vicí cs i i s è c t l R va s o u c ó ca ed i EN
Coordinació de l’àrea: Javier Bernal Ruiz
Col·laboradores: Beatriz Álvarez Rivera
Verónica Peña Negueruela
Nuria Antón Dorado
Coordinació de l’àrea: Javier Bernal Ruiz
Col·laboradores: Beatriz Álvarez Rivera
Verónica Peña Negueruela
Nuria Antón Dorado
El Programa Compromís d’Educació en valors cívics i ètics per a 3r cicle d’Educació Primària està format per un llibre que inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 20 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents sabers.
Cada unitat presenta una situació d’aprenentatge que l’alumne haurà de treballar individualment i també col·laborativament, en l’apartat Transforma-ho! (treball trimestral).
Coneix i viatja pel món en companyia de les teves noves amistats a la recerca d’altres experiències
Ens posem En situació per iniciar el curs al costat d’aquest grup d’adolescents que es preocupen pel món i que proven de millorar-lo.
En cada unitat analitzem notícies i diferents informacions sobre problemes actuals
Quines són les principals preocupacions personals i de la humanitat en conjunt? Pren la iniciativa i Investiga-ho!
Entén la situació per comprendre la complexitat de la realitat abans de provar de canviar-la. Analitza-ho!
Creem un equip i ens organitzem per aportar les nostres qualitats més destacables.
Afrontem, en equip, les situacions d’aprenentatge que se’ns proposen al llarg del curs: organitzar un congrés, redactar un diari i elaborar un reportatge.
Em pregunto Com he après? per avaluar la feina feta en cada trimestre.
Pensa mesures que millorin el món i compromet-te personalment, a durles a terme en les teves activitats quotidianes. Transforma-ho!
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA)
i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
UNIVERSAL
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
Com ho puc fer per desenvolupar hàbits i activitats per a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible i afavorir el consum responsable, l’ús adequat de l’aigua i de l’energia i la gestió dels residus? 1 14
Es garanteixen els drets humans i els drets de la infància, i es coneix el procés del seu reconeixement històric i de la seva rellevància ètica? 2
Quina és la rellevància d’una adequada educació afectivosexual?
4 Viure en societat
Entens la necessitat de la vida en societat de l’ésser humà, en la qual destaquen les relacions d’amistat i d’amor, i la importància de mantenir una conducta cívica, en la qual es complementin les lleis i la consciència personal, i s’apliquin els principis i els valors democràtics en la recerca de la justícia?
Saps ja el que vols arribar a ser i tens un projecte personal, amb uns valors, unes finalitats i un model de vida?
Saps que l’ètica és la guia de les nostres accions, coneixes el significat de «bo» i de «dolent», i reconeixes la importància de les normes, de les virtuts i dels sentiments morals?
Creus que tenim el deure ètic i l’obligació legal de preservar la naturalesa?
Ets capaç de reconèixer i de controlar les emocions i els sentiments, i tens una bona autoestima personal?
9 Escolta, pensa... i crea les teves pròpies idees
Saps que, per entendre la informació que rebem, és necessari desenvolupar el pensament crític?
Ets capaç de conciliar els desitjos i les raons, i d’aplicar la voluntat i el judici moral per assolir l’autonomia i per reconèixer la teva responsabilitat?
12 Molts colors, un únic planeta 58
Respectes les minories i les diferents identitats etnicoculturals i de gènere, afavorint el multiculturalisme i reconeixent el problema de les migracions?
16 Aturar l’assetjament escolar
Has desenvolupat l’empatia, la cura i l’estima respecte els éssers vius i el medi natural?
Ets conscient dels límits del planeta i del canvi climàtic?
Acceptes i afavoreixes la igualtat entre dones i homes, i destaques la importància de prevenir els abusos i la violència contra les dones i d’evitar la conducta sexista? 11 Iguals en tot 54 15 Diferents però iguals
Saps en què consisteixen la naturalesa humana i la identitat personal, en les quals es basen la igualtat de tots els éssers humans, encara que també la diferència entre les persones?
Reconeixes la influència dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials en la teva vida i dones suport a la prevenció de l’abús, del ciberassetjament i de les conductes addictives?
Practiques el diàleg i coneixes les normes de l’argumentació per afavorir la presa democràtica de decisions, basades en l’empatia amb les altres persones?
Cerques solucions locals i globals contra la pobresa i l’explotació infantils, i procures de reduir la desigualtat econòmica en el món?
19 Viure en pau
Defenses la cultura de la pau i la no-violència com dues maneres de resoldre els problemes i reconeixes la contribució de l’Estat i de les ONG i les ONGD a la pau, a la seguretat i a la cooperació internacionals?
Entens el concepte d’ ecosistema i les relacions d’interdependència, d’ecodependència i d’interrelació entre els éssers vius i d’aquests amb el medi ambient, i avalues l’impacte de l’acció humana en la natura?
Quina tarda! Podríem anar a fer un volt en comptes de quedar-nos aquí, com cada dia.
És clar! Com si fos tan fàcil! Ja saps que no hi ha gaires llocs per anar...
Els gronxadors ja no són cap opció; estan ocupats pels més petits..., i són bastant avorrits.
Per què no anem a la botiga...?
A veure quan arreglen aquesta vorera! Sempre ens passa el mateix!
És clar que no tothom pensa en les altres persones. Només heu de fer un cop d’ull al voltant vostre. Aquest parc cada dia és més brut. I per molt que el netegin, sempre hi haurà gent que l’embruti.
SalmaCoses que van malament?
Vegem: l’escalfament global, l’explotació infantil, la gana, les malalties...
… la desigualtat, la violència...
Para, ja, que ens espatllaràs la tarda!
Doncs hi ha molta gent lluitant per millorar el món. Sense anar més lluny, recordeu el vídeo que ens van posar a classe sobre el Premi Nobel de la Pau?
… la guerra, les diferències entre el nord i el sud del planeta...
Per descomptat que hi ha moltíssimes coses que no funcionen! No totes les persones pensen en les altres, però algunes intenten canviar les coses.
Sí, doncs, si hem d’esperar que les persones grans arreglin tot el que va malament... Val més que ens quedem aquí a esperar que les coses millorin!
Sí, però una persona no canviarà el món perquè guanyi un premi...
Em sembla que no estàs entenent res. No es tracta que una persona canviï el món. Es tracta que una persona, amb el seu exemple i amb les seves accions, n’inspiri d’altres perquè el canvi es produeixi.
És cert! Inspirar... Però tant de bo les persones grans s’inspiressin més de pressa. A aquest pas...
Doncs és clar! Estem perdent el temps... Recordeu aquell cartell del passadís de la biblioteca?
Tu penses que podem fer alguna cosa... de veritat? SI PLANIFIQUES PER A UN ANY, SEMBRA BLAT. SI PLANIFIQUES PER A UNA DÈCADA, PLANTA ARBRES. SI PLANIFIQUES PER A UNA VIDA, EDUCA PERSONES.
N’estic segura. No totes les accions les fan les persones grans; mira la Malala!
Sens dubte, aquí no canviarem res. Us ve al cap alguna manera d’ajudar i inspirar moltes persones més?
Jo tinc molta facilitat per escriure i per exposar el que calgui a classe.
Jo sé gravar vídeos.
Potser jo puc ajudar amb els meus fotomuntatges.
Em penso que em ve al cap una idea! O tres!
• Després de llegir el còmic, has pensat alguna vegada, igual que els seus protagonistes, que en ocasions «no tothom pensa en... tot el món»? Escriu algun exemple en el teu quadern i explica-ho a classe.
• Pensa en petites coses que faci una persona que coneguis i que ajudin a aconseguir un món millor (per exemple, poden ser tan senzilles com somriure cada dia, no enfadar-se per coses que no tenen importància...).
• Penses que és millor esperar que tot canviï o, al contrari, que és preferible fer alguna cosa per canviar la situació en què vius?
• Quines persones del teu entorn t’inspiren o t’ajuden a ser millor?
• Quines persones famoses t’influeixen de forma positiva?
• Fixa’t en el còmic i pensa quines fortaleses poden tenir els personatges. Comparteix les teves respostes a classe i completa-les amb les aportacions de tot el grup.
• Consideres que poden ajudar i inspirar altres persones per millorar el món? Com creus que poden fer-ho?
Els personatges del còmic viatjaran per tot el nostre planeta buscant associacions, organismes, persones i experiències que ens inspirin per crear un món que sigui més just, més solidari, més sostenible...
Ens explicaran tot el que han vist i les coses que han après. T’animes a ajudar-los? Tu també pots convertir-te en protagonista d’aquesta fantàstica aventura!
Igual que fan els personatges del còmic, et proposem que pensis en quines activitats destaques. Ordena, en el teu quadern, les següents tasques numerant-les en funció de l’habilitat que tens a fer-les: 1 la que fas més bé, 2 la que fas força bé, i així les altres.
• Dibuixar.
• Dissenyar un cartell.
• Investigar.
• Escriure un article periodístic.
• Enregistrar un vídeo.
• Muntar un vídeo.
• Elaborar un guió.
• Afegeix-hi alguna tasca més que se t’acudeixi.
Pensa en les qualitats personals que pots aportar al treball en equip. Anota’n, en el teu quadern, tres com a mínim, i busca exemples de les vegades en què les hagis demostrat o utilitzat.
Aquestes són algunes recomanacions que t’ajudaran a treballar al costat dels altres membres del teu equip:
• Trieu un nom per al vostre equip. És el vostre símbol d’identitat i ha de representar tots els membres que el componen.
• Cada membre de l’equip seleccionarà un personatge que el representi relacionat amb les capacitats personals que ha identificat. Compartiu les vostres imatges explicant per què les heu elegit.
• Feu, per grups, una llista d’idees sobre què ha de fer un equip per treballar millor.
• Quins objectius us podeu plantejar per al treball de cada trimestre? Com més concreteu aquests objectius, més fàcils seran d’avaluar més tard.
Ja has comprovat les habilitats que tenen els personatges del còmic i has reflexionat sobre les teves pròpies capacitats.
Començarem organitzant un congrés sobre el medi ambient en el qual deixarem constància de tot el que hàgim après gràcies a les nostres investigacions. Utilitzarem cartells per representar-ho. No oblideu de tenir en compte aquests consells:
En el segon trimestre ens convertirem en periodistes. Escriure un article requereix buscar informació verídica i redactar-lo utilitzant una estructura concreta, perquè la informació aparegui de manera ordenada.
Podreu triar diferents tipus d’articles:
• Notícia: és un text breu d’informació sobre un fet o un esdeveniment. Es donen detalls del que ha passat, d’on i de quan ha passat, de qui hi ha participat i s’analitza el perquè. No s’expressen opinions.
• Entrevista: es posa per escrit una conversa amb qualsevol personatge.
• Reportatge: és una notícia més àmplia. Se solen aportar dades objectives, comentaris de persones involucrades en la notícia o coneixedores d’aquesta.
Al final del curs elaborarem reportatges en vídeo en els quals aplegarem tot el que hàgim après, donant-los la màxima difusió possible.
• Tria els temes sobre els quals es tractarà en el vídeo.
• Elabora un guió i selecciona el lloc per enregistrar.
• Estructura el vídeo en tres parts: inici (presentació del tema), cos (desenvolupament del tema) i tancament (conclusions breus).
Fixa’t ara en les diferents situacions d’aprenentatge que t’esperen al llarg del curs. Segur que podreu afrontar-les en equip!
• Preparació: definició dels objectius i organització de la informació.
• Disseny: per a un resultat visualment atractiu.
• Contingut: resum concís i suggeridor de la investigació.
• Columna o comentari: és un article que s’utilitza per donar una opinió o per exposar un punt de vista personal sobre un tema d’actualitat.
• Crítica: el més important és l’opinió de qui l’escriu, però també s’afegeixen dades i arguments que han de ser verificats abans de redactar-la.
Títol Cridar l’atenció
Entrada
El més excel·lent del text
Cos
Desenvolupament de la notícia
Acabament Últim paràgraf
PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE
Aquestes són algunes de les claus que s’han de tenir en compte en el procés d’elaboració dels videoreportatges:
• Prova la càmera en el lloc d’enregistrament.
• Assegura’t que no se senti soroll al voltant i no t’acostis massa al micròfon.
• Parla clar, utilitza un llenguatge senzill i comunica la notícia amb entusiasme i amb energia.
• Edita el vídeo per seleccionar les imatges més adequades segons la seva qualitat i el seu contingut.
• Els vídeos han de durar entre 3 i 5 minuts per captar l’atenció i per mantenir-la.
• Ensenya el teu treball i fes-ne la difusió més gran possible.
La Maria Rueda és mestra a l’escola de Llers. Des del curs 2015-2016, el centre on treballa forma part de la xarxa d’escoles verdes de Catalunya. Aquest programa té, com a objectiu, donar suport als centres educatius que vulguin impulsar accions adreçades a afrontar els nous reptes i els valors de la sostenibilitat.
Per què van decidir unir-se al programa d’escoles verdes?
Perquè estem convençuts de la importància de protegir i preservar el medi natural educant els nens i nenes de manera responsable i crítica.
En què consisteix el projecte?
En cada curs escolar es revisen els objectius i es proposen noves accions que es valoren i revisen a final de curs; per a aquest curs escolar, alguns dels objectius que tractarem són aquests:
—Reactivar l’hort escolar.
—Activar la figura dels diferents membres del comitè verd.
—Facilitar recursos i organitzar accions per no malgastar l’aigua, sensibilitzant la comunitat.
—Continuar promocionant el reciclatge i la reducció de residus entre els alumnes i el personal del centre. Quin tipus d’activitats duen a terme, actualment, per promoure la sostenibilitat?
Fem activitats relacionades amb el reciclatge, l’energia, l'alimentació, la biodiversitat, el canvi climàtic, etc.
Com s’organitzen? Qui forma part del comitè verd?
Cada classe escull dos representants per al comitè verd; aquests assisteixen a reunions i transmeten les inquietuts del grup. En el comitè també hi ha una representació de les famílies i del professorat.
Com és la relació amb les altres escoles verdes? Què els aporten aquests intercanvis?
Tenim reunions periòdiques del professorat responsable amb un tècnic que ens assessora i, un cop l’any, fem una actuació que incideix directament en la preservació del medi ambient.
www.elauladepapeloxford.com (text adaptat).
1. Quines iniciatives es podrien treballar des de l’escola per fomentar la sostenibilitat, seguint l’exemple de l’escola de Llers? Organitzeu-vos en equips i pro poseu algunes idees innovadores.
2. Com creus que aquestes iniciatives ideades per l’escola de Llers poden ajudar a afavorir el desen volupament sostenible?
Quan parlem de sostenibilitat, ens referim a un model de vida en el qual l’ésser humà pot satisfer les seves necessitats (alimentació, habitatge, lleure...) tenint cura, alhora, del nostre planeta i sense posar en perill els recursos naturals per al futur. Es pot entendre el desenvolupament sostenible des de dos punts de vista:
• El desenvolupament econòmic sostenible , que representa un profund canvi en el model econòmic, ja que l’estil de vida actual provoca un ús no adequat dels recursos del planeta, pel fet que està basat en la producció, que consisteix a fabricar objectes i a oferir serveis.
• El desenvolupament mediambiental sostenible , que és molt necessari, ja que el consum d’energies no renovables, com, per exemple, el carbó o el petroli, i la intervenció humana generen una disminució dels recursos naturals.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) està formada per 193 països de tot el món. L’any 2015 tots aquests països van proposar els 17 objectius de desenvolupament sostenible del planeta per a l’any 2030.
En aquests objectius es proposen metes com el final de la pobresa, l’educació i la salut universals, la conservació del planeta, la igualtat de gènere, l’ús d’energies netes o la pau.
A casa podem canviar alguns hàbits per contribuir al bon ús dels recursos naturals:
• Tanca les aixetes quan no utilitzis l’aigua.
• Apaga el llum quan surtis d’una habitació.
• Mantén les finestres tancades a l’hivern per evitar que la calor s’escapi.
• Assegura’t de tancar la nevera i tapa els aliments que hi tinguis.
• Tapa les cassoles perquè el menjar es cogui més ràpid.
• Fes servir paelles o cassoles de la mateixa mida que el fogó o que la placa.
• Apaga completament els aparells elèctrics; no els deixis en estat d'espera ( standby ).
Preservar el medi ambient
1. Observa el núvol de paraules anterior i contesta les preguntes següents:
a) Quina paraula relacionada amb el medi ambient hi afegiries?
b) Anomena un compromís ambiental relacionat amb cada paraula.
2. Creus que n'hi ha prou, amb les mesures que s’han adoptat en la teva escola en matèria d’educació ambiental? Què més proposaries?
3. Saps si a la teva localitat hi ha algun programa per tenir cura del medi ambient? Si és així, explica en què consisteix.
4. Quines propostes presentaries al teu ajuntament per millorar el medi ambient, pensant en la teva localitat?
5. Sabeu gestionar els residus?
a) Treballeu en equip i investigueu com es classifiquen els residus.
b) Elaboreu un cartell per explicar-ho a casa vostra.
6. Explica com s’utilitza l’aigua en el teu entorn (a casa teva, a la teva escola...).
7. Digues tres situacions en què es faci un ús correcte de l’aigua i tres en què s'hauria de millorar.
8. I l’energia? Com es fa servir?
9. Indica, també, tres situacions en què estiguem fent bé les coses en matèria d’energia i tres en què hauríem de millorar.
Organitzeu un debat a classe per respondre a la pregunta següent:
Investiga-ho
– Per què cal utilitzar, de manera responsable, els recursos naturals?
– Creus que es pot controlar el consum d’aigua i d’energia?
Argumenta-ho
– Caldria sancionar els qui consumeixen aigua o energia de manera poc responsable? Escriu tres raons per argumentar la teva actitud.
Exposa les teves idees
– Pots posar exemples concrets per defensar els teus arguments.
– Després del debat, has entès els arguments dels qui defensaven l’opinió contrària a la teva?
Anota, en el teu cartell, les conclusions a les quals heu arribat sobre el desenvolupament sostenible. Tingues en compte aquesta recomanació en l'elaboració d'aquestes conclusions.
Tingues en compte a qui va adreçat el cartell per adaptar, les imatges i el llenguatge, als qui se'l miraran.
Llegeix de nou les propostes que hem fet per estalviar energia a la llar i pensa en una acció que puguis dur a terme al llarg de la setmana.
Posa-la per escrit en el teu quadern i afegeix-hi aquest eslògan: «Em comprometo a...».
Dibuixa una taula en el teu quadern i anota-hi les teves propostes per millorar el món.
Escriu tres coses que fas normalment i que penses que ajuden a construir un món millor.
• Què fas per millorar el món?
Escriu tres coses que fas habitualment i que penses que hauries de canviar per construir un món millor.
Per a la meva... exposició A debat
semblança
Emilio Calatayud Pérez va néixer el 22 de desembre de 1955. Era el quart de vuit germans. Després de diversos problemes, l’estiu de l’any 1968 el seu pare el va internar en una escola de Campillos, Màlaga. «Allà hi anàvem els pitjors. Allò estigmatitzava.»
Va estudiar Dret i, l’any 1984, el van destinar als jutjats de Granada, on va ascendir a magistrat l’any 1987.
El jutge Calatayud és conegut per les seves sentències originals i educatives, per buscar un aprenentatge més que una condemna, com en una que va emetre el novembre de l’any 2000, en què va obligar un nen de 15 anys que no sabia llegir, implicat en un robatori, a aprendre a llegir i a escriure. O en una altra que va condemnar un jove aficionat al dibuix a explicar, en un còmic de quinze pàgines, els motius pels quals
havia estat acusat. També va sentenciar un conductor que havia begut a visitar, durant un dia sencer, persones amb paraplegia i a passar la tarda parlant amb elles i amb els seus familiars.
1. Emilio Calatayud va ser enviat a un internat quan era ado lescent. Ara s’esforça a ajudar menors que cometen faltes i delictes. Creus que les circumstàncies de la seva vida i de la seva família van tenir a veure amb el seu canvi de rumb?
2. Escriu la diferència entre bo i dolent. El que considerem bo o dolent, es manté, així, en qualsevol situació?
3. Descriu quines normes, quins valors o quines actituds en la família eviten que tinguem comportaments problemàtics.
4. Pensa en una «sentència exemplar» que aplicaries a una falta.
Són regles o principis que s’adopten per orientar el nostre comportament o per dur a terme, de manera correcta, una acció o una activitat.
És la qualitat o el conjunt de qualitats per les quals una persona o una cosa és apreciada o bé considerada.
Són actituds fermes, disposicions que dirigeixen els nostres actes i que dirigeixen la nostra conducta per fer el bé.
Es denomina «moral» el conjunt de normes d’un grup o d’una societat. Per tant, existeixen tantes morals com grups o com cultures. Però totes tenen en comú unes regles universals, que denominem ètica. Per exemple, busquem la felicitat de les persones, considerem que fer mal a algú no està bé, etc. L’ètica serveix per resoldre problemes complexos que afecten la nostra convivència i la nostra felicitat.
36 UNITAT 6
Confiança
Entusiasme Esperança Serenitat
Lleialtat Dignitat Prudència Amor Respecte Disponibilitat Disciplina Senzillesa Eficàcia
Comprensió Alegria Civisme
Laboriositat Audàcia
Fortalesa Tolerància
Competitivitat Destresa
Coherència Empatia
Autenticitat
Sobrietat
1. Reflexiona sobre aquest núvol de paraules i contesta les preguntes següents:
a) Quines són les tres virtuts que consideres més necessàries en una persona?
b) Creus que totes les persones tenim virtuts? Quines són les teves millors virtuts?
c) Fes una llista amb aquelles virtuts que creus que et defineixen.
2. Tots seguim normes i regles de convivència a casa nostra. Gairebé mai no estan escrites, però sí que hem de complir-les. Quines normes són imprescindibles per a tu i per a la teva família?
3. Fes un glossari amb les virtuts que consideris més rellevants per conviure en pau i en harmonia en el centre escolar. Aporta exemples concrets de com aplicar-les.
Responsabilitat
4. Els valors humans ens indiquen com actuar en l’àmbit individual i amb les altres persones. Identifica els teus valors i apunta les conductes que pots millorar.
5. Relaciona cada una de les següents virtuts amb el símbol o la imatge corresponent. Després, tria una altra virtut i inventa un símbol que hi escaigui.
b) Llibertat.
Organitzeu un debat a classe per respondre a la pregunta següent:
Investiga-ho
– Qui estableix el que està bé i el que està malament?
– Qui jutja si alguna cosa està bé o malament a casa teva, a l’escola i a la societat?
– Què significa que alguna cosa no està bé?
Argumenta-ho
– Pot, una mateixa acció, ser considerada bona i dolenta en diferents contextos? Proposa exemples i escriu tres raons per argumentar la teva actitud.
Exposa les teves idees
– Fes un esquema per reunir les teves idees i per exposar-les.
– Al final del debat, respondries igual a la pregunta inicial? Per què?
Aplega, en el teu pòster, aquells aspectes que heu treballat a la pàgina anterior relacionats amb les virtuts humanes per al vostre congrés.
Els textos que escrigueu en el cartell han de ser clars i estar ben redactats. De vegades no és necessari gaire text.
Analitza les normes que heu acordat a classe. S’assemblen a les normes que heu treballat en cursos anteriors? Pensa per què no sempre es compleixen les normes i què podries fer aquesta setmana perquè es respectessin més: «Em comprometo a...».
Utilitza aquesta rúbrica per avaluar el teu grau de compromís. 4 3 2 1
Has estat constant en el compliment del teu compromís?
L’he aplicat cada dia. He adaptat la meva acció a la situació.
L’he tingut present cada dia, encara que algun dia no l’he aplicat.
• Com pots millorar el compliment del teu compromís?
L’he aplicat alguns dies (menys de la meitat de la setmana).
L’he tingut present únicament el primer dia o ni tan sols això.
Per a la meva... exposició A debat
El discurs d’odi entre nens i adolescents va augmentar un 70 % des que els estudiants van començar les classes en línia, assenyala un estudi.
Des de treballar i estudiar en línia a socialitzar o fins a realitzar compres o fer tràmits bancaris per internet, sembla que la vida de moltes persones s’ha digitalitzat des del març de 2020, quan la pandèmia per la covid-19 va començar a estendre’s per tot el món. I encara que l’acceleració de la digitalització té els seus avantatges, aquesta no ha arribat sense portar problemes. […]
Part del problema sorgeix a causa que ara gran part de les feines i de l’ensenyament es realitza en línia, però durant la quarantena també va augmentar el temps lliure, i en no poder fer activitats fora de casa, es feien principalment en línia. […]
Una altra raó per la qual va augmentar l’assetjament en línia és perquè la gent estava avorrida. Tristament, molts joves es van involucrar en l’assetjament cibernètic simplement perquè no tenien res més a fer. Aquest tipus d’ac-
tivitats alimenta la seva necessitat d’atenció, fins i tot si aquesta és negativa. […]
Un de cada cinc nens de 10 a 18 anys ha estat víctima de l’assetjament en línia als Estats Units d’Amèrica. […]
Fomentar la socialització en línia també és extremament útil per als alumnes, més en aquella època, en la qual era normal sentir-se aïllat. Linda Charmaraman, directora del Laboratori d’Investigació de Joventut, Mitjans i Benestar dels Centres Wellesley per a Dones, va realitzar investigacions sobre com els joves utilitzen les xarxes socials i internet. La doctora Charmaraman va descobrir que més de la meitat dels joves envia o rep suport social i emocional en línia. També va trobar que, en comparació amb l’any passat, els joves estan més inclinats a publicar missatges d’ànim o frases positives per fer que els altres se sentin millor. […]
[...] El millor és ensenyar als alumnes a prendre millors decisions. Si parlen entre ells i formen comunitat, encara que sigui en línia, això ajudarà a fer que pensin en el company o en la companya abans d’enviar un missatge tòxic. També els guiarà a saber què han de fer en cas de ser testimonis de ciberassetjament.
Font: Tecnológico de Monterrey. Instituto para el Futuro de la Educación (text adaptat).
1. Quan algú pateix ciberassetjament, quin tipus de mis satges rep?
2. Quines consideres que són les raons fonamentals per les quals es produeix aquest tipus d’assetjament?
3. Penses que les persones adultes també ciberassetgen?
4. Imagina els avenços tecnològics que hi haurà en la societat d’aquí a cent anys. Què penses sobre el ciberassetjament: que desapareixerà, que serà igual que ara o que serà pitjor?
Internet permet que les persones puguin saber el que passa en qualsevol lloc i a qualsevol hora en qualsevol part del món, si disposen d’un dispositiu per connectar-se. A través d’internet podem conèixer notícies internacionals i buscar informació d’una manera molt senzilla.
Les persones cada vegada participen més de manera activa en aquest medi, la qual cosa significa que no tan sols reben informació, sinó que també poden crear contingut, comentar i pujar arxius o imatges perquè qualsevol persona en pugui disposar.
Aquesta activitat ha comportat avantatges i inconvenients, com és el cas del ciberassetjament.
Algunes persones tenen conductes d’abús envers d’altres que consideren més febles, cosa que fa que se sentin malament i les atemoreix. Les persones que abusen d’altres poden causar mal físic o moral. El creixent ús de la tecnologia ha fet que augmenti aquest abús de forma on-line. Aquest comportament s’anomena «ciberassetjament». Per prevenir-lo, cal prendre mesures, com algunes de les que es proposen a continuació:
1. Fer campanyes de sensibilització perquè la societat prengui consciència d’aquestes situacions.
2. Tenir informació, als centres escolars, ja sigui per part de les famílies, l’alumnat o el professorat, sobre les situacions d’assetjament i saber com s’ha d’actuar en cas de detectar-les.
3. Formar la joventut sobre el bon ús de les xarxes i sobre els seus perills.
4. Fomentar activitats que integrin tots els membres d’una comunitat: centres escolars, barris, famílies...
5. Facilitar el diàleg tant en la família com al centre escolar, de manera que qui pugui estar vivint una situació d’aquest tipus la comparteixi.
1. Observa aquestes imatges i respon a les preguntes següents:
a) Hi ha cap imatge que et cridi més l’atenció que les altres?
b) Fixa’t en les persones que hi ha en les imatges anteriors. Has vist mai algú amb una expressió similar a la d’aquestes persones en el moment de llegir un missatge o de mirar una imatge?
c) Com creus que se sent aquesta persona?
2. Penses que la societat pren prou mesures per prevenir aquest tipus d’abusos? Se t’acut alguna mesura que es pugui adoptar per impedir-los?
3. Consideres que és una obligació prevenir l’assetjament escolar? Per què?
4. La seguretat integral consisteix en el fet que totes les persones puguin dur a terme les seves activitats, en qualsevol àmbit, sense cap tipus de risc. Consideres que vivim en un entorn segur?
5. Observa la imatge següent i respon a les preguntes proposades:
a) Què et crida l’atenció?
b) En què es diferencia de les altres imatges?
c) Com creus que se sent aquesta noia?
d) Consideres que les persones adultes poden entendre aquestes situacions?
e) Què hauria passat si la nena no hagués parlat amb una persona adulta?
Organitzeu un debat a classe per respondre a la pregunta següent:
En grup, representeu a classe una situació d’assetjament escolar en què intervinguin aquests personatges: la víctima, el seu assetjador o assetjadora i els espectadors. Un personatge farà de periodista i entrevistarà cada protagonista.
Investiga-ho
– Quina diferència existeix entre l’assetjament i el ciberassetjament?
– Creus que ha augmentat el nombre de casos d’assetjament escolar en els últims temps?
– Es considera «assetjament escolar» qualsevol tipus de violència entre companyes i companys de classe?
Argumenta-ho
– L’assetjament escolar és una situació nova als centres educatius? Anota tres raons per defensar la teva opinió.
Exposa les teves idees
– Mantén la calma durant el debat.
– Després del debat, canviaries algunes de les raons en què es basava la teva opinió? Per què?
Llegeix de nou les propostes per evitar l’assetjament que s’han plantejat en l’apartat «Investiga!».
Què pots fer, al llarg de la setmana, per contribuir a evitar que es produeixin casos d’assetjament escolar? Completa en el teu quadern la frase següent: «Em comprometo a...»
Avalua el teu compromís d’acció per a aquesta setmana. Identifica tres aspectes concrets de les accions del compromís que has assumit en la unitat, dibuixa un pòdium en el teu quadern i situa’ls-hi.
Per al meu… reportatge A debat
L’assetjament escolar és una situació nova als centres educatius?
La Sira, Yun, la Salma, en Daniel, l’Ada i l’Èric ens han explicat, al llarg del curs, un munt d’experiències mitjançant les quals s’intenta millorar el món.
Ara et proposen que siguis tu qui avaluïs què has après i com ho has après.
1. Respon a les següents preguntes i comparteix les teves idees a classe.
QUÈ HE APRÈS?
• Què has après durant aquest curs en l’àrea d’Educació en valors cívics i ètics?
• Completa l’enunciat: «Ara entenc per què...».
• Sobre quins altres temes t’agradaria preguntar, investigar o ampliar la informació?
• Què t’ha ajudat a aprendre?
• En quines situacions has après millor?
• Què t’ha ajudat a comprendre els continguts treballats?
• En quins moments has estat més atent i per què?
• Què has necessitat per aprendre?
COM M’HE SENTIT?
• Com t’has sentit amb els coneixements que s’adquireixen en aquesta assignatura?
• Quin tipus d’activitats o de propostes t’han fet sentir millor o t’han fet més il·lusió?
• Què és el que t’ha agradat més d’aquesta àrea?
• Què és el que t’ha agradat menys d’aquesta àrea?
PER A QUÈ SERVEIX EL QUE HE APRÈS?
• Per a què creus que pot servir el que has après en aquesta àrea?
• On i quan pots aplicar-ho?
• Per a què t’ha servit o per a què et servirà, en el futur, el que has après?
Títol
2. Utilitza aquesta eina per avaluar els diferents productes finals de cada trimestre: congrés, diari i reportatge.
4 3 2 1
El títol és original, sorprenent i cridaner; a més, evoca el tema treballat obrint noves perspectives.
Tema tractat
El tema és molt original, sorprenent i cridaner; a més, s’enfoca des d’un punt de vista crític i amb aportacions pròpies.
Imatges
El 100 % o, almenys, el 75 % de les imatges tracten sobre el tema.
El títol és original i aporta nous enfocaments.
El títol és poc original i amb prou feines aporta novetats.
El títol no és original, s’ha utilitzat diverses vegades o està massa centrat en el contingut.
El tema aporta nous enfocaments o noves imatges als temes treballats a l’aula.
Entre el 50 % i el 75 % de les imatges estan relacionades amb el tema.
Contingut
El contingut inclou tots els aspectes rellevants tractats a classe amb rigor i ampliant alguns punts, i s’aporten nous detalls i amb profunditat.
En el contingut es tracten els punts més destacats que s’han treballat a classe i està treballat amb rigor.
Hi ha poques aportacions al tema treballat.
Entre el 25 % i el 50 % de les imatges estan relacionades amb el tema.
En el contingut es tracten alguns dels aspectes importants treballats a classe, però se’n deixa fora algun.
L’enfocament que es fa recull, tan sols, algun aspecte dels temes treballats.
A tot estirar, només el 25 % de les imatges estan relacionades amb el tema.
El contingut és incomplet, ja que no es tracten els aspectes més destacats treballats a classe.
3. Després de completar les situacions d’aprenentatge de cada trimestre, reflexiona amb l’ajuda d’aquestes preguntes. Aquesta activitat t’ajudarà a continuar millorant dia a dia.
• Com t’has organitzat per dur a terme l’exposició?
• Què t’ha resultat més complicat?
• Què necessitaries, en un futur, si tornessis a fer una exposició?
• Què és el que t’ha agradat més d’aquest producte final?
• Què has après fent els articles periodístics?
• Com ho has après?
• Faries una cosa diferent la pròxima vegada que redactessis un article? Què canviaries o què milloraries dels aspectes considerats?
• Creus que el diari influirà en la millora del nostre entorn?
• Per a què consideres que t’ha servit dur a terme aquest reportatge?
• Quina opinió et mereix el missatge que s’ha transmès mitjançant aquest suport audiovisual?
• Com podries millorar el producte final que ha resultat?
• Quin aspecte del treball realitzat i del resultat obtingut et produeix més orgull?