METGES DE CATALUNYA | 26
MC Magazine Fra Ramon
Mata Hari (3a part) Agent H-21 Abans de dirigir-se a França per estrenar-se com espia alemanya, deixa Holanda per anar a la Bèlgica ocupada per rebre formació específica dels serveis secrets alemanys, a la ciutat flamenca d’Anvers, on s’hi està unes setmanes, i a Brussel·les, on freqüenta els despatxos del comandament general alemany a la capital belga. El trànsit en guerra era sempre molt complicat i obligava a trajectes llargs i perillosos entre països neutrals veïns dels bel·ligerants, existint poques opcions per triar. Les severes restriccions en la concessió d’autoritzacions de les autoritats britàniques per passar el canal de la mànega per Calais, obligava a passar per Espanya per entrar i sortir de França, com es feia amb els Països Baixos per anar i venir a Alemanya o a Bèlgica. La ruta que sempre utilitza Mata Hari entre Espanya i Holanda passa pel Regne Unit, per Falmouth, escala obligada on els britànics escorcollen els vaixells i inspeccionen el passatge. L’Hotel Continental és on s’hostatja Mata Hari quan és a Vigo, ciutat que compta amb una important colònia germànica d’empleats de les companyies navilieres de l’eix, que permet passar inadvertit qualsevol espia alemany que necessiti contactar amb ella. Amb els encàrrecs de Kramer, a finals de 1915, arriba a París. Al febrer de 1916, el Deuxième Bureau, l’oficina del contraespionatge francès a la capital, ja la té fitxada com a sospitosa i el cap del servei, Georges Ladoux, disposa dos policies per seguir-la nit i dia, que el mantenen puntualment informat amb un informe diari, que inclou tots els seus moviments i els amants que la visiten. Aquella primavera, coneix a un oficial rus, molt més jove que ella, a qui sedueix i utilitza. El capità de la tropa expedicionàra rusa, Vladimir Maslov (Vadim) a més de festejar també acaba col·laborant amb ella en tasques d’espionatge.
Mata Hari s’atreveix a demanar, ingènuament, un salconduit per anar a Vittel, als Vosges, a la Lorena que seguia sent francesa després de la guerra franco-prussiana. Llavors Vittel era zona restringida per a civils perquè s’estava ampliant l’aeròdrom per convertir-lo en la principal base de l’aviació francesa de la zona. L’excusa és visitar el seu amant, a qui li calia recuperar-se al Balneari de Vittel d’unes ferides de combat. Ladoux la cita, el 7 d’agost, a la seu central del contraespionatge francès, al Boulevard de Saint-Germain 282, on a més de garantir-li el salconduit que necessitava per anar al balneari de Vittel, aprofita per proposar-li treballar pels serveis secrets francesos. Començaria amb una missió arriscada a Bèlgica, on hauria de descobrir qui era l’agent doble d’una cèl·lula de sis espies que els estava facilitant informacions falses. Ella intenta eludir el risc demanant molts diners per assumir la complicada missió i la negociació dura dies, però finalment arriben a un acord. Mata Hari arriba a Vittel l’1 de setembre i es deixa veure acompanyada per Vadim, que ha quedat borni d’un ull per les ferides de guerra. Passegen per la localitat, prenen les aigües i gaudeixen del parc i dels jardins de l’hotel, ell sempre amb l’ull esquerre tapat. Però no sempre estan junts. Mata Hari està moltes estones sola, el que li permet flirtejar amb joves pilots a qui sostreure informació del nou aeròdrom. Els policies que la segueixen, en el seu informe, diuen haver vist a Maslov sense el pedaç a l’ull, per la finestra de l’habitació, en la intimitat de la companyia de la ballarina. En compliment de l’acordat amb Ladoux. Mata Hari marxa a Espanya en tren per Hendaia i embarca en l’Hollandia, que salpa de Vigo amb destí a Amsterdam. El 2 de novembre de 1916, en l’escala de Falmouth, obligada pels anglesos per concedir el permís preceptiu per transitar pel
canal de la mànega, procedeixen a l’habitual escorcoll, durant el qual la policia fronterera la confon amb una espia alemanya que operava per Espanya, Clara Benedix. La detenen i la traslladen a la seu central d’Scotland Yard a Londres, on la interroguen durant dies. Malgrat que l’interrogatori el dirigeix un experimentat agent de l’Intelligence Service no li treuen cap informació d’interès. Quan la retenció s’allarga, l’ambaixador holandès exigeix el seu alliberament i, finalment, a finals de novembre, els anglesos accedeixen a posar-la en llibertat, però li deneguen el trànsit pel canal ni cap a
