CoNEIXEMENT del
MEdi a natuR L B r e o g a n To
Jordi Caste
Mariona M
Marta Baq
Programa Entorn
sar
llví
assip
ué
3
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Autoria:
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Berta Ferrer Edició: Jaume Reula Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo Maquetació: Judit Sunyol, Mercedes F. Bravo, Gemma Vadillo Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Anna Clariana Fotografies: 123RF, Alamy / ACI, Arxiu familiar Sabater Puig, Arxiu familiar Sabater Teixidó, Depositphotos, Imatges de Shutterstock.com, Arxiu Anaya i Arxiu Barcanova
© 2022, Breogan Tosar Bacarizo, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Marta Baqué Soler © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5834-3 DL B 6834-2022 Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre? El Programa Entorn de Coneixement del medi natural de 3r d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en el Treball d’observació o d’experimentació de cada unitat. Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre. Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. Activitat per avaluar per competències. Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.
ATENCIÓ: Reflexionarem sobre
ACTIVITATS informació de
el nostre aspecte físic, les nostres semblances
ENS ADAPTEM AL MEDI, ENS RELACIONEM
i a l’aparell locomotor. Reconeixerem quins són
Coneixerem els diferents tipus de sentiments
A!
UI !
Has tocat mai alguna cosa que una mica? cremava Segurament, el que has és apartar fet la mà sen se pensarEls animals t’ho. i les plantes ens relacion amb l’entorn em , processem els estímul que rebem s d’aquest i hi donem una resposta .
QUÈ EM FA SER COM SOC?
i emocions, com ens afecten i com afecten la gent que ens envolta.
5
Els bigotis dels gats o d’altres animals reben el nom de vibrisses i són molt sensibles als estímuls . Els permeten notar el moviment al seu voltant.
Les arr els de els es les pla tím nt la pres uls de la te es percebe ència n rra i de d’aigua tecten .
Relacionar-n os amb l’en torn ens perm evitar els et d’adapta perills, com r-nos al med el fet de crem agraden, i, ar-nos, i gau com la llum dir de les del sol. coses que ens Quan rebe m un estímul , els animals i molt diferent les plantes s. reaccionem de maneres
Alguns animals, com els huma ns, quan notem que tenim molta calor reaccionem traien aigua pels porus t de la pell: suem Gràcies a aque . sta aigua, acons eguim refredar una mica el nostre cos.
Les pla nt són ca es paces de no tar la Els gir a-sols llu reaccio m del sol. estím ul gir ne direcció ant-se un n a aquest a mica al sol en per bu scar la llum.
rebre
gust, el contacte, el la temperatura, m notar les olors, ts estímuls? detectar aques Els humans pode cos ens permet Quina part del la llum o el so. Contacte : : Olors Llum : Temperatura : So : Gust : als plantes reaccionem Els animals i les amb s s’han activat! sentit meus bem els estímuls Els involuntària. Perce m ra voluntària o cervell i hi done estímuls de mane ta informació al erna processem aques s, t’enllu sentit s quan mà els nostre la cara amb la de l’ull ionem. Tapar-te que la pupil·la una resposta, reacc la llum; en canvi, ió voluntària a ntària. el sol és una reacc una reacció involu amb la llum és és de canviï de mida nts abans i despr mome els rvem parelles: Obse . Treballem per xa el que passa s estímuls. Dibui produir-se algun
AND NOW, IN ENGLIS
1.
1
2
1
H!
Good daily habits. Write these sentenc es below the correct Then tick the healthy image. habits:
8.
. o companya teu company l’ull. dels ulls del de 1. Dibuixa un la mida de la pupil·la a llanterna, Fixa’t bé en l’ajuda d’un teu del a cura, i amb 2. Amb molt raig de llum cap a l’ull n n’hi ha sego dirigeix un anya. Amb un Ha canviat? cop. company o comp l’ull un altre prou. Dibuixa
He has got a dirty mouth. She eats a watermelon. She plays computer games.
He brushes his teeth. She plays tennis. He climbs the stairs.
She eats sweets. He takes the lift. He goes by car.
2
1. Dibuixa el palmell de la mà del teu company o companya. Fixa’t bé si està humit. 2. Embolica la mà del teu company o companya amb la jaqueta i amb altres peces de roba; ha de notar escalfor. Espereu-vos una estona. Dibuixa un altre cop el palmell de la mà. Ha canviat?
38
Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès. 70
UNITAT 2
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
VIGI LA QUE CREM
som capaços de
molts estím
UNITAT 3
Coneixement del medi
• 3r
Aprendrem com ens relacionem amb l’entorn gràcies al sistema nerviós
ls i les plantes
7. Sensacional. Els animauls del nostre entorn.
i la nostra diversitat.
els elements que formen part de la nostra identitat.
Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.
A CULTUR CA CIENTÍFI
UNITAT 2
1
Som com som
37
a més • En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat. • En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició. • En l’apartat Treball d’observació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals. • Al final del llibre es planteja un treball cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’apartat Em poso a prova que serveix per avaluar els coneixements més representatius. • També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut treballat a l’aula.
índex 1
Som com som
2
Estem ben vius
3
Cuidem-nos!
Coneixements previs ......................... 6
Coneixements previs ....................... 30
Coneixements previs ....................... 54
Som així .............................................. 7
Com obtenim energia i matèria? Com ens nodrim? ......................... 31
Per què ens hem de cuidar? ........... 55
Com ens multipliquem? Ens reproduïm .............................. 34
Quin és el plat més saludable? ...... 61
Nosaltres i el món ............................ 10 Estic content, estic trist ................... 13 Soc al teu costat .............................. 16 Qui soc? Qui som? .......................... 19 And now, in English! ........................ 22
Ens adaptem el medi, ens relacionem ............................. 37
Mapa conceptual ............................. 24
L’efecte humà sobre animals i plantes ........................................ 40
Reflexiono i aprenc .......................... 25
Tots compartim el planeta ............. 43
treball d’observació ............. 26
And now, in English! ........................ 46 Mapa conceptual ............................. 48 Reflexiono i aprenc .......................... 49
No puc menjar el que jo vulgui? .... 58 Què fa que ens puguem moure? ... 64 Per què he de cuidar-me i cuidar els altres? ......................... 67 And now, in English! ........................ 70 Mapa conceptual ............................. 72 Reflexiono i aprenc .......................... 73 treball d’observació ............. 74
treball d’experimentació..... 50
4
Quina energia!
5
El futur que construïm
Coneixements previs ....................... 78
Coneixements previs ..................... 102
Per a què necessitem energia? ...... 79
Com podem construir el futur? .... 103
Què és l’energia? ............................. 82
Aigua neta per a tothom ............... 106
Les propietats dels materials .......... 85
Com fem servir l’aigua? ................ 109
Les fonts d’energia .......................... 88
El consum responsable ................ 112
Les màquines ................................... 91 And now, in English! ........................ 94
Les eines i la tecnologia per construir el futur .................. 115
Mapa conceptual ............................. 96
And now, in English! ...................... 118
Reflexiono i aprenc .......................... 97
Mapa conceptual ........................... 120 Reflexiono i aprenc ........................ 121
treball d’experimentació .... 98 treball d’observació ........... 122
treball cooperatiu. Les espècies més perilloses del mar ........................................ 125
em poso a prova Unitat 1 ........................................... 133 Unitat 2 ........................................... 135 Unitat 3 ........................................... 137 Unitat 4 ........................................... 139 Unitat 5 ........................................... 141
sabers de l’àrea ...................... 143
1
Som com som
CULTURA CIENTÍFICA
ATENCIÓ: Reflexionare
m sobre
el nostre asp
Coneixement del medi • 3r
ecte físic, les nostres se mblances i la nostra div ersitat. Aprendrem c om ens relacionem a mb l’entorn gràcies al sis tema nerviós i a l’aparell lo comotor. Reconeixere m quins són els elements que formen part de la no stra identitat. Coneixerem els diferents tipus de senti ments i emocions, c om ens afecten i com afecten la gent que e ns envolta.
QUÈ EM FA SER COM SOC?
5
coneixements
previs Hi ha moltes emocions i cada dia en sentim un munt: quan abracem algú, quan discutim amb un company o una companya, quan ens llevem per anar a l’escola, quan enyorem algú estimat… DIGUES
QUINES EMOCIONS CONEIXES.
DE QUINA PART DEL TEU COS CREUS QUE SURTEN AQUESTES EMOCIONS?
Diuen que la cara és el mirall de l’ànima. Això vol dir que, mirant la cara d’una persona, podem tenir una primera idea sobre els seus sentiments i les seves emocions. Sabries identificar què senten aquests infants a partir de
UNITAT 1
l’expressió de la seva cara?
6
SOM AIXÍ Tots som diferents i tots som iguals. Com pot ser això? Som iguals perquè som nens i nenes, som persones, tots tenim un nas, dos ulls, una panxa, un parell d’orelles… Som diferents perquè hi ha persones que són més altes, n’hi ha que tenen la pell morena, n’hi ha que són primes, grasses, amb els ulls blaus, marrons, verds, amb el nas més ample o més punxegut…
Iguals i diversos
de la classe tenim s e n e n s le i s n e Els n . stiques en comú moltes caracterí aquests trets ens ir rt a p m co e d t El fe amb els altres, s o n rca fi ti n e ’id permet d stres companyes o n s le re d n re p com panys. i els nostres com
La diversitat ens uneix. Compartir la nostra diversitat amb els altres ens permet entendre altres maneres de ser, de pensar i de sentir.
UNITAT 1
Hi ha algunes característiques que ens diferencien de les persones del nostre entorn. Com que no som robots, tots som diferents, som diversos.
El que tenim en comú en s uneix. És no rmal que tin guem tantes coses en comú, ja que tots som hu mans.
7
JO EM VEIG BAIX, AMB ELS CABELLS NEGRES I CURTS, AMB ELS ULLS
AMETLLATS I AMB ULLERES. LA PAULA
ÉS ALTA, ROSSA I TÉ ELS ULLS MARRONS.
ACTIVITATS 1. Com ens veiem? Sovint no ens veiem de la mateixa manera que ens veuen els altres. Ho vols
JO EM VEIG DE MIDA MITJANA, PRIMA,
I AMB ELS CABELLS ONDULATS I LLARGS. EN XEN ÉS BAIX, AMB ELS CABELLS
D’ UNA MIDA MITJANA, AMB SERRELL, TÉ ELS ULLS MARRONS I PORTA ULLERES.
comprovar? Agrupeu-vos per parelles i dibuixeu-vos.
Em dic:
Compareu els dibuixos que heu fet. En quines característiques heu
UNITAT 1
coincidit? Quines heu representat de manera diferent?
8
anya
El meu company o la meva comp es diu:
2. «Contra gustos no hi ha res escrit». Les nenes i els nens de la classe sou molt diferents. Això fa que la vostra classe sigui molt variada i, com diuen, «contra gustos no hi ha res escrit». Ompliu aquesta taula amb algunes dades de les companyes i els companys de la vostra classe. Com sou de diferents? Característiques
Nombre d’alumnes
Característiques
Cabells castanys
Ulls blaus
Cabells rossos
Ulls verds
Cabells negres
Ulls marrons
Cabells rojos
Alt o alta
Cabells llisos
Baix o baixa
Cabells ondulats
Alçada mitjana
Cabells arrissats
Esquerrà o esquerrana
ha una persona Si com a mínim hi ística, per cada caracter olt diversos. vol di r que sou m
Nombre d’alumnes
Quin goig de classe!
3. Ens assemblem. Encara que tots nosaltres ens diferenciem en algunes coses, ens assemblem en les més importants. Això és perquè som persones. Fes una llista de les característiques que tenim els humans. Fixa’t que, pel fet de tractar-se de característiques humanes, tots els nens i les nenes les han de tenir. 5.
2.
6.
3.
7.
4.
8.
UNITAT 1
1.
9
NOSALTRES I EL MÓN Per fora tenim semblances i diferències, però, per dins, tots funcionem més o menys igual. Per relacionar-nos amb les altres persones i amb el nostre entorn, fem servir el sistema nerviós i l’aparell locomotor.
El sistema nerviós El sistema nerviós capta estímuls de l’exterior i de l’interior del nostre cos. Aquests estímuls es converteixen en senyals elèctrics i químics que arriben fins al nostre cervell. Quan el cervell rep aquesta informació, dona una resposta que activa l’aparell locomotor. Els nervis surten del cervell, passen per la columna vertebral i s’escampen per tot el cos. Ens permeten de percebre la llum, el que toquem, les olors, els sons i els sabors.
iós és un dels El sistema nerv ons s nostres emoci le e d s le b sa n o resp ntiments. i dels nostres se
L’aparell locomotor L’aparell locomotor està format pels ossos, els músculs i les articulacions. Els músculs de la cara ens permeten
UNITAT 1
fer expressions per exterioritzar
10
les emocions i els sentiments i comunicar-los a les altres persones.
ACTIVITATS 4.
Els camins dels nervis. Els nervis són camins que van des de totes
les parts del nostre cos fins al cervell i des del cervell fins a totes les parts del nostre cos. Observa la imatge del sistema nerviós de la pàgina 50 del llibre de Coneixements i descriu el camí que segueix un impuls nerviós. Tria un estímul (per exemple: t’has cremat la punta del nas, has vist un flaix de llum o has tastat un xiclet àcid). Tria una reacció (per exemple: has apartat el nas de l’escalfor, t’has tapat els ulls amb les mans o has fet una ganyota). Completa les frases: – Estava tan tranquil a casa quan, de sobte, – L’impuls nerviós es va originar a i va passar per
(estímul). fins a arribar al cervell. uls que va passar per
l cervell va reaccionar i va generar un imp –E fins a arribar
. .
– La meva reacció va ser
5. Músculs i ganyotes. Els músculs de la cara ens permeten expressar emocions i sentiments.
SOC MOLT FELIÇ DE SER AMIGA TEVA, XEN.
EM FA CONTENT QUE EM DIGUIS AIXÒ.
Prova d’expressar els sentiments i les emocions següents: fàstic, por, felicitat, ira, tristesa i sorpresa. los davant de les teves companyes i dels teus companys.
UNITAT 1
Com ho faries? Juga a representar-
11
6.
Estímuls que ens emocionen. Les emocions i els sentiments no són
el mateix: una emoció dura pocs segons i generalment provoca una reacció física, mentre que un sentiment dura molt més. Quan ens expliquen un acudit divertit, el nostre cos reacciona rient i, fins i tot, plorant d’emoció, però només estem contents durant un moment. En canvi, el fet de tenir amics i amigues ens fa sentir feliços sempre. Digues quins estímuls, com l’acudit, et fan sentir alguna emoció i quines són aquestes emocions. Aquest estímul m’emociona
7.
Quina emoció sento?
És positiva o negativa?
Estímuls que ens fan experimentar sentiments. Els sentiments duren
molt més que les emocions. Quan coneixem algú i ens cau bé, ens agrada d’estar junts i ens fem amics; experimentem un sentiment: la felicitat. Sabries dir quins estímuls, com, per exemple, el fet de conèixer algú, et fan experimentar sentiments? Quins són aquests sentiments?
UNITAT 1
Estímul
12
Sentiment que em fa experimentar
És positiu o negatiu?
ESTIC CONTENT, ESTIC TRIST De vegades estem contents i de vegades estem preocupats o tristos. Durant tota la vida sentim moltes emocions i molts sentiments. És important d’identificar quines coses ens fan estar contents i quines ens fan estar tristos per poder gaudir de la vida.
importants s t fe é b ir t fer sen Ens poden r un viatge fe e d s e d . ites: r un acudit a i coses pet lt o c s e a ília fins e amb la fam t, el valor d o t re b o s r, cia n les més ó Hem d’apre s e u q ja coses, les petites a felicitat r t s o n a L . petir fàcils de re ateixos. m s re lt a s o n depèn de
Tothom t é problem es, de ve Aquests gades. probleme s e n i, alhora, s preocup fan que e en s tiguem tr El que es is tos. tàs vivint ho ha vis altra gen cut t abans q ue tu. No tingu is por i d emana aju t.
UNITAT 1
tos Les coses que fan que estiguem tris es de vegades són grans i de vegad són petites. El problema més petit pot fer-nos estar preocupats. Si identifiquem què ens angoixa, hi. podem evitar-ho o enfrontar-nos-
De vegades hi ha coses que ens pod fer riure, qu en e ens divert eixen i que que estigue fan m contents, p e rò que perjudiquen els altres. N o podem es contents de tar fer mal als a lt re s. Aquesta felicitat, amb el temps, no més porta tris tesa.
13
ACTIVITATS 8. M’agrada, no m’agrada. El fet d’identificar el que ens fa estar contents i el que ens fa estar tristos és molt important. Estigues alerta i identifica les teves emocions i els teus sentiments. Anota, durant tot el dia, les coses que t’han fet sentir bé o malament:
Em fa sentir malam
Em fa sent ir bé
ent
9.
Com ho solucionem? Els humans som éssers socials i el nostre
estat d’ànim depèn, moltes vegades, de la gent que ens envolta. Per tal de ser una mica més feliços, hem de saber resoldre conflictes. Mira el fragment del documental Free to learn: A Radical Experiment in Education que t’indicarà el mestre o la mestra. Després, respon: Totes les persones són cridades a assistir al council meeting per resoldre un conflicte que hi ha hagut entre en Max i la Chloe. Com es tria el mediador en els council meetings?
UNITAT 1
Com s’asseuen i demanen la paraula les persones en un council meeting?
14
Creus que el council meeting és una bona manera de resoldre els conflictes? Per què?
Trobaràs l’enllaç al vídeo en el teu espai personal del web www.barcanova.cat.
10.
Em va passar a mi. Tots nosaltres
hem viscut situacions de conflicte i les hem pogut resoldre. Explica una situació d’aquest tipus que t’hagi passat a tu. Estaves preocupat? Com creus que se sentien les persones del teu entorn? Com vau resoldre la situació? Fa uns quants dies…
Jo estava…
eu voltant se sentia…
m Penso que la gent del
ó…
Vam resoldre la situaci
UNITAT 1 15
SOC AL TEU COSTAT La gent que ens envolta sovint està alegre, preocupada, enfadada… És fàcil d’adonar-se que una persona se sent així, però sovint ens resulta difícil d’entendre per què. Del fet de ser capaços d’entendre com se senten els altres, en diem tenir empatia. Quan les persones s’enfaden per petites coses és perquè tenen algun problema més gran que no coneixem. En comptes d’enfadar-nos i discutir, hem d’aturar-nos a reflexionar una mica:
puc ajudar? De vegades val més La c? ne co no e qu ma ble pro un Té è es calmi i no dir-li res. deixar temps a la persona perqu r la situació, podem respirar pe em fad en s en bé tam s tre sal Si no per dins. profundament o comptar fins a 10 La tristesa no sempre fa plorar. Si veiem que un company o una companya no riu, no parla gaire, no vol jugar o ha perdut la gana, segurament és que està trist o trista. No hem de preguntar-li què li
UNITAT 1
passa; ja ens ho dirà ell si creu
16
que ho ha de fer.
Quan algú que c oneixem està trist, li hem de fer saber que som al seu c ostat.
ACTIVITATS 11. Estar de mala lluna. De vegades la sang ens bull i voldríem cridar. Ens enfadem per qualsevol cosa. Com és això? Fes una llista dels motius que et fan estar de mala lluna:
Quants d’aquests motius són realment importants? Quants estan relacionats amb petites coses? Compartiu els motius amb tota la classe i debateu sobre aquells que us fan estar de mala lluna.
12.
Soc aquí. Llegeix el poema que tens
al teu espai personal del web de Barcanova. Què transmet el poema? Tens alguna amiga o algun amic a qui dedicaries un poema com aquest?
UNITAT 1
Trobaràs el poema en el teu espai personal del web www.barcanova.cat.
17
13.
Empatitzem amb els altres. Llegiu en veu alta les històries següents: Com et fa sentir això?
Com creus que se sent la La Laia és molt entremaliada.
protagonista de la història?
L’altre dia estàvem jugant a futbol i tota l’estona agafava la pilota amb les mans i no parava de riure. Al final vam parar de jugar i la vam deixar sola.
UNITAT 1
Com et fa sentir això?
18
sensible. L’any lt o m s é n a Jo n E es ganes d’anar passat tenia molt l’estona parlava ta To s. ie n lò co e d m ser a la casa d’això. Un cop va enyorar una va s e s, ie n lò co e d se li va escapar mica i, fins i tot, però li va passar , a m ri g llà a n u lg a de seguida.
Com creus que se sent el protagonista de la història?
QUI SOC? QUI SOM? Conèixer gent nova i fer nous amics i amigues és molt divertit, però també és molt important conèixer-nos a nosaltres mateixos. Les característiques que ens defineixen formen la nostra identitat. El que ens agrada i el que no ens agrada, el que ens fa sentir bé i el que ens fa sentir malament, les nostres qualitats i els nostres defectes… Tot això i molt més és útil per definir la nostra identitat personal i ens fa únics i úniques.
La nostra cultura, els nostres valors, el que ens agrada fer, el que tenim en comú, el que ens diferencia… de la societat que també formen part de la nostra identitat.
UNITAT 1
són algunes de les característiques
La nostra identitat es tà constituïda per divers es característiques individuals i socials que ens converteixen en éssers molt complexos .
19
ACTIVITATS 14. Un tresor. Tots tenim algun
LA MEVA NINA M’ AGRADA MOLT PERQUÈ
ME LA VA FER LA MEVA ÀVIA. ME LA FA
RECORDAR QUAN NO LA VEIG. LA TINC DES QUE SOC PETIT. JA FORMA PART DE MI.
objecte que, per algun motiu, forma part de la nostra identitat, un petit tresor. Respon les preguntes següents per descobrir per què aquest objecte forma part de la teva identitat:
C o mp a r les res teix amb le postes s de l s teus c o mp a nys i c o mp a S’asse nyes. mblen ?
Quant fa que el tens? Com el vas aconseguir? El relaciones amb alguna persona que estimes? Què és el que t’agrada més d’aquest objecte?
Per què t’hi identifiques?
15. Tinc moltes qualitats. Sovint, tal com ens veiem nosaltres no és tal com ens veuen els altres. Nosaltres pensem que tenim unes característiques i la gent que ens envolta acostuma a destacar-ne unes altres. Escriu les que destacaries de tu mateix:
UNITAT 1
Escriu el teu nom en un tros de paper i passa’l als companys i companyes
20
de la classe perquè cada un hi anoti una qualitat que destacaria de tu. En acabar, comprova si les característiques escrites en el paper s’assemblen a les que tu havies pensat.
16.
Com som? La nostra classe també té la seva identitat: la manera
com treballem, si parlem més o menys, si som més o menys creatius, o si som una mica desordenats… Aquestes característiques de la classe també formen part de la nostra identitat individual.
La meva classe e? Acostumem a xerrar a class Sí Una mica No Som creatius?
Treballem en equip? Sí De vegades No Parlem diverses llengües? Sí
Sí
Només català i castellà
Una mica Gens Som esportistes?
No ues? Ens agraden les matemàtiq
Sí Una mica Gens
Sí Una mica Gens
Marqueu les respostes i, entre tots, feu una pluja d’idees. Finalment, decidiu quines característiques defineixen la identitat de la vostra classe. Que tothom hi digui la seva! Aquestes característiques, influeixen en la teva identitat? T’assembles als companys i les companyes de la teva classe? Per què?
UNITAT 1 21
AND NOW, IN ENGLISH! 1. How do you feel? Match these emotions with the correct image. anger - disgust - sadness - fear - joy - surprise
2. Self-portrait. Draw a picture of yourself showing one of the emotions you have learned. Draw things that make you feel that
UNITAT 1
emotion around your head.
22
3. Emotions and feelings can be complicated. Read all the definitions carefully. Circle attitudes you think are incorrect in black. Circle attitudes you think are correct in green. a) When I argue with one of my friends, I get
angry with everyone.
w that I listen to them
b) When my friends feel bad, I let them kno and support them.
c) When my parents are angry, I always think
it is because of me.
d) I always try to see the good side of things. e) Little things, like playing and laughing with happy.
my friends, make me feel
C E
A
D
B
UNITAT 1 23
MAPA CONCEPTUAL UNITAT 1 24
som diversos
som humans
som diferents
som iguals
JO
tinc
NOSALTRES
expresso
sentiments i emocions
gràcies a
gràcies a
el sistema nerviós
l’aparell locomotor
TU
m’entens
empatia
el full i compta els punts. 1. Els éssers humans som...
2. La diversitat...
3. Si m’enganxo el dit amb la porta... 4. Em sento bé quan...
ns, a) …tots iguals: tots tenim dos ulls, dues ma dos peus... s b) …força diferents, sobretot si vivim en lloc allunyats. c) …iguals, però alhora diferents. esa. a) …és positiva; com més varietat, més riqu dríem b) …és positiva; si fóssim iguals, ens confon els uns amb els altres. a. c) …és negativa perquè la igualtat fa la forç a) …clavo un cop a la porta. i b) …poso el dit sota l’aixeta perquè se’m calm el dolor. c) …crido i ploro perquè algú em faci cas. . a) …gaudeixo de les petites coses de la vida classe. b) …faig enfadar una mica algun company de ília. c) …em fan un bon regal o viatjo amb la fam
reflexiono i aprenc
1. Tria l’opció que consideris més encertada en cada cas. Després, gira
us a) …normalment és culpa meva. Sovint els me companys s’enfaden amb mi. tenir b) …em sembla que no és culpa meva. Deu algun problema que no conec. c) …li dic que es calmi i que compti fins a 10. La seva actitud em fa enfadar. costat i que pot comptar 6. Si un company a) …li dic que soc al seu amb mi. o companya està trist... b) …li pregunto què li ha passat. . c) …penso que la tristor ja li passarà i l’ignoro
5. Quan hi ha algú que està enfadat...
De 0 a 4 punts: Has de repassar! Revisa el tema. Tens dubtes? De 5 a 8 punts: Força bé! Quina emoció! De 9 a 12 punts: L’enhorabona! Tens una sensibilitat especial!
UNITAT 1 25
a) 0
3
a) 2
2
a) 1
1
b) 2 b) 1 b) 0
c) 1 c) 0 c) 2
6 5 4
a) 2 a) 0 a) 2
b) 1 b) 2 b) 0
c) 0 c) 1 c) 1
ELS PROTOCOLS EMOCIONALS DE LA CLASSE El protocols emocionals de la classe us han de donar pistes sobre com cal actuar davant de situacions alegres, tristes, complicades o estressants. Inclouen normes i maneres d’afrontar els problemes del dia a dia a classe.
Pas 1. Preparació del material. Per elaborar els protocols emocionals de la classe, cal tenir a mà aquest material:
Material
• Un full DIN A 3 • Unes quante s notes adhesives • Uns quants fulls DIN A4 • Llapis, retola dors i colors
Pas 2. Elaboració. Un cop tingueu el material a punt,
TREBALL D’OBSERVACIÓ
heu de seguir aquests passos:
26
mnes de la classe (doneu-ne alu els s tot a es siv he ad tes no iu Repart s com a màxim). una a cada un, com a mínim, i tre es, una petita idea, una siv he ad tes no les de a un a cad en Escriviu, e penseu que caldria incloure en norma o una manera d’actuar qu r tal d’inspirar-vos, reviseu Pe . sse cla la de als ion oc em ols els protoc la unitat didàctica. les idees que s’han esmentat en clares i que estan escrites són es ide s tite pe les e qu s -vo Assegureu amb bona lletra i sense faltes.
es petites idees, caldrà recollir-les Un cop tothom hagi escrit les sev una superfície llisa. i enganxar-les a la pissarra o en alg semblants o repetides. Caldrà Segurament hi haurà idees molt Això ho pot fer un moderador, ajuntar les que s’assemblin més. o la mestra. triat per vosaltres, o bé el mestre r no s’acabaran d’entendre o que Hi haurà petites idees que potse cap, penseu si cal reformular-les teu tec de en Si tit. sen n dra tin no preferiu. o eliminar-les i voteu l’opció que d’escriure, en un full DIN A4, ha p gru da Ca . ps gru r pe s vo iu Divid a partir de les petites idees una norma o una manera d’actuar deri millors. de les notes adhesives que consi
Pas 3. Aplicació. Tot seguit, escriviu les idees en un full DIN A3 i decoreu-lo amb llapis de colors, retoladors i el que faci falta!
En ac ab ar, alg ú s’ ha ur à d’ en ca rr eg ar de lle gi r els prot oc ol s i ha ur eu de vo ta r si els ap ro ve u o no .
TREBALL D’OBSERVACIÓ 27
Un cop aprovats, pengeu els vostres protocols emocionals en un lloc ben visible de la classe perquè tothom els pugui veure. COM QUE HEM FET
LA LLETRA TAN PETITA,
SI ENGANXES EL FULL TAN
AMUNT, NO ES LLEGIRÀ RES. DESPRÉS D’ UNS QUANTS DIES DE DEBAT, FINALMENT ELS HEM APROVAT!
Pas 4. Revisió. De tant en tant haureu de revisar si els protocols funcionen. Potser els haureu d’actualitzar. Un cop al mes, repasseu, entre tots, cada protocol i feu-vos les preguntes següents: quest protocol?
TREBALL D’OBSERVACIÓ
a) L’utilitzem, a
28
b) Funciona?
, no el fem servir c) En el cas que r? per què deu se l protocol? d) Cal canviar e tocols nous? ro p r a re c e d e) Hem
A és el m quest om torna ent per raf un de bat so er br vostre s emo e les cion i els v ostres s sentim ents.
Les espècies més perilloses del mar Introducció del projecte
Tauró blanc.
• Els mars i els oceans són plens de vida. La bellesa dels animals
i les plantes que viuen al fons dels mars no té comparació. És un món fascinant, però també perillós. Molt perillós! SABIES QUE NC E L TAURÓ BLA E N TS TÉ TRES MIL D O SIS I FA UNS CINC ARG? METRES DE LL
Medusa . de caixa
SABIES Q UE E L PE IX LLEÓ TÉ U N PO D E R Ó S VERÍ A L ES SEVE S ESPINES ?
S QUE E L USA SABIES ED E LA M D L PO P S T S E E L C E S A E U T R TEN SQ QUE A FAN T SABIE LAUS TÉ A UE DE CAIX E LLARG? D LLS B SAR Q METRES D’ANE R PER AVI ÓS? COLO OLT VERIN ÉS M QUINA ÉS L’ESPÈCIE MÉS PERILLOSA?
Peix lleó.
NO HO SÉ, PERÒ
EL TAURÓ BLANC!
Pop d’anells blaus.
PROJECTE COOPERATIU
EM FA MOLTA POR
125
El repte d’aquest projecte cooperatiu consisteix a investigar quines són les espècies més perilloses dels mars i els oceans i a muntar una exposició perquè tothom n’estigui assabentat. Al llarg del viatge en el submarí explorador U-Barcanova us organitzareu en grups de quatre alumnes. Cada un es responsabilitzarà d’una tasca per comandar la nau i trobar les espècies que busquem.
Formació de grups i repartiment de rols
• Cal que us repartiu aquests rols: o coordinadora): Ha de gestionar Capità o capitana (coordinador es respectin els torns de paraula e qu rar cu pro , ial ter ma el i ps el tem terial al final de cada sessió dins del grup, fer-se càrrec del ma de treball, etc.
PROJECTE COOPERATIU
a): Ha d’anotar els acords Comandant (secretari o secretàri i el nom de les persones nt ne pre in vag es e qu s ion cis i les de n de fer cada tasca. responsables que s’encarregara sora: Cal que revisi la rotació rvi pe su a log biò o r so rvi pe su Biòleg r que es despisti. de rols i orienti el grup per evita a: S’encarrega de valorar rin ma ra do rva se ob o rí ma or Observad da un dels membres del grup les tasques dutes a terme per ca al final de cada sessió.
126
Procés d’investigació Investigació submarina (I) El submarí explorador U-Barcanova s’endinsa en les profunditats del mar. En aquesta primera fase del viatge explorarem la riquesa de la diversitat de la fauna marina.
• Busqueu informació a internet per investigar quin dels quatre
animals és més perillós i per què.
Font d’informació i fiabilitat de les dades
Tauró blanc
…
…
Peix lleó
…
…
Pop d’anells blaus
…
…
Medusa de caixa
…
…
• Finalment, completeu aquesta frase: L’animal més perillós és … perquè …
PROJECTE COOPERATIU
Característiques que el fan ser perillós
Animals
127
Investigació submarina (II) Dins l’U-Barcanova celebrem la victòria d’haver trobat l’animal més perillós de tots els mars i els oceans… Hem enregistrat aquesta espècie en la base de dades del submarí. De sobte ens trobem amb un ésser estrany que s’assembla molt a aquesta espècie perillosa, però que no és el mateix… De què es tracta?
rò, en realitat, és …
Sembla una medusa, pe
STOP OoCllEutAioNn Plast ic P
• Mira aquest cartell que
denuncia el problema de les tortugues marines que mengen bosses de plàstic i respon les preguntes següents:
PROJECTE COOPERATIU
Per què les tortugues s’empassen les bosses?
128
Què passa quan mengen plàstic?
• Penseu, en grup, la manera de dissenyar un cartell per tal de conscienciar els nens i les nenes de l’escola sobre la necessitat de reduir el consum de plàstic i evitar que les bosses de plàstic acabin arribant al mar.
Investigació submarina (III) Les nostres investigacions a bord del submarí U-Barcanova han arribat a un punt culminant. Les espècies més perilloses del mar no són ni les meduses ni els taurons, sinó les bosses i altres residus de plàstic que embruten les aigües i maten les tortugues o els peixos que se les empassen.
• D’acord amb els vostres rols
dins la tripulació, feu una recerca de pancartes, vídeos i imatges sobre el greu problema de la contaminació per la quantitat de plàstics que hi ha als oceans. Abans, responeu les preguntes següents:
ió?
Què us inspira aquesta il·lustrac
Quina pot ser la intencionalitat de
qui l’ha dibuixada?
• La vostra tripulació ha
de fer un mural ben gran que il·lustri el problema dels plàstics als mars heu de decidir com serà; a continuació, n’heu de fer un esborrany i, finalment, dur-lo a la pràctica.
PROJECTE COOPERATIU
i als oceans. Primer de tot,
129
Presentació dels murals
• Un cop hàgiu pintat els murals,
pengeu-los a les parets de la classe. El capità o la capitana de cada equip portarà el timó i es quedarà al costat dels murals per explicar el que han fet. La resta de la tripulació salparà a visitar altres murals per tal que els altres comandants els expliquin el que han fet. El primer membre de l’equip que ja hagi vist tots els murals haurà de tornar al lloc on hi ha el seu mural d’origen i substituir el seu capità.
• Una vegada finalitzada la
dinàmica de presentar els murals, els podeu deixar a la classe o guardar-los en un lloc segur per tornar-los a utilitzar més tard.
Avaluació
PROJECTE COOPERATIU
• Respon les preguntes següents en el teu quadern:
130
que han fet les uè t’ha agradat dels murals Q
diferents tripulacions?
ions dels diferents equips?
uè has après de les presentac Q
ortava el vostre mural?
Quin element diferenciador ap
m creus que ho has fet?
T’ha tocat explicar el mural? Co
Elaboració d’escultures
• Ara que ja teniu els murals fets, us podreu dedicar a l’altra part de
l’exposició. Heu de fer escultures d’alguns animals marins perquè formin part de l’exposició.
• Heu de pensar com es poden fer les escultures per representar diferents
peixos, meduses, tortugues, estrelles de mar i altres animals marins. Per fer-les, podeu utilitzar material reciclat (llaunes, ampolles de plàstic, palletes de paper per beure, bastonets de fusta, taps, etc.). És important que sigueu creatius i que penseu bé com les podeu fer!
•
L’endemà els membres de l’equip
haureu de portar aquest material Això depèn de vosaltres! Recordeu que us heu d’ajudar els uns als altres i crear escultures ben originals. Segur que us sortiran molt bé!
PROJECTE COOPERATIU
i elaborar les escultures. Quantes?
També h aureu de fer c a informa rtells tius so aqueste s espèci bre es. Feuconstar hi el nom, el lloc o solen tr n se o d’una es bar, si es tract a pècie pe rillosa o si es po no t menja r i si es , en perill tà d’extinc i ó ( i s està, ex pliqueu- i hi ne les caus es).
131
Exposició final
• És el moment de presentar, entre tots, el resultat final de la recerca
científica! A l’escola fareu una exposició amb els murals i les escultures de material reciclat, que portarà per títol Les espècies més perilloses del mar. Aquesta exposició servirà per conscienciar tothom del problema de la contaminació. AMB LLETRES BEN GROSSES CAL FER UN CARTELL PER
I COLORS BEN VISTOSOS!
ANUNCIAR L’EXPOSICIÓ.
Inauguració de l’exposició
• Ha arribat el dia de presentar el producte final de la vostra recerca! Avui s’inaugura, al passadís
HEM D’EVITAR EL PLÀSTIC I PROCURAR DE NO CONTAMINAR TANT!
de l’escola, l’exposició titulada Les espècies més perilloses del mar. Si voleu, podeu convidar
PROJECTE COOPERATIU
les vostres famílies a visitar-la i vosaltres mateixos
132
els podeu explicar els murals. No us oblideu de col·locar, ordenadament, tant les escultures de plàstic i de materials reciclats com els cartells. Els murals per conscienciar la població també han de ser ben visibles!
TOTHOM POT FER-HI MOLT! CUIDAR EL PLANETA DEPÈN DE NOSALTRES!
assegut tot sol a esmorzar. Quan ens hi volem acostar, crida; no vol saber res de ningú. En canvi, la Paula no para de riure; tot el dia somriu. Ha tingut una germaneta i només fa que parlar d’ella. Què hem de fer per animar en Xen? Dir-li que no passa res, que tot se solucionarà. Deixar-lo en pau; ja li passarà.
em poso a prova
1. En Xen té un mal dia. No ha parlat en tot el matí i a l’hora del pati s’ha
Fer-li saber que estem al seu costat. Preguntar-li què li passa i dir-li que ens ho expliqui tot.
Coneixement del medi • 3r
Com estan en Xen i la Paula? La Paula està enrabiada i en Xen està trist. La Paula està contenta i en Xen té por. La Paula està sorpresa i en Xen està enrabiat. La Paula està contenta i en Xen està trist.
UNITAT 1 133
em poso a prova
2. Imagina que t’has enganxat el dit amb la porta. Quin mal! La teva reacció ha estat apartar el dit. Encara que tot hagi passat molt ràpid, la seqüència ha estat força complicada. Un impuls nerviós ha anat del dit al cervell i, del cervell, n’ha sortit un altre que t’ha fet moure el braç i apartar el dit. Quin tipus d’estímul ha rebut el dit? Visual.
Olfactiu.
Tàctil.
Auditiu.
Quin sistema ha fet que la teva resposta fos immediata? El sistema endocrí.
El sistema muscular.
El sistema nerviós.
El sistema esquelètic.
un gos per davant. Quin tipus d’estímul has rebut? Visual.
Olfactiu.
Tàctil.
Auditiu.
UNITAT 1
Quin sistema ha fet que la teva resposta fos immediata?
134
El sistema endocrí.
El sistema muscular.
El sistema nerviós.
El sistema esquelètic.
Coneixement del medi • 3r
Ara, imagina’t que vas amb bicicleta i frenes de cop perquè et passa
Les ovelles es reprodueixen amb altres ovelles i habitualment mengen herba del camp. Les ovelles són especialment valorades per la seva llana i per la seva carn. Hi ha ramats d’ovelles arreu del món. Segur que alguna vegada n’has vist algun. Posa’t en la pell d’una pastora o d’un pastor. Com has de tractar
em poso a prova
3. El nom científic de l’ovella és Ovis aries.
les ovelles? Què mengen? Com es reprodueixen?
Coneixement del medi • 3r
Classifica les ovelles segons la seva alimentació: Són animals herbívors.
Són animals omnívors.
Són animals carnívors.
Són animals vegans.
Classifica les ovelles segons la seva evolució i segons com es reprodueixen: Són animals domèstics i es reprodueixen de manera asexual. Són animals domèstics i es reprodueixen de manera sexual. Són animals salvatges i es reprodueixen de manera asexual. Són animals salvatges i es reprodueixen de manera sexual.
4. A les granges hi ha diferents tipus d’animals. Escriu el nom dels que veus en les imatges i digues com és la seva alimentació:
D
C A
C D
UNITAT 2
A B
B
135
em poso a prova
INGREDI
5. En l’etiqueta d’una sopa instantània
ENTS
llegim que conté molts ingredients d’orígens diversos. Alguns provenen d’éssers vius (tant d’animals com de plantes) i d’altres, d’origen mineral. Els envasos de molts dels productes alimentaris que comprem aporten informació sobre els ingredients que contenen i també sobre el seu valor nutritiu.
Arròs (76%), sal, midó de blat, sèrum d llet, farina de e soja, patata ( 1,3%), pollastr (0,9%), ceba e (0,8%), greix de gallina, midó de blat de moro, oli d’oliva (0,4% extracte de ll ), evat, espècies , porro (0,05 api, all, pasta %), naga. Pot contenir traces d’ou, peix i crusta cis.
Classifica els ingredients d’aquesta sopa instantània: Origen vegetal
Origen animal
Quin ingredient és d’origen mineral? En Xen és al·lèrgic als ous i la Paula no menja productes d’origen animal perquè és vegana. Mira bé l’etiqueta de la sopa instantània i tria l’opció adequada: En Xen es pot menjar la sopa i la Paula preferiria no fer-ho. En Xen no es pot menjar la sopa i la Paula preferiria
UNITAT 2
no fer-ho.
136
En Xen no es pot menjar la sopa i la Paula sí que se la menjaria. En Xen es pot menjar la sopa i la Paula també.
abans d’anar a l’escola, però té un petit problema: no li agrada gens la llet i cada dia rondina. Tot i que en beu una mica –molt poca–, necessita complementar el primer àpat del dia amb altres aliments.
Amb quins aliments d’un valor nutritiu semblant al de la llet creus que pot
em poso a prova
6. El dia a dia d’en Xen és força atapeït. Comença la jornada esmorzant
completar la seva dieta en Xen? Amb pa amb oli. Amb embotits i carn. Amb iogurt i formatge. Amb plàtans i suc de taronja natural.
7. La mestra d’en Xen ha demanat als infants de la classe que pensin el que acostumen a menjar per dinar i que ho escriguin. En Xen ha escrit això:
àquet Primer plat: fideus amb tom Segon plat: pollastre la Per beure: un refresc de co Per postres: un flam
Tenint en compte el que saps sobre alimentació saludable i observant la roda dels aliments, canvia dos components del menú d’en Xen perquè els seus dinars siguin més saludables. per
Canviaria
per
UNITAT 3
Canviaria
137
em poso a prova
8. En Xen ha après que, a part de menjar sa, cal fer exercici físic. Cada dia, sortint de l’escola, se’n va a nedar una estona. No havia fet mai esport, però aquest curs s’ha apuntat a natació. Li han dit que és un esport molt complet perquè es mouen gairebé tots els músculs del cos. Quins d’aquests aparells creus que es posen en marxa quan en Xen fa natació? L’aparell digestiu.
L’aparell reproductor.
L’aparell locomotor.
L’aparell respiratori.
L’aparell excretor.
L’aparell circulatori.
9. En Xen, durant el dia, fa activitats que són saludables i d’altres que no ho són tant. Ajuda’l a modificar els seus mals hàbits: Activitat Juga a fet i amagar a l’hora del pati. Beu un got d’aigua al dia. Seu a la cadira amb l’esquena corbada. Per berenar, menja un croissant de xocolata.
UNITAT 3
Fa una hora de natació cada dia.
138
Abans d’anar a dormir, consulta una estona la tauleta.
És saludable?
Possible alternativa
ha decidit que, a partir d’ara, tots els equipaments municipals que es construeixin tindran terrats verds. Hi posaran plaques solars com en aquesta casa. Quina font d’energia es farà servir perquè funcionin els equipaments? El sol
El vent
L’aigua
em poso a prova
10. L’Ajuntament de la teva població
Es tracta d’una energia renovable o no renovable? Per què?
11. A més de fer servir les plaques solars per produir energia, les plantes ajuden a netejar l’aire perquè converteixen el diòxid de carboni (CO2) en oxigen. Fixa’t en la imatge: Quines d’aquestes màquines creus que desprenen CO2? Els cotxes
Els avions
Les bicicletes
Les motos
Els patinets Quina energia necessiten les bicicletes i els patinets per funcionar? Explica-ho amb paraules teves.
UNITAT 4 139
em poso a prova
12. Penses que és una bona idea posar terrats verds al teu municipi? Justifica la resposta.
13. L’Ajuntament està buscant diferents tipus de materials per construir els edificis sostenibles. Es necessiten materials resistents i aïllants de la calor i del fred; és a dir, que no siguin conductors. Quins tipus de materials creus que anirien bé? Escriu-ne tres.
14. Fixa’t què passarà quan plogui. Quins estats de la matèria
UNITAT 4
identifiques en el dibuix? Assenyala’ls.
140
em poso a prova
15. Neva! La Paula i en Xen són al Pallars Sobirà de vacances i, de cop i volta, han començat a caure volves de neu. Estan molt contents perquè allà on ells viuen no acostuma a nevar-hi gaire. S’ho passen d’allò més bé amb la neu! A en Xen li ha caigut una volva de neu al cap. Dibuixa el camí que creus que ha fet la volva.
Per quins estats passa una gota d’aigua per convertir-se en gel? Gas, sòlid i líquid.
Sòlid, gas i líquid.
Gas, líquid i sòlid.
UNITAT 5
Sòlid, líquid i gas.
141
em poso a prova
16. A la comarca del Pallars Sobirà, al poble on s’estan la Paula i en Xen, hi passa un fet molt curiós: la gent penja les escombraries a les portes de les cases. Tenen un calendari setmanal, i cada dia els passen a buscar un tipus de residus. D’aquesta recollida d’escombraries, se’n diu recollida porta a porta. Fixa’t en el calendari setmanal: Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Matèria orgànica
Vidre
Envasos
Paper i cartó
Rebuig
No recullen
No recullen
Quin dia de la setmana trauries davant la porta de casa cada un d’aquests residus perquè el recollissin? Encercla amb el color corresponent.
dilluns divendres
dimart
s
dimecres dijo
us
dissabt
e
enge
dium
17. A Catalunya, els municipis amb el model de porta a porta assoleixen un índex de recollida selectiva d’un 61,23 % dels residus, mentre que als municipis que no tenen aquest model l’índex és d’un 35,68 %. Creus que la recollida porta a porta és un bon mètode per millorar el reciclatge? Digues algun avantatge d’aquest mètode
UNITAT 5
i algun inconvenient.
142
