Entorn 4t. Medi social i cultural. Mostra

diME lde

ciso aL t al l r C u u i

Autoria: Breogan Tosar

Jordi Castellví

Mariona Massip

Marta Baqué

4

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial: Mariajosep Sintes

Edició: Jaume Reula

Correcció: Immaculada Riera

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Gemma Vadillo

Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Núria Algarra

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: Juan Manuel Moreno, César Barceló

Fotografies: Agència Efe, AGE-Fotostock, Alamy/Cordon Press, Album (akg-images; United Artists © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, Arxiu Anaya (Martin, Joseph), Arxiu fotogràfic dels autors i de les autores, Contacto, Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Breogan Tosar Bacarizo, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Marta Baqué Soler © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2023

ISBN: 978-84-489-6097-1

DL B 7583-2023

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 4t d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en la Situació d’aprenentatge / Treball d’observació o d’investigació de cada unitat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat oral, de treball per parelles, grup o de debat entre tota la classe.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumnat en el tema que es tractarà.

1 Trepitgem el relleu

ATENCIÓ: Pensarem formes d’energia assequible no contaminant que es podrien aplicar en el nostre poble o en la nostra ciutat farem propostes per fer-les arribar a l’Ajuntament del nostre municipi. Acció social: Farem propostes per fomentar la transformació mediambiental des de l’escola.

Atenció Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica.

a més

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.

Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.

SOCIETATS I TERRITORIS

COM HO FEM PER NO PERDRE’NS?

SEGUIM COSTUMS I TRADICIONS

ACTIVITATS 10. No tan diferents. Busca una persona del teu entorn d’una altra cultura demana-li que t’expliqui un costum o una tradició que a tu no t’hagin transmès i fes la comparació amb un costum o una tradició que tu tinguis ben arrelat.

LA MEVA HISTÒRIA

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Els àlbums de fotos Hem après que els historiadors les historiadores estudien el passat a través de fonts primàries secundàries, que prenen decisions sobre les coses les perso nes que formen part de la història. Quan fem un àlbum de fotos, ac tuem d’una manera semblant: tri em les coses i les persones que volem fotografiar, hi enganxem només les fotografies que ens agraden més.

1. Fixa’t en aquest àlbum de fotos del Bruno. Què hi veus? Parleu-ne per parelles.

En Bruno i la seva família han enganxat, a l’àlbum, fotografies divertides, fetes en dies importants, com ara aniversaris, festes o trobades familiars. Ara bé, en Bruno no sempre fa vacances, ni celebra anys, ni té un somriure d’orella a orella.

Costum o tradició no transmès Nom del costum o la tradició:

Nom del costum o la tradició:

Comporta menjar alguna cosa?

NO

Quan es duu a terme, se celebra alguna festa?

Comporta

Els costums i les tradicions tenen molta importància en l’organització de les societats. Per exemple, quan comença l’hivern, fem vacances a l’escola. Això és perquè tradicionalment s’han celebrat les festes de la tradició cristiana: Nadal, Sant Esteve i el dia de Reis. Les tradicions van canviant evolucionant al llarg del temps. Avui dia aquests canvis

NO Es va vestit d’alguna manera especial?

NO Hiparticipentotselsmembresdecadafamília?

NO

Potser ningú no ha captat aquests altres moments o, si hi ha fotos, no són a l’àlbum. Tot i això, també formen part de la vida d’en Bruno.

van més ràpid perquè les societats són més obertes vivim en un món cada vegada

més globalitzat: els mitjans de comunicació ens informen de notícies d'arreu del

transports permeten viatjar ràpid a llocs a llunyans, en els pobles ciutats convivim persones amb diferents cultures d'origen tradicions.

món, veiem tradicions d'altres societats a través de dibuixos animats i pel·lícules, els

Quantes respostes coincideixen?

11. La festa major. Els pobles ciutats de Catalunya celebren la festa major. Cada any, durant uns quants dies, les poblacions s’engalanen molta gent surt al carrer. Investiga com és la festa major del lloc on vius.

Quants anys fa que se celebra?

S’ha celebrat sempre igual? Què ha canviat?

Explica alguna cosa que la faci diferent d’altres festes majors de Catalunya.

der-los gaudir. Per exemple, la cultura xinesa celebra l’any nou entre els mesos de

dures, una tradició pagana de la mitologia catalana

gener febrer; alguns sikhs no es tallen mai els cabells i els porten lligats, i molts in-

fants, la nit de Nadal, piquen un tió amb un bastó per fer que cagui regals o llaminatradicióElpessebre, de Nadal. ANY NOU XINÈS NEN SIKH TIÓDENADAL

SAPS QUINA TRADICIÓ CATALANA TROBEN MÉS CURIOSA ELS MEUS COSINS DEL SENEGAL? NO CAL QUE M’HO DIGUIS: FER CAGAR EL TIÓ! 64 UNITAT 3

Situació d’aprenentatge / Treball d’observació o d’investigació. Amb propostes de recerca per familiaritzar-se amb el mètode científic.

• En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• En l’apartat And now, in English!, es treballa la terminologia de la unitat en anglès

• Al final del llibre es planteja una Situació d’aprenentatge/projecte cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i l’apartat Em poso a prova, que serveix per avaluar els coneixements més representatius.

• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut que proposa el llibre.

Una Europa democràtica 3 Fem els paisatges? 2

1 Trepitgem el relleu

SOCIETATS I TERRITORIS

ATENCIÓ:

Pensarem formes d’energia assequible i no contaminant que es podrien aplicar en el nostre poble o en la nostra

ciutat i farem propostes per fer-les arribar a l’Ajuntament del nostre municipi.

Acció social: Farem propostes per fomentar la transformació mediambiental des de l’escola.

COM HO FEM PER NO PERDRE’NS?

Imagina que ets d’excursió per la muntanya. Només tens aquest mapa a mà.

Saps identificar alguns dels elements que hi apareixen?

Per parelles, converseu sobre els elements que hi heu trobat. Aquí teniu algunes idees, però potser en trobareu d’altres:

Poseu-les en comú amb la resta del grup classe.

LA TERRA COM A SISTEMA

Per entendre com canvia el paisatge, primer cal conèixer què hi intervé! Hi ha diferents sistemes que conformen el nostre planeta i que actuen modificant el paisatge i el relleu.

PENSES QUE EL PAISATGE QUE VEUS SERÀ IGUAL D’AQUÍ A DEU ANYS? DIRIES QUE ERA AIXÍ, QUAN VAS NÉIXER?

ATMOSFERA

HIDROSFERA

BIOSFERA

LA TERRA ÉS L’ÚNIC PLANETA DEL SISTEMA SOLAR QUE CANVIA PER L’ACCIÓ DE L’AIGUA, DE L’AIRE I DELS ÉSSERS VIUS, ALGUNS CANVIS SÓN RÀPIDS, PERÒ LA MAJORIA SÓN TRANSFORMACIONS LENTES.

INTERACCIÓ

DELS SISTEMES

L’atmosfera: és una capa que envolta la Terra i està formada per gasos, com l’oxigen que respirem. Sense l’atmosfera, no podríem viure. A la part més baixa de l’atmosfera, la troposfera, s’hi produeixen els fenòmens atmosfèrics (els núvols, el vent, la pluja...).

La hidrosfera: és l’aigua que hi ha en el nostre planeta. Els oceans són d’aigua salada i contenen la major part de l’aigua del planeta. També formen part de la hidrosfera els rius, els llacs, l’aigua subterrània i les masses de gel. Tota aquesta aigua és dolça, però en total representa molt poca quantitat.

La geosfera: és el sòl del planeta. Inclou les capes més externes de la Terra (l’escorça i el mantell superior), i està formada per roques, minerals i sediments.

La biosfera: fa referència a tot el que té vida; és a dir, als éssers vius que habiten la Terra, des d’un bacteri fins a una balena o un ametller, i a la seva relació amb els altres sistemes.

ACTIVITATS

1. Va de sistemes! Relaciona cada element amb el sistema del qual forma part:

2. Erosionadors. Per quin sistema creus que han estat modificats aquests elements naturals?

Roquesinclinades.sedimentàries

Delta de l’Ebre.

Parc natural del cap de Creus.

Congost de Mont-rebei.

Camp excavat per talps.

Zona volcànica de la Garrotxa.

FORMES DE RELLEU: ELS ACCIDENTS GEOGRÀFICS

El relleu és el conjunt de formes que configuren un territori. D’aquestes formes en diem accidents geogràfics. S’han modelat, al llarg de milions d’anys, per l’acció dels diferents sistemes que interactuen a la Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera. A continuació te’n presentem alguns:

1 Muntanya: Elevació natural del terreny.

2 Serralada: Conjunt de muntanyes situades les unes al costat de les altres. Si aquest con- junt de muntanyes té les mateixes caracterís- tiques, s’anomena massís.

3 Depressió: Terreny situat a zones més baixes respecte el nivell de les regions del seu voltant.

4 Vall: Depressió situada entre els vessants de dues muntanyes, generalment de forma allar- gada i recorreguda per un riu.

5 Plana: Extensió de terreny pla i d’escassa alti- tud sobre el nivell del mar.

En el relleu costaner hi podem trobar:

1 Penya-segat: Paret de roca vertical a la vora del mar.

2 Delta: Acumulació de sediments que arrossega un riu en desembocar al mar.

3 Illa: Porció de terra envoltada d’aigua. Un conjunt d’illes formen un arxipèlag

4 Península: Porció de terra envoltada d’aigua excepte per un braç que la manté unida al continent.

5 Cap: Tros de terra que s’endinsa cap al mar.

6 Golf: Entrada del mar dins la costa. Si és més petita, s’anomena badia.

7 Platja: Riba planera del mar, riu o llac, formada de sorra o grava.

ACTIVITATS

3. Accidents geogràfics. Fixa’t en cada una d’aquestes imatges i digues de quin accident geogràfic es tracta:

4. Quina és? Escriu el nom de les formes de relleu definides:

: Tros de terra que s’endinsa en el mar.

: Conjunt d’illes.

5. A fitxar relleus! Segur que a prop de casa teva també hi ha alguna forma de relleu característica. Busca’n informació per internet i fes-ne una fitxa.

Segueix aquest model:

Nom del lloc:

Cim del Matagalls

Tipus d’accident geogràfic:

Muntanya, Massís del Montseny.

Situació:

Altres dades:

Està situat entre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental. Si es vol pujar al cim, se sol sortir des de Collformic, una collada

situada al peu de la muntanya. Des del cim es poden veure altres muntanyes del Pirineu, com ara el Cadí o el Puigmal. I també la plana de Vic.

Nom del lloc:

Tipus d’accident geogràfic:

Enganxa una foto.

Situació:

Altres dades:

Un cop feta la fitxa, presenteu-la oralment a classe. Així coneixereu més indrets interessants del vostre entorn. Situeu-los en un mapa de Catalunya.

LA DINÀMICA ATMOSFÈRICA: EROSIÓ I CRISI CLIMÀTICA

Els canvis en l’atmosfera provoquen fenòmens com el vent, els núvols, la pluja, variacions de pressió i de temperatura. Aquests fenòmens modifiquen el relleu; aleshores parlem d’erosió

Les causes naturals de l’erosió són els canvis d’estació (primavera, estiu, tardor i hivern), l’acció del vent i la pluja, l’activitat volcànica o altres catàstrofes naturals.

EROSIÓ PER GEL

L’aigua que hi ha dins les roques de les muntanyes es glaça, augmenta de volum i trenca les pedres.

EROSIÓ EÒLICA

El vent modela les roques, les desgasta i les va polint molt lentament.

EROSIÓ HIDRÀULICA

L’aigua també modifica el paisatge, desgastant les roques a mesura que passa el temps.

A més de les causes naturals, l’acció dels éssers humans també provoca canvis en el paisatge: la construcció de carreteres i ponts, les pedreres, les urbanitzacions i els camps de conreu, modifiquen el relleu.

SABIES QUE DEGUT A LA CRISI CLIMÀTICA CADA

VEGADA HI HA MÉS FENÒMENS ATMOSFÈRICS EXTREMS?

AIXÒ PROVOCA

QUE ALTRES CANVIS SIGUIN

BRUSCOS, COM ARA LES ESLLAVISSADES.

ACTIVITATS

6. Qui causa l’erosió? Explica la causa de cada catàstrofe i marca si és causada per un fenomen natural o per l’acció dels éssers humans:

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Erupció volcànica.

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Allau.

Esllavissada.

Huracà.

Fractura del sòl.

7. Extremats. Segur que has sentit a parlar sobre algun fenomen natural extrem, com ara les riuades del Vallès (1962), la gran nevada a Barce lona (1962) o el temporal Gloria (2020).

Fes una entrevista a algun familiar que recordi algun d’aquests fenòmens o algun altre. A continuació tens un model amb preguntes que et poden inspirar per fer la teva pròpia entrevista.

Nom del fenomen:

Què va passar, on, quan i com?

Es van prendre mesures per si tornava a passar?

Quan tingueu les preguntes resoltes, compartiu les respostes amb la resta de la classe. A l’aula també podeu construir una línia del temps per anar-hi situant aquests fenòmens extrems.

Enganxa una foto.

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE L’ENTORN MÉS PROPER

La cartografia és la ciència que s’encarrega de representar l’espai geogràfic en mapes o plànols, que són superfícies planes:

Un mapa representa una superfície gran i generalment mostra accidents geogràfics o naturals (serralades, rius, illes...) amb els noms escrits en el lloc corresponent.

Un plànol representa una superfície més petita. Generalment se centra en els ele- ments humans (edificis, ponts, carrers, etc.) i sol anar acompanyat d’una llegenda.

Però, per reproduir la realitat en un plànol o en un mapa, no podem dibuixar-la a mida real, perquè no hi cap. Ens cal ferho a proporció, i per això utilitzem l’escala, que és la proporció entre les dimensions de la realitat i la seva representació. Podem decidir, doncs, la proporció que donarem a cada metre real, per exemple, que 1 metre real, es correspongui amb 1 centímetre en el dibuix.

Una de les funcions dels plànols és la de marcar itineraris i ubicacions. A internet es poden trobar diferents aplicacions amb plànols que indiquen llocs per dormir, restaurants, monuments històrics...

També serveixen per saber quant temps es triga per anar d’un punt a un altre, els mitjans de transport que es poden utilitzar, etc.

Si no volem utilitzar l’escala, podem fer un croquis; és a dir, un dibuix més esquemàtic de l’entorn.

ACTIVITATS

8. Practiquem escales! Imagina que vols representar, en un full de paper, un carrer de la teva població que fa 25 metres de longitud. Si el fem a escala 1:100, vol dir que cada metre de la realitat (100 centímetres) equival a 1 centímetre (cm) en el paper. Dibuixa una línia que representi aquest carrer:

a) Imagina ara que el que vols representar és un parc que fa 10 x 10 metres. Com el representaries fent servir l’escala 1:100? Dibuixa’l en un full a part.

b) I si volem representar una plaça que fa 10 x 5 metres seguint la mateixa escala? Com ho faries? Dibuixa-la, també, en un full a part.

9. I ara, croquis! Dibuixa un croquis amb l’itinerari que fas per anar de casa teva a l’escola:

Per parelles, intercanvieu-vos els croquis i que cada un respongui sobre el del company o companya:

a) Quins mitjans de transport tens per anar a l'escola? .

b) Per quins llocs de la població passes?

c) Fas cap parada quan vas cap a l’escola? I quan en tornes?

10. D’excursió. Imagina que, amb la teva classe, aneu a visitar Girona durant dos dies. L’allotjament serà a l’alberg situat al cor del barri vell. Forma part del conjunt arquitectònic del carrer Ciutadans.

Us heu informat dels llocs més interessants per visitar del centre històric i heu triat els següents:

la muralla de Girona

la catedral de Girona el parc de la Devesa

el call

la basílica de Sant Feliu

elsBanysÀrabs

1 Consulteu un plànol del centre històric de Girona i marqueu-hi tots aquests llocs.

el museu

d’arqueologia

EN GRUPS DE 4 PERSONES (COM A MÀXIM)

2 Feu una proposta d’itinerari, tenint en compte que al migdia dinareu sempre al parc de la Devesa i que alguns dels indrets tenen horari de visita.

3 Marqueu l’itinerari sobre el plànol.

4 Compartiu la proposta amb la resta de la classe.

A més dels mapes i dels plànols que hem vist anteriorment, per tal de no perdre’ns, podem utilitzar altres estratègies.

La brúixola és un instrument que té una agulla imantada i ens indica on és el nord. Perquè funcioni, és important que quedi ben horitzontal i que l’agulla pugui girar lliurement.

Actualment també disposem de tècniques digitals com els GPS (sistema de posicionament global), on es pot escriure una adreça i, a la pantalla, apareixen les indicacions per arribar-hi.

Com ens podem orientar de dia? El Sol

El Sol ens pot donar unes indicacions aproximades dels punts cardinals (nord, sud, est i oest), perquè el Sol surt per l’est i es pon per l’oest.

I a la nit, com ens orientem? Els estels

A la nit, a l’hemisferi nord de la Terra, podem orientar-nos buscant l’Estrella Polar, que indica el nord. Per poder-la localitzar, cal trobar l’Ossa Menor; és l’últim estel de la seva cua.

La natura ens dona pistes

Si ens fixem en la vegetació de la muntanya, podrem saber on és el nord, perquè, a la part sud, tant els arbres com algunes roques aïllades tendeixen a estar més seques, mentre que, a la part nord, estan humides i cobertes de molsa.

Sabies

dels arbres tallats també ens poden orientar?

que les soques

Els anells de creixement acostumen a estar més junts i atapeïts cap al costat on toca menys el sol (normalment cap al nord).

Encara que la tecnologia ens facilita l’orientació, per no perdre’ns, cal observar l’entorn i fixar-nos en les pistes que ens ofereixen la natura i el paisatge.

Ossa Menor

Estrella Polar

Ossa Major

ACTIVITATS

11. T'orientes? Tria el sistema d’orientació que et convingui més si et trobes en aquestes situacions:

a) Dins el cotxe, passant pel mig d’una ciutat.

b) A la muntanya, en plena nit, amb el cel clar.

c) A la la muntanya, de dia, al mig d’un bosc frondós.

d) Caminant pel mig d’una ciutat.

12. El material. Marxes d’excursió amb la teva família a la muntanya. Fes una llista del material que t’emportaries per no perdre't:

Posa en comú la teva llista amb la d’un company o companya. Fixeu-vos en quins elements teniu en comú i en quins no heu coincidit, i completeu la vostra llista.

13. Perduts? Ara imagina’t que ets d’excursió i no tens cap aparell que t’ajudi a orientar-te. Amb quins elements de la natura et fixaries per saber el camí que has de seguir?

14. Est o oest? Per parelles, doneu indicacions, a un company o a una companya vostre, perquè vagi fins a un punt del pati de l’escola que hàgiu decidit prèviament.

Exemple: Dirigeix-te cap al nord, gira direcciò est, avança 20 passes cap al sud... Has arribat als contenidors de reciclatge!

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Landforms. Write the name of these landforms:

Waterfall River

Jungle

Hills Mountains

Marshes

Island Volcano Ocean UNITAT 1

2. Erosions. What are the causes of erosion, in each case? Complete the sentences:

a) The shape of these rocks are made by the .

b) A can be caused by a big storm.

c) This landform is made by the of the river.

d) This road has been destroyed by an .

3. Symbols. Draw the symbols for each place. The first one is done as an exemple. A restaurant A hospital A place to sleep

park

M A P A C O N C E P T U A L

El RELLEU que trepitgem

Canvis a la Terra

Formes que configuren un territori

Elements que modifiquen el relleu

Atmosfera troposfera fenomens atmosfèrics

Hidrosfera aigua

Geosfera capes més externes del planeta

Biosfera éssers vius

ACCIDENTS GEOGRÀFICS

Els canvis en el relleu EROSIÓ

Per gel Eòlica

Hidràulica

Acció dels éssers humans

La representació de l’espai

CARTOGRAFIA

Mapes

Plànols

Sistemes analògics Brúixola

L’orientació de l’espai

Sistemes digitals GPS

Elements naturals i del paisatge

1. Corregeix, si cal, les afirmacions següents:

a) Un golf és un tros de terra que s’endinsa cap al mar, mentre que un cap és quan el mar s’endinsa cap a la terra.

b) L’Estrella Polar, a l’hemisferi nord de la Terra, ens indica on és el nord.

c) La cartografia és la ciència que s’encarrega de representar l’espai geogràfic.

d) Quan el vent modela les roques i les va polint molt lentament, parlem d’erosió hidràulica.

e) La troposfera és la part de la hidrosfera on es produeixen els fenòmens atmosfèrics.

2. Per parelles, expliqueu-vos algun fet…

…QUE JA SABÍEU ABANS DE FER AQUESTA UNITAT.

…QUE PODRÍEU APLICAR A LA VOSTRA VIDA DIÀRIA.

…QUE HÀGIU APRÈS AL LLARG DE LA UNITAT.

ÚS I ELABORACIÓ DE PLÀNOLS I MAPES SENZILLS

Per parelles, representeu la localització del vostre poble, barri o ciutat, i afegiu-hi les diferents formes de relleu.

1. Cerqueu informació sobre la vostra població; després feu una llista dels elements que voldreu representar en el plànol i del lloc on els situareu.

Materials necessitareuque

• Tros de cartó quadrat 40x40 cm

• Plastilina de diferents colors

• Escuradents

• Retoladors prims

• Llapis i goma

2. Penseu en quins llocs us agradaria que hi haguessin elements per aconseguir energia de manera sostenible i dissenyeu un símbol que els identifiqui.

4. Modeleu, amb plastilina, o amb altres materials que us sembli que us poden servir, els elements que voleu representar en el plànol. Afegiu-hi els símbols que indiquen energia sostenible, per crear la maqueta.

CROQUIS TREBALL D’OBSERVACIÓ

3. Feu un croquis, amb llapis, del vostre barri o de la vostra població.

6. Prepareu un text expositiu per explicar la vostra maqueta a la resta de companys i companyes de la classe.

INTRODUCCIÓ: Expliqueu quins elements heu representat en la vostra maqueta i per què:

DESENVOLUPAMENT: Exposeu quins mecanismes utilitzaríeu per aconseguir energia sostenible i on els situaríeu.

CONCLUSIÓ: Resumiu les idees principals i afegiu-hi la vostra opinió personal si ho considereu necessari.

7. Per acabar, entre tot el grup classe, escolliu les tres propostes que considereu més encertades per presentar-les al vostre Ajuntament.

Redacteu una carta, conjuntament amb tot el grup classe, per adjuntar, amb les propostes d’energia neta, a l’alcalde o alcaldessa. Podeu fer servir aquesta plantilla:

Utilitzeu aquest guió per fer la presentació a la resta de nois i noies de la classe.

COM ÉS, UN MÓN FELIÇ?

IMAGINEM UN POBLE

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

VINC D’UN POBLE FELIÇ ON TOTHOM

TÉ MENJAR I SE

CELEBREN MOLTES FESTES!

T’has imaginat mai vivint en un altre lloc? Però no en un lloc existent, sinó en un poble o un país inventat?

DONCS JO SOC D’UN POBLE PLE DE BRUIXES I MAGS QUE FAN ENCANTERIS!

Hi ha molts contes, novel·les, pel·lícules i sèries que tracten de comunitats imaginàries. Algunes vegades són llocs esgarrifosos, on les persones no tenen llibertat i tot funciona al revés de com ens agradaria. Altres vegades són llocs fantàstics, on la gent és feliç i viu la vida que voldríem tenir.

Objectiu del projecte: imaginar un poble feliç Abans de començar

En un full a part, escriu què hi hauria d’haver o què hauria de passar en el teu poble imaginari perquè tothom pogués ser feliç.

Escriu què no hi hauria d’haver o què no hi hauria de passar perquè tothom visqués feliç.

• Utopia o distopia? Semblen els noms d’una malaltia dels ulls però no ho són!

Quan imaginem un món ideal, parlem d’utopies; en canvi, quan imaginem un món catastròfic o un en el qual no ens agradaria de viure, parlem de distopies. Marca, en una taula com aquesta, si aquests fets et semblen una utopia o una distopia:

Que en el poble imaginari… Utopia Distopia

…les nenes i els nens prenguin decisions sobre com ha de ser el poble. …

…un robot decideixi què es pot dir i què no es pot dir. … …

…unes persones treballin tot el dia sense descansar i unes altres descansin tot el dia sense treballar. … …

…es facin espectacles gratuïts de teatre i titelles a les places. …

…la gent visqui en el món digital i només es relacioni a través de les pantalles. …

…ningú no passi gana. … …

…no hi hagi cases de ningú, sinó grans espais que tothom faci servir. … …

…tothom visqui cansat i hagi de prendre pastilles per mantenir-se actiu. … …

…hi hagi flors de colors a tots els carrers i tothom pugui collir mores dels esbarzers. … …

• Poseu en comú les vostres respostes a classe per saber si els pobles feliços que imagineu són semblants o diferents.

I DE QUÈ SERVEIX IMAGINAR TOT AIXÒ?

SI NO HO IMAGINEM, MAI NO HO PODREM FER!

Formem grups

• Feu grups de quatre o cinc persones. Poden ser els grups en què treballeu normalment o bé grups de companys i companyes amb qui compartiu idees de com hauria de ser un poble ideal.

• Abans de començar a treballar, cal que us poseu d’acord sobre això:

Com us organitzareu?

Per assignació de rols

Abans de començar, ens repartim les tasques.

Per expertesa

Abans de començar, valorem quines són les habilitats de cadascú i ens repartim les tasques.

Com prendreu les decisions?

Totes les persones del grup opinem i n’hi ha una que decideix.

Totes les persones del grup opinem i totes les persones del grup decidim.

Què fareu en cas de desacord?

Buscarem una altra solució que generi consens: tot el grup ha d’estar d’acord amb tot el que decidim.

Per totalitat

Totes les persones del grup prenem part en totes les tasques i de- cisions.

Opinem, debatem i va- lorem les diferents idees i opcions, i prenem deci- sions conjuntes.

Farem pactes: si uns cedeixen en una cosa, els altres poden cedir en una altra.

Argumentarem els pros i els contres de cada opció, i si el desacord continua, votarem per triar una opció.

Dissenyem el poble

• El vostre poble serà com vosaltres us l’imagineu. Tot i això, es localitzarà a la Terra i, per tant, haurà de complir algunes condicions.

Localització

• En quin d’aquests quatre paisatges ubicareu el poble? Repartiu les ubicacions entre els grups de la classe i penseu-ne de noves, si cal.

• Tenint en compte el relleu, el paisatge i les condicions geogràfiques del vostre poble, discutiu sobre això:

Com aconseguireu l’aigua?

Com aconseguireu el menjar?

L’espai, condicionarà el dia a dia dels habitants?

Modificareu l’entorn d’alguna manera?

Com seran els edificis o les(siconstruccions n’hi ha)?

Adaptació al canvi climàtic

• El canvi climàtic afectarà el vostre poble imaginari. Entre tots els grups de la classe, sortegeu quina d’aquestes conseqüències del canvi climàtic patirà el vostre poble imaginari:

SEQUERA

PUJADA DE LES TEMPERATURES

ESPÈCIES EN PERILL D’EXTINCIÓ

AUGMENT DEL RISC D’INCENDIS

FENÒMENS METEOROLÒGICS EXTREMS

• Penseu maneres de reduir aquests efectes i també d’adaptar-vos-hi:

El nostre poble haurà de fer a front a…

Com reduirem els efectes? Com ens hi adaptarem?

Organització

• Ara que el poble ja està ubicat en el paisatge corresponent, imagineu com serà viure-hi.

Qui hi viurà?

Quines normes hi haurà?

Com es prendran les decisions?

Què passarà si a algú no se li respecta un dret?

Què passarà si algú no compleix les normes?

Com serà el dia a dia en el poble?

Quins drets tindran les persones?

Quina lestindranrelació ambpersones l’entorn?

• Com promoureu que sigui un poble feliç? Com sabreu si tothom ha aconseguit

AI, COM M’AGRADARIA DE VIURE EN UN POBLE FELIÇ!

DONCS A MI

EM FA FELIÇ TENIR

AMIGUES COM TU, SIGUI ALLÀ ON

SIGUI!

En fem campanya!

• Penseu una campanya per aconseguir que vingui gent a viure al poble. Com el podríeu promocionar?

• Penseu un bon lema (unes paraules o una frase):

Ha de ser curt.

Ha de convidar a anar a viure al vostre poble.

• Us caldrà un dibuix per a la campanya. Imagineu que, en llevar-vos, us trobeu en el vostre poble feliç. Quin és el paisatge que veieu? Quin és el paisatge que voleu mostrar?

Quin temps hauria de fer?

En quina estació de l’any és?

Quins colors predominen en el paisatge?

Voleu que hi surti el cel?

Voleu que hi surtin edificis?

Voleu que hi surtin elements del relleu?

Quins éssers vius hi ha?

Si hi ha persones, com són? Què estan fent?

El paisatge és tot allò que veiem, també els objectes, les construccions i les persones.

Ens orientem?

• Per a la campanya, anirà molt bé fer un plànol del poble. Penseu en totes les coses que hi han de sortir i també com representareu el relleu de l’espai on està ubicat. Fixeu-vos en aquests exemples:

El relat de la campanya

• Els anuncis que sentiu o veieu en els mitjans acostumen a tenir una durada d’entre 15 i 20 segons. Graveu un anunci que tingui aquesta durada per promocionar el vostre poble. Podeu parlar de coses com aquestes:

Lesbàsiquescaracterístiques del poble.

Les peculiaritats que el fan especial.

Els motius que fan que sigui un poble feliç.

total’anunciCompartiuamb la classe i amb l’escola!tota

Un planeta canviant

La Terra és l’únic planeta conegut que canvia per l’acció de l’aigua, de l’aire i dels éssers vius. Des del seu origen, aquests factors l’han anat modificant i han modelat les muntanyes, les serralades, les valls, els penya-segats, etc.

1. Relaciona cada accident geogràfic amb el seu nom:

Golf Volcà Riu Congost

2. Uneix els accidents geogràfics amb els sistemes que han intervingut en la seva formació. (Poden quedar conceptes sense relacionar.)

3. Completa els buits del text amb aquestes paraules:

eòlica gel hidràulica relleu

Quan els fenòmens naturals, com l’aigua o el vent, modifiquen el , parlem d’erosió. Les causes d’aquest desgast poden ser pels canvis d’estació, per l’acció del vent i la pluja, o per les catàstrofes naturals. Quan l’aigua de les muntanyes es glaça, augmenta de volum i trenca les pedres, diem que l’erosió és per la força del

Si el vent va polint lentament les roques, l’erosió es produeix per la força

. Si l’aigua modifica el paisatge a mesura que passa

el temps, parlem d’erosió .

4. De vegades, les causes naturals de l’erosió, com ara els tsunamis o les esllavissades, poden veure’s accelerades per l’escalfament global.

Classifica aquests exemples d’erosió segons que la causa sigui natural o originada per l’acció humana:

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Relacions entre els diferents elements que componen l’univers i les seves dinàmiques per interpretar fenòmens físics que afecten la Terra i repercuteixen en la vida diària i l’entorn.

• Interacció entre la superfície terrestre i els agents externs (aigua, vent, éssers vius…) per entendre com canvien els paisatges en els diferents territoris al llarg del temps i anàlisi de la influència de l’activitat humana.

Societats i territoris

Unitat 1. Trepitgem el relleu

• Representació de l’espai i de la Terra en mapes i plànols a diferents escales emprant, entre altres, els recursos digitals. Utilització de diferents tècniques analògiques i digitals i estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del medi en la localització espacial.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Comprensió del pas de la supervivència, economia de subsistència, a la sobreproducció, economia de consum global, analitzant les activitats productives, el valor, el control dels diners i mitjans de pagament per tendir a la igualtat social i garantir l’accés universal als recursos com a resposta a les problemàtiques subjacents als objectius de desenvolupament sostenible.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.

Societats i territoris

Unitat 2. Fem els paisatges?

• Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents i futures.

• Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitats i la defensa dels drets com a consumidor.

• Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, i el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora, mesures de mitigació relacionades amb l’activitat de les persones.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• L’organització territorial de Catalunya, Espanya i Europa, estudi de les variables que influeixen en l’ocupació i distribució de la població en l’espai fent representacions gràfiques i cartogràfiques que posin de manifest els principals problemes i reptes demogràfics.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Aplicació de compromisos i normes per a la vida en societat per promoure una ciutadania que busqui una sortida als conflictes de forma pacífica i dialogada.

• Identificació i valoració dels costums, tradicions i manifestacions ètnic-culturals de l’entorn, mostrant respecte per la diversitat cultural que conviu entorn de la cohesió social per afavorir la cultura de pau i no-violència.

Societats i territoris

• Identificació de l’estructura administrativa de l’Estat a partir de l’anàlisi de les principals institucions i entitats de l’entor n local, regional i nacional i els serveis que presten per entendre l’organització social.

• Identificació de les normes de circulació, senyals i marques viàries, per afavorir una mobilitat segura com a vianants i usuaris dels mitjans de transport col·lectius o personals.

LLIÇONS DEL PASSAT • Classificació i ús de les fonts històriques: orals, escrites i patrimonials, com a via per a l’anàlisi dels canvis i les continuïtats a la localitat al llar g de la història.

• Coneixement de les expressions culturals i artístiques de l’entorn per a comprendre l’època en què va ser creat com a resultat d’una manera d’entendre el món en el seu context temporal.

• Coneixement del patrimoni natural i cultural per valorar-lo i preservar-lo.

• Interpretació de les accions de les persones com a subjectes en la història, dels diferents grups socials, relacions, conflictes, creences i condicionants per entendre que el present és el resultat de les accions del passat.

Societats i territoris

• Ubicació i relació de fets i esdeveniments de l’entorn proper en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.

Unitat 3. Com ens organitzem?

Unitat 4. La història de les persones

Em poso a prova Autoavaluació dels sabers de cada unitat.

i digitals i estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del medi en la localització espacial.

Projecte cooperatiu Com és, un món feliç?

d’aprenentatge /

Situació

• Representació de l’espai i de la terra en mapes i plànols a diferents escales emprant, entre altres, els recursos digitals. Utilització de diferents tècniques analògiques

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitats i la defensa dels drets com a consumidor.

i futures.

• Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents

• Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.

l’activitat de les persones.

• Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora mesures de mitigació relacionades amb

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Aplicació de compromisos i normes per a la vida en societat per promoure una ciutadania que busqui una sortida als conflictes de forma pacífica i dialogada.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL