L a r e v i s ta d e l s i n d i c at
Núm. 14 AGOST 2020 SEGONA ÈPOCA
Cronologia
COVID-19, la pandèmia del sobreesforç
Entrevista Antoni Trilla
Article
Les pandèmies de la història
Sumari 05 Editorial No ens mereixíem això 06 Article La represa a Metges de Catalunya 8 Cronologia COVID-19, la pandèmia del sobreesforç 12 Entrevista Antoni Trilla, cap de servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona 16 Reportatge Em posaria un EPI només per abraçar a algú 18
Medicina i Catalunya, una mica d’història Una pinzellada per les pandèmies de la història
20 Espai Jurídic Els EPI i la tutela de drets fonamentals 22
Hem dit MC als mitjans de comunicació
25
Humor Gràfic
26
MC Magazine Mata Hari (2a part)
Equip de redacció i imatges: Albert Torres, Hèctor Calvet i Eva Martínez
08013 Barcelona
Coordinació: Elisa de Frutos
Tel. 93 265 11 77
D.L.: B 11121-2015
info@metgesdecatalunya.cat
Producció Editorial:
wwww.metgesdecataluya.cat
Cronologia
COVID-19, la pandèmia del sobreesforç
Medicina i Catalunya, una mica d’història
Una pinzellada per les pandèmies de la història
MC Magazine Mata Hari (2a part)
18
Consell de Cent, 471 -475, esc B entl.
Metges de Catalunya
08
26
5 | METGES DE CATALUNYA
Editorial M
etges, economistes i polítics observem la realitat des de diferents perspectives i tractem de protegir coses diferents i en ocasions difícilment compatibles, però malgrat la legitimitat dels diferents punts de vista, ni la societat en general, ni els nostres avis en particular, ni els altres professionals de la salut ni nosaltres els metges ens ho mereixíem. Ens han deixat als peus dels cavalls, desprotegits, sense prou infraestructura, sense prou tecnologia, sense prou mitjans de protecció personal i de diagnòstic, i sense prou efectius. Ha estat el fruit de 10 anys de destrucció planificada i sistemàtica de la salut pública en nom de l’austeritat i de la “sostenibilitat”. Ha estat una autèntica perversió del llenguatge utilitzada per dir el que hom volia sentir per, a continuació, fer exactament el contrari: aprimar i debilitar les estructures, oprimir els professionals, tot provocant l’afebliment generalitzat del sistema fins a fer-lo emmalaltir i consumir-se ofegat per la sobrecàrrega de treball i per la precarietat en frau de llei. Per si no fos prou, l’espoli econòmic instaurat en nom d’una crisi que altres van provocar s’ha mantingut en nom de la mateixa crisi que ens anunciaven superada. Sembla més una burla, una gran befa, que no pas una acció de govern. Uns governs que mentre asseguraven i asseguren estimar el país han posat el peu al coll fins a tallar l’alè als tres pilars bàsics de l’estat del benestar: la salut, l’educació i el mínim benestar social dels més desafavorits socialment.
Ens hem escarrassat fins a l’extenuació en explicar-los, en fer-los comprendre, en intentar persuadir els nostres gestors que anàvem a tota velocitat cap al desastre, cap al col·lapse. Han estat anys de reunions, propostes, anàlisis, consensos preliminars, diagnòstics, oferiment de solucions. Tot ha estat en va. L’afany d’externalitzacions i aprimament del que és públic ha estat una força més potent que no pas les necessitats reals de tota una societat moderna i madura, les necessitats d’uns ciutadans tractats com a súbdits i d’uns professionals tractats com a subalterns. Hem pogut veure i hem pogut sentir les màximes autoritats sanitàries de Catalunya confessar que els rebrots els han agafat desprevinguts, sense cap previsió sobre els més de 30.000 temporers que any rere any venen al nostre país. Una situació més que previsible i, tot i així, els hem pogut veure desemparats, dormint a carrers i places dels pobles i, per si fos poc, amb només un 10% dels rastrejadors i intermediaris culturals necessaris. Manca de previsió, desconcert, improvisació, lentitud en la reacció, falta de capacitat, ineficàcia. Tot plegat una grandíssima cerimònia de la confusió, una cacofonia eixordadora centrifugant errors i mancances pròpies cap a altres indrets que ha deixat desconcertada i preocupada la ciutadania. Errar és molt humà, però més encara ignorar els errors comesos, la qual cosa fa impossible evitar-los en el futur. Es tracta d’un costum molt arrelat per aquests indrets, on, per regla general, estem miraculosament tocats per la perfecció i ningú comet fallades i, si les comet. sempre pot justificar-les a posteriori o endossar-les directament a altres estaments aliens, poc amigables. Aquesta incompetència – a més a més del problema de salut pública que ha generat – ha repercutit de nou en una economia molt tocada per la primera onada de la pandèmia i que ara calia més que mai preservar actuant amb rapidesa per tallar de soca-rel els nous brots. El lideratge, el coneixement, el talent, el govern dels “millors” ni està ni se l’espera. Deia Voltaire que la política és el mitjà pel qual els homes sense principis dirigeixen i governen als homes sense memòria. Més de 300 anys després de la reflexió del filòsof, res ha canviat. Estem com estem no per casualitat ni fatalitat, sinó com a conseqüència del que han fet.
No ens mereixíem això
METGES DE CATALUNYA | 6
Article La represa a Metges de Catalunya
L
a pandèmia del SARS-CoV-2 ha colpejat el món en un any especialment actiu per a Metges de Catalunya (MC). El 2020 venia marcat a l’agenda del sindicat mèdic amb dues grans fites: la commemoració del centenari de l’organització, el dia 27 de març, i la celebració del 5è Congrés sindical, el 17 de juny. Ambdós esdeveniments comptaven amb l’assistència de centenars de persones de l’àmbit sanitari, raó per la qual es va imposar el seu ajornament. Una vegada iniciada la fase de represa, MC ha planificat el retorn de l’activitat sindical, de manera presencial a la seu de l’organització, i també dels dos grans actes ajornats per les mesures de prevenció i control de l’expansió del coronavirus.
Centenari El 27 de març, coincidint amb la data de fundació del sindicat l’any 1920, havia de tenir lloc l’acte commemoratiu del centenari de MC. L’escenari escollit, el Palau de la Música Catalana, estava a l’alçada de la importància de la fita: el sindicat mèdic més antic d’Europa celebrava 100 anys. 500 facultatius i facultatives i les principals autoritats polítiques del país havien confirmat la seva assistència a l’acte que comptava amb la participació de membres històrics de l’organització, del doctor en història contemporània i autor del llibre ‘Metges de Catalunya, cent anys de sindicalisme, medicina i país’, Josep Lluís Martín i Berbois, i també d’un interessant debat acadèmic sobre el present i el futur dels moviments socials i de les relacions laborals. A més, la coral Gospel Vallès posava la cirereta del país
amb un concert excepcional en l’esplendorós escenari del Palau de la Música. El mateix programa d’actes està previst per al dia 16 d’octubre, la nova data escollida per MC per a la celebració del seu centenari, sempre i quan la situació epidèmica i les normes decretades per les autoritats ho permetin. Les persones que havien confirmat la seva assistència al març mantenen la reserva de la localitat per al mes d’octubre.
5è Congrès El Congrés de Metges de Catalunya, l’òrgan de disseny i decisió de l’estratègia política del sindicat, arribava aquest 2020 a la cinquena edició. El 17 de juny s’hauria celebrat aquesta jornada quadriennal oberta a totes les afiliades i afiliats en què també se celebren les eleccions a membres de la direcció sindical i als càrrecs de president i secretari dels sis sectors professionals de l’organització: Hospitals ICS, Hospitals XHUP, Primària ICS, Primària XHUP, FuncionarisContingent i Zona, i Laboral i altres convenis. L’emergència sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus i la declaració de l’estat d’alarma van comportar l’ajornament del congrés i de les eleccions, dues fites que, segons els estatuts del sindicat, s’han de celebrar cada quatre anys. Novament, si la situació sanitària ho fa possible, MC organitzarà el dia 7 d’octubre el seu 5è Congrés i el procés d’elecció de càrrecs al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona,
un espai amb capacitat per acollir ambdós esdeveniments amb les mesures de seguretat adequades en l’actual context pandèmic.
Formació L’aturada de l’activitat i el tancament de la seu del sindicat també va comportar la suspensió dels cursos de formació mèdica continuada i de formació sindical del primer semestre de l’any. A partir de setembre, el servei de Formació de MC té per objectiu recuperar els cursos que no s’han pogut realitzar, ja sigui optant per la via telemàtica o de manera presencial, en funció de les característiques i requeriments de cada curs. El nou calendari de Formació i la modalitat pedagògica de cada curs s’anunciaran a la pàgina web del sindicat.
Seu de MC Des del 15 de juny, la seu de MC a Barcelona ha reobert les seves portes per oferir atenció presencial als afiliats i les afiliades, així com espais de reunió i treball per als delegats i delegades de l’organització. Complint amb les mesures de prevenció i higiene en l’entorn de treball decretades per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el sindicat mèdic ha elaborat un protocol que totes les persones que es vulguin desplaçar fins a les seves oficines han de complir per protegir la salut del personal i de la resta de membres de l’organització. Aquestes mesures es mantindran fins que les autoritats donin per finalitzada la pandèmia.
7 | METGES DE CATALUNYA
METGES DE CATALUNYA | 8
Cronologia COVID-19, la pandèmia del sobreesforç Quan a finals de 2019 la Xina comunica a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’existència de casos de pneumònia d’origen desconegut a la ciutat de Wuhan, ningú s’imagina que el món es bloquejarà mesos més tard per culpa d’un virus: el SARS-CoV-2 o coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu, causant de la malaltia infecciosa COVID-19. Una onada virulenta en forma de pandèmia obliga a tancar fronteres i a confinar la població mundial a mesura que s’estén el patogen. Els sistemes sanitaris pateixen una sotragada descomunal. S’han d’afrontar a un virus desconegut i, en molts casos, amb una escassetat de mitjans exorbitant. Sense cap tipus de previsió ni planificació i amb una manca d’instruccions clares, els professionals de la salut a Catalunya es veuen abocats a un infern sanitari, on impera el desconcert i l’angoixa. La possibilitat més que evident del col·lapse plana sobre els centres, però l’autoorganització i el sobreesforç ingent del personal supleix la pèssima gestió de la crisi sanitària i la falta alarmant de recursos humans i materials. Aquest és el relat dels primers mesos de 2020, en què el coronavirus deixa al caire de l’abisme el sistemes sanitaris d’arreu. Les xifres són esfereïdores: més de 17 milions de casos confirmats al món i més de 670.000 defuncions certificades i atribuïdes a la COVID-19, en el moment de tancar l’edició d’aquesta revista.
desconeguda a Wuhan amb tots els seus estats membres i aconsella extremar les precaucions de salut pública per reduir el risc d’infeccions respiratòries agudes.
La Xina anuncia la primera mort per COVID-19 registrada el 9 de gener.
23 de gener La Xina decreta la major quarantena de la història a causa del nou coronavirus i aïlla completament la ciutat de Wuhan, epicentre de l’epidèmia global.
24 de gener França confirma tres casos d’infecció pel coronavirus, els primers a Europa. Tots són de persones que havien viatjat a Wuhan.
30 de gener L’OMS declara que el brot mundial per coronavirus constitueix una emergència de salut pública d’importància internacional. “És l’hora de l’acció, no de la por. L’hora de la ciència, no dels rumors. L’hora de la solidaritat, no dels estigmes”, assenyala.
31 de gener Espanya confirma el primer cas de COVID-19 al seu territori. Es tracta d’un pacient ingressat i aïllat a l’Hospital Virgen de Guadalupe de La Gomera (Illes Canàries).
L’OMS comparteix informació detallada sobre els casos de pneumònia de causa
25 de febrer Metges de Catalunya (MC) demana més formació pràctica per als professionals sanitaris sobre com actuar davant d’un cas sospitós de COVID-19.
25 de febrer Catalunya confirma el primer cas de coronavirus. Es tracta d’una dona italiana de 36 anys que viu i treballa a Barcelona i que feia poc havia estat a Itàlia.
3 de març Espanya anuncia la primera defunció per COVID-19, un home de 69 anys que va morir a València el 13 de febrer. Es converteix en la primera víctima mortal per coronavirus a Europa.
6 de març Catalunya registra la primera víctima per COVID-19, una dona de 87 anys, amb patologies prèvies, que mor a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.
2 de febrer Filipines notifica la primera mort per COVID-19 fora de la Xina. Es tracta d’un home de 44 anys de nacionalitat xinesa.
11 de febrer 5 de gener
Itàlia confina les regions de Llombardia, Vèneto, Emília Romanya, Piemont i Lazio fortament castigades per l’expansió del coronavirus.
11 de gener
4 de gener L’OMS llança un senyal d’alarma i difon l’existència d’un conjunt de casos de pneumònia –sense víctimes mortals– a Wuhan. L’organisme inicia investigacions per determinar-ne la causa.
24 de febrer
L’OMS anuncia que la malaltia causada pel nou coronavirus es denominarà COVID-19.
10 de març MC suspèn les reunions, assemblees, activitats formatives i qualsevol altra trobada de caràcter presencial que hagi de tenir lloc a la seu del sindicat, a Barcelona.
11 de març L’OMS declara la COVID-19 una
9 | METGES DE CATALUNYA
pandèmia. L’organisme afirma estar molt preocupat pels alarmants nivells de propagació i gravetat, i pels inquietants nivells d’inacció dels governs.
11 de març MC ajorna l’acte de celebració del seu centenari que s’havia de celebrar el 27 de març al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
11 de març MC demana al Departament de Salut un ‘pla B’ per fer front a un possible allau de contagis pel coronavirus. Planteja suspendre les intervencions quirúrgiques programades no urgents i les visites ambulatòries de control. A més, proposa recuperar temporalment els facultatius jubilats en els últims dos anys per reforçar les plantilles.
que menysprea la seguretat laboral dels professionals davant la pandèmia del coronavirus. La norma assenyala que cal preservar el dret a la protecció a la salut dels ciutadans “front els drets de seguretat en el treball dels professionals”.
16 de març MC demana als usuaris de l’atenció primària “responsabilitat i cooperació” per frenar l’expansió del coronavirus. Segons el sindicat, es tracta d’una crisi sanitària “sense precedents” i suplica als pacients que segueixen les instruccions de confinament domiciliari i que només acudeixin als centres de salut en cas que sigui imprescindible.
16 de març L’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC), integrada a MC, demana a les clíniques dentals que no disposin d’equips de protecció individual (EPI), que cessin temporalment la seva activitat per evitar la propagació del virus entre els professionals i la població.
12 de març El Govern confina la població de l’àrea de la Conca d’Òdena (Barcelona), unes 70.000 persones, després d’un focus de coronavirus declarat a Igualada.
14 de març El govern espanyol declara l’estat d’alarma per fer front a l’expansió del coronavirus i confina la població a casa.
15 de març MC anuncia que tanca les seves oficines a Barcelona arran de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia de coronavirus.
15 de març El govern espanyol ordena que totes les instal·lacions de la sanitat privada es posin al servei del sistema públic per reforçar-lo davant el coronavirus.
17 de març MC reclama al Departament de Salut que reposi “urgentment” els equips de protecció individual (EPI) davant l’escassetat que pateixen molts hospitals i nombrosos centres d’atenció primària (CAP).
18 de març MC fa arribar als seus afiliats un escrit per exigir a les direccions dels centres sanitaris el subministrament d’equips de protecció individual (EPI) per prestar assistència en condicions de seguretat, davant la pandèmia del coronavirus.
18 de març MC sol·licita al Ministeri de Sanitat que contracti com a facultatius adjunts, i no amb una pròrroga de formació, els metges interns residents (MIR) que finalitzen el seu període formatiu a finals de maig i que l’executiu espanyol pretén incorporar al sistema sanitari per atendre les necessitats de personal davant la pandèmia.
19 de març 15 de març MC es mostra indignat amb la instrucció del Servei Català de la Salut (CatSalut)
MC recrimina al Departament de Salut que incrementi el risc dels professionals al contagi del coronavirus amb la rebaixa
dels protocols de protecció enfront de casos d’infecció pel SARS-CoV-2.
20 de març MC adverteix que els hospitals estan a les “portes del col·lapse”, com a conseqüència de l’increment del nombre de pacients afectats per la COVID-19 que requereixen ingrés. Exigeix a les autoritats sanitàries que mobilitzin tots els recursos possibles i proveeixin els centres de més equips de protecció individual (EPI).
24 de març MC exigeix a les autoritats sanitàries mesures urgents per aturar “la sagnia de contagis de professionals sanitaris” infectats pel coronavirus. L’organització vincula l’elevada quantitat de treballadors malalts de COVID-19 amb el desproveïment d’equips de protecció individual (EPI).
26 de març MC reclama que els professionals de l’atenció primària es deslliurin de les tasques burocràtiques sense valor assistencial per dedicar tots els seus esforços a l’assistència dels pacients sospitosos o confirmats de COVID-19.
27 de març El president de MC, Jordi Cruz, recorda en una carta oberta adreçada als facultatius que aquest 27 de març de 2020 el sindicat compleix 100 anys des de la seva fundació. Cruz destaca que la celebració arriba enmig de la crisi sanitària més gran del darrer segle i, en aquest sentit, trasllada un missatge de serenor, confiança i ànim davant la situació d’emergència.
27 de març MC interposa una petició de mesures cautelars davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut, el Servei Català de Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS) i 30 entitats concertades del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) per incomplir la normativa vigent en prevenció de riscos laborals i posar en risc la seguretat i la salut del personal facultatiu davant l’actual pandèmia de coronavirus.
METGES DE CATALUNYA | 10
30 de març El secretari general de MC, Josep Maria Puig, afirma en un article publicat al diari ARA que l’eclosió de la pandèmia ha posat al descobert “el mal que han fet les retallades al sistema sanitari públic” i sosté que l’actual crisi sanitària “hauria de provocar l’enfonsament moral i social dels responsables de l’erosió de la salut pública”.
31 de març MC trasllada als responsables del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de l’Institut Català de la Salut (ICS) els oferiments que ha rebut d’empreses catalanes del sector tèxtil i de la moda per a la producció local de materials de protecció contra el coronavirus.
1 d’abril MC exigeix al Departament de Salut que doni compliment a l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que estima la petició de mesures cautelars sol·licitada pel sindicat i ordena als gestors sanitaris a subministrar als facultatius els equips de protecció individual (EPI) necessaris per front “en condicions de seguretat” a la pandèmia del coronavirus.
6 d’abril Catalunya viu el pic de la crisi sanitària, amb 1.529 pacients ingressats per COVID-19 a les unitats de cures intensives (UCI) de tots els hospitals de la xarxa d’utilització pública.
8 d’abril MC reclama al Departament de Salut un complement salarial per als metges interns residents (MIR) d’últim any que s’incorporin a les plantilles mèdiques en plena pandèmia del coronavirus i desenvolupin les mateixes funcions que un especialista.
8 d’abril El secretari general de MC, Josep Maria Puig, carrega contra els gestors sanitaris que, durant la darrera dècada, han afeblit notablement el sistema de salut públic. “Sabent com sabien que el personal sanitari
era escàs, ens han posat als peus dels cavalls, abatuts i insegurs. Ens han deixat sense defenses efectives contra el contagi del virus”, afirma en una entrevista a El País.
17 d’abril El Departament de Salut informa que Catalunya va arribar al pic de casos de COVID-19 el 8 d’abril i d’hospitalitzacions el dia 11 del mateix mes.
8 d’abril El Departament de Salut assumeix la gestió única de totes les residències de gent gran a Catalunya que fins ara estava en mans del Departament d’Afers Socials i Famílies, com a conseqüència de l’impacte devastador del coronavirus en aquests centres.
18 d’abril MC demana per escrit a la consellera de Salut, Alba Vergés, que concreti quines mesures té previst adoptar el Govern per compensar els “sacrificis professionals i personals” dels facultatius durant l’emergència sanitària causada per la COVID-19.
13 d’abril MC avisa que la fi del confinament total podria comportar a curt termini un rebrot de coronavirus, que “seria inassumible per a un sistema sanitari extremadament tensat i amb unes plantilles molt castigades físicament i emocionalment”.
14 d’abril El secretari general de MC, Josep Maria Puig, critica en una entrevista a Catalunya Ràdio la decisió del govern espanyol de trencar el confinament total davant el coronavirus i adverteix que una segona onada de casos greus, que requerissin un ingrés massiu de pacients a les unitats de cures intensives (UCI), podria col·lapsar el sistema sanitari.
16 d’abril MC demana que el primer nivell assistencial esdevingui el principal recurs de detecció i diagnòstic precoç de la COVID-19. El sindicat insta les autoritats sanitàries a distribuir tests ràpids de detecció entre els centres d’atenció primària (CAP).
17 d’abril MC insta el Departament de Salut a planificar amb “cirurgia fina” i limitar en el temps el tancament o la reducció dels horaris dels centres d’atenció primària (CAP) i consultoris locals durant la pandèmia del coronavirus, “per poder continuar oferint una assistència correcta i imprescindible a la població més vulnerable”.
20 d’abril El secretari general de MC, Josep Maria Puig, assenyala al diari digital Crític que l’“infrafinançament endèmic” de la sanitat pública i la consegüent manca de recursos, està essent determinant en la gestió de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19, però subratlla que, malgrat tot, el sistema no s’ha enfonsat gràcies al sacrifici del seu personal.
23 d’abril MC reclama al Servei Català de la Salut (CatSalut) que doni instruccions a les gerències dels centres sanitaris perquè les retribucions dels professionals que fan front a la pandèmia del coronavirus siguin “justes i reconeixedores de l’ingent esforç que estan fent”.
25 d’abril MC insta el Govern a renegociar i modificar “substancialment” el pressupost de Salut de 2020, ja que “no només no reverteix les retallades sanitàries aplicades durant la darrera dècada, sinó que anul·la la més mínima capacitat de resposta de l’executiu per afrontar la despesa addicional provocada per la pandèmia del coronavirus”.
28 d’abril La secretària del Sector Primària ICS de MC, Elena Bartolozzi, adverteix en una entrevista al Diari de la Sanitat que l’atenció primària és “altíssimament” resolutiva i porta un gran control de malalties molt complexes que no s’estan
11 | METGES DE CATALUNYA
podent atendre de manera habitual durant la pandèmia.
28 d’abril El govern espanyol anuncia un pla de desescalada que inclou quatre fases cap a una “nova normalitat” que situa a finals de juny.
29 d’abril El secretari general de MC, Josep Maria Puig, interpel·la els consellers de Salut i de Polítiques Digitals i Administració Pública, Alba Vergés i Jordi Puigneró, respectivament, perquè no excloguin el sindicat de les converses per gratificar el personal sanitari pel sobreesforç que estan fent durant la pandèmia del coronavirus. Ho fa en una entrevista simultània a TV3 i el canal 324.
30 d’abril MC interposa una demanda davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut i les seves entitats dependents per tal de garantir que els professionals que estan fent front a la pandèmia del coronavirus disposin dels equips de protecció individual (EPI) adequats.
65% dels facultatius dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’emporta la roba sanitària bàsica, coneguda com a pijama, al seu domicili particular per garantir la neteja i la desinfecció durant la pandèmia del coronavirus.
18 de maig 7 de maig MC considera que l’escrit de defensa que han presentat els advocats de la patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), contra les mesures cautelars decretades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la provisió d’equips de protecció individual (EPI) al personal facultatiu, és d’una “gravetat extrema”.
8 de maig MC recrimina al Servei Català de la Salut (CatSalut) que “estava avisat” sobre la reducció de la nòmina dels metges interns residents (MIR) que, arran de l’alteració de les jornades laborals per fer front a la pandèmia del coronavirus, han deixat de fer guàrdies i han vist com el seu sou s’ha reduït als 1.000 euros en la paga d’abril.
11 de maig
L’Agrupació de Psicòlegs de Metges de Catalunya (APMC) elabora un document decàleg amb recomanacions i orientacions adreçades als facultatius, per promoure un afrontament psicològic el més adequat possible davant la crisi de la COVID-19 i mantenir el benestar anímic dels professionals mentre duri la pandèmia.
El president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Javier O’Farrill, reclama, en una entrevista al Canal 24 horas de TVE-Catalunya, “recursos per a l’atenció primària per poder afrontar la nova etapa de la pandèmia, nous espais estructurals en molts centres per poder mantenir la distància de seguretat entre els pacients i conèixer quin és el nivell immunològic dels professionals davant la COVID-19”.
1 de maig
12 de maig
MC acusa el Govern de “no tenir vergonya” i “menysprear” el personal facultatiu, en excloure el sindicat de les negociacions per abordar quina compensació econòmica extraordinària es donarà als treballadors que estan a la primera línia de lluita contra la COVID-19.
El secretari general de MC, Josep Maria Puig, adverteix a TV3 que la pandèmia de coronavirus comença a passar factura a les llistes d’espera de la sanitat catalana, però que el pitjor encara està per arribar. Les demores per a una intervenció quirúrgica urgent oncològica o cardíaca s’han més que duplicat.
7 de maig
18 de maig
Una enquesta feta per MC revela que el
MC estima que l’atenció primària necessita
30 d’abril
incorporar més de 1.000 facultatius “per encarar amb garanties la nova etapa de la COVID-19”, després que el primer nivell assistencial hagi assumit noves competències derivades del coronavirus.
MC se suma a la commemoració del Dia de la Metgessa i del Metge de Família, ressaltant el paper d’aquests professionals en la lluita contra el coronavirus i el seu rol estratègic en la gestió de la pandèmia.
24 de maig La secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Elena Bartolozzi, adverteix en unes declaracions a Vozpópuli que l’atenció primària no està preparada per afrontar amb garanties la nova fase de la COVID-19, per falta principalment de personal.
26 de maig MC elabora un decàleg de mesures i condicions per planificar una desescalada de l’atenció primària amb seguretat i protecció. El sindicat insta l’Institut Català de la Salut (ICS) a prioritzar la dotació de recursos econòmics, materials, i humans per al primer nivell assistencial davant la nova fase de la pandèmia del coronavirus.
27 de maig El president de MC, Jordi Cruz, reclama en un article publicat al diari Nació Digital que els facultatius, a través dels seus representants majoritaris, participin en la reconstrucció sanitària i social de Catalunya després de la crisi generada per la pandèmia del coronavirus.
5 de juny MC comença a explorar la possibilitat de convocar una mobilització mèdica massiva per “sacsejar el sistema i iniciar el camí de la recuperació de les condicions laborals i professionals dels facultatius”, com també per reclamar un “procés per repensar i millorar el sistema” amb la participació professional, aprofitant l’experiència de la gestió de la pandèmia del coronavirus.
METGES DE CATALUNYA | 12
Entrevista “No ens podem permetre una segona vegada la manca d’EPI per als professionals sanitaris” Entrevista a Antoni Trilla (1956) cap de servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Degà de la Facultat de Medicina y Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB). Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UB. Membre de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Membre del Comitè Científic Assessor COVID-19 del Ministeri de Sanitat i President del Comitè Cientific Assessor de Malalties Emergents del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Fa quatre anys, en l’anterior entrevista que va donar a METGES, va dir que mai s’està preparat del tot, referint-se a la possible aparició de noves epidèmies i malalties infeccioses. Era difícil estar preparat per a la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 o es podria haver previst millor? La previsió sempre ha considerat que ens hauríem d’enfrontar, tard o aviat, a una pandèmia de grip, per una banda (que segueix essent un escenari molt probable), o a una situació com la del SARS o el MERS, o la malaltia per virus Ebola, a l’Àfrica. En al cas de la grip, d’abast ampli, amb una possible vacuna i una malaltia que coneixem relativament. En els altres casos, malalties emergents, amb possibilitat de patir casos importats i la necessitat d’evitar-ne la transmissió autòctona. No estàvem preparats, ni material ni mentalment, per afrontar o preveure una situació com la que hem viscut i ara estem vivint (afortunadament millor) en relació amb la COVID-19.
El missatge que ha anat rebent l’opinió pública ha passat de “el coronavirus és semblant a la grip” a la por extrema. La realitat s’hauria de situar en el punt mig? Ni banalitzar ni sobredimensionar la gravetat? Del tot d’acord. Es un virus més transmissible que el de la grip i més letal (pel cap baix, unes 10 vegades més). Quan acabi aquesta primera onada i es puguin fer càlculs més realistes o estimacions del nombre total de casos i de morts, és probable que estiguem en un escenari amb 9-10 vegades més casos dels confirmats i una taxa de letalitat entre l’1 i l’1,5%.
El confinament de març es va fer en situació d’emergència i segurament es va optar per prendre mesures maximalistes. Coneixent ara més dades sobre el comportament del virus, si hi ha un nou confinament, s’hauria d’aplicar amb altres paràmetres pel que fa a les franges d’edat, les àrees territorials, els sectors d’activitat, les escoles, etc.?
Hi ha alguna probabilitat que aquest coronavirus es comporti com el SARS de 2003?
Encara hi ha moltes coses que no sabem del cert. Les úniques mesures vàlides per aturar la cadena de contagis han estat el distanciament i les mesures de prevenció individuals. La ciutadania ha respost molt bé. Ha estat cirurgia major, amputació. Ara tocaria, si cal fer-ho, cirurgia selectiva, si és possible microcirurgia, per sectors, llocs, activitats, el que calgui d’acord amb les característiques del brot que s’intenti controlar. I esperem que no arribem a la cirurgia major de nou.
Ja m’agradaria. No és impossible però crec que és improbable. El SARS, amb 8.000 casos i 800-900 morts, va “desaparèixer” en menys d’un any.
També hi ha un debat sobre les proves PCR. Hi ha experts que consideren que s’haurien de realitzar massivament
13 | METGES DE CATALUNYA
i altres, entre els quals es troba el director del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, no ho recomanen. Quina és la seva opinió? Quin hauria de ser el protocol respecte a les proves diagnòstiques? Aquest és un punt controvertit, com molts altres. Espanya està ara en el tercer lloc del mon en número de proves per milió d’habitants (més de 110.000). Serveixen per fer el diagnòstic i per avaluar possibles casos nous i els seus contactes propers en determinades circumstàncies. En la fase que estem, la capacitat de fer proves PCR a tots els casos sospitosos és essencial. Si cal fer proves massives en alguna situació, es poden arribar a fer. Cal recordar, però, que a Wuhan, recentment, es van fer 11 milions de proves per detectar 300 casos, la majoria asimptomàtics. No té massa sentit. Sí que seria convenient, potser, fer una vigilància més intensa, per detectar possible transmissió asimptomàtica, en algun col·lectiu o indret concret, una espècie de “mostra seriada”, com es (fa) a Alemanya, per exemple. Finalment, les proves serològiques són d’utilitat bàsica per anar estimant la prevalença de la infecció ja superada És el mateix un rebrot que una sèrie de contagis? El llenguatge i els missatges són importants a l’hora de gestionar la psicologia col·lectiva de la pandèmia? És molt important. Brot i epidèmia, per exemple, son tècnicament similars, però la paraula epidèmia té unes connotacions psicològiques ben diferents. Ara parlem de brots o rebrots (no hi ha diferencia tècnica substancial), que vol dir una sèrie de contagis en un mateix lloc, en un temps concret i afectant unes persones relacionades entre si. Si es produeix el temut rebrot a la tardor o a l’hivern, amb quina virulència és probable que actuï? No ho sabem. No es pot descartar que arribi abans de la tardor o l’hivern, per exemple. Haurem d’estar atents al que succeirà ara a l’hemisferi sud, especialment a l’Amèrica Llatina, on encara tenen la COVID-19 activa i estan entrant en el seu hivern austral. Això vol dir més fred, més vida a dins de casa, més probabilitat de contagi i més circulació d’altres virus
alhora, com el VRS o especialment el de la grip. Si tots actuen a la vegada, tindran molta feina. Si les mesures de prevenció individuals i la vacunació de la grip es duen a terme bé i massivament, potser aquí reduirem el risc i podrem atendre millor els pacients amb grip, amb VRS o amb COVID-19. El virus perd força a mesura que avança la transmissió humana? No ho sabem. Els biòlegs evolutius diuen que aquesta és una possibilitat, com també ho és que hi hagin altres factors del virus i/o nostres que introdueixin canvis en la capacitat de transmissió i en la gravetat de la malaltia. Esperem i desitgem que sigui en el millor sentit per nosaltres: menys gravetat o millor capacitat de tractar els casos greus, especialment. Quin paper jugarà la nostra memòria immunològica a l’hora de controlar la pandèmia? Serà molt important, tant la immunitat natural, que no coneixem bé encara, com l’adquirida quan disposem de vacunes enfront la COVID-19. Ara per ara tot apunta que immunitat humoral (anticossos) n’hi ha i que pot ajudar a fer front i protegir-nos de la malaltia, però la durada de la qual no sabem encara. La memòria cel·lular (cèl·lules T) segurament també té un paper rellevant i pot ajudar en el mateix sentit. És possible que determinades persones (potser més els joves i adults) mantinguin certa memòria immunològica “encreuada” front a altres coronavirus dels refredats que ajudi també en
la bona direcció. Ho intentarem esbrinar amb els avenços de la recerca biomèdica en els propers mesos. La indignació dels professionals sanitaris per la gestió de la crisi sanitària prové sobretot de la insuficiència d’EPIs i la variabilitat dels protocols d’atenció a la COVID. Es tracta de dos dels errors més grans en la gestió d’aquesta pandèmia? Les dues situacions han suposat un problema molt important. La manca d’EPIs ha estat un factor clau en la fase inicial de la pandèmia i especialment en determinats indrets, com per exemple les residències. Tenim massa dependència comercial i de subministrament d’aquest i altres materials, en mans bàsicament de la Xina, que està deslocalitzat. No ens ho podem permetre una segona vegada. Els protocols eren i són necessariament canviants i adaptats al millor (i molt imperfecte) coneixement, que varia dia a dia. Han de simplificar-se i unificar-se. La capacitat de prendre decisions autònomament per part dels professionals sanitaris, especialment pels líders clínics, ha estat decisiva per poder fer front amb èxit a múltiples situacions complexes arreu. També s’assenyalen com a determinants les retallades i la insuficiència pressupostària en matèria de Salut. La sanitat anterior a la crisi de l’any 2008 hauria resistit millor l’embat? Estem molt infrafinançats i infradotats. Fent servir una frase del Dr. Padrós, president del CoMB, “no podem tenir una sanitat de primera pagant salaris de
METGES DE CATALUNYA | 14
tercera”. La precarietat laboral i la manca d’autonomia de gestió són dos situacions que cal corregir el més aviat possible. Si fem comparacions amb els salaris dels nostres col·legues d’Europa, ja és per posar-se a plorar directament. Són molts anys de formació, dura i exigent, per arribar a ser metges o metgesses, i tenim una gran responsabilitat diàriament en la presa de decisions que s’ha de reconèixer i compensar degudament. No m’atreveixo a respondre a la pregunta concreta de la sanitat del 2008. No es pot fer mai un diagnòstic “de retrovisor”. Potser sí o potser no. No ho sé. El que sí sé és que la resposta dels metges i metgesses ha estat compromesa, excel·lent i ètica. Hem treballat en equip amb la resta de professionals sanitaris i no hem defugit en cap moment les nostres responsabilitats, que en alguns moments han estat realment difícils. Hem fet la nostra feina i l’hem feta molt bé, en circumstàncies excepcionals.
Quines lliçons sanitàries ens deixarà aquesta crisi?
La dotació d’UCI de Catalunya, en el context d’absència de pandèmia, és suficient?
La majoria d’experts preveuen l’aparició d’una o dues vacunes a principis de 2021. Serà una vacuna única o caldran recordatoris o vacunacions anuals?
No soc expert en UCI i per tant no puc opinar amb prou coneixement per fer-ho. Si comparem xifres amb altres països de la UE, tenim força menys llits de UCI per 100.000 habitants que Alemanya, Itàlia o França. Segurament estaríem més ben preparats amb més llits, però cal recordar que això vol dir necessàriament més llits, ben dotats tecnològicament i especialment amb personal qualificat i suficient per atendre els malalts que ingressin a l’UCI.
Moltes, sens dubte. La principal, per a mi, és que no podem oblidar aquesta lliçó. Hem de ser molt humils i reconèixer errors o decisions no del tot encertades que, tot i que la informació que teníem ara sabem que era imperfecte, es podrien haver avaluat i gestionat potser d’una manera més efectiva. Hem d’estar més ben preparats: un sistema de salut pública més fort i ben dotat, ús de les noves tecnologies i reconeixement del paper dels professionals sanitaris, dotant-nos d’eines per fer millor la nostra feina i poder disposar de la tecnologia i infraestructura necessàries. Segur que són molts més recursos. Segur que la situació és complicada. Segur que si no ho fem així no haurem fet les coses bé, i el cost podria tornar a ser altíssim i no ens ho podem permetre una segona vegada.
Esperem tenir noves vacunes, en plural, que puguin ser complementàries o fins i tot diferents, i que siguin totes segures i efectives. Probablement seran més similars al model de la vacunació de la grip: efectivitat moderada o alta, però no absoluta, dosis de record amb una freqüència per determinar, vacunació preferent a grups de risc de complicacions i vacunació del personal sanitari.
El prestigiós viròleg Dr. Robert Webster ha afirmat que el nou coronavirus comparteix moltes similituds amb el virus de la influença, com l’origen animal. Ens hem d’habituar a l’aparició de malalties víriques provinents de la zoonosi? Més del 50% de les noves malalties infeccioses són zoonosi. Per tant, cal que ens creiem i apliquem el concepte d’un món, una salut. Hem de treballar plegats amb els companys que vigilen i estan investigant en sanitat animal i ambiental. Hi hauran malalties noves, segur, i moltes seran de nou zoonosi. Per acabar amb una mica d’esperança i optimisme, podem pensar que l’estiu de 2021 serà com els de sempre? Sincerament, no ho sabem. Jo soc prudent, potser ara encara més que abans, i crec que més val ser prudent per poder ser realista. I soc optimista per naturalesa. No és contradictori. Situaria l’horitzó d’un millor control de la COVID-19 (millor tractament, vacuna segura i efectiva en dosis suficients per una bona part de la població mundial) i/o alguna sorpresa agradable en relació al paper de la immunitat humoral i cel·lular en l’horitzó de la tardor de 2021 o inici del 2022. L’estiu del 2021 probablement hauria de ser més “normal” que aquest, però no ho sabem tampoc encara. De moment, em conformo en fer uns dies de vacances aquest estiu 2020 a casa, amb distància, neteja de mans i mascareta com a norma de convivència i relació amb amics i companys. Necessitem tots descansar, física i mentalment.
METGES DE CATALUNYA | 16
Em posaria un EPI només per abraçar a algú La doctora narra amb emoció i detall, en primera persona, el que va veure i va sentir en la seva primera assistència urgent a una residència de gent gran colpejada per la Covid-19
Ximena di Lollo, coordinadora de Metges Sense Fronteres per a l’Atenció a gent gran en residències
Recordo la trucada d’alerta d’una de les primeres residències que havíem visitat. La situació dels residents havia empitjorat. Vaig demanar a la meva companya infermera que vingués amb mi. Les persones grans més greus s’han quedat soles i hem d’anar a veure com es troben. El principi mèdic i humà diu que no s’han de modificar les seves rutines, que no és convenient modificar allò que coneixen. I de sobte, aquesta bestiola arriba per esvalotar-ho tot. Canvi de lloc, canvi també de les persones que habitualment en tenen cura, per por o malaltia, canvi del contacte que tenen amb les seves famílies (no puc imaginar que a la fi de la meva vida no pogués tenir a prop als que més estimo) o de la comunicació amb els éssers estimats, que passa de l’àmbit íntim a la virtualitat d’una trucada de vídeo. A l’arribar a la residència hi ha una petita transició -un moment estrany en què el món s’atura- abans de passar d’un lloc a un altre. Un moment que dura el temps de posar-te el vestit de protecció, els guants i pujar les escales. Aleshores caus en compte. No hi ha rellotge, no hi ha telèfon, no hi ha pla que sigui més important que ser i estar aquí, en aquest precís moment, com si res més existís. En aquest moment, l’objectiu ja no són els plans que tenies com a responsable de l’equip de Residències de Metges Sense Fronteres: crear un model d’intervenció sanitària per a residències amb la major capacitat i el major impacte possible, i
aplicable a altres zones de país per salvar totes les vides possibles.
paraules, que aprofitin aquest moment únic.
L’objectiu, deixa de ser aquest. I s’humanitza. Ho fa a una velocitat increïble: té cara, ulls, por, desassossec i desordre. I nosaltres, humilment, vam començar a fer la nostra feina. Primer a ordenar i ordenar-nos. Qui és qui? On és cadascú? Qui dels 20 residents necessita ser atès amb més urgència? Quins han mort?
Molts dels residents s’aferren a les nostres mans com si fossin les de qui està a l’altra banda de la pantalla de telèfon. Altres diuen que estan bé, que els que estan cansats són els seus cuidadors i alguns, increïblement, aconsegueixen mantenir una conversa. En tots, sense excepció, hi ha un canvi imperceptible a simple vista, però que omple l’ambient d’una cosa semblant a la llum o, sigui el que sigui que és, s’assembla a la llum.
Amb més ordre, gràcies sobretot al perfeccionisme de la meva companya, vam començar la visita. Però ja no hi ha estratègia ni tàctica. Els moments es compten en mirades, en mans que sostens, en carícies que calmen la por, també el meu. Entrem en una intimitat indescriptible. Mai seré capaç d’explicar-la. Els ulls tancats de la Laia s’obren quan escolta la veu del seu fill al telèfon. No és capaç de parlar, però el seu rostre reviu, com si els petits capil·lars que creuen la seva pell transparent s’omplissin sobtadament de sang i oxigen. Sortim tots de la sala. Vam intentar, en la mesura del possible en aquestes circumstàncies, crear un espai el més serè i íntim possible. Només una persona es queda per sostenir el telèfon. Toca dir a fills, esposos, nebots i néts, el més amablement que podem -com ens han ensenyat les nostres companyes Carme i Cristina, doctora especialista en pal·liatives i psicòloga, respectivament- que aquesta pot ser l’única oportunitat de dir-los als seus éssers estimats el que necessitin, que no importa si algú no contesta, que no es preocupin per les
Les confessions de por, les preguntes pels seus companys, les peticions d’un simple got d’aigua, l’abraçada que em fa la dona més dolça que hagi conegut mai en un passadís, les veus plenes d’amor dels adeus, la gratitud per la vida i les promeses de retrobaments es barregen dins meu d’una manera estranya. Aquests moments honorables als quals assistim ferms i trencades al mateix temps, tristes però honrades, em recorden al meu primer dia a la Facultat de Medicina, quan un professor molt seriós ens va dir: «Sanar, sanareu a alguns; però la vostra veritable missió serà acompanyar en la vida i en la mort, amb el major respecte de què sigueu capaços». I així ha estat. Metges Sense Fronteres va donar suport a més de 420 residències a Espanya, 250 a Catalunya, fins que va finalitzar la seva intervenció a finals del mes de maig.
METGES DE CATALUNYA | 18
Medicina i Catalunya, una mica d’història Una pinzellada per les pandèmies de la història Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània
En el moment que escric aquestes pàgines portem dos mesos i mig amb la presència d’una malaltia infecciosa a les nostres vides que de moment no podem eradicar. El COVID-19 (SARS-CoV-2), aparegut a finals del 2019 a la Xina, ens ha mostrat ràpidament la seva cruesa fins a convertir-se en una pandèmia aquest 2020. Evidentment, la presència de les pandèmies no és un fet exclusiu del segle XIX, XX i XXI. La primera pandèmia, tot i que a la Bíblia es parla d’algunes pestes, va tenir lloc el 430aC a la Guerra del Peloponès (431-404aC) amb una febre tifoide que va matar una quart de la població i les tropes ateneses. La següent més coneguda va ser la pesta antonina (probablement era la verola), durant els anys 165-180dC, que va tenir un rebrot quasi un segle després. Una altra de les grans pandèmies de la història ha estat la pesta de Justinià (Justinià I, el Gran), provinent d’Egipte, la qual va estar molt activa entre els anys 541 i 700. No obstant, la més coneguda ha estat la pesta negra (bubònica) que va començar el 1348 i es creu que va matar uns setanta cinc milions de persones. Va arribar a l’Europa occidental provinent de mercaders italians que fugien de la guerra de Crimea (entre el Regne Hongarès i el Napolità). A partir d’aquí, la malaltia va allargar-se fins el segle XVIII, amb més d’un centenar d’epidèmies per tot el vell continent, on encara es poden trobar casos aïllats. A Catalunya, les tropes que van combatre a la Guerra
dels Segadors (1640-1652) van portar la pesta a Barcelona que va causar un gran nombre de morts. El 1489 el tifus va arribar a Espanya durant les guerres entre cristians i musulmans a Granada. Hi ha documents que diuen que els primers van arribar a perdre 20.000 persones per la malaltia. Al segle XVII, durant la famosa Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) uns vuit milions d’alemanys van morir degut a la pesta bubònica i la febre tifoide, que un segle i mig després va afectar la Grande Armée de Napoleó a Rússia el 1812. La febre groga també va fer estralls al segle XVII, a Amèrica del Sud, el 1648, i va repetir-se al llarg del segles. Cal destacar que el 1821 va afectar Barcelona causant milers de víctimes.
Un segle després, va ser la verola la que va acabar amb la vida de 400.000 europeus. Una malaltia que va ressorgir al segle XX causant la defunció d’entre 300 i 500 milions de persones a tot el món, tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha donat per eradicada la malaltia. Durant els segles XIX i XX també va destacar la pandèmia del còlera, on el metge i bacteriòleg Jaume Ferran i Clua (1851-1929) va tenir un paper fonamental amb el descobriment d’una vacuna per a aquesta malaltia i també per a la tuberculosi. Molt possiblement, la pandèmia més coneguda, i que patim més sovint, és la de la grip, la qual ja trobem el 412aC gràcies a la descripció del metge Hipòcrates (460-370aC). La primera
19 | METGES DE CATALUNYA
va ser el 1580 i des de llavors s’ha produït aproximadament una cada deu o trenta anys. La més mortífera, i més repetida en aquests dies, va ser la mal anomenada “grip espanyola” (19181919), perquè realment va sorgir de la base militar de Fort Riley a Kansas i va arribar a Europa poc abans de finalitzar la Primera Guerra Mundial (1914-1918). A l’octubre de 1918 ja era una pandèmia i va matar com a mínim cinquanta milions de persones, tot i que hi ha estudiosos que doblen la xifra de morts. El tifus també va incidir en aquells anys, durant la fam irlandesa i les diferents tropes implicades a la Primera Guerra Mundial, i posteriorment a Rússia. La malaltia va revifar sobretot durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) en els estremidors camps de concentració nazis i soviètics degut a la manca d’higiene i la poca resistència vital dels presos. Durant els anys 1957 i 1958 va produir-se la grip asiàtica que va provocar dos milions de defuncions a tot el món i que va localitzar-se per primer cop a la Xina. Deu anys després va produir-se una altra a Hong Kong que en dos anys va provocar la mort d’un milió de persones i que encara està latent. Prosseguim amb el segle XX perquè la tuberculosi també ha estat i és una de les gran pandèmies del segle XIX i XX, la qual, a dia d’avui, mata dos milions de persones anualment i n’afecta vuit milions més. Al llarg del segle XIX, la tuberculosi va provocar la mort d’aproximadament una quarta part de la població adulta d’Europa i durant el XX va matar prop de 100 milions de persones. Encara avui segueix sent un problema
de salut pública a molts països en via de desenvolupament. D’altres malalties que s’han convertit en pandèmies són la lepra i la malària. La primera encara esta latent i sortosament pot combatre’s, malgrat que encara hi ha molta gent incapacitada per aquesta malaltia. Existeix, com a mínim, des del 600 aC (tot i que sembla que és anterior) i al llarg de l’edat mitjana va haver-hi un brot molt gran que va fer proliferar milers de leproseries i hospitals per tot Europa. Mentre que la malària, molt estesa a Amèrica, Àsia i Àfrica i que encara provoca entre 350 i 500 milions d’afectats anuals, té una cura complicada degut a la resistència als medicaments. Alguns estudiosos han afirmat que l’Imperi Romà va arribar a la seva fi degut a aquesta malaltia que durant la Guerra Civil d’Estats Units va afectar 1,2 milions de persones. El 1983 va sorgir una de les pandèmies més letals de la història: la Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA) causat pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Des d’aleshores ha provocat uns 39 milions de morts (1,2 milions anulas) i, malauradament, encara està molt viva, amb uns 37 milions d’infectats al món. Aquesta malaltia està força concentrada a l’Àfrica subsahariana, tot i que ha augmentat a l’Àsia, el Pacífic, l’Orient mitjà i el Nord d’Àfrica. Amb el pas temps, per a moltes persones, la SIDA s’ha convertit en una infecció crònica gràcies a la triple teràpia antiretroviral, però tot i així encara avui hi
ha milions de persones que no poden aconseguir aquests fàrmacs a causa al seu cost. Tampoc podem oblidar altres pandèmies del segle XXI, com la de la grip A (grip porcina, grip nord-americana i nova grip), la grip del pollastre (Vietnam), la grip porcina o l’Ebola, que va originar-se el desembre de 2013 i va estendre’s a Libèria, Sierra Leone, i, amb menor incidència, a Nigèria, Senegal, Estats Units, Espanya, Mali i el Regne Unit. A finals de març de 2016 va donar-se per finalitzada, tot i que es manté la vigilància perquè de tant en tant sorgeixen rebrots. Com s’ha vist, les malalties i les pandèmies han cohabitat amb l’ésser humà al llarg de la història i serà així per sempre. Possiblement, la COVID-19 romandrà amb nosaltres força temps, almenys fins que hi hagi una vacuna. Per tant, haurem de saber conviure-hi. La nostra vida ha canviat i tot el que estem vivint i viurem quedarà en els anals de la història. En aquests moments històrics hem de ser curosos i aprendre a conviure amb aquesta amenaça per l’avenir de la nostra espècie.
METGES DE CATALUNYA | 20
Espai jurídic Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica AiDE
Els EPI i la tutela de drets fonamentals
D
avant la situació creada per la pandèmia i atenent a la urgència, l’emergència i l’excepcionalitat del moment que vivim, des del Col·lectiu AiDE vam entendre que procedia dotar tot el territori d’un criteri unificat en matèria d’Equips de Protecció individuals (EPI) i, per tant, vam formular davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una demanda de mesures cautelars, primer, i una petició concreta, després, per tal que totes les empreses que conformen el sistema sanitari públic de Catalunya facin front a l’emergència sanitària dotant el personal amb les mateixes mesures de seguretat. El punt de partida era clar: la situació de pressió i desbordament del sistema en cap cas i sota cap concepte ha de comportar, com de fet ha estat passant i, si no es procedeix a corregir-ho, tornarà a passar, que el personal sanitari arrisqui la seva salut i, fins i tot, la seva vida. El nombre de contagis entre els professionals no ha parat de créixer. La deguda protecció a la salut té un rang constitucional, deriva de l’article 43, i també estatutari, i la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals regula en els seus articles 14, 15 i 17, el dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut i, per tant, el deure correlatiu d’empreses i empresaris (inclosa òbviament l’administració pública) de garantir-les. Els EPI es defineixen a la Llei 31/1995 com a qualsevol equip que ha d’estar destinat a la persona treballadora per tal que el protegeixi de tots els riscos que siguin una amenaça per a la seva salut i també per a la seva seguretat i la seva vida, articulant a més el seu ús com a obligatori. A més, pel que fa al risc biològic, cal tenir present el Real Decret 664/1997 de 12 de maig, que determina expressament que si no es pot evitar de cap manera el risc i garantir la seguretat absoluta, s’han de posar a disposició del personal que hi
està en contacte les mesures necessàries per garantir la més baixa exposició. Amb tot, Metges de Catalunya (MC) va interposar una demanda de mesures cautelars per tal de sol·licitar la posada a disposició efectiva, en un termini màxim de 24 hores i durant tot el període de temps que duri l’estat d’emergència sanitària provocat per la pandèmia, de tots els materials de protecció necessaris per garantir la salut i la vida dels personal facultatiu. En concret, es demanava: Pel personal facultatiu (reiterem la impossibilitat de demanar-ho per tot el personal sanitari per part del sindicat que represento) que atengui casos en investigació, probables o confirmats per infecció pel coronavirus SARS-CoV-2, el personal que en fa el transport, el personal que n’estregui mostres clíniques les persones que entrin en l’habitació d’aïllament (familiars, personal de la neteja, etc.) han de portar un equip de protecció individual per a la prevenció d’infeccions per microorganismes transmesos per gotes i per contacte, que inclogui. - una bata resistent a líquids, - mascareta, - guants i - protecció ocular amb ulleres antiesquitxades. - Encara que de moment no existeix cap evidència de transmissió aèria, es recomana com a mesura de precaució la utilització de la mascareta FFP2. En els procediments mèdics que generen aerosols (qualsevol procediment sobre la via aèria, com ara la intubació traqueal, el rentat broncoalveolar o la ventilació manual), s’han de reduir al mínim el nombre de persones presents en l’habitació i tots han de portar:(9,10) Una mascareta d’alta eficàcia FFP-2 o preferiblement FFP3, si n’hi ha disponibilitat. - Protecció ocular ajustada de muntura integral o protector facial complet. - Guants.
- Bates impermeables de màniga llarga (si la bata no és impermeable i es preveu que es produeixin esquitxades de sang o altres fluids corporals, cal afegir un davantal de plàstic). Aquest material s’ha de garantir a més tenint en compte la seva durabilitat, en situació normal i d’acord amb els protocols que s’adjunten, d’un sol ús, en situació com la que s’està vivint, es sol·licita que es garanteixi un sol ús quan es tracti de l’atenció directa a malalts hospitalitzats o en aïllament domiciliari ja diagnosticats, i d’un ús per a tota la jornada laboral en la resta de casos.
Aquesta petició va ser estimada en part. En comptes de requerir un termini de 24 hores, el tribunal va ordenar fer-ho “tan aviat com estigui disponible el material”. La demanda de mesures cautelars va suposar que algunes de les empreses demandades (val a dir que no totes) no només s’oposessin a la sol·licitud si no que, a més, van recórrer la decisió judicial, al·legant tot un seguit de circumstàncies jurídiques materials i processals per a no complir una instrucció tan bàsica com és la de protegir el dret a la vida i la salut de les persones que treballen al seu servei. El TSJC va desestimar els seus recursos i va confirmar les mesures cautelars. Al setembre se celebrarà el judici derivat de la demanda que va seguir a la petició de mesures cautelars. No volem acabar aquest article sense donar-vos les gràcies. Un agraïment sincer per tot l’esforç i la dedicació d’aquests mesos, sense oblidar que no sou vosaltres ni la resta de treballadors i treballadores dels serveis de salut qui ha de garantir-la. Aquesta responsabilitat és de l’Administració, que pot demanar-vos un plus en la vostra tasca però no pot fer-ho sense respectar els vostres drets, més encara en una situació que es preveu de llarga durada.
21 | METGES DE CATALUNYA
METGES DE CATALUNYA | 22
HEM DIT
> 27/03/2020
> 30/04/2020
MC demanda Salut, l’ICS, el CatSalut i 30 entitats sanitàries concertades perquè proveeixin els mitjans necessaris per protegir el personal facultatiu davant el coronavirus
MC acusa el Govern de “no tenir vergonya” i “menysprear” els facultatius en la pandèmia del coronavirus
MC va interposar una petició de mesures cautelars davant la Sala Social del TSJC contra el Departament de Salut, el CatSalut, l’ICS i 30 entitats concertades del SISCAT per incomplir la normativa vigent en prevenció de riscos laborals i posar en risc la seguretat i la salut del personal facultatiu davant l’actual pandèmia de coronavirus SARSCoV-2. El sindicat mèdic va sol·licitar al tribunal l’adopció de mesures cautelars perquè, en un termini màxim de 24 hores i durant tot el període d’emergència sanitària, es dotés el personal facultatiu del sistema públic de salut de Catalunya de tots els mitjans necessaris per donar compliment als protocols de protecció avalats per l’evidència científica i l’OMS.
MC acusa el Govern de “no tenir vergonya” i “menysprear” el personal facultatiu, en excloure el sindicat de les negociacions per abordar quina compensació econòmica extraordinària es donarà als treballadors que estan a la primera línia de lluita contra la COVID-19. “L’actuació de l’executiu català és una plantofada a la cara de tots els metges i totes les metgesses que s’estan deixant la pell en una emergència sanitària sense precedents”, assenyala l’organització que encara espera la resposta de la consellera de Salut, Alba Vergés, a la petició que li va trametre el 17 d’abril passat perquè concretés quines mesures tenia previst adoptar per compensar els “sacrificis professionals i personals” dels facultatius.
> 05/06/2020
> 05/06/2020
MC planteja a Salut un decàleg de mesures per a una desescalada de l’atenció primària amb “seguretat i protecció”
MC alerta d’un “tsunami” sanitari si el Govern no reverteix les retallades i el maltractament laboral als professionals
Els responsables del Sector Primària ICS de MC han elaborat un decàleg de mesures i condicions per planificar una desescalada de l’atenció primària de salut amb seguretat i protecció. El sindicat mèdic insta l’Institut Català de la Salut (ICS) a tenir en compte les peticions dels professionals facultatius i a prioritzar la dotació de recursos materials, econòmics i humans per a l’atenció primària davant la nova fase de la pandèmia del coronavirus que s’ha de gestionar, principalment, des dels equips sanitaris del primer nivell assistencial.
MC explorar la possibilitat de convocar una mobilització mèdica massiva a tota la xarxa sanitària pública i concertada per “sacsejar el sistema i iniciar el camí de la recuperació de les condicions laborals i professionals dels facultatius”, davant la paràlisi del Govern. Segons l’anàlisi de l’executiva del sindicat, la probabilitat d’un “tsunami” sanitari es cada vegada més evident, si l’Administració no reverteix les retallades que pateix, des de 2010, el col·lectiu mèdic. També reclama diàleg i participació professional “en un procés que s’ha d’obrir per repensar i millorar el sistema, aprofitant l’experiència de la gestió de la pandèmia de la COVID-19”. MC considera que la situació és d’“extrema gravetat” i que cal buscar d’immediat una “solució de consens” entre els principals agents sanitaris, a més d’injectar més recursos per “treure del pou” la sanitat catalana
23 | METGES DE CATALUNYA
METGES DE CATALUNYA | 24
MITJANS DE COMUNICACIÓ DURANT LA PANDÈMIA
Planta Baixa
Tot es mou
La Sexta Noticias
L’Informatiu
TN Vespre
Planta Baixa
L’Informatiu
Notícies en Xarxa
Notícies en Xarxa
L’Informatiu
Notícies en Xarxa
Notícies Migdia
25 | METGES DE CATALUNYA
Humor Gràfic per N a p i
METGES DE CATALUNYA | 26
MC Magazine Fra Ramon
Mata Hari (2a part) El debut com a Mata Hari té lloc el 13 de març de 1905, gràcies a Emile Guimet, director del Museu de les arts asiàtiques, que la convida a la sala d’espectacles del museu. Després d’haver creat una hàbil expectació mitjançant una àmplia difusió d’invitacions i notes de premsa, enlluerna el públic congregat, ballant tres danses orientals de la seva creació i amb una demostració final de titelles javeneses. Gabriel Astruc, present en l’exitosa representació al museu, detecta el seu talent i possibilitats, i se li ofereix com a mànager. En pocs dies, aconsegueix un contracte per a l’Olímpia, després del qual empalma un èxit rere l’altre en tots els teatres de la Belle Époque, omplint arreu on va. De la mà del seu nou agent artístic, el seu caixet es dispara, els seus èxits es comenten per tot París i esdevé un fenomen social a la capital francesa. A més dels espectacles oberts al públic, els aristócrates parisencs afalaguen els seus convidats amb actuacions privades de Mata Hari. Se sap que balla als palaus de la comtessa Graffulhe, del compte Edmond Blanc i de la princesa Murad, a l’ambaixada de Xile, al Cercle Royal i a diferents ministeris. Mentrestant, al 1906, Rudolf MacLeod guanya l’apel·lació i se li assigna la custòdia de la filla, Louise Jeanne. No li costa gaire convencer el jutge que no és la mare ideal. Per fer-ho, l’advocat defensor recopila retalls de premsa, propaganda i fotografies de Mata Hari. En paral·lel, es va desenvolupant la seva vida mundana. Utilitza el teatre per al reclutament d’amants amb elevat poder adquisitiu, que contacten per primera vegada amb ella en el seu camerino, on solen acudir amb flors per afalagar-la. Pel seu domicili dels Champs Elyseès, en poc temps, hi desfilen persones influents de tot occident: banquers, polítics, dipolmàtics, militars, aristòcrates, empresaris, priodistes, jutges, fiscals, advocats i músics. Entre ells, Henri Rotchild,
Giacomo Puccini, el ministre de la Guerra de França, Pierre Messimy i ambaixadors i diplomàtics presents a París. A més dels múltiples amants ocasionals, manté algunes relacions més o menys
duradores, gairebé sempre de forma simultània. S’especula que Eduard VII d’Anglaterra i el príncep hereu alemany William, fill del Kaisser, podrien formar part de la relació
27 | METGES DE CATALUNYA
de personalitats històriques que van gaudir de la companyia íntima de Mata Hari durant una temporada. Més segures són les relacions amb l’advocat Edouard Clunet, que seria el seu defensor en el judici que la condemnaria a mort, i el capità Maslov, un aristòcrata rus molt més jove que ella, que havia arribat a França amb la tropa expedicionària russa i a qui la majoria de biografies presenten com l‘únic amor verdader de Mata Hari. Així, un seguit d’homes amb poder de diferents nacionalitats van tenir molt a veure amb l’esdevenir de Mata Hari, com Kiepert, Rousseau, Kraemer, Denvignes, Von Kalle i Junoy. Els dos darrers, van influir decididament en el seu dramàtic final, el primer pel que va fer i el segon pel que no va poder fer. El primer d’aquests amants més estables és el tinent Alfred Kiepert, membre d’una rica família alemanya de terratinents que va conèixer a Mònaco al febrer de 1906, quan va actuar a l’Òpera de Montecarlo, qui se la va endur a viure a Berlín i de viatge per molts països. Al 1906, va a Madrid a inaugurar el nou Kursaal Central, frontó madrileny reconvertit en Théâtre des Variétés. En la seva estada coneix l’embaixador francès a Espanya, Jules Martin Cambon, amb qui manté una breu relació. Cambón seria l’únic testimoni favorable que va declarar en el seu judici. A finals d’aquell any, ja ha establert una relació estable amb el jove tinent Kiepert. Amb ell va anar a Viena, el gener de 1907, on li va finançar el seu espectacle oriental. Kiepert estava casat amb una jove hongaresa i, per mantenir una relació més lliure amb Mata Hari, marxa de casa. Aquell mateix any, visiten junts Egipte, en un llarg viatge de plaer i, fins i tot, l’acompanya en unes maniobres a Silèsia. A Egipte, coneix el príncep hereu Wilhelm, a qui torna a veure a Silèsia quan el fill del Kaiser dirigeix les esmentades maniobres militars, en una coincidència díficilment atribuible, només, a la casualitat. Finalment, l’escandalitzada família de Kiepert, que no volia divorciar-se de la seva muller, l’obliga a trencar l’adúltera relació, el que li reporta una considerable suma de diners que Mata Hari accepta, a manera de finiquit, sense cap mena d’escrúpol. Al 1909, retorna als escenaris amb un canvi d’orientació professional per afrontar la maduresa, intentant superar l’estriptis exòtic, amb actuacions orientades a públics més cultes.
Per debutar en la nova etapa tria l’Òpera Antar, a Mònaco, on balla interpretant Cleòpatra amb música de Korsacov. L’espectacle és un èxit, però quan el trasllada a París, el seu públic no accepta el canvi i els nous espectadors que havien d’apreciar el nou estil, no ho fan. Davant el fracàs de públic, fins i tot, li rescindeixen el contracte. Per salvar la situació econòmica, s’aparella amb el banquer Xavier Rousseau, qui gairebé s’arruina satisfent els seus capricis en l’any i mig que l’aparta dels escenaris (fins ben entrat el 1911) i que acaba a la garjola condemnat per falsificació i estafa. Rousseau li havia comprat un palauet a Turenne, al Lemosin, denominat La Dorée, on viu luxosament i organitza grans festes. Posteriorment, li regala una gran casa, Vil·la Rémy, al barri residencial parisenc de Neuilly, que va quedar per a ella. Acabat l’idil·li amb Rosseu, quan ja no pot fer front al seu retir daurat i a tota la cort de servents que l’assisteixen, ha de tornar al teatre. Primer, torna a provar fortuna en els àmbits clàssics i reapareix a l’Scala de Milà, on té la mateixa mala acollida que havia tingut a París. Vist el resultat, cerca de nou el seu públic de sempre però amb noves fórmules, com la comèdia musical a Le Minaret i els balls espanyols al Folies Bergère. Res del que fa, però, aconsegueix captivar al seu públic. En aquest temps, ja li han sorgit imitadores que satisfan plenament el voyeurisme d’una audiència àvida de noves actrius. Així doncs, al 1913 es dona pràcticament per acabada la seva carrera artística parisina i ha de viure, exclusivament, de la prostitució de luxe que exerceix en la seva casa de Neuilly. L’any 1914 torna a fer un darrer intent, decidida a obrir nous mercats a l’estranger. Primer, va a Alemanya. Per tal de
sufragar el viatge i l’estada, malvèn tots els seus vestits i joies. Malgrat que els seus espectacles són en format de públic més reduït, de seguida assoleix l’èxit, com ho havia fet una dècada abans a París. L’esclat de la guerra, al juliol de 1914, la sorprèn treballant en el Metropol berlinès. Davant el conflicte, decideix tornar a Holanda. Després d’aconseguir els visats pertinents per travessar la frontera, s’instal·la a La Haia, llogant un hotelet per a ella sola. Als Països Baixos, la resposta del públic torna a ser bona. Però malgrat l’èxit, els ingressos no poden fer front al ritme de vida de la diva i acaba fortament endeutada. És llavors quan accepta la proposta d’un holandès, Karl Kraemer, agent dels alemanys empleat a l’ambaixada germànica a La Haya, d’aprofitar les seves dots seductores i la seva condició d’actriu d’un país neutral que es pot moure per diferents països, per tal de recopilar informació per a la causa alemanya, a canvi de diners. Durant els anys a Holanda, fa molts intents per recuperar la seva filla, o si més no per veure-la. El rebuig del pare i de la pròpia Louise-Jeanne és la constant i arriba a plantejar-se el segrest. Fins i tot, li ho proposa com a cobrament en espècies a Kraemer, que de seguida li treu del cap. Ells no necessiten una mestressa de casa amb lligams familiars buscada per la justícia al seu país, sinó un dona lliure, sense traves de mobilitat, disposada a treure informació als homes, seduint-los. Neix, així, l’Agent H-21 dels serveis secrets de l’exercit alemany, amb una primera comanda per operar a París, retribuïda amb 20.000 francs. Dansa per última vegada a Arnhem, el març de 2015.
