METGES DE CATALUNYA | 6
Article Canvi climàtic: causes, efectes i geopolítica global Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya
L
’any 1992, un vaixell mercant que traslladava joguines de bany es va veure atrapat en una tempesta. Els contenidors van caure per la borda i les onades van arrossegar 28.000 aneguets de goma i altres joguines cap al Pacífic nord. Els aneguets es van dispersar per tot el món i els investigadors van aprofitar el recorregut d’aquestes joguines per delimitar amb més precisió els corrents oceànics.
Origen dels corrents Els corrents oceànics es generen per quatre forces diferents: el vent, les marees, els canvis en la densitat de l’aigua (salinitat) i la rotació de la Terra. En menor grau, també influeixen la topografia del fons oceànic i la línia costanera. En funció d’aquestes variables, els corrents es poden tornar més ràpids, més lents o canviar de direcció. Podem distingir dos tipus de corrents oceànics: els superficials i els profunds. Els primers mouen el 10% de l’aigua dels oceans, mentre que els segons traslladen el 90% restant. Si bé s’originen de diferent manera, els corrents superficials i els profunds s’afecten mútuament en una intricada relació que manté els oceans en moviment. A prop de la costa, els corrents superficials són impulsats pels vents i les marees que fan que l’aigua avanci i retrocedeixi en funció del nivell del mar. A l’oceà obert, en canvi, el vent és el principal motor de les corrents superficials. Quan el vent bufa, mou les capes superiors de l’aigua. Aquestes mobilitzen les capes inferiors, les quals, al seu torn, mouen les que estan més avall. Fins i tot, a 400 metres de profunditat, l’aigua es veu afectada pel vent que bufa a la superfície. Quan des de l’espai s’observen els patrons dels corrents superficials de tot
el món, es veu com formen grans bucles, coneguts com a girs, que van en el sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi nord i en el sentit oposat, a l’hemisferi sud. Això es deu a l’efecte de la rotació de la Terra sobre els vents que originen aquests corrents. Si la Terra no girés, l’aire i l’aigua simplement es mourien cap endavant i cap a enrere entre l’equador (on la pressió és baixa) i els pols (on la pressió és alta). Però com que la Terra gira, l’aire que va des de l’equador al pol Nord es desvia cap a l’est, mentre que l’aire que va en la direcció contrària es desvia cap a l’oest. La imatge oposada es veu en l’hemisferi sud, de manera que les principals corrents d’aire formen patrons similars als girs al voltant de les conques oceàniques. Això s’anomena efecte Coriolis.
Conseqüències dels corrents Com que l’aigua reté més calor que l’aire, aquests corrents contribueixen a la redistribució de la calor a tot el planeta. A diferència dels corrents superficials originats pels vents, els
corrents profunds s’originen principalment pels canvis en la temperatura i en la densitat de l’aigua, la qual depèn de la major o menor concentració de sal. Com més a prop del pol Nord, més freda es torna l’aigua fins que comença a formar cristalls de gel (icebergs) que retenen l’aigua, però no la sal. Per tant, l’aigua que no s’arriba a gelar està molt freda i té una major concentració salina, és més densa. Aquesta aigua freda i densa s’enfonsa, mentre que l’aigua més càlida puja, establint-se així un corrent vertical anomenat circulació termohalina (thermo de temperatura i halin de sal). La circulació termohalina de l’aigua profunda cap a l’aigua superficial i els vents es combinen formant un recorregut sinuós anomenat cinta transportadora oceànica. La circulació termohalina constitueix el moviment permanent de l’aigua dels oceans i l’energia que transporta és un dels motors del nostre clima, però, a més, l’aigua que es mou de les profunditats de l’oceà a la superfície trasllada nutrients que serveixen d’aliment als microorganismes, que són la base de les cadenes
