nostres protagonistes principals ens ho ensenyen. Aquest mes de tardor ja comencem a veure colors més foscos i càlids, tot i que continuen vigents els colors cridaners i els estampats.

Un dels colors que més destaquen entre les nostres perso nalitats és el negre i el blanc que combinats són la combi nació perfecta.

Les tendències encara són presents i podem veure estam pats, teixits caiguts, bruses, blazers, peces amb textures, teixits brillants, molts accessoris i complements que afavoreixen el look.

Les nostres celebritats sempre llueixen d’allò més bé, constantment saben com impressionar-nos amb la vestimenta que duen.

Per Naida Sabaté

Elegants i distingides, saben perfectament com sorprendre amb el seu estil. Les protagonistes femenines són les que més destaquen, ja que llueixen magnífics vestits amb diversos accessoris que realcen molt el seu look. Els homes van apostar per un vestit clàssic d’americana molt modern i selecte.

Josep Majoral i Ferran Costa duen un vestit clàssic molt elegant, amb una corbata acolorida, que li ofereix un toc més modern. Sònia Carrillo i Mireia Codina, llueixen vestits acolorits que segueixen les tendències d’aquesta temporada amb un excel·lent resultat.

La ministra Sílvia Riva va apostar per una combinació black&white, que aporta sofisticació i encert en la seva elecció. Mossèn Pepe Chisvert, com sempre, vesteix amb passió i això es nota en la seva elecció. La ministra Vilarrubla llueix un total white look amb accessoris, que vessa elegància i sofisticació. Magnífics tots tres.

Els vestits són una de les tendències més destacades d’aquesta temporada, com també ho són els teixits brillants. Les nostres protagonistes ho saben i aposten per aquesta tendència. Per la seva banda, el clàssic mai fallar en el vestuari masculí, això sí, sempre amb un toc de personalitat i distinció.

Les dones ens ofereixen un espectacle de moda i color, cadascuna amb una gamma cromàtica diferent i amb estampats molt delicats i elegants, així com diferents complements i accessoris que realcen el look. El nostre protagonista masculí porta un vestit d’americana clàssic molt modern i perfecte per a l’ocasió.

La nostra protagonista de la dreta ens sorprèn amb un vestit d’americana de color blanc amb un top de la mateixa gamma cromàtica que els talons. A l’esquerra destaquem l’ús d’una camisa estampada que ressalta amb un cinturó rosa molt cridaner. Uns estilismes que marquen tendència i que aprecien les nostres celebritats.

El ministre Jordi Torres i el cap de Govern Xavier Espot saben com lluir de manera perfecta un clàssic amb americana, amb unes corbates que destaquen, tan selectes com sempre. La cònsol major d’Encamp, Laura Mas, molt elegant i sofisticada ens ha mostrat com lluir un vestit llarg sedós on la seva policromia aporta el toc de distinció

Els nostres protagonistes masculins llueixen més moderns que mai, amb camisa i americana, però de manera informal, un fet que li dona un toc més modern al seu look. La nostra protagonista femenina llueix un vestit llarg amb un estampat molt cridaner combinat amb una bossa del mateix color, molt elegant.

La nostra protagonista de l’esquerra destaca amb una jaqueta d’americana llarga molt acolorida i amb estampats, on la base del look és el gris fosc. L’home vesteix amb una americana, molt elegant i seguint les tendències actuals. A l’esquerra, ens ha meravellat amb un total look de color blau marí, que ens enlluerna amb tanta sofisticació.

El negre és un dels colors més presents en la base dels looks dels nostres protagonistes, un color molt elegant i que mai pot passar de moda. Pel que fa a les fèmines, han lluït un magnífic vestuari, combinant el blanc amb el negre, que les estilitza molt. Els homes duen un vestit d’americana molt elegant, i fet a mida, que llueixen molt bé.

El nostre protagonista masculí llueix un vestit d’americana de manera informal i sofisticada. Pel que fa a la nostra protagonista s’ha decidit per una gamma cromàtica de colors marrons, una combinació molt ideal per qualsevol ocasió i que, a més a més, estilitza molt. Una combinació perfecta!

La nostra protagonista de l’esquerra ens crida l’atenció amb la combinació dels talons i els pantalons curts del mateix color, ens transmet sensació de glamur.

Pel que fa al seu acompanyant es presenta amb un look més informal i amb estil, amb uns texans i unes vambes combinats amb una camisa. Uns estils molt diferents i alhora sorprenents.

Tornem a veure una altra proposta d’americana, sense corbata, que li aporta un aire de més modernitat. Al centre, observem un look boho més informal, tot i que continua transmetent personalitat i modernisme. A la dreta, veiem un vestit d’americana, però un detall li ofereix el toc de distinció, l’agulla al coll de la camisa.

Podem observar dos estils molt semblants, però cadascun amb la seva personalitat i diferències. Per una banda, trobem una combinació de corbata amb els mocassins del mateix color. D’altra banda, Miquel Canturri va apostar per una combinació atrevida i sofisticada, amb corbata blava, mocassins marrons i cordons blaus.

Formalitat i elegància. El nostre protagonista masculí, amb un vestit clàssic d’americana i una camisa d’un color granat, ens ensenya que un clàssic com aquest mai pot passar de moda.

La nostra protagonista de la dreta es presenta amb una combinació de blanc i negre que, com hem comentat amb anterioritat, li atorga elegància i sofisticació.

El vestit clàssic d’americana sempre és una opció especial en la indumentària masculina, tot i que cadascú sap com fer-lo únic. En aquesta ocasió, podem observar uns estils molt similars, tots llueixen un vestit clàssic d’americana, amb colors foscos i elegants, que cadascú destaca i realça amb unes corbates molt distintives.

Els nostres protagonistes masculins llueixen tot un clàssic, que els aporta elegància i distinció.

Pel que fa a la nostra protagonista central, crida molt l’atenció la faldilla que duu, amb un estampat molt elegant i suau. També hem de dir que les faldilles llargues han esdevingut un essencial en els nostres armaris i que són una peça de roba molt combinable.

L’EXCEL·LÈNCIA DEL DRY AGED BEEF

El Manacor Grill, del complex Caves Manacor, és un restaurant pioner del procés de maduració de la carn al Principat d’Andorra.

Si vols gaudir del millor filet, amb una textura tendra i un sabor intens i deliciós, el restaurant Manacor, del complex gastronòmic Caves Manacor, és una referència inequívoca al nostre país, ja que és pioner en el procés de maduració càrnia al nostre país i compta amb el sistema “dry aged” al Principat d’Andorra.

CUINA PERMANENT Ctra. General, núm. 2 · El Tarter · Canillo T. 852 472 / 851 484 grupcm@andorra.ad

La Cloe

CELEBRA ELS SEUS 10 ANYS A THE BOSS

Després de celebrar oficialment el seu aniversari durant les vacances d’estiu, la Cloe també va voler festejar al costat dels seus amics i companys d’escola. La festa, de temàtica ‘Disco Karaoke’, va aplegar unes 60 persones.

És ben sabut que The Boss és un bon lloc per celebrar tota mena d’esdeveniments, es pecialment aquells que volem que siguin realment especials. Aquest va ser el cas del desè aniversari de la Cloe Ziva Zimmermann Sillero, una nena que bufa les espelmes cada 9 de juliol, coincidint amb les seves vacances estivals a Andalusia o Mallorca.

La festa d’aniversari de la Cloe es va celebrar el passat 18 de setembre

Enguany, però, les coses van ser una mica dife rents, ja que, si bé no es va perdre l’oportunitat de gaudir d’un merescut descans durant l’estiu, en guany va voler celebrar el seu aniversari envoltada dels seus companys de classe i altres amics.

El lloc escollit, com bé avançàvem, va ser The Boss, que va obrir les portes de la recentment inaugurada discoteca Club The Boss perquè la nena del Tim i la Sunsi pogués gaudir-hi d’una

Fotos:

festa inoblidable, que va comptar amb una temàtica ‘Dis co Karaoke’ que, tant pares com canalla, van saber gau dir-ne ballant i cantant.

I, com que una festa mai no està completa sense bons àpats, cal destacar que els adults van gaudir d’un bu fet lliure i es van refrescar amb la barra lliure de be gudes, mentre que els més petits van llepar-se els dits amb nuggets de pollastre, croquetes, patates fregides, nachos amb formatge i un deliciós pastís de xocolata.

Regals que il·lusionen

Un moment molt esperat de la celebració va ser l’obertura dels regals, amb els quals se li va il·luminar la cara a la Cloe, ja que, com a bona entusiasta del món de Harry Potter, no va saber guardar les seves emocions en rebre una col·lecció de nines de la saga cinematogràfica d’aquest famós mag de Hogwarts. A més a més, la nena de 10 anys va ser obsequiada amb unes arracades fetes a mà, penjolls, roba, jocs de taula i un set d’art amb el qual podrà continuar pintant.

La Sunsi, la seva mare, ens va revelar que si bé tots els regals van il·lusionar a la Cloe, el que la nena més recorda és haver gaudit d’un moment únic i entranyable amb els seus amics i éssers estimats. •

MyInvestor adquireix el roboadvisor Finanbest

MyInvestor, el ‘neobanc’ d’inversió participat per Andbank Es panya, El Corte Inglés Seguros, AXA Espanya i diversos family offices, avança en l’adquisició del gestor automatitzat d’inversió Finanbest, amb la mirada posada en l’objectiu de convertir-se en un mercat d’inversions amb una proposta única i diferencial.

A l’espera de l’aprovació de l’operació per part de l’Autoritat Fi nancera Andorrana (AFA) i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) espanyola, Carlos Aso, CEO d’Andbank i vice president de MyInvestor, assenyala que “amb aquesta operació. MyInvestor es posiciona com la plataforma que integra les mi llors solucions d’inversió del mercat”.

L’etapa final de fusió i integració està prevista per a l’últim tri mestre del 2022, moment en el qual els productes de Finanbest s’oferiran a través de MyInvestor. Els clients actuals de Finanbest mantindran les seves posicions i gaudiran d’un compte en línia gratuït i remunerat, amb targetes i transferències SEPA sense cost.

Foto: Andbank

Alicia Luño representa a Andorra al ‘Youth Art Camp’

El passat 5 de setembre es va celebrar a Azerbaidjan, l’acte de cloenda del projecte internacional ‘Youth Art Camp’, en el qual Alicia Luño va representar al nostre país.

A Azerbaidjan es va desenvolupar el programa d’intercanvi cultural de la Unesco, engegat a Andorra per primera vegada l’any 2008, i que va tenir una durada de deu dies. Luño va participar com a artista convidada i va ser testimoni de la bona relació bilateral que hi ha entre els dos estats. “Ha estat un gran projecte que m’ha permès crear i sobretot compartir, amb artistes de gran valor personal i professional, els objectius que pro mou la Unesco per la multiculturalitat, el manteniment del patrimoni i la pau”, va assenyalar la jove artista andorrana.

Els participants, de més de 17 nacionalitats, van poder recórrer llocs em blemàtics com Shusha, Agdam, Jebrail o Fuzuli, i veure la reconstrucció de les zones alliberades després de l’ocupació d’Armènia. “Una experièn cia única i commovedora que ens mou a transmetre el missatge, a través de l’art sobre la necessitat de preservar el patrimoni”, va destacar Luño.

Mònica Dòria aconsegueix el bronze a la Copa del Món

L’andorrana Mònica Dòria es va penjar la medalla de bronze en la final femenina de caiac, corresponent al 2022 ICF Canoe Slalom World Cup, celebrada a La Seu d’Urgell entre els dies 1 i 4 de setembre.

Amb temps de 96.89, la caiaquista tricolor només va ser superada per l’alemanya Ricarda Funk (92.32), que va obtenir l’or, i per la francesa Camille Prigent (96.21), amb la qual va perdre per molt poc marge la medalla de plata.

En la final femenina de canoa, Doria no va tenir tan ta sort i es va haver de conformar amb la cinquena posició.

Foto: comunicAND/Crèdit Andorrà Supporting

Una companyia participada per Grup Pyrénées presenta avenços en la lluita contra el càncer de còlon

Es tracta d’Enzyme, una empresa de la qual Grup Pyrénées n’és soci de referència, que ha fet un pas molt importat per a agilitzar la de tecció precoç del càncer de còlon.

L’eina desenvolupada per Enzyme, que es fonamenta en tecnologia d’intel·ligència artificial, estarà present a zones rurals o allunyades de les grans ciutats i instal·lacions hospitalàries, amb la col·laboració de Roche Diagnostics i l’Hospital Clínic de Barcelona.

D’aquesta manera es podrà combatre una afecció que, només a l’Estat espanyol, podria arribar a 43.000 nous casos només en 2022. De fet, l’Observatori Global del Càncer apunta que, el de còlon, és dels tipus de càncer amb major incidència.

Encamp acull la cloenda d’una trobada internacional d’entusiastes dels scooters

Segons estimacions oficials, més de 150 persones van visitar la parròquia d’Encamp durant el cap de setmana del passat 25 de setembre, en el marc de la primera trobada internacional de scooters, organitzada per Scooters Riders Andorra i Scooterisme Catalunya.

En total, unes 120 motocicletes, de les quals la majoria correspo nien a les marques Vespa i Lambretta, es van deixar veure als ca rrers encampadans, en una activitat que Jean Michel Rascagneres, cònsol menor de la parròquia, va “convertir la plaça dels Arínsols en un petit museu de la moto a l’aire lliure” de manera temporal.

Arran de l’èxit de convocatòria, l’organització no descarta repetir la fórmula l’any vinent.

Foto: Comú d’Encamp

Representants de l’Ambaixada espanyola visiten la FPNSM

Enrique Conde, ministre conseller i encarregat de negoci de l’Am baixada d’Espanya a Andorra, i Rubén Martín, canceller del ma teix ens, van visitar, el passat 14 de desembre, les instal·lacions de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM), en un acte que va servir per a refermar la voluntat d’ambdues parts de continuar treballant en benefici de la inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat.

Durant la seva visita, els representants de l’Ambaixada espanyola van conèixer part de l’equip de la Fundació, així com el Servei Ocupacional Xeridell, els Serveis de Residència i Habitatge, entre altres facilitats. Tant la presidenta de la FPNSM, Maria Pilar Díez, com la directora, Celine Mandicó, van ser-hi presents i van mani festar el seu desig d’aprofundir els llaços de cooperació.

Foto: FPSNM

Foto: Grup Pyrénées

SONIA CRUZ

ASSESSORA I CONSULTORA D’IMATGE

Primer de tot, em presentaré, soc la Sònia Cruz, assessora d'imatge des de fa més de 15 anys. Vaig començar aquesta aventura una mica tard, ja que, quan era més jove, encara no existia aquesta carrera.

Quan vaig complir els quaranta anys, vaig descobrir, que de la meva passió, que era la moda, podia fer una professió, i vaig començar a estudiar “más vale tarde que nunca”, diu aquesta famosa dita dels veïns del sud.

M'encanta la meva professió i també la moda, encara que segueixo la moda d’una manera molt particular, quan dic

particular, em refereixo al fet que no crec que sigui una condició per vestir amb estil i classe, ja que estic convençuda que és millor que cadascú trobi el seu propi estil, aquell que s’avingui més amb la seva personalitat, que el faci ser únic, que se senti còmode i satisfet amb si mateix. Per sort, he pogut viatjar molt, he analitzat altres cultures, estils, i maneres d'entendre la moda. Durant deu anys vaig viure a Londres, on també vaig adquirir molts coneixements, diferents estils, i on vaig poder entendre que, tant el clima com la diversitat de cultures, acaben condicionant els diferents estils a l'hora de vestir.

Des de fa un any visc a Andorra, amb el meu marit, que és anglès, un idioma que domino a la perfecció. Però m'encanta viure aquí, mai no havia pensat que les muntanyes m'agra darien tant, però també em va sorprendre la diversitat d'activitats que ofereix el país, so bretot el comerç, ja que una de les coses més m’agrada és anar de compres!!!

Us preguntareu, a quina activitat m'he dedi cat abans d’estudiar assessoria d’imatge, no? Perquè realment aquesta és la professió que havia somiat des que era petita, i que, a poc a poc, l’he pogut aconseguir. Doncs, el que he fet abans dedicar-me al 100% a la moda, va ser turisme, una carrera que vaig estudiar a la Universitat de Barcelona. Un fet que em va empènyer a treballar, durant la major part de la meva vida, a hotels com ara el Ritz o eI Prin cesa Sofia de Barcelona, i que em va ajudar en la meva formació com a assessora d’imatge, la fita més important de la meva vida. Poder desenvolupar la meva vida laboral en l’hoteleria, em va permetre observar les modes i costums de clients d’arreu del món, i em va facultar per tenir una visió de la moda molt més àmplia. També he treballat en boutiques de moda, tant a Barcelona com a Angla terra, per poder copsar de primera mà aquest món tan apas sionant.

Després de la meva presentació, al pròxim article us parlaré del significat d’un fons d'armari, les utilitats que té i, sobretot, dels diners que et pots arribar a estalviar si ho fas correcta ment.•

Us heu preguntat mai que és una assessora d'imatge? Doncs us ho aniré explicant, mes rere mes, durant els següents articles de la revista Dona Secret, juntament amb els diferents serveis que us podem oferir i que van més enllà del que tothom pot pensar.

Armilla de punt, d’UTERQÜE.

SHOULDERS Puffy

Dels anys 30 als 80, històricament les muscleres de quarterback han vingut a reforçar estilísticament la imatge de la dona en períodes estratègics, inclosa la seva incorporació massiva a la feina. En el 2021 aquest detall tradicional de la sastreria masculina va tornar i, la tardor del 2022, es converteix en una armadura que pot derivar en el vestit de sastre, un referent del seu segell. I en podem trobar de molts tipus, tot i que el més important és que es notin allà on vagis. Prada les adapta en poderosos abrics de llana, mentre que Philosophy di Lorenzo es decanta per estilismes més grunge en què no falten aquestes combinacions entre faldilla de transparències i peces de cotó que introdueix la mateixa Miuccia.

Per Emma Roch

La firma que ha dissenyat aquesta peça, que ha enamorat les insiders de la moda, és de The Attico. La seva estructura quadrada i les seves muscleres hipermarcades ens encanten.

Dissenyades en cuir, aquestes botes altes de la firma Gamboge, de color morat i efecte coco, són realment impressionants per combinar amb colors neons.

Camiseta amb muscleres blanca, d’UTERQÜE.

Blazer de llana a quadres, de Magda Butrym.

Jaqueta amb ombreres i màniga ampla, de BALENCIAGA.

Jersei amb muscleres, de MANGO.

'Fetishcore'

Quan les passarel·les es posen d'acord en una determinada estètica, només queda esperar que peces de roba i accessoris, que responguin a aquesta tendència, comencin a imperar tant en firmes de moda ràpida com entre les insiders. Ara, amb les apostes d'aquesta tardor-hivern 2022/23 sobre la taula, les expertes en moda ja han començat a disseccionar les propos tes de les diferents firmes de moda i a trobar trets comuns entre les diferents firmes. De totes les tendències que ja es poden vaticinar, n'hi ha una que impera: el fetishcore.

Per Emma Roch

Amb tints gòtics i el làtex per bandera, aquest codi estètic abraçat per la passarel·la italiana i per celebritats com ara Kim Kardashian, Júlia Fox o Barbie Ferreira promet convertir-se en una de les grans tendències de la temporada.

Així s’adapta la tendència a l’Street style:

així es porta l'estètica dominatrix que promet ser tendència

Blazer de pell de SAINT LAURENT.

Pantalons Tessini de pell sintètica, d’ISABEL

Top bondage

Pumps Medusa Aevitas, de

Body de

MODA dona

MATCHINGsets

Des de l'inici de les propostes de tardor-hivern, es va poder veure molt clar que encara que hi havia ganes de tornar a celebrar i divertir-se amb la moda (d'aquí totes les apostes per la brillantor i derivats), també hi havia una recerca ineludible en pro de la comoditat. O, si ho preferiu, de facilitar la tasca de vestir-se sense haver de renunciar a l'impacte. I per això, els conjunts complets, total looks o matching sets, eren la millor aposta. El motiu pel qual és més que probable que segueixin molt vigents, és que són rematadament fàcils de portar -no cal pensar com combinar-los-, perquè estan pensats per portar sencers i, per tant, uns quants accessoris acabaran de tancar-los. El combo guanyador? El de top i faldilla.

Per Emma Roch

Barrettes: la febre pels clips i recollidors de cabell ja és aquí.

Eina, de vegades incòmoda, per amagar en un dia de presses o per camuflar serrells en procés d'extinció, s'ha convertit en l'accessori més buscat dins i fora de les passarel·les. Des del metàl·lic de tota la vida a sofisticats dissenys amb perles, vidres o materials semblants, aquesta tardor ocuparan un lloc inamovible al nostre tocador.

Conjunt estructurat de

ROSANIA.

Bossa de tweed, de CHANEL.

Pumps de tweed, de ROGER VIVER.

MODAdona

SIGUES

D'AQUESTA TEMPORADA la protagonista

Els aparadors d'Andorra s'han començat a omplir de les tendències d'hi vern. A les botigues del país, podràs trobar els millors conjunts i looks per lluir espectacular aquesta temporada de l'any. Aquí t'oferim una ullada de tot el que podràs trobar!

Emma Roch

NATURAL-DIAMANTS-TARONJA

AUTOMÀTIC

Aquesta innovadora col·lecció Ladybird reflecteix fidelment els valors atemporals de Blancpain. Dotats de moviments mecànics, decorats i acoblats a mà pels seus artesans, aquests rellotges ofereixen la perfecta unió entre elegància i complexitat rellotgera. Oferint al seu portador un complement únic per a qualsevol ocasió, sense passar desapercebut. THE EMBASSY ANDORRA

Nova col·lecció hivern, de TARA JARMON

Biker Gold Valentin metal·litzada, de TARA JARMON.

Sabates Penelope Gold, de TARA JARMON

Abric oversize en color camel, de MAX MARA.

Sneakers RUN OF en pell d’antelina.

Mini Love bag Click, de PINKO.

Eau de Parfum, de PRADA.

RELLOTGE OR BLANC & NACRE

Nova col·lecció de la casa

IMLOA

MODAhome

ABRIC AMB OMBRERES DE SUPERHEROI

Arriba l'hivern, i amb ell el fred més cru, una circumstància que comporta el repte d'anar abrigats sense semblar una cadira on s'acumula la roba. Una prova més gran per als que tenen més fred, que necessiten posar-se capa sobre capa. El perfecte retrat robot de l'abric de la temporada passa per grans muscleres i tancament creuat, de vegades cinturó per accentuar encara més la cintura, i llarg fins a la canyella.

TORNADA AL RAMAT

No és el seu caràcter etern l'únic motiu pel qual les jaquetes amb borrec mereixen un espai reservat al nostre vestidor. A més de la seva elegància, classe i comoditat intrínseca, aquesta peça d'abrigar és l'epítom de la versatilitat més articulable. No només perquè combini amb totes les peces amb què conviu al teu armari, que també, sinó perquè els que més saben de moda tenen un as guardat sota la màniga a l'hora d'escollir la candidata perfecta que eleva el seu virtuosisme a l'enèsima potència.

DESPRÉS DE FER UN REPÀS A LES DESFILADES CELEBRADES A LES PRINCIPALS CAPITALS DE LA MODA, JA CONEIXEM LES TENDÈNCIES DE TARDOR/HIVERN 2022-2023. LA PREGUNTA ÉS LA SEGÜENT: QUÈ ES PORTARÀ AL CARRER I QUÈ SEGUIRÀ EL SEU CAMÍ PER LES PASSAREL·LES?

Foto: Dunhill, Ami, Casablanca, Louis Vuitton, Dior Men, Vetements, Prada.

Foto: Sacai, Saint Laurent, Hermès, Y/Project, JW Anderson, Loewe.

Gabardina Burberry de cotó amb color neutre.

Caçadora de borrec de LOEWE.

Per Emma Roch

SETMANA DE LA MODA

Nova York va iniciar aquest mes la Setmana de la Moda amb les desfilades de Proenza Schouler i Fendi, dues marques veteranes que estaven d'aniversari i que van sobresortir davant dels dissenyadors emergents que van guanyant terreny a la cita.

Per Emma Roch

Proenza Schouler, formada pels mo distos Lazaro Hernandez i Jack McCo llough, complia vint anys a la passarel·la i ho va fer presentant una col·lecció per a la primavera-estiu del 2023 en la qual va destacar el retorn dels pantalons i mànigues acampanats, exagerats i amb volants per dins.

A aquesta tendència es van unir els es tampats de pics, grans o petits; els se rrells, que cobrien cossets o vorejaven faldilles; els teixits reveladors de la pell com ara el punt solt, ganxet o encaix; i les sandàlies tipus mule, amb taló, sub jectes fins a l'empenya i amb el taló al descobert.

La casa nord-americana va obrir boca per a l'estiu que ve projectant una casca

da d'aigua sobre la paret i va escollir, per obrir la desfilada, a la cantant veneço lana Arca va lluir els cabells amb efecte mullat i un conjunt de faldilla volup tuosa i top curt en negre amb detall de serrells en blanc.

La desfilada, que va ser la primera del calendari oficial de la Fashion Week (NYFW), va reunir les models més co titzades del moment, com ara Kendall Jenner i Bella Hadid, a més de nom broses celebritats i figures de la moda, liderades per la influent editora Anna Wintour, que es tornarien a veure les cares a la nit.

Hi havia expectació per la desfilada de Fendi, una firma abanderada de la moda italiana que està de gira internacional i

que havia anunciat un esdeveniment per retre homenatge als 25 anys de la seva icònica bossa baguette llançant una campanya protagonitzada per la top model Linda Evangelista.

L'espectacle no va defraudar, co mençant per la intervenció del dissenya dor nord-americà Marc Jacobs, que ha col·laborat amb el creatiu de Fendi, el britànic Kim Jones, en una nova edició de la bossa de nansa curta que, fins i tot, va tenir el seu moment estel·lar a la sèrie Sexe a Nova York.

Linda Evangelista, que ha estat apar tada dels focus durant anys, per una mala experiència cosmètica, va sortir a saludar al final de l’acte lluint un abric amb capa blava i després va po sar somrient entre bastidors amb altres

supermodels, com ara Shalom Harlow o Kate Moss.

Mentrestant, a primera fila, l'actriu i cantant mexicana Danna Paola, que és ambaixadora de la marca, va causar fu ror, davant les càmeres, asseguda amb l'estrella televisiva Kim Kardashian, i entre el públic també es va poder veure l'actriu Sarah Jessica Parker o la cantant Grace Jones.

La primera jornada de la NYFW, més curta del que és habitual, va inclou re una secció de moda masculina, així com altres per a dona com ara Collina Strada o Rebecca Minkoff, però fora del circuit oficial hi va haver desenes de marques emergents, entre elles diver ses creades per dissenyadores indígenes nord-americanes.•

C/ de la Sardana núm.

Andorra La Vella dhunandorra@gmail.com

El minimalisme sempre ha estat el més popular dels "ismes" de la decoració. Però a algunes persones aquest concepte del "menys és més" els avorreix molt. A totes aquestes persones que els flipa, els encanta i desitgen amb totes les seves forces canviar-lo per "més i més" o per un genial "mai és suficient" els donaré les deu claus per ser maximalista amb la decoració de casa seva.

Però comencem pel principi, el maximalisme no és omplir de coses la teva llar, sense criteri ni encert, deixant només un pas sadís on posar un peu davant l’altre per poder avançar. No es tracta de saturació.

El maximalisme és una tendència decorativa que trepitja fort i en la qual es combinen ambients càlids amb colors intensos. El maximalisme es comença a veure cada cop més en el disseny d'interiors, és un estil ple de textures i de colors, en què les formes tenen la funció d'omplir de poder els ambients amb detalls capritxosos i acabats sofisticats.

1. Pocs espais lliures: Una de les claus del maxima lisme és deixar pocs espais lliures. Fer-ho requereix ser curós i omplir l'espai, sigui saló, habitació o rebedor, de mil i un detalls. Combinar-los amb gràcia perquè hi hagi sintonia. No

es tracta de saturar, es tracta de decorar i en decoració també hi ha els espais buits per permetre d'aquesta manera que "respirin".

2. Els colors són un punt molt important al maximalisme: A l'estil MAXI li agrada, i molt, la barre ja de colors. És un ambient per a la creativitat. Els punts amb ratlles, els quadres amb estampats... però mantenint un criteri cromàtic. No tots els colors combinen i cal entendre que la deci sió d'avui t'acompanyarà una temporada a casa teva, per això faig una crida al bon gust. Els coixins, els sofàs, o fins i tot els quadres són llocs adequats per donar aquest toc estampat que aporti ba rreja i color a la teva llar.

3. Barreja teixits i textures: Tal com passa amb els colors, aquest estil us dona moltes possibilitats per jugar. Un sofà de cuir, en color marró i amb un respatller alt per fer-ho encara més còmode. El disseny recorda a l'interior dels cotxes americans dels anys 50. Pots col·locar algun coixí de pèl... o una catifa.

4. El barroc com a font d'inspiració: El Maxi malisme es reflecteix al barroc per la qual cosa, motllures d'es caiola als sostres i algun element de marbre et seran superútils a l'hora de crear aquest ambient maximalista. Uns rosetons et vindran molt bé aula per donar ambient al saló. •

Per Emma Roch

Un nou concepte

Per Emma Roch

Quan volem aprendre a menjar, a mantenir el nostre pes ideal, nor malment recorrem a mètodes ràpids que eliminin tots aquests quilos sobrants que volem que s'esfumin de la nostra vista com més aviat mi llor."Operació biquini, estar perfecta per cabre al vestit, és el casament de la meva germana, me'n vaig de viatge a la platja en ple hivern i no estic per fer-me fotos…", segur que hem tingut algun tipus de pensa ment molt més greu que ens ha fet mal a escala interna i d'autoestima.

Però, en el que no parem atenció és en el fet que ens volen transmetre aquests quilos de més o de menys, què pretén dir-nos el nostre estat corporal, i per quin motiu estem dedicant la nostra vida a patir pel menjar, ja que pot arribar a ser un malson recurrent del qual no acon seguim despertar.

El gran problema és que no analitzem la sensació com un trampolí, sinó com un parany on és inevitable caure. Tota situació sense resoldre o complicada que ens presenta la vida, és indicatiu que alguna cosa no va bé i que hem d'investigar per què tenim certes conductes i què ens està ensenyant, per tant, hem de mirar la realitat a la cara i preguntar-li, sense embuts, què ens ve a mostrar.

I és que el 'problema' amb el menjar no només afecta el balanç entre calories ingerides o gas tades, va molt més enllà. Tot el que ens passa, part de la nostra essència i de com ens prenem les situacions. Cal fer un viatge introspectiu que ens doni respostes i una sèrie de pensa ments que, si posem en pràctica i convertim en hàbits, adquirirem la millor manera de valorar una alimentació molt més sana per al nostre cos i la ment. I, finalment, tot tin drà aquest sentit que buscàvem des de feia anys.

Pautes que serveixen per ser feliç en tots els àmbits de la teva vida.

. "Per tenir una bona relació amb el menjar és necessari fer un canvi de mentalitat. Un can vi al teu interior, juntament amb una modificació d'hàbits en la teva alimentació que beneficiaran el teu equilibri físic i emocional per sempre".

. Convertir un perquè (t'enquistes en el problema) en un per què (la solució). No interes sa perquè passa alguna cosa, passa i punt. Ara centrem-nos el que et vol dir això, i si té solució. Es pot atribuir als quilos de més, què em vol dir el meu sobrepès? Sem pre és el reflex del teu interior, de qüestions no solucionades.

. Tu tens una essència i després passes per diferents estats. Però continues sent tu, tinguis quilos de més, de menys, et tenyeixis els cabells de blau o et posis pit. Con tinues sent tu, els teus estats no et defineixen perquè canviïn. I tu vals el mateix passi el que passi.

. Deixar de pensar: "quan acon segueixi això seré feliç". Això es pot traduir a aprimar-se, guanyar més diners, casar-te o tenir un fill. La vida és ara, no és ahir ni demà. Està bé tenir metes, però és intel·ligent acceptar des d'aquest moment com és d'imprevisible la vida, i rebre el que ens dona. I acceptar-la tal com és, jugant les nostres cartes, ens ofereixi o no el que teníem planejat. Vivint amb la mirada posada en el futur de manera constant crea ansietat i en el passat tendeix a deprimir-nos.

La nutrició no és només un joc de calories i nutrients, va molt més enllà, i per fi aprofundim en tota la part lligada al creixement i aprenentatge personal. Què hi té a veure? Absolutament tot.

PER PROLONGAR EL BRONZEJAT DURANT MÉS TEMPS

Que s'acabi l'estiu és una cosa que sempre molesta una mica, però el que més molesta de tot, és que amb ell se'n vagi també el nostre bronzejat. Les pells brunes, daurades i amb una aparença la mar de saludable comencen a perdre color per a donar pas a la tardor i l’hivern i on el to més clar inunda el nostre cos. Però, davant d'aquest problema, et donem una solució! T'explicarem com pro longar el bronzejat després de l'estiu perquè puguis mantenir el teu preciós color de pell el màxim temps possible. Et sembla impossible? Doncs continua llegint.

Per Emma Roch

Hidrata la teva pell cada dia

Has de saber que, per aconseguir perllongar el teu bronzejat, hauràs d'hidratar la pell en profunditat. Tingues en compte que, amb el canvi d'estació, la dermis es pot ressecar i, per aquest motiu, resulta imprescindible nodrir-la en profunditat i així evitar que es faci malbé i, per tant, que el teu bronzejat perdi intensitat.

Exfolia la teva pell de forma habitual

Per poder lluir un bronzejat perfecte, és important que elimi nis les cèl·lules mortes que s'acumulen a la dermis i, per això, res millor com exfoliar-te amb productes naturals o amb cos mètics que comptin amb ingredients de la més alta qualitat. Amb aquesta rutina permetràs millorar la salut de la teva pell, però a més a més, faràs que la crema hidratant penetri molt més profundament sota les capes de la teva dermis.

Beu molta aigua

A més de la hidratació externa, si vols mantenir el teu bronze jat, resultarà vital que augmentis el consum d'aigua per, així, hidratar el teu cos de forma interna. Recordeu que, si esteu bé per dins, estareu bé per fora, així que procureu beure d'1,5 a 2 litres al dia per millorar la salut de la vostra pell i aconseguir que el vostre bronzejat duri més temps.

Aliments per mantenir el bronzejat de l'estiu Has de saber que molts aliments compten amb un nutrient perfecte per preservar el color daurat de la nostra pell: sobre

tot els que són rics en carotens. Aquest compost és l'encarre gat de proveir de vitamina ‘A’ el nostre organisme i, per tant, aconseguir que el bronzejat de la pell es mantingui de forma més duradora.

A continuació, descobrirem els aliments que NO poden faltar a la teva dieta si vols que el teu bronzejat duri fins ben entrada la tardor.

• Pastanagues: els aliments rics en carotens són els que, per normal general, tenen una tonalitat ataronjada, vermellosa o groguenca, és a dir, colors molt vius. En aquest cas, la pasta naga és un dels que aporten més quantitat d'aquest compost i, per això, és una de les hortalisses aliades de la pell bronze jada.

• Espinacs: tenen un color verd molt fort i vistós, per tant, po dem deduir que són rics en aquest nutrient. En aquest sentit, altres verdures com les bledes o el bròquil també ens serviran per prolongar el bronzejat.

• Pebrot vermell: també és molt ric en aquest nutrient. Afe geix-los a la teva dieta i comença a beneficiar-te de les seves múltiples vitamines i, també, de la seva capacitat per aguantar el bronzejat durant més temps.

• Tomàquets: evidentment, una de les fruites més acolorides que hi ha és el tomàquet que aconsegueixen mantenir el color de la pell en perfectes condicions i, a més, és ideal per incloure en la nostra alimentació perquè és una font de fibra i nutrients molt poderosa. •

Apple i el nou iPhone 14 Pro, els temes del moment

Amb la recent presentació del dispositiu més famós d’Apple, és normal que la marca de la poma sigui el centre d’atenció i ocupi les pàgines principals dels mitjans especialitzats. T’animes a descobrir algunes de les característiques del nou iPhone?

Estèticament similar

Sí, el nou iPhone 14 i iPhone 14 Pro s’assemblen molt als seus predecessors en l’aspecte físic, però, ens centrarem en la versió Pro, que llueix una espectacular pantalla Super Retina XDR, sempre activa, perquè mai no et perdis cap detall. La Dynamic Island –el notch elevat al següent nivell– és una altra de les novetats que comencen a valorar els usuaris, ja que els permet interactuar amb les aplicacions i el terminal de forma més fluida. Un xip A16 Bionic, RAM de 6 GB, càmera principal de 48 MP i 24 mm, ultra angular de 12 MP i 13 mm, teleobjectiu de 12 MP i 77 mm i connectivitat 5G d’alta velocitat són algunes de les característiques que fan destacar l’iPhone 14 Pro

Àudio de qualitat “pro”

Els AirPods Pro són una altra de les novetats presentades per Apple molt recentment. La segona generació d’aquests cascos ofereix una cancel·lació activa del soroll, amb una modalitat de so ambient adaptatiu per filtrar millor el so extern. Els AirPods Pro, a més a més, ofereixen una experiència d’àudio envoltant i controls tàctils, amb una autonomia estesa de fins a 6 hores d’ús continu amb una sola càrrega.

L’Apple Watch més dur i potent L’Apple Watch Ultra és l’eina que Apple ha desenvolupat per a les ànimes més actives i aventureres, ja que la seva capsa de titani de 49 mm és capaç d’aguantar les condicions més extremes. És també resistent a l’aigua fins a 100 metres de profunditat i a la pols, però un dels punts més destacables és la bellesa de l’esfera Wayfinder amb mode nit, que permet apreciar la informació del rellotge en un intens en color vermell brillant, ideal per a condicions amb poca llum. També està equipat amb una sirena capaç d’emetre sons de 86 decibels que es poden sentir fins a 180 m de distància.

Uns dies més d’espera

Encara no sabem del cert les característiques dels nous MacBook, però els rumors apunten al fet que veurem, finalment, els nous xips M2 Pro i M2 Max. Encreuem els dits i esperem pacientment per la pròxima keynote del Tim Cook.

Un país a lacopa. Alella,el vi humà

LAURA SAULA TAÑÁ Editorial Fonoll

Què hi ha dins d’una copa de vi? Aquesta és la pregunta amb què comença tot. Un interrogant que va més enllà del concepte físic, tàctil, de l’objecte i del seu líquid ancestral. Perquè si t’endinses en una copa de vi, hi pots trobar moltes històries, suor, feina, llàgrimes i alegries. Un país a la copa és una arqueologia humana de totes aquelles persones que conformen el patrimoni vitivinícola. Unes històries que parlen d’un petit enclavatge del Mediterrani, però que, en el fons, també expliquen les arrels viticultores de tot un país.

Quatre dones del setze

LAIA DE AHUMADA Editorial Medusa

Les protagonistes d’aquest llibre són Hipòlita, Jerònima, Beatriu i Estefania, quatre dones del segle XVI de les quals s’ha conservat la seva correspondència. Són dones casades, viudes i monges que escriuen sobre negocis i plets, però sobretot de la vida quotidiana, de criança, de la salut, de minyones, de relacions i de casoris. L’autora d’aquest relat, Laia de Ahumada, les coneix molt bé i després d’estudiar les seves cartes ha convertit la història de cada una d’elles en una ficció molt real. Real perquè totes les protagonistes van existir i ficció perquè cada vida se n’explica en aquest volum una història mai contada.

El món es torna senzill

LAURA GOST Editorial Empúries

El llibre relata la crònica d’una erupció emocional. A través de la seva mirada, l’autora fa una meditació sobre la relació que hi ha amb el cos des de l’adolescència fins a la maduresa. L'evolució personal, l’exploració dels desitjos i la gestió de les contradiccions conflueixen en un testimoni coherent que és també, i sobretot, un manifest a favor de la llibertat d’elecció com a única manera de viure.

Tractat d’anatomia

ÒSCAR PALAZÓN Editorial Medusa

Finalista del 41è Premi Just Manuel Casero, Tractat d’anatomia és un dietari angoixant que barreja gèneres literaris, un laberint narratiu que convida el lector a endinsar-s’hi i el desafia a trobar-ne la sortida. L’obra planteja, en un espai inquietant, una mena de pavelló on viuen unes persones tancades, sotmeses a un règim carcerari. Una lenta evolució cap a una tragèdia que està feta de petits detalls, amb la creació d’una atmosfera angoixant que es manté amb robustesa durant tota la narració i que va augmentant d’intensitat, a partir de les reflexions i les observacions d’una veu que parla en primera persona del plural.

Aquest mes, Viatges Emocions us convida a descobrir una de les joies del continent americà, Colòmbia. Un país tropical que destaca per la seva diversitat, encant, festa, arquitectura colonialista, platges, monuments històrics i, per descomptat, també pel millor cafè del món.

Sofitel Bogotà Victoria Regia

Després d’un llarg viatge fins a Colòmbia, ens allotjarem en el luxós hotel Sofitel Bogotà Victoria Regia, un establiment que combina a la perfecció la més pura elegància francesa i la modernitat, amb la cultura local, i esdevé el punt de partida ideal per descobrir nombrosos monu ments històrics dins de Bogotà.

Amb més de 8 milions d’habitants, Bogotà, capital de Colòmbia, és una de les ciutats més cosmopolites del país, que amb el pas dels anys ha esdevingut centre de negocis, política, entreteniment i en la destinació per excel·lència de molts turistes que arriben a Colòmbia per gaudir de la seva àmplia oferta turística.

La Candelaria

El recorregut per la vila comença amb un tour pel centre històric La Candelaria, on podrem apreciar algunes de les construccions d’èpo ca medieval més destacades de Bogotà. El circuit inclou la visita a la Biblioteca Luis Ángel Arango, la plaça de Bolívar, la Catedral Prima da, el Capitoli Nacional, el Palau Cardenalici, l’església d’El Sagrario, la Casa del Florero (Casa de la Independència), el Palau de Justícia, el Palau Liévano (Alcaldia Major de Bogotà), el Palau Presidencial (Casa de Nariño) i l’església de San Agustín, entre altres atraccions. Ubicat a l’est de la ciutat, el Cerro de Monserrate, lloc de peregrinació des de l’any 1657, serà un altre dels punts que visitarem. Des d’aquí

tindrem les millors vistes de la ciutat i, si tenim sort, podrem veure el Nevado del Tolima, que està en el costat oest de Bogotà.

Museu de l’Or i Museu Botero

De parada obligada serà el Museu de l’Or, un dels més impor tants del món. Un recinte que acull en el seu interior una de les majors col·leccions d’or precolombí pertanyents a tretze socie tats prehispàniques que daten de fa gairebé 2.500 anys.

Instal·lat en una mansió colonial reformada, en la que va funcio nar l’arquebisbat de la ciutat fins a l’any 1955, es troba el Museu Botero. Aquest recinte conté obres donades per Fernando Bo tero, l’artista contemporani més famós de Colòmbia, així com altres obres de Picasso, Renoir, Dalí, Degas, Chagall, Matisse, Monet i Giacometti.

Catedral de Sal

Amb la visita al poble de Zipaquirà, capital minera de sal de Colòm bia, ubicada a menys de 50 quilòmetres de Bogotà, comença el ter cer dia del nostre itinerari. A Zipaquirà es troba la famosa Catedral de Sal, que va ser tallada dins d’una mina de sal activa formada fa 250 milions d’anys. El seu interior alberga la creu subterrània més gran del món.

Triangle del Cafè

Per gaudir d’una bona tassa de cafè, viatjarem al Triangle del Cafè, situat entre els departaments de Caldas, Quindío i Ri saralda. Recorrerem l’Hacienda San Alberto, un establiment on es produeix cafè de primera qualitat i on descobrirem tot el procés per fer el millor cafè. Cal destacar que Colòmbia és uns dels primers exportadors de cafè del món.

Medellín

Coneguda com la ciutat de l’eterna primavera pel seu clima agradable que oscil·la entre els 22 i 28 graus, Medellín és la sego na vila més poblada del país. Durant la nostra estada en aquesta primaveral ciutat podrem explorar el centre històric, escoltar música local, música tradicional Guasca i amb el ‘Metrocable’ pujar a la comunitat de Santo Domingo, una de les zones més afectades del país per la violència i el paramilitarisme.

Molt a prop de Medellín visitarem el poble de Guarapé, famós per la seva església i façanes acolorides amb sòcols que decoren les cases del poble.

Cartagena

Per conèixer la impressionant arquitectura colonial, carruat ges antics i estrets carrers empedrats, ens endinsarem en la ciutat de Cartagena, que en el segle XVI va ser la joia del Carib. La nostra aventura s’inicia amb la visita al convent de la Popa, ubicat en el turó més alt de la ciutat. Des d’aquí tin drem les vistes més boniques de la vila. També visitarem el castell de Sant Felipe de Barajas, construït en el segle XVII i considerat com la major fortificació du rant la colonització espanyola. Aquest castell es va aixecar amb el propòsit de protegir i custodiar Cartagena davant una possible invasió. En la mateixa línia es van construir Las Bóvedas, un con junt arquitectònic format per 23 voltes que van ser utilitzades pels espanyols en un primer moment com a dipòsit de municions i provisions, i després com a presons. El tour per Cartagena finalitza amb una excursió a l’església de San Pedro de Claver, fundada a principis del segle XVII per San Ignacio de Loyola, en honor a un sacer dot jesuïta -San Pedro Claver-, que va dedicar la seva vida a ministrar i ajudar als esclaus africans que arribaven al port de Cartagena.

Sofitel Barú Calablanca Beach Resort

Per relaxar-nos i acomiadar-nos d’aquest meravellós país ani rem a Barú, un tresor de la costa colombiana, on se situa So fitel Barú Calablanca Beach Resort, un establiment hoteler dissenyat per integrar-se a la perfecció amb aquest singular refugi de la natura. L’hotel compta amb increïbles vistes al mar. Les sorres blanques envoltades d'aigües color turquesa ens brindaran un reconfortant descans per a l'ànima. Sense dubte, aquest és l’escenari ideal per reconnectar •

Plaça Guillemó, 5 Andorra La Vella · +376 806 006 emocions@viatgesemocions.ad

Plaça Coprínceps, 4 Local 3 Bis Escaldes - Engordany · +376 829 044 emocions2@viatgesemocions.ad

www.viatgesemocions.com

Carrer de l’Aigüeta, 18

Andorra La Vella · +376 807 900 emocions3@viatgesemocions.ad

L’itinerari inclou trasllat privat de l’aeroport a l’hotel + un guia de parla hispana.

Àries

Deixa de banda el teu orgull i para atenció als consells que puguin donar-te persones amb més experiència que tu. Si vols arribar saludable al final de l'any, aquest mes serà necessari que et relaxis una mica i comencis a prendre't la vida sense tant de dramatisme i facis fins on puguis.

Comences a gaudir d'una nova etapa en la teva vida. Aprofita al màxim el teu temps i no deixes que el treball consumeixi tota la teva energia. En aquest moment i sempre, la prioritat ets tu i ningú més, no l'oblidis.

Durant tot el mes d’octubre segurament estaràs expectant esperant que finalment es concreti una proposta que t'havien fet, però les influències planetàries no jugaran a favor teu, per la qual cosa no afavoriran cap mena d'acord. Paciència, per algun motiu passen les coses.

Aquest mes tindràs una energia increïble per bregar amb tot el que proposis. Deixa de banda les preocupacions perquè tot sortirà com ho has planejat. No deixis que les teves pors t'omplin d'inseguretat i et facin dubtar de les teves capacitats. En les estones lliures procura fer alguna activitat per alliberar l’estrès.

Durant el mes d'octubre la comunicació amb la parella, i amb tots els àmbits on et desenvolupis, serà clau si no vols tenir conflictes amb tothom. Serà necessari que deixis de costat la tossuderia i escoltis a la gent que t'envolta. Lleó, t'espera un mes complicat, però això no és res amb relació als problemes que ja has enfrontat.

La teva ambició farà que vagis a per tot i que sentis que no hi ha límits en la vida, però vigila Verge perquè hi ha molta gent envejosa a prop teu. Aquest mes la presència de Venus en el teu signe exaltarà el teu magnetisme, per la qual cosa si estàs soltera segurament trobis una bona companyia.

És moment de brillar Balança i deixar de banda els lligams mentals que no et permeten ser allà on tu vols estar. Talent tens de sobres, confia en la teva intuïció i en la gent que tens al teu costat. Aquest mes és teu, gaudeix-lo.

Ha arribat l'hora de posar un fre a aquelles coses que no li fan res bé a la teva vida. És moment de reflexionar i començar a replantejar-te quin estil de vida vols portar. Hauràs de trobar un equilibri entre vida professional i emocional, de manera que cap de les dues se superposin i acabin amb la teva tranquil·litat mental.

Gaudeix Sagitari

perquè octubre és el teu mes! Viatja, coneix gent i aprèn! Aprofita al màxim les noves oportunitats que la vida posa al teu camí! No tinguis por de res perquè tot sortirà com ho has planificat! Les teves expectatives estaran més que cobertes.

Portes una temporada d'alts i baixos que sembla no acabar, però tingues paciència que ja començaràs a veure la llum al final del túnel. Tots tenim alts i baixos, però tu més que ningú saps com superar-los. A final de mes, gràcies a la influència de Júpiter en el teu signe, podràs signar aquell contracte que tens pendent i que t'ajudarà a recuperar-te econòmicament abans del que creies.

La teva ambició desmesurada no et portarà a bon port. No tiris tot per la borda. Executa els teus plans molt a poc a poc. La confiança de la gent no es guanya de la nit al dia. Exercita molt la paciència i ja veuràs com els teus plans comencessin a fluir com els havies pensat.

La teva font d'ingressos augmentarà i les teves ganes de gastar diners també! Per això, hauràs d'evitar tot tipus de temptacions i gastar en el que realment sigui necessari. Els teus estalvis et serviran per comprar en un termini no tan llarg, aquell pis que tant vas somiar.

DISSABTE 22 D'OCTUBRE

Concert de Cambra Romànica · Passió per la corda

DIMARTS 11 D'OCTUBRE

Club de lectura al Pas de la Casa

Es comentarà el darrer llibre de Martí Gironell, que està previst que es publiqui durant el mes de setembre. Dimarts 11 d'octu bre, a les 16.30 h, a la Bibliote ca Comunal del Pas de la Casa, Encamp. Activitat gratuïta amb reserva prèvia al 856 787 o al bi bliotecapas@encamp.ad.

DIVENDRES 14 D'OCTUBRE

Taller infantil 'Latardor arriba a la biblioteca’

Taller per decorar la biblioteca amb colors i motius de la tardor.

Es farà un mural i una exposició de castanyes, panellets i carbasses, a càrrec de Martina Linares i Te resa Blanco. Divendres 14 d'octu bre, a les 17.30 h, a la Biblioteca Comunal del Pas de la Casa, En camp. Activitat gratuïta.

vertida música de Grieg a l’estil “del temps d’Holberg”, o amb la tendresa misteriosa i la impla cable ironia de les peces de Shos takovitx; la Suite de Holst ens portarà el joc, i el vessant popular lúdic i festiu de les cordes, mentre el Lament, de Bridge, ens recor darà que la música pot expressar allò que les paraules mai no po dran dir; per acabar una altra visió de la música popular, en aquest cas intensa i apassionada, amb les danses romaneses, de Bartók. Dissabte 22 d'octubre, a les 20 h, al Santuari Nostra Senyora de Meritxell, Canillo. Entrada 5 €.

Contacontes 'Tempsde castanyes’

Quan arriba la tardor, comença el fred i cauen les fulles dels arbres... La castanyera obre la seva parada i mentre prepara castanyes i mo niatos, començarà a explicar el conte als lectors més petits. Dis sabte 22 d'octubre a les 11 h a la Biblioteca Comunal d'Encamp. Activitat gratuïta.

Suu ·

Temporada 2022 Auditori Nacional d'Andorra

A l’octubre rebrem a l’Auditori Nacional una personalitat des bordant i una de les cares més visibles de la nova fornada de músics catalans i espanyols, del gènere neoindie, i de la lluita per l’empoderament de la dona, Suu. Dissabte 22 d'octubre, a les 21.30 h, a l’Auditori Nacio nal d'Andorra, Ordino. Entrada general 20 € · Seients VR (visió reduïda): 15 € · 15% amb el car net jove.

DILLUNS 24 D'OCTUBRE

Dia de les biblioteques

Per celebrar el Dia de les biblio teques es farà una acció conjun ta amb la Xarxa de Biblioteques d'Andorra amb l’objectiu de fomentar la lectura. Dilluns 24 d'octubre. Tot el dia. Biblioteca Comunal del Pas de la Casa, En camp. Activitat gratuïta. Reserva prèvia al 856 787 o al bibiloteca pas@encamp.ad.

Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra

2022. 'Un món en estat transformacionsd’emergència: iinnovacions'

La 38a Universitat d’Estiu i Tar dor d’Andorra obre les portes amb el títol ‘Un món en estat d’emergència: transformacions i innovacions’. En resposta als esdeveniments que, sens dubte, marcaran el decenni, com ara la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, es vol oferir un espai de reflexió aprofundida sobre una època en què l’emergència i la tensió d’un conflicte bèl·lic global són un fet quotidià per al conjunt de la hu manitat. Del dilluns 24 d'octubre fins al dimarts 25 d'octubre, de 19 h a 21 h, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Activitat gra tuïta.

DISSABTE 29 D'OCTUBRE

Campionat deScrabble

L'Scrabble és un joc de taula lin güístic on l'objectiu és acumular la màxima puntuació possible formant paraules en una graella de 15x15 caselles, algunes d'elles bonificades, fent servir fitxes in dividuals que s'agafen aleatòria ment d'un saquet o bossa. Al campionat hi poden participar majors de 16 anys. Dissabte 29 d'octubre, de 10 h a 13.30 h i de 15 h a 18.30 h, a la Biblioteca Comunal d'Encamp. Activitat gratuïta.

Un programa apassionat i inter pretat per l’orquestra de corda, un fantàstic “instrument” que ens farà emocionar amb l’extra

La clau

inversió

ACTIVA LA LLUM DE LA TEVA PELL

THE U LT I M ATE LIGHTENING PROGRAMM E

Un poderós programa de bellesa, antiedat, despigmentant i il·luminador, dissenyat amb exclusius actius que treballen per a pells amb to irregular, apagat o amb taques. Actuen des de les capes més superficials de la pell, fins a les més internes, aconseguint una pell renovada, més uniforme, visiblement rejovenida i amb una gran lluminositat.