EL CONTE
BUSCA
BRUNA, BUSCA !
Trescant per la neu amb pas decidit, la Bruna enfila muntanya amunt mirant la carena. Els seus ulls encisadors de color mel tot ho veuen, tot ho volen saber i... hi ha tant per mirar!!! Sabeu? La Bruna és una lloba que ve de molt lluny, d’Itàlia. Ha caminat durant mesos per arribar a noves terres. S’ajeu una estona, descansa i aprofita per contemplar el meravellós paisatge que s’obre davant els seus ulls: el Puigmal*, imponent com un gegant adormit, amb el cim encara nevat, emmarca un bell prat on la Bruna jeu. Més amunt, un grup d’isards mengen petites herbes i líquens que verdegen el terra. Els contempla panteixant, però atenta. La Bruna pensa: - Ara, tota sola, em costarà molt d’agafar un animal tan ràpid. Hauré de caçar preses més petites i estar sempre ben a l’aguait. Però encara no té gana: durant el viatge ha anat caçant i ara el que vol és descansar una mica. Li agradaria saber, però, si hi ha algun llop, algun mascle que pugui ser el seu company i poder formar amb ell una família. Llavors, aixeca el seu musell i udola molt fort: - AUUUuuuuuuuu, AUUUuuuuuuuu... Ho repeteix unes quantes vegades, espera... i espera... No hi ha cap resposta. En aquell prat hi ha grans roques escampades arreu i, com que el vent comença a bufar, es posa entremig d’elles, tot cercant el seu resguard. Rendida pel cansament, dorm tota la nit. Un xivarri de cant d’ocells desperta la Bruna amb alegria: *pinsans, sits negres, còlits grisos i molts més moixons, que saltironen i voletegen alegrement al seu voltant. S’estira mandrosa, però amb ganes de seguir el seu camí. D’un salt s’enfila dalt de la roca i: - Ooooooooh! - diu ella. Serralades i més serralades fins on la vista ja no li arriba més lluny, i no és poca la seva visió! Vora seu, una sargantana està prenent el sol. La Bruna en veure-la li diu: - Bon dia! Tu vius aquí?
36 ZOO DE BARCELONA
Zoo_num_02.indd 36
19/7/19 14:34
