Espai jurídic

Col•lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica AiDE

Augments de la jornada, modificacions en les funcions i assumpció de tasques diferents a les pròpies de l’especialitat: possibilitats i límits malgrat la COVID

Se sotmet, molt sovint, al criteri de l’assessoria jurídica del sindicat la possibilitat que, per a fer front a la pandèmia, es pugui obligar el personal facultatiu a fer hores extraordinàries i se li puguin modificar la jornada i les tasques, fins i tot, fent-li assumir responsabilitats que no són les pròpies de la seva especialitat. Les decisions que cada empresa del sector SISCAT (i també el propi ICS) adopti en matèria de desregularització de jornada i descansos han de tenir el seu fonament en l’article 59, apartat segon, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, que de forma textual determina que: Artículo 59. Medidas especiales en materia de salud pública. 1. Las disposiciones de esta sección relativas a jornadas de trabajo y períodos de descanso podrán ser transitoriamente suspendidas cuando las autoridades sanitarias adopten medidas excepcionales sobre el funcionamiento de los centros sanitarios conforme a lo previsto en el artículo 29.3 de la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, siempre que tales medidas así lo justifiquen y exclusivamente por el tiempo de su duración.

La adopción de estas medidas se comunicará a los órganos de representación del personal. 2. Las disposiciones de esta ley relativas a jornadas de trabajo y periodos de descanso podrán ser suspendidas en un determinado centro, por el tiempo imprescindible y mediante resolución motivada adoptada previa consulta con los representantes del personal, cuando las circunstancias concretas que concurran en el centro imposibiliten el mantenimiento de la asistencia sanitaria a la población con los recursos humanos disponibles.

En este caso, se elaborará un plan urgente de captación de recursos humanos que permita restituir la normalidad en el mantenimiento de la asistencia sanitaria. 3. Las medidas especiales previstas en este artículo no podrán afectar al personal que se encuentre en situación de permiso por maternidad o licencia por riesgo durante el embarazo o por riesgo durante la lactancia natural. La clau, doncs, és la concurrència d’unes circumstàncies concretes, així com la necessitat de l’adopció d’una resolució motivada i amb prèvia consulta amb els representants de les persones treballadores. Les circumstàncies concretes que preveu l’article 59 de l’Estatut Marc venen donades per una situació d’excepcionalitat, i la mateixa, actualment ja no pot ser la que ha provocat la COVID. En aquest sentit, ens remetem a la Instrucció 01/2020, derogada per la 07/2020, en tant que totes dues defineixen l’excepcionalitat de les mesures que preveuen emparant-se en el Decret 127/2020, de 25 d’octubre, per a l’adopció de les mesures necessàries en el territori de Catalunya durant la declaració de l’estat d’alarma. Més enllà del que es derivi de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre aquella declaració, és evident que actualment ja no està vigent. Que la situació de pandèmia no pot comportar que la resta de patologies quedin desateses i que la correcta assistència mèdica que s’ha de prestar ha de respectar els drets del personal facultatiu són afirmacions plenament vigents i jurídicament exigibles. Finalment, i en situacions concretes i individualitzades de determinats centres, si per un conjunt de circumstàncies degudament justificades (mai ho seran les vacances del personal, que ha de ser degudament substituit, hi hagi o no pandèmia), calgués adoptar les mesures de l’apartat segon de l’article 59 de l’Estatu Marc, caldrà que que es determini quin pla de contingència està previst i quines mesures concretes de caràcter organitzatiu l’acompanyen. Per exemple: 1) Quins torns de treball cal modificar; quins canvis proposa pel treball en dissabte, diumenge i festius; quina jornada ordinària es vol ampliar o escursar; a qui i de quina manera afecta l’ampliació o minoració de les guardies mèdiques de presencia fisica i/o localització, etc. 2) Com i en quin periode es compensaran/ pagaran les hores extraordinàries que es realitzin per força major, havent de justificar que, efectivament, concorre la forma major, sense que les vacances puguin ser considerades com a tal. 3) No es podran suspendre els permisos de maternitat ni paternitat, ni els de risc durant l’embaràs o la lactància. La reducció de jornada per la cura de fills també està exclosa de l’aplicació de les mesures previstes en l’article 59.2. I, finalment, i pel que fa a la obligació de portar a terme tasques que no són pròpies de l’especialitat, caldrà aplicar els mateixos criteris d’excepcionalitat que s’han analitzat fins ara, però encara amb més rigor, si cal, a raó del que preveu la pròpia LOPS, quan determina les especialitats en els seus articles 15 i següents, i quen si bé no impedeix que en situacions excepcionals es puguin portar a terme tasques que no són pròpies, sí que prohibeix que s’assumeixi la responsabilitat única i última de les tasques desenvolupades. Així mateixi, es requerirà notificació escrita i motivada del canvi de funcions i de la durada de les mateixes, inclosa, també, la prestació de serveis en l’atenció continuada.