METGES DE CATALUNYA | 12
Entrevista “Una pandèmia no es pot explicar només amb imatges de carrers buits i gent als balcons” Anna Surinyach (Barcelona, 1985), fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W, va començar la seva trajectòria professional a Metges Sense Fronteres. S’ha especialitzat en documentar migracions globals i crisis humanitàries a l’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud. Forma part del projecte Covid Photo Diaries, en què vuit fotoperiodistes s’han unit per construir un relat visual col·lectiu de la pandèmia de COVID-19. Com neix Covid Photo Diaries? Som un grup de quatre noies i quatre nois fotògrafs freelance de diferents punts de l’Estat espanyol que hem treballat en situacions de vulnerabilitat, com crisis humanitàries i conflictes. Quan vam començar a veure el que passava a Itàlia i que hi havia col·legues de professió que estaven treballant a la primera línia per documentar la pandèmia, vam pensar en fer el mateix aquí. Què us va moure a tirar endavant aquest dietari visual? Documentar el millor que poguéssim la nostra realitat, sense cap tipus de pressió, i fer-ho en grup, ja que els treballs periodístics col·lectius funcionen millor
i enriqueixen el resultat de la feina. Vam decidir que cadascun de nosaltres publicaria una foto al dia a Instagram, perquè es la xarxa social que més fem servir com a fotògrafs i perquè, en aquell moment, no teníem ni diners ni infraestructura per muntar un web. De quina manera et vas plantejar explicar la pandèmia? Jo havia treballat molt de temps per a Metges Sense Fronteres i havia documentat altres crisis humanitàries com l’epidèmia d’Ebola a l’Àfrica Occidental, però viure una pandèmia a la meva ciutat era una situació excepcional. No vaig dubtar ni un moment en sortir de casa per documentar el que estava passant.
Els primers dies els vaig dedicar a moure contactes per poder accedir als llocs i a buscar petites històries que poguessin ajudar el relat, perquè no podia construir-lo només amb imatges de gent aplaudint als balcons i de carrers buits. Des d’un principi, vaig tenir clar que volia fer la primera línia contra el coronavirus i explicar també com els professionals sanitaris vivien aquella situació més enllà de l’assistència, en un nivell més íntim, a casa seva. Volia fer una història de llarg recorregut. Però per arribar a aquest grau d’intimitat, necessites temps perquè la gent confiï en tu i t’obri les portes. Abans d’anar a un lloc amb una càmera fotogràfica i disparar, és important primer pensar què vols explicar.
