Girona Expojoven 2018 by editorialmic

REVISTA OFICIAL

EXPOJOVE | 1

2 | EXPOJOVE

EXPOJOVE SUMARI PRÒLEG Coralí Cunyat i Badosa Directora de la Fira de Girona

SALUTACIONS Marta Madrenas i Mir Alcaldessa de Girona i Presidenta del Patronat de Fira de Girona

Salutació Jaume Busquets i Arnau President del Consell Comarcal del Gironès

Salutació Josep Polanco i López Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona

2018

10 14 17 21 24

26 28

PRESENTACIÓ ExpoJove 2018 ACTUALITAT Aprenent mates i història amb realitat virtual 5 punts de partida per triar el tema del treball de recerca Entrevista a David Bueno doctor en Biologia i expert en Neurociència Entrevista Nemrod Carrasco doctor en Filosoﬁa i professor a la UB ORIENTACIÓ I si no tinc l’ESO, què passa? Impulsant dins les empreses

34 35

40 43

Apostem per tu! T’acompanyem!

CICLES FORMATIUS

L’FP Dual: una realitat amb molta empenta! L’escola de la Generació Multimèdia Cal fomentar els oficis i posarlos en valor Consell Municipal de la Formació Professional i Ocupacional de Girona UNIVERSITAT Classe de repàs: una ullada a les notes de tall 10 de 10 per venir a la UdG El Projecte Rossinyol una nova oportunitat de voluntariat social

SALUT Entrevista a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia de Catalunya Reinventem Sant Jordi!

VIATJAR A L’ESTRANGER De l’Estació Espai Jove al món

PROGRAMA DIA A DIA

PLÀNOL

LLISTAT D’EXPOSITORS

EXPOJOVE | 3

PRÒLEG

SENSE FRONTERES PER SER

ovint els adults no recordem el que significa ser un nen o un/a adolescent. Potser recordem les inquietuds i els problemes, però ens oblidem de la perspectiva. Una visió més neta cap al món en un moment de la vida en que tots busquem el nostre camí demanant ajuda i orientació, però també amb ànsies de llibertat per fer, i molt especialment, per ser. Cada vegada són més les veus de professionals de l’ensenyament que s’alcen per assenyalar un sistema moltes vegades obsolet i demanar un reenfocament, tan de les matèries que s’imparteixen com de la manera de transmetre-les. S’ha d’empoderar als joves i donar-los llibertat per pensar per sí sols, per explorar, per equivocar-se i per gaudir del plaer d’aprendre i de treballar. Deixar-los ser més lliures i no fer-los passar per camins mil cops traçats, en una societat canviant on les possibilitats per arribar a una mateixa meta són diverses i diferents per a tothom. Per aquests motius, és vital trobar la manera de tornar a ser joves, de posar-nos a la seva pell, d’incorporar les TIC a les aules, d’impartir motivació i il·lusió i, sobretot, d’aconseguir que tots els ensenyaments facilitin les vies per arribar a bon port, en comptes de dificultar el trajecte. I no tan sols s’ha de parlar d’àmbits formatius i laborals, sinó que també s’han de tractar els valors: educar en la igualtat de gènere, en contra de l’homofòbia o el racisme i desempallegar-nos de tots els judicis i prejudicis que encara patim en una societat lluny de ser igualitària. En resum, un mètode d’ensenyament que es sincronitzi perfectament amb la realitat actual i que aporti les eines vitals i de coneixement necessàries per començar ben equipats la següent etapa de la vida.

Coralí Cunyat i Badosa Directora de la Fira de Girona

4 | EXPOJOVE

EXPOJOVE | 5

SALUTACIONS

UN SALÓ PER MIRAR EL FUTUR

“

Dissenya el teu futur”. Aquest és l’eslògan que acompanya el cartell de l’Expojove d’aquest 2018, que resumeix molt bé l’objectiu d’aquest saló: ajudar els joves a escollir quin tipus de formació necessiten per tenir en el futur la feina que desitgen. Perquè avui, més que mai, és clau casar correctament la formació amb les expectatives laborals dels nostres joves i amb la demanda de feina dels nostres sectors professionals. Per això volem que Girona sigui una ciutat activa, dinàmica, que generi oportunitats per a les empreses i els emprenedors, com a millor política per fomentar la creació de llocs de treball, inserir els joves en el mercat laboral, i reduir l’atur. En ple segle XXI, l’economia del coneixement és clau per al desenvolupament de les ciutats, i hem de treballar en aquesta línia. Ho fem per exemple de la mà amb la Universitat de Girona, amb qui impulsarem una campanya per promoure les vocacions cientificotècniques entre els joves, especialment entre les dones. També ho fem de la mà dels col•legis professionals i els sectors professionals. Per exemple el de la cultura, amb qui hem pactat un pla de foment de les indústries culturals i creatives que tindrà com a epicentre l’antic cinema Modern, i on hi destinarem una important quantitat de recursos. Aquests són dos dels molts exemples que tenim a la ciutat per fomentar la formació i l’ocupació, en la línia de cercar una oferta que englobi tota mena de perfils i sectors, però posant l’èmfasi en el valor afegit i el coneixement. L’Expojove 2018 respon a aquests

6 | EXPOJOVE

objectius, que la mateixa Fira de Girona ha fet explícits a través de la seva normativa interna, i volent també defugir les distorsions que ens n’allunyen. Girona som una ciutat amb uns valors ferms a favor de la democràcia, la pau i la cohesió social, uns valors que volem mantenir en el futur i que per això volem potenciar entre la nostra ciutadania. La formació dels nostres joves és allà on no podem fallar per garantir que això sigui així. L’Expojove va néixer per oferir formació i guiar els joves en la presa de decisions sobre el seu futur professional, però no pot defugir tampoc la defensa d’uns valors transversals entre la ciutadania. Així ens hi vam comprometre amb la redacció del codi ètic. Vull acabar adreçant-me als joves: volem que Girona sigui una ciutat on pugueu desenvolupar la vostra trajectòria professional, on trobeu oportunitats, i on pugueu créixer com a persones i ciutadans lliures i crítics. Malgrat les dificultats que segur que trobareu, lluiteu per fer realitat els vostres somnis, perquè només així tindrem una societat millor i farem de Girona la ciutat de referència que tots volem per al futur. Marta Madrenas i Mir Alcaldessa de Girona i Presidenta del Patronat de Fira de Girona

EXPOJOVE | 7

SALUTACIONS

CONSOLIDEU EL VOSTRE FUTUR A EXPOJOVE!

oltes vegades, quan parlem del Gironès, posem en relleu que és una comarca amb un bon potencial per la seva ubicació, pels seus valors naturals, patrimonials i turístics, per les comunicacions i per les empreses consolidades i també per la bona formació dels joves que hi viuen. Sovint, però, algú veu en aquest últim aspecte una part més negativa,i fa comentaris com ara: “Els joves ben preparats se’n van i ja no tornen”. La formació, sigui quina sigui, és clau per a una societat que vol noves oportunitats. Des del Consell Comarcal del Gironès treballem per aconseguir la millor formació dels joves i també que es quedin al nostre país. Amb 13 anys de recorregut, Expojove motiva els joves a desenvolupar noves idees en favor del dinamisme i del progrés comarcal i, també, del creixement personal. Expojove és el referent per analitzar, entendre i resoldre totes les qüestions que els joves, pares i educadors puguin tenir sobre el futur formatiu i laboral. Una de les principals característiques d’aquest espai és la possibilitat de conèixer de primera mà l’oferta formativa i de treball per orientar els joves en la decisió final. El nostre objectiu és que els joves no prenguin sols la determinació sobre el seu futur. Des del Consell Comarcal del Gironès treballem per motivar i ajudar els nostres joves en la difícil decisió de triar el seu futur a través d’Expojove i de molts altres serveis que tenim a la seva disposició a la nostra institució. Sense joves no hi ha futur, i pensar en un futur sense joves no té sentit. Aquesta és la raó principal perquè el Consell Comarcal del Gironès col·labora en l’organització d’Expojove. Jaume Busquets i Arnau President del Consell Comarcal del Gironès

8 | EXPOJOVE

SALUTACIONS

TOT A L’ABAST DELS JOVES

nguany l’ExpoJove arriba a la seva tretzena edició. Igual que en edicions anteriors, el saló de l’ensenyament de les comarques de Girona torna a obrir les seves portes per donar a conèixer tota l’oferta dels ensenyaments en Formació Professional i l’ampli ventall de possibilitats que tenen els joves per formar-se.

Durant quatre dies, de l’11 al 14 d’abril, es podran visitar els estands informatius de totes i cadascuna de les famílies professionals on es realitzaran demostracions pràctiques, i alhora es podrà assistir a un munt de sessions, xerrades i tallers pensats perquè el públic pugui complementar la seva visita amb continguts sobre formació, ocupació, emprenedoria i altres recursos. Precisament, amb l’objectiu d’aconseguir un públic més ampli, l’ExpoJove 2018 també obre el divendres a la tarda i dissabte al matí, per arribar a estudiants, professors, educadors, orientadors, mares i pares, treballadors i qualsevol persona que vulgui conèixer les possibilitats formatives que té al seu abast. Amb una oferta de més d’un centenar de cicles formatius, podem afirmar que a les nostres comarques la Formació Professional es caracteritza per ser diversa, i sobretot, per adaptar-se a les necessitats de les empreses. El curs actual són més de 10.000 els joves que cursen un cicle formatiu i més de 500 les empreses que col·laboren amb l’FP Dual. La fira ExpoJove posa a la vostra disposició tota la informació que necessiteu saber en relació als estudis de formació professional, batxillerat, universitat, altres estudis superiors o complementaris, i idiomes, així com de serveis a l’educació. Tot això, juntament amb les novetats és el que podreu trobar. Us hi esperem. Josep Polanco López Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona

EXPOJOVE | 9

PRESENTACIÓ

EXPLORA ELS TEUS SOMNIS UN ANY MÉS ARRIBA EL SALÓ DE LA FORMACIÓ, OCUPACIÓ I EMPRENEDORIA DE LES COMARQUES GIRONINES PER SERVIR DE GUIA A TOTS AQUELLS JOVES QUE BUSQUEN EL SEU PROPI CAMÍ. JA SÓN 13 LES EDICIONS DE L’EXPOJOVE QUE S’ORGANITZEN PER DONAR INFORMACIÓ DE PRIMERA MÀ SOBRE GRAUS, FORMACIÓ PROFESSIONAL, SORTIDES LABORALS, IDIOMES, VOLUNTARIAT, BEQUES, EMPRENEDORIA, FORMACIÓ DUAL I SALUT, ENTRE D’ALTRES. Nombrosos expositors i un extens programa de xerrades estaran a disposició de joves, pares i tutors que vulguin acompanyar als seus fills. De l’11 al 14 d’abril, el Palau de Fires de Girona torna a convertir-se en el saló de l’ensenyament més important de les comarques gironines per assessorar, informar i il·lusionar. Les generacions canvien, però el saló segueix aquí any rere any per portar-les per totes les rutes que vulguin emprendre.

10 | EXPOJOVE

NOVETATS DE LA 13ª EDICIÓ • HORARI MÉS EXTENS Enguany el saló torna a obrir 4 dies incloent divendres 13 d’abril a la tarda i dissabte 14 d’abril al matí perquè pares i tutors puguin acompanyar als seus fills i filles i formar part del procés de tria i assessorament, així com per venir de públic a les xerrades programades especialment per a ells. • PRESÈNCIA DE GRANS EMPRESES QUE OFEREIXEN FORMACIÓ DUAL Un col·lectiu d’empreses de destacada trajectòria en el sector de l’alimentació com Carrefour, Lidl i Mercadona venen per primera vegada al saló per presentar els seus projectes en Formació Dual i les seves ofertes de feina per donar oportunitats als joves que vulguin incorporar-se al mercat laboral. • LLIURAMENT DE PREMIS T3CNO JOVE – 13 D’ABRIL A LES 16H Organitza: Media Markt Girona Media Markt farà entrega de la 1ª beca T3cno Jove al saló, una beca en productes tecnològics en la que han participat 149 escoles del territori amb alumnes de 3er i 4rt d’ESO que s’havien inscrit prèviament en el projecte. • CONSELLS DE SEGURETAT DIGITAL PER A PARES I FILLS – 13 D’ABRIL A LES 18H Organitza: Fira de Girona amb Bruno Pérez, pèrit judicial informàtic forense Tens fills adolescents que passen hores davant del mòbil? No saps quins continguts pengen a les xarxes socials ni de quina manera ho fan? Et preocupa que puguin ser víctimes d’abusos, extorsió o violència de gènere digital? Aquesta xerrada destinada a pares i fills us donarà consells a través de casos pràctics perquè aprengueu una gestió més segura dels mòbils i de les xarxes socials. • ENGANXATS A LES PANTALLES - 14 D’ABRIL A LES 11H Organitza: Fira de Girona amb l’escriptor Pep Prieto i la periodista Elisabet Don Els joves són àvids consumidors de continguts digitals a través de plataformes com Youtube, Netflix o HBO. Però, què tenen els youtubers que triomfen tant? Per què hi ha sèries que els enganxen i d’altres que no? I per què sembla que les noves generacions es veuen més reflectides en el mirall digital que en el de la realitat? Ho analitzem de la mà de dos experts en continguts digitals i joventut.

EXPOJOVE | 11

PRESENTACIÓ

• SESSIÓ DJ CARLES PÉREZ DE RÀDIO FLAIXBACK– 14 D’ABRIL A LES 12H A L’ESTAND D’EUMES Organitza: Fira de Girona amb escola Eumes Vine a escoltar una sessió de música en directe amb el dj de Ràdio Flaixback Carles Pérez mentre els professors de l’escola Eumes estan a la teva disposició per explicar-te les sortides laborals de la formació en producció musical. Una sessió doble amb la millor música on podràs veure com és la feina d’un dj i rebre consells sobre la professió de productor musical.

 Recordem que totes les inscripcions per assistir a les xerrades són gratuïtes i s’han de dur a terme amb antelació i per internet visitant la pàgina www.firagirona.com.

EXPOJOVE ÉS EL TEU RECURS PER...  Trobar la orientació que necessites en la presa de decisions sobre la teva formació i el teu futur laboral.  Informar-te a través d’expositors i xerrades sobre beques, estudis a l’estranger, emprenedoria, idiomes, carreres universitàries, formació professional, voluntariat i molt més.  Assessorar-te amb professionals de l’ensenyament respecte els dutes i conflictes que tinguis i estar al corrent de totes les vies que tens disponibles tan per estudiar i treballar, com per viatjar i fer voluntariats. 12 | EXPOJOVE

LES DADES Dies: De l’11 al 14 d’abril de 2018 Edició: 13ª Periodicitat: Anual Lloc de celebració: Palau de Fires de Girona Horari: Dc. 11 i dj. 12: de 9 a 15h Dv. 13: de 9 a 19h Ds. 14: de 9 a 14h Entrada: Lliure Inscripcions a les xerrades: A través de la web www. firagirona.com Xarxes socials: @FiradeGirona Hashtag: #ExpoJove LES ZONES Els eixos principals de l’ExpoJove són la Formació, l’Ocupació i els +Recursos, i cadascun d’ells es representa en expositors repartits en diferents àrees del saló. Formació: Centres de Formació Professional, estudis universitaris, acadèmies i escoles privades d’idiomes, estètica, audiovisuals, mecànica, disseny, turisme, monitors de lleure i altres estudis superiors i complementaris. Ocupació i +Recursos: Formació ocupacional, serveis d’assessorament i orientació i suport a la creació d’ocupació.

w w w. c o c i n a n d o s . c o m

Gastronomía Leonesa actualizada

EXPOJOVE | 13

ACTUALITAT

APRENENT MATES I HISTÒRIA AMB REALITAT VIRTUAL UNA DE LES INICIATIVES ED-TECH QUE COMENCEN A SONAR AMB FORÇA ÉS LA INCORPORACIÓ DE SISTEMES DE REALITAT VIRTUAL A LES AULES PER OFERIR EXPERIÈNCIES IMMERSIVES ALS ESTUDIANTS

ducació i tecnologia van lligades de la mà, quan abans acceptem aquesta premissa i comencem a treure’n rendiment, millor. Els continguts són els mateixos, però la manera de transmetre’ls pot ser més efectiva i apassionant. Les apps, les tablets i la immediatesa d’Internet ja estan facilitant aquesta transformació en l’ensenyament, però hi ha un pas de gegant que comença a aixecar pols: la realitat virtual. Sembla algun tipus de videojoc, però la veritat és que els sistemes de realitat virtual cada vegada són més accessibles al públic gràcies a ulleres o apps de mòbil. Tot i que de moment està enfocada a l’entreteniment, es tracta d’una tecnologia que pot desenvolupar múltiples aplicacions a les aules, fent que les explicacions dels docents siguin molt més entenedores gràcies a la seva visualització en directe. Perquè ho vegis més clar, et donem exemples i avantatges d’incorporar aquesta tecnologia revolucionària a les classes!

EL CANVI DE LLOC INSTANTANI Avui toca sortida escolar, on anem? Al Museu del Louvre, a la Gran Muralla Xina o al Cercle Polar Àrtic? Només depèn de l’assignatura! Gràcies a la realitat virtual, les excursions poden anar molt més enllà de les ciutats properes, permetent als alumnes fer una visita guiada amb el seu professor/a pel Museu Britànic de Londres i examinar els quadres que han estat estudiant; passejar pel desert del Sàhara i les profunditats de l’oceà per veure com són els ecosistemes del planeta o contemplar l’arquitectura del Partenó d’Atenes per entendre millor la mitologia grega. De sobte, la lliçó es torna 10 vegades més entretinguda i enriquidora, traspassant barreres econòmiques i geogràfiques en un instant. Venen ganes d’anar a classe, oi? Aplicacions: En matèries com Geografia, Art o Arquitectura.

14 | EXPOJOVE

VIATJAR EN EL TEMPS La famosa frase “la història és avorrida” passarà a la història (mai millor dit!) gràcies a unes ulleres de realitat virtual que et permeten viure en primera persona els esdeveniments més importants de cada segle. La temporalitat ja no serà una limitació per imaginar clarament com vivia la gent a l’Edat Mitja o en diferents Civilitzacions Antigues. A través d’imatges que es conserven i de recreacions virtuals, els estudiants podran ser testimonis de la Revolució Francesa, escoltar en directe el discurs de Gettysburg o viatjar a la galera de Colom. L’assignatura d’història es convertirà en una de les més memorables! Aplicacions: En matèries com Filosofia i Història.

LA BIOLOGIA DES DE DINS Què tal una ruta per l’interior del teu propi cos? Potser series més conscient del seu funcionament i, fins i tot, miraries més per la teva salut. Imagina moure’t lliurement pel sistema digestiu o respiratori, observant de prop els seus òrgans i descobrint el seu funcionament, o veure com actua el teu sistema immunològic i quins efectes tenen sobre ell diverses substàncies o patògens. Segur que en aquell moment la respiració cel·lular o les sinapsis neuronals ja no et semblaran tan complicades! Aplicacions: En matèries com Ciències Naturals, Biologia o Educació Sexual.

CONCEPTES QUE COBREN SENTIT Les idees abstractes sovint són les més difícils d’explicar, com les arrels quadrades, la formulació química o la sintaxi d’una oració. Amb una programa específic de realitat virtual, l’alumne pot entrar en un món en 3 dimensions per fer-li entendre les funcions amb 3 variables, un problema de física on actua la fricció i la força de gravetat, o l’evolució de la llengua i les possibles construccions d’una frase. A través d’infografies, símbols i esquemes, es pot ajudar a la comprensió d’aquests conceptes. Aplicacions: En matèries com Matemàtiques, Llengua, Física o Química.

EXPOJOVE | 15

ACTUALITAT

APRENENTATGE IMMERSIU Gràcies a la realitat virtual, l’alumne pot fer una “immersió” completa en l’assignatura que s’estigui explicant, connectant més ràpidament amb la lliçó i desenvolupant una experiència pròpia. Per exemple, podem veure una millora exponencial en una matèria tan feixuga com l’aprenentatge d’idiomes. Quan ja s’ha explicat la gramàtica, toca posar-la en pràctica amb el company del costat... o potser no. Imagina’t que, de sobte, et trasllades a una cafeteria de la Cinquena Avinguda de Nova York plena de gent i t’has de fer entendre en anglès amb el cambrer per reservar una taula, demanar-li un hot coffe i preguntar pel lavabo. Desenvolupes una experiència pròpia i et posen en una situació real que has de solvatar! Avantatge: Despertar nous interessos en base a experiències sensorials.

CONEIXEMENTS QUE PERDUREN Està demostrat que les persones retenim molt més la informació si va acompanyada de suports audiovisuals, com imatges o vídeos, i aquesta capacitat augmenta encara més amb la realitat virtual. Les lliçons que aporten el factor emotiu o vivencial generen coneixements més estables i duradors. S’ha acabat “empollar” en una tarda i vomitar en un full al dia següent. Ara recordaràs tot el que t’ensenyin a l’escola, ho vulguis o no! Avantatge: Els conceptes es retenen millor en la memòria i

16 | EXPOJOVE

persisteixen en el temps. LA CLASSE QUE ESCOLTA I COOPERA Per últim, però no menys important, cal posar en valor la lluita diària dels mestres: mantenir l’atenció dels estudiants en tot moment. Adéu a l’avorriment! Aprendre i formar-se pot ser extremadament divertit i interessant. Si els alumnes saben que podran millorar la comprensió de les classes amb una sessió de realitat virtual, probablement augmentaran les estones d’atenció cap als professors i s’engrescaran més a col·laborar i participar en treballs en equip, perquè voldran compartir les seves pròpies experiències i opinions sobre una o altra matèria i sentir-s’hi més implicats. Avantatge: Un alumnat més involucrat i uns professors més relaxats.

ACTUALITAT

5 PUNTS DE PARTIDA PER TRIAR EL TEMA DEL TREBALL DE RECERCA HA ARRIBAT AQUELL MOMENT DEL QUE FA TEMPS QUE SENTS A PARLAR: ÉS L’HORA DE TRIAR EL TEMA DEL TREBALL DE RECERCA! SI NOMÉS DE PENSAR-HO LES CAMES ET FAN FIGA, NO PATEIXIS, TINDRÀS MOLTA GENT QUE T’ORIENTARÀ ENTRE PROFESSORS, PARES I AMICS I, A MÉS, ET DONEM ALGUNS CONSELLS BÀSICS PERQUÈ TROBIS EL TEU PUNT DE PARTIDA!

o t’enganyarem, triar bé el tema del treball de recerca és una de les claus per obtenir millors resultats, tant per la metodologia que faràs servir com perquè com més t’engresqui el tema, més a gust hi treballaràs i els resultats parlaran per sí sols. Planteja’t el treball com una petita investigació que t’ha de portar a descobrir nous aspectes d’un tema que trobis apassionant i del que et convertiràs en un mini expert/a durant un any. Un cop hagis triat el tema, tindràs a la teva disposició un tutor/a per orientar-te en tots els passos que vagis seguint i que et farà de guia. De moment, et donem 5 idees inicials amb alguns exemples que t’ajudaran a inspirar-te! 1. ENFOCA LA TEVA CARRERA na primera opció per seleccionar un tema de recerca és que estigui relacionat amb el batxillerat que estàs cursant o amb els estudis que tens pensat començar quan surtis de l’escola. D’aquesta manera, ja estàs començant a ser autodidacta en aquell camp en el que et voldràs professionalitzar!

La teva assignatura preferida es la biologia? Doncs podries fer un estudi del cicle biològic de la microfauna d’una bassa. T’encanta la literatura? Podries fer la comparació de la teva obra literària preferida amb la seva adaptació al cinema. Vols fer la carrera d’arquitectura? Comença plantejant un treball de recerca sobre els edificis sostenibles.

EXPOJOVE | 17

ACTUALITAT

La clau: ser específic! Perquè la recerca tingui èxit i el tema no se t’escapi de les mans, hauria d’estar limitada a una sola qüestió en concret (qui, què, quan, com i per què). Si tries un tema molt ampli, centra la teva investigació des d’un punt de vista particular per marcar les línies de seguiment i donar-li el toc original i únic al treball!

2. INVESTIGA CASA TEVA n altre dels punts de partida recurrents és centrar-te en una ubicació específica, ja sigui la ciutat on vius o el poble on estiueges. El fet d’acotar una zona et limita la teva àrea de treball i et permet començar des d’una perspectiva familiar i per la que sabràs bellugar-te fàcilment.

Per exemple, pots fer una recerca història dels últims 100 anys en el poble de costa que tant bé coneixes per veure la seva evolució i com ha anat canviant. Si t’atrauen els temes agraris, podries fer un estudi sobre l’agricultura i els productes de km 0 del teu territori, o investigar les causes de les modes urbanes que triomfen a la teva ciutat.

18 | EXPOJOVE

ACTUALITAT

3. ENSENYA EL TEU HOBBY AL MÓN i el tema et motiva i té un interès especial per a tu, desenvolupar-lo no se’t farà gens feixuc i reflectiràs originalitat i entusiasme. Fins i tot, pots fusionar un hobby i analitzar-lo a nivell social o científic.

Posem per cas que t’agrada cuinar i ets estudiant del batxillerat científic, podries parlar de la química en el món de la cuina. O resulta que fas algun esport peculiar des de petit, com l’esgrima, pots estudiar els orígens i evolució d’aquest esport. I si el que t’encanta és mirar totes les sèries del moment, potser pots analitzar l’allau de les sèries com a fenomen sociològic i explicar perquè unes triomfen i altres no. Si es tracta de gustos, les possibilitats són infinites! 4. TRIA UN TEMA D’ACTUALITAT scollir un tema que et desperti curiositat o et cridi l’atenció també pot ser una casella de sortida interessant, ja que s’anirà tornant més apassionant a mesura que avances i aniran sortint notícies amb les que podràs renovar la informació constantment.

Pots començar fent-te preguntes sobre temes actuals i treure’n una petita tesi: El futbol sempre està en el punt de mira de la societat, però es tracta com un esport o ha passat a ser un espectacle? Les escoles lliures eduquen tant bé als nens com les escoles convencionals? Airbnb és una pràctica que promociona el bon turisme a les ciutats o que malmet les condicions de vida dels seus habitants? 5. DESENVOLUPA EL TEU PROPI PROJECTE empre has tingut una idea en ment per a un projecte innovador que t’agradaria fer realitat en un futur. Aquest és el millor moment per començar a treballar-lo fent tot el plantejament teòric que, si surt bé, després podràs dur a la pràctica.

Potser has tingut una gran pensada per desenvolupar una app o una nova xarxa social, o se t’ha acudit un mètode que podria facilitar la implantació d’energies renovables en ciutats petites o un projecte col·laboratiu per crear horts urbans funcionals a cada barri. El món és teu, només has de pensar com millorar-lo!

EXPOJOVE | 19

20 | EXPOJOVE

DAVID BUENO

“HEM DE DESTERRAR LA POR DE LES AULES I INTRODUIR-HI L’ALEGRIA” DAVID BUENO ÉS DOCTOR EN BIOLOGIA, PROFESSOR DE GENÈTICA A LA UB I EXPERT EN NEUROCIÈNCIA. LA SEVA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL S’HA DESENVOLUPAT A BARCELONA I OXFORD, HA PUBLICAT DIVERSOS LLIBRES DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I APLICA LA NEUROCIÈNCIA A L’APRENENTATGE EN CADA ETAPA DE LA VIDA DELS ÉSSERS HUMANS. ESTEM EN MANS D’UN EXPERT, AIXÍ QUE ANEM A DESCOBRIR PERQUÈ, TAL COM ELL AFIRMA, LES EMOCIONS TENEN UN PAPER ESSENCIAL EN L’EDUCACIÓ.

Perquè vas decidir especialitzar la teva carrera cap a la neurociència? Va ser més fruit de la casualitat que d’una decisió meditada. Tenia clar que volia estudiar biologia, a partir d’aquí, em vaig enamorar de la genètica, i després, de la neurociència. El mateix camí m’hi va anar portant. És cert que naixem amb un número determinat de neurones que després anem perdent? Naixem amb el 60% de les nostres neurones, en fem de noves fins arribar als 4 anys i després ja no se’n fabriquen més. Als 4 anys ja tenim el número total de neurones que ens acompanyaran la resta de la vida. N’anirem perdent de mica en mica, això és inevitable, però l’important és que sempre estem fent connexions noves gràcies a l’aprenentatge de tot el que ens envolta. Què podem fer per estimular les connexions? És el mateix que fer esport, l’únic que cal és entrenament. Si volem un cervell resistent i plàstic hem d’entrenar-lo, i tenim mil maneres de fer-ho: llegint, anant al teatre, fent esport, parlant amb la gent, estudiant, fent trencaclosques, escoltant música, tocant un instrument... qualsevol activitat que el faci funcionar. Creus que la raça humana pot evolucionar per millorar el funcionament del cervell? Amb l’arribada de l’Homo Sapiens, va haver un canvi cap al pensament

abstracte ara fa 40.000-70.000 anys i d’allà no ens hem mogut. L’evolució és molt lenta. Sí que potser s’han donat petits canvis des de llavors, però no es percebran fins d’aquí a molts anys. Ets un expert en neurociència aplicada a l’aprenentatge, de quina manera combines aquests dos àmbits? Aprenem amb el cervell, per tant, podem veure què és el que motiva al cervell. Així es com descobrim estratègies pedagògiques més útils per a l’ensenyament. Com quines? El cervell valora per sobre de tot les emocions. Tot el que s’ensenya ha de tenir components emocionals. Per exemple, una emoció recurrent és la de la por. Espantar als alumnes perquè aprenguin és un mètode comú. L’endemà hi ha un examen i el professor et diu a classe: “Si no estudies, suspendràs”. I funciona? Sí. Però el cervell també associa la por als estudis, i a la llarga, la conclusió del cervell és que aprendre fa por. Aquesta emoció dóna resultats a curt termini, però si pensem en l’educació a llarg termini, està associant una emoció negativa als EXPOJOVE | 21

ACTUALITAT

Als 4 anys ja tenim el número total de neurones que ens acompanyaran la resta de la vida estudis. Hem de desterrar la por de les aules i introduir-hi l’alegria, entesa no com un riure constant, sinó com l’emoció que transmet confiança i sorpresa. D’aquesta manera, formes a persones que sempre tindran ganes d’aprendre. En general, sembla que tots els nens volen aprendre, però a mesura que creixen, en van perdent les ganes. Durant l’etapa infantil, la motivació per descobrir i saber més sorgeix per sí sola. Tot és nou per als nens i gaudeixen explorant l’entorn. En canvi, els adolescents han d’aprendre a motivar-se sols. Aquesta és la gran diferència. I com evitem que es desmotivin? La clau és mantenir la motivació entre l’etapa infantil i l’adolescència, és a dir, entre els 8 i els 12 anys. És aquell moment en que el món ja no és tan ric en sorpreses i se’ls ha de deixar marge per explorar i per no entrar en el que anomenem apagada emocional. Per tal d’evitar-ho, han de ser les persones del seu voltant qui els encomani la motivació a través de les neurones mirall, ja sigui a l’aula, a casa i també dins la societat. Hi ha joves que, per causes diverses, pateixen una manca d’autoestima que acaba derivant en trastorns alimentaris, com actua el cervell en aquestes situacions? El nostre cervell fa una reinterpretació constant de la realitat. Això vol dir que no podem percebre mai la realitat objectiva tal com és, perquè tots tenim filtres en funció de la nostra experiència prèvia. Les persones que pateixen trastorns alimentaris tenen un nivell d’autoexigència molt elevat en una societat que sobrevalora l’aspecte físic i que idealitza uns cossos que no corresponen gairebé mai als de la vida real. Quan es miren al mirall i sobredimensionen el seu cos, el cervell els està enganyant. Seguint amb l’educació, què opines del sistema d’ensenyament actual?

22 | EXPOJOVE

Comparat amb el que vaig estudiar jo, és un gran pas endavant, però no és òptim ni molt menys. Hi ha massa carrega d’hores, calen més estones per jugar o perquè els nens triïn el que volen fer. Els nens s’han d’avorrir, en el sentit que hagin d’espavilar-se per trobar què fer. L’avorriment disminueix els nivells d’estrès perquè fa que el temps sigui només teu. És el “lleure lliure”, encara que soni redundant. I pel que fa als joves? A secundària, trobo que el currículum està massa carregat de continguts i això no els deixa gaudir de l’aprenentatge. Exacte, gaudir en comptes de patir! Sí, més qualitat en el coneixement davant de la quantitat. Ets un dels ponents inaugurals del cicle Camins d’orientació formativa a Girona, em pots fer 5 cèntims sobre el què diràs? Faré una reflexió sobre la necessitat de les emocions proactives. Ensenyar utilitzant l’alegria per generar confiança i sorpresa en els alumnes. També vull parlar de la necessitat de pensar en l’educació no com un repte immediat, sinó com un repte de futur per a persones que tindran 30, 40 i 50 anys i que seguiran formant-se i aprenent sempre.

L’avorriment disminueix els nivells d’estrès perquè fa que el temps sigui només teu

EXPOJOVE | 23

ACTUALITAT

NEMROD CARRASCO

“ LA FILOSOFIA ENS PERMET ADONAR-NOS QUE NO TENIM NI IDEA DE MOLTES DE LES COSES QUE CREIEM SABER” NEMROD CARRASCO ÉS DOCTOR EN FILOSOFIA, DÓNA CLASSES A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I HA ESTAT L’ASSESSOR FILOSÒFIC DE LA SÈRIE MERLÍ. L’ANY PASSAT VA PUBLICAR EL LLIBRE TITULAT APORIES DE LA VIDA QUOTIDIANA ON ENS CONVIDA A FER-NOS PREGUNTES PER NO DEIXAR DE PENSAR. AMB AQUESTA OBRA, NEMROD ENS ANIMA A QÜESTIONAR-NOS LA REALITAT QUE ENS ENVOLTA AMB UN ÚNIC OBJECTIU: “FER TRONTOLLAR ALGUNES DE LES CERTESES DE LA NOSTRA VIDA”. Perquè vas decidir especialitzar la teva carrera cap a la filosofia? A l’institut vaig tenir la sort de creuar-me amb un professor bastant excèntric que em va inculcar la seva passió per la filosofia. Era un “mestre” en el sentit tradicional del terme, que defugia dels tòpics dels manuals tradicionals, dels cursos eternament reciclats i dels camins trillats de la història de la filosofia. Tenia la virtut de fer-nos pensar, sense necessitat d’empatxar-nos amb els típics apunts que s’obliden el dia després d’un examen perquè s’han après com qui memoritza un llistat telefònic. Què significa ser assessor filosòfic de la sèrie Merlí? L’Héctor Lozano, el creador de la sèrie, va ser alumne meu a la Universitat de Barcelona. Em va presentar el seu projecte i de seguida vam veure que podríem treballar junts. Al principi, creia que m’encarregaria de revisar els continguts amb un rol purament extern; com un filtre que impedís excessives bestieses filosòfiques. Però després em vaig adonar que no: em vaig veure molt implicat en les trames narratives, en la definició d’alguns personatges com el Merlí i en la redacció de les seves seqüències a l’aula. Per què creus que la sèrie ha aconseguit connectar amb un públic tan ampli i divers? 24 | EXPOJOVE

La clau del seu èxit ha estat tenir prou gosadia per tocar temes que habitualment no apareixen a la televisió. Ha parlat sense embuts de molts dels tabús que encara envolten la homosexualitat i també d’altres com la sexualitat a l’adolescència, les relacions entre pares i fills... També s’ha fet ressò de les dificultats econòmiques de moltes famílies a Catalunya i de la mediocritat generalitzada de la classe política. Però el seu mèrit és haver conjuntat d’una manera màgica filosofia i entreteniment. Quina utilitat té la filosofia en la nostra vida quotidiana? Hi ha un munt de situacions trivials, gestos i actituds que reproduïm diàriament que són un excel·lent punt de partida per posar-nos a pensar, però com que formen part de la nostra vida quotidiana, sovint no ens adonem que hi són. La filosofia ens dona distància: ens ajuda a qüestionar-nos moltes de les creences que fan que ens comportem de la manera que ho fem.

I de què ens serveix plantejar-nos preguntes que no tenen resposta? La qüestió no és que la filosofia faci preguntes que no tenen resposta. El que denuncia és que, davant d’una pregunta, ens quedem sovint amb la resposta més immediata o evident. Hi ha tantes respostes que donem per sabudes i que se’ns presenten d’una manera tan inqüestionable que, quan ens atrevim a qüestionar-les, no podem deixar d’experimentar un cert tipus de perplexitat. La filosofia ens permet adonar-nos que no tenim ni idea de moltes de les coses que creiem saber. Tenim filòsofs millenials? En realitat, el que tenim són filòsofs postmoderns, que són precisament els que llegeixen els millenials. Ens parlen del caràcter relatiu dels valors, de la falta de compromís, del final de les veritats definitives, del caràcter líquid de les relacions humanes... En molts casos, tenen prou habilitat per descriure acuradament els malestars i els símptomes d’una part de la societat que ens ha tocat viure. No obstant, fer filosofia no és tan sols elaborar un diagnòstic: és conduir el pensament a l’arrel profunda del problema, lluny de les seves manifestacions més superficials. I això no sempre és tan fàcil de fer. L’etapa adolescent és complicada i sovint els joves cauen en la desmotivació envers els estudis, per què creus que succeeix això? El problema no rau en la desmotivació dels adolescents, sinó en un sistema educatiu que li ha donat l’esquena al plaer d’aprendre coses perquè sí. Només així s’explica el triomf actual dels pedagogs i els psicòlegs: com que el sistema educatiu s’entesta en fer-nos aprendre coses que no tenen interès per elles mateixes, la tasca d’aquests nous sofistes consisteix precisament en donar als joves prou motius per fer-ho i incentivar-los per tal que, com a mínim, puguin competir en l’aprenentatge. Sovint ens oblidem d’aquesta veritat: eduquem perquè, més tard o més d’hora, aquells joves hauran de competir en la societat.

Quines sortides laborals té la carrera de Filosofia? Filosofia és una disciplina vocacional. La majoria d’estudiants que aposten per aquesta carrera ja són prou conscients de la dificultat de trobar una feina en l’actual mercat laboral. La sortida professional més probable és el món de la docència, però les traves lligades a uns màsters sovint inútils i les dificultats de trobar una plaça que sigui mínimament estable, compliquen extraordinàriament el panorama. Això no treu que la filosofia sigui un complement indispensable per molta gent que treballa al món de l’autoajuda, de la gestió cultural i, fins i tot, de l’àmbit comunicatiu i del màrqueting. Creus que hi ha aspectes a millorar en el sistema universitari actual? Segurament, hi haurà components positius, però les realitats que parlen per sí soles: retallades, contractes indecents (vegi’s la figura del professor associat), taxes inassolibles per molts estudiants, plans d’estudi cada cop més burocratitzats, la desvalorització de la tasca docent respecte a la investigadora, la sensació de mediocritat i d’”apoltronament” de molts professors... El panorama és bastant decebedor i el pitjor és que no hi ha voluntat política per canviar-ho. Tenim un model universitari que s’omple la boca parlant d’excel· lència, però que ha buidat de sentit

Sovint ens oblidem d’aquesta veritat: eduquem perquè, més tard o més d’hora, aquells joves hauran de competir en la societat. el seu territori més propi: la tasca d’ensenyar. Ets un dels ponents inaugurals del cicle Camins d’orientació formativa a Girona, ens pots fer 5 cèntims sobre el què diràs? Vull parlar de la passió d’aprendre i fins a quin punt això no té res a veure amb l’acumulació d’informació. Com que el coneixement s’entén avui dia en termes estrictament quantitatius, em preocupa que l’aprenentatge s’identifiqui com una simple forma d’adquisició i processament d’informació. Un dels raonaments que vull compartir és que una societat constituïda sota el signe del coneixement i de la informació és una societat on l’aprenentatge es converteix paradoxalment en quelcom gairebé impossible.

EXPOJOVE | 25

ORIENTACIÓ

I SI NO TINC L’ESO,

QUÈ PASSA? SEGURAMENT AQUESTA PREGUNTA SE LA FARAN ALGUNS DELS JOVES QUE AQUESTS DIES VISITARAN L’EXPOJOVE I LA RESPOSTA ÉS QUE NO S’ACABA EL MÓN, TOT I QUE HO SEMBLI PEL MALESTAR I LA PREOCUPACIÓ QUE AIXÒ PROVOCA ALS JOVES I A LES SEVES FAMÍLIES.

l que passa és que hi ha bones alternatives que sovint no es coneixen o no són les que es voldria. Tothom vol fer cicles o Batxillerat, però ningú té com objectiu fer un PFI. Des del Programa de Formació i Inserció de la Generalitat i el Pla de Transició al Treball de l’Ajuntament de Girona, volem explicar-vos una mica en què consisteix aquesta alternativa. Nosaltres, com a tutores, ja fa anys que pensem que el PTT és una bona opció per als nois i noies que, tot i que l’ESO no els hagi anat prou bé, 26 | EXPOJOVE

tenen ganes de seguir endavant, aprendre coses noves i potser tornar després a estudiar cicles formatius. Amb els anys, hem anat trobant ex-alumnes que ens han dit que el curs els va servir sobretot per situar-se, per tornar a tenir ganes d’estudiar, per r recuperar la confiança en les seves capacitats... Al PTT van trobar un tracte i una atenció que els va permetre encaminar el seu futur. Fa uns dies vam demanar a l’alumnat que està fent el curs aquest any que ens responguessin unes preguntes per poder escriure aquest

article. Els vam demanar per què es van apuntar al curs, per què creuen que els està servint, què els agrada més del programa i quins consells donarien als qui no tenen massa clar si aprovaran l’ESO. Les respostes han estat molt interessants i per això ara us les resumim. Pel que fa a per què es van apuntar al PTT, ens comentaven que tenien molta pressió de la família perquè no s’havien tret l’ESO, a més se sentien sols, desorientats. Alguns tenien dubtes sobre si valdria la pena repetir o si no serviria de res. Es preguntaven si hi hauria sortides i aleshores la majoria d’ellsvan sentir parlar del PTT a través de nosaltres, les tutores que cada any anem a instituts a parlar amb joves que potser es trobaran en aquesta situació. Per primera vegada, havien de decidir ells mateixos si s’hi apuntaven o no i havien de tenir clar el que això suposaria. Era un curs diferent, però on també calia esforçar-se i posar-hi ganes.

...HI HA SEGONES

OPORTUNITATS

Alguns alumnes comenten que pensaven que el PTT seria més fàcil, que seria més pràctic i que els obriria les portes cap als cicles o el graduat d’ESO. Alguns van venir perquè coneixien ex-alumnes que els n’havien parlat bé. Tots plegats, però, reconeixien que els venia de gust fer coses d’una manera diferent a l’ESO perquè necessitaven un canvi en tots els sentits (d’espai, de professorat, de companys, de metodologies...etc.). A les preguntes de què els agrada del PTT i per què els serveix, han respost que han descobert que hi ha segones oportunitats, que són capaços de fer coses i fer-les bé, que no són tan “inútils” com es creien o els feien creure. Diuen que des del primer dia se’ls ha tractat sense tenir en compte el seu passat, valorant-los i dient-los que creiem en ells. Diuen que es tracta a tothom per igual, siguis com siguis, i no es deixa a ningú de banda. Se senten respectats i feliços amb els èxits que van aconseguint en el curs i a més reconeixen que estan aprenent coses interessants d’una manera pràctica i dinàmica. En el PTT aprenen a veure les coses des d’un altre punt de vista, a valorar-se a si mateixos, a conèixer-se, a esforçar-se i a treballar per aconseguir èxits.

nat aconseguim aquests magnífics resultats, però us podem ben assegurar que és una gran satisfacció comprovar que en molts casos és així. Nosaltres intentem donar-los ales perquè ells sols puguin volar fins on vulguin. La darrera pregunta que els vam fer era què dirien als joves que estan dubtant de si aprovaran o no i la seva resposta ha estat que si de debò tenen ganes s’hi apuntin, que podran aprofitar-lo si volen, que els servirà per moltes coses i que s’hi sentiran ben tractats. Alguns conclouen: “El PTT no és perdre un any, sinó guanyar-lo”.

De fet, nosaltres com a tutores hem vist canvis espectaculars en el nostre alumnat. I sabeu què ho fa possible? El saber que algú els escolta, els ajuda els anima, els tracta amb respecte i els mostra que són importants i que poden trobar el seu camí. No calen varetes màgiques, sinó creure en ells i fer que tornin a il·lusionar-se i a descobrir que són capaços de fer el que es proposin. Són força els alumnes que reconeixen que en aquest curs estan madurant i que estan creixent com a persones, deixant les “tonteries” enrere. Tornen a tenir ganes d’estudiar i aprendre. Això no vol dir que amb tot l’alum-

Agraïm la col·laboració dels professors i tècnics del PFI- Pla de Transició al Treball, Sònia Bassols, Marta Esteba, Jep Plana i Cristina Vila.

PER A MÉS INFORMACIÓ, ENS TROBARÀS A...

PFI-Pla de Transició al Treball (PTT) INS Narcís Xifra i Masmitjà Passeig Joan Bosco, 1, Girona 972209788 / b7960001@xtec.cat EXPOJOVE | 27

ORIENTACIÓ

IMPULSANT DINS LES EMPRESES EL RÀPID I CANVIANT MERCAT GLOBAL FA NECESSÀRIA LA PRESÈNCIA DE PERSONES JOVES DINS DE LES EMPRESES

ovint es parla de les persones intraprenedores com un gran valor actiu empresarial, com una de les més òptimes solucions per a l’esgotament dels models més tradicionals de negoci. Però, què és la intraprenedoria? La intraprenedoria és emprendre dins i sota el suport d’una organització creada, a diferència de qui emprèn una nova aventura empresarial o associativa per compte propi. En paraules de Gifford Pinchot, consi28 | EXPOJOVE

derat “pare” del terme, “un intraprenedor és una persona dins d’una organització existent que assumeix la responsabilitat directa de convertir una idea en un producte acabat rendible a partir d’assumir riscos de manera assertiva i innovadora”. Des dels serveis que treballem amb joves i els seus projectes professionals, com ara la Secció de Joventut i el Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Girona, veiem que les noves generacions joves molt sovint porten incorporades, pel simple fet d’haver nascut en unes dècades determinades, moltes d’aquestes característiques. Malauradament el mercat laboral més proper no s’adona que la major part del plan-

ter d’intraprenedors/ores, i per tant, gran part de les solucions als mercats econòmics exigents i canviants són les persones joves. A qui se li acudeixen i creu en les idees, sempre en un inici esbojarrades, dins les empreses de Silicon Valley? A persones sense por d’assumir riscos, entusiastes, amb capacitat crítica, il·lusió, ambició i que s’adapten als canvis. Professionals que perceben les noves oportunitats amb molta iniciativa, que es comprometen amb l’objectiu i l’organització, i s’identifiquen amb els valors i la cultura d’aquesta organització. Persones amb capacitat d’innovar i de sentir-se sovint incòmodes i voler canviar la realitat amb habilitats creatives, amb capacitat d’inspirar-se i ser inspiradores, de treballar en equip, de ser perseverants perquè creuen en una idea, resistents a la pressió gràcies a la motivació, amb passió, amb visió global de la situació, d’entendre i prioritzar l’objectiu general enfront del propi i específic, de ser flexibles, de voler canviar el món, de tenir constantment curiosi-

tat pel que les envolta, de voler aprendre al llarg de la vida, d’exigir i exigir-se, d’entendre una part de la felicitat com la pròpia realització i la realització dels altres, de donar significat al que fan. Només les persones que tenen diverses d’aquestes característiques són o podran ser intraprenedores, són i podran ser com coets en el món empresarial però també coets humanitaris, polítics o socials. Invertir temps en una persona jove aparentment inexperta i desorientada en l’organització perquè en conegui la cultura, la filosofia, els objectius, els somnis i deixar temps perquè es trobi i hi trobi el seu espai, pot donar com a resultat un nou i gran motor i un nou i gran potencial per seguir endavant. En aquest entorn no només les empreses hi han de prendre part, sinó que les persones més properes al jovent i també els espais que ens dediquem a l’orientació tenim el deure de situar-nos a prop de la construcció d’aquests professionals i donar-los suport en l’autodetecció del seu potencial, i ajudar-los a prendre perspectiva d’ells mateixos per trobar la seva aportació i espai dins la realitat socioeconòmica actual i fomentar, a la societat, la cultura juvenil com un valor afegit.

El servei d’orientació de L’Estació Espai Jove proporciona informació i assessorament per definir un bon itinerari formatiu i també un acompanyament en la presa de decisions i construcció dels projectes professionals. L’Estació Espai Jove (c. Santa Eugènia, 17, 17005 Girona) – 972 220 070 – www.girona.cat/estacio - estacio@ajgirona.cat

linkedin.com/in/lestacioespaijove facebook.com/estacioespaijove Twuitter.com/Joventut_gi instagram.com/estacioespaijove

El Servei Municipal d’Ocupació és un servei públic adreçat a la promoció de la inserció laboral que ofereix una atenció integral a les persones i a les empreses en matèria d’ocupació i de formació. Actua com a agent intermediari en el mercat de treball i atén personalment les demandes de les persones en situació d’atur. Servei Municipal d’Ocupació (c. Narcís Xifra i Masmitjà, 43, 17005 Girona) – 972 249 360 – www.girona.cat/smo smo@ajgirona.cat - twitter.com/ocupacio_gi

ORIENTACIÓ

APOSTEM PER TU! T’ACOMPANYEM!

n un espai com la Fira de Girona i durant 4 dies (recuperem el 4t dia, dissabte al matí), teniu al vostre abast un gran nombre d’estands per conèixer de primera mà totes les opcions per estudiar, per formar-vos, per treballar i també altres informacions de gran interès per al vostre futur. El Saló Expojove 2018, amb el lema “Dissenya el teu futur!” respon a la voluntat que aquesta fira aglutini opcions diverses que permetin a estudiants, professorat, treballadors, persones que estan sense feina o que volen crear una empresa, educadors, informadors juvenils i orientadors, pares i mares que volen conèixer les opcions per als fills, etc. recollir tota la informació necessària per dissenyar el futur del jovent. A més dels estands informatius, s’hi afegeixen un munt de sessions curtes i tallers pràctics pensats perquè els assistents puguin complementar la seva visita amb continguts sobre formació, ocupació, emprenedoria i altres recursos i que sigui una mostra dels serveis i recursos que existeixen. També volem que els professionals hi tinguin un paper rellevant per poder donar la màxima informació al jovent que atenen en el dia a dia, i és per això que continuem edi-

30 | EXPOJOVE

tant el dossier per a professionals. Aquest dossier ha estat elaborat per l’Oficina de Joventut del Consell Comarcal del Gironès, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Ensenyament i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i la Universitat de Girona. Al web de l’Àrea de Joventut del Consell Comarcal del Gironès hi trobareu un grapat d’informació que volem que us faciliti la feina de triar i dissenyar el futur: http://www.girones.cat/p/expojove.html Si feu publicacions a les xarxes socials, podeu utilitzar l’etiqueta oficial: #Expojove. No deixeu de preguntar, consultar, practicar en aquesta vostra fira. Aprofiteu les eines que teniu al vostre abast, totes elles en un únic espai. Estem al vostre servei. Francesc Triola i Riera Conseller de Joventut del Consell Comarcal del Gironès

EXPOJOVE | 31

CICLES FORMATIUS

“L’FP DUAL: UNA REALITAT AMB MOLTA EMPENTA!” EXPERIÈNCIA DE L’EMPRESA COMEXI GROUP I D’UN ALUMNE DEL CICLE FORMATIU D’IMPRESSIÓ GRÀFICA I CONVERTING DE L’INSTITUT STA. EUGÈNIA. ENTREVISTA A GLÒRIA DEULOFEU, COORDINADORA ACADÈMICA DEL CENTRE TECNOLÒGIC MANEL XIFRA BOADA - COMEXI Per què Comexi va apostar per incorporar la FP Dual? A Comexi vam detectar fa uns anys una dificultat creixent per a trobar professionals amb un perfil tècnic adequat pel sector, i donat que no existia una formació reglada que donés resposta a aquesta necessitat, vam plantejar al Departament d’Ensenyament desenvolupar un cicle formatiu que inclogués contingut específic per la indústria de l’envàs flexible. Era una aposta que tenia l’aval de ser una clara sortida laboral, ja que el sector de l’envàs flexible en aquells moments presentava, i encara presenta, un creixement anual i les perspectives són que es mantingui en aquesta línia. El 2013 vam començar el cicle formatiu de Grau Mitjà d’Impressió Gràfica i Converting amb adaptació curricular i vam veure una molt bona oportunitat implantar-lo amb Formació Dual, ja que no només nosaltres acolliríem alumnes, sinó que hi havia més empreses del sector interessades. Amb la Formació Dual, els alumnes no només fan pràctiques a l’empresa, sinó que el punt de vista és totalment diferent. El concepte va més enllà de fer pràctiques: compaginen els estudis amb el treball real productiu en una empresa, es formen a l’empresa i reben una remuneració. 32 | EXPOJOVE

És a dir, d’alguna manera tornem a incorporar la figura de l’aprenent, perduda aquestes últimes dècades, i l’empresa col·labora i aporta continguts actualitzats i posa a l’abast dels alumnes les noves tecnologies. Quins punts forts i febles creus que té la FP Dual aplicada al vostresector? Elpunt fort principal és la millora de la qualificació professional mitjançant la incorporació a l’empresa de la figura de l’aprenent, un aprenent que ja arriba format pel centre educatiu i, per tan, l’esforç en formació que hauria de dedicar l’empresa a la nova incorporació queda compensat per la formació que ja porta l’aprenent i per la seva productivitat. Col·laborar aportant continguts actualitzats al cicle formatiu i l’evolució de noves tecnologies permet que millori significativament el nivell de professionalització dels estudiants.

municació i tramitació no és fàcil. Un altre punt feble estaria en la matèria de prevenció de riscos laborals, ja que els menors d’edat tenen limitades certes tasques a l’empresa, i això en dificulta l’aprenentatge.

Pel que fa als alumnes, hem pogut comprovar que el contacte directe amb l’entorn laboral, l’aprenentatge real a l’empresa, la solució de problemes del dia a dia, la responsabilitat, la presa de decisions i el treball en equip, els fan créixer personalment i impulsa el seu èxit en la incorporació laboral.

Creus que l’FP Dual es posiciona com una eina de creixement? Sense cap mena de dubte. Avui dia ningú pot negar que una millora del coneixement, un augment de la professionalització, la incorporació de joves amb motivació i un augment en la cultura de la formació dins l’empresa són una eina clara pel creixement.

Com a punts febles, caldria destacar la forma de contractació, que es pot fer a través d’una beca, d’un contracte per la formació o d’un contracte laboral. En el cas del contracte per la formació i l’aprenentatge, la co-

Alhora, l’FP Dual permet el treball en xarxa entre centres educatius i empreses, així com l’intercanvi de coneixements i millora en l’actualització de continguts segons les necessitats del sector.

ENTREVISA A STEFAN BISU, ALUMNE DE 2ON D’IMPRESSIÓ GRÀFICA I CONVERTING Per què vas triar aquest cicle formatiu? Jo estava treballant en una empresa del sector càrnic que es dedica a l’especejament i processament de la carn de porc. Vaig estar-hi quatre anys treballant en tasques de manipulació i tall de carn, feina que no és gens fàcil. Considero que hi ha feines que encaixen amb les persones i d’altres que no. Allò no era per a mi i m’estava plantejant fer alguna cosa diferent. Vaig començar a visitar diferents instituts de Girona per informar-me i veure els estudis que oferien. Encara estava treballant i quan sortia de la feina, m’anava informant i analitzant les ofertes dels centres escolars per tornar a estudiar. De tots els centres d’ensenyament, vaig decidir estudiar a l’Institut de Santa Eugènia i fer el CFGM d’Impressió Gràfica i Converting. Vaig triar el cicle perquè era de modalitat Dual, i amb la formació i classes a dins de l’empresa Comexi, semblava diferent, atractiu i era un cicle nou respecte altres estudis que s’oferien a Girona. Quins avantatges té la modalitat dual? Considero que és la gran oportunitat que pot tenir un alumne per tenir contacte directe amb el món laboral, amb les empreses i amb les persones d’un sector professional concret. Els estudis amb aquesta modalitat et permeten posar en pràctica els

coneixements assolits en els cursos de forma immediata. Crec que arribar a fer les pràctiques en la Dual és un premi per l’alumne, ja que per poder fer-les s’ha d’haver estudiat i aprofitat els coneixements impartits pel professorat del cicle.

verting crec que ja tindré el bagatge necessari per incorporar-me a les empreses del gironès, ja que hi ha molta oferta. Al centre contínuament ens fan arribar ofertes de feina de les empreses que hi ha en conveni dual i d’altres de noves.

Creus que, una vegada finalitzat aquest cicle, et serà fàcil trobar feina a Girona? Sí, n’estic convençut. Quan finalitzi el cicle d’Impressió Gràfica i Con-

La formació teòrica i pràctica que estic rebent al centre i a l’empresa durant aquests dos anys em fa sentir capaç de de desenvolupar totes les tasques que es duen a terme en el sector de les arts gràfiques. EXPOJOVE | 33

CICLES FORMATIUS

L’ESCOLA DE LA GENERACIÓ MULTIMÈDIA Creativitat i tècnica conviuen dins del pla educatiu de l’Escola CIFOG, on impartim uns estudis complerts dels quals sorgeixen perfils polivalents, capaços de liderar projectes, dotats de coneixements, d’experiència i preparats per a desenvolupar l’ofici que els nostres alumnes han escollit. Els cicles formatius de les branques d’Imatge i So i de Comunicació Gràfica Audiovisual són el punt de partida per accedir a un mercat que actualment viu un moment d’expansió, que està en plena revolució i en constant renovació: el món de les Noves Tecnologies i la Comunicació. És per això que mantenim un estret vincle amb el món laboral a través d’empreses dedicades i que es desenvolupen dins d’aquest sector, com és el cas de SurreaLab, Televisió de Girona, la Universitat de

34 | EXPOJOVE

Girona o la Fira de Girona, amb la que, a més, col·laborem cobrint esdeveniments a través d’streaming, la realització d’esdeveniments multicàmera i altres vídeos promocionals. A l’Escola, oferim un Cicle de Grau Mitjà: • Assistent al Producte Gràfic Interactiu I tres Cicles de Grau Superior: • Animació 3D i Videojocs • Fotografia i Il·luminació • Realització d’Audiovisuals i E pectacles El nivell d’aprenentatge dels nostres alumnes i la implicació amb l’escola ens demostren, any rere any, que oferim uns estudis totalment vocacionals. La seva evolució és fruit de les hores que dediquen a fer allò que més els agrada i, per nosaltres, veu-

re aquest procés encara ens motiva més a fer millor les coses. De les promocions que tenim fora de l’escola, veiem diversos perfils: alguns decideixen seguir formant-se per especialitzar-se encara més; d’altres ja compten amb les seves primeres feines com a desenvolupadors de videojocs, dissenyadors gràfics, o realitzadors de cinema; alguns s’aventuren a muntar la seva primera start up o com a productora o fotògrafs d’esdeveniments...etc. Tot i les diferències, tenen una mateixa cosa en comú: gaudir treballant d’allò que més els agrada.

CICLES FORMATIUS

“ CAL FOMENTAR ELS OFICIS I POSAR-LOS EN VALOR” MIREIA SANTAMARIA, GERENT DE LA FOEG I MEMBRE DEL CONSELL MUNICIPAL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL I OCUPACIONAL DE GIRONA Quines vocacions creus que caldria impulsar en el sector industrial? Aquelles vocacions relacionades amb els oficis, amb tots en general, ja que hem detectat que entre els joves hi ha un cert desconeixement del que representen i no es dona importància a les feines més tradicionals. Per mitjà del programa “Jo de gran vull ser com tu” hem fet enquestes als alumnes de sisè de primària de les escoles que hi han participat fins ara i hem comprovat que cal fomentar els oficis i posar-los en valor, ja que són bàsics per al sector industrial. Quines sinergies s’haurien d’establir per dinamitzar l’ocupació d’aquestes vocacions? Caldria impulsar campanyes de sensibilització. Un exemple clar és la feina de cuiner, que s’ha posat de relleu als mitjans de comunicació i s’ha posat en valor per mitjà de la difusió que s’ha fet de la gastronomia i dels grans cuiners que tenim al nostre país. En altres oficis, faria falta fer accions perquè els joves coneguin les diferents professions i també tinguin el reconeixement que es mereixen. Cal tenir en compte que en molts oficis no hi ha atur i que els robots ho tenen complicat per fer moltes d’aquestes feines manuals. Quins cicles formatius del sector industrial caldria potenciar? Tots els cicles formatius relacionats amb els oficis, com és la mecànica, electrònica, fusteria... són bàsics per aconseguir persones preparades per ocupar els llocs de treball de les empreses. Cal tenir en compte que alguns d’aquests

oficis s’han tecnificat molt i que es necessita cada cop més preparació per exercir-los. En què consisteix el programa “Jo de gran vull ser com tu”? La patronal FOEG, conjuntament amb ACCIÓ de la Generalitat, ha engegat aquest curs escolar la tercera edició del programa “Jo de gran vull ser com tu”, que arriba a uns 2.000 nens i nenes de les comarques gironines. El projecte va néixer amb l’objectiu d’apropar la figura de l’empresari i els seus valors a l’escola i ho està aconseguint. Aquest programa, adreçat a nens i nenes de 6è de primària, serveix per donar a conèixer el funcionament d’una empresa i els seus departaments, així com les diferents tipologies que hi ha: des d’un càmping a una fàbrica, passant per un taller o una assessoria, posant l’accent en el valor que les empreses arrelades al nostre territori aporten a la societat. Els resultats han estat molt positius i estem molt contents d’aquesta experiència, que volem potenciar per arribar cada dia a més centres escolars.

EXPOJOVE | 35

36 | EXPOJOVE

EXPOJOVE | 37

UNIVERSITAT

CLASSE DE REPÀS: UNA ULLADA A LES NOTES DE TALL QUINES SÓN LES NOTES DE TALL MÉS ALTES? COM PUC CALCULAR LA MEVA NOTA DE TALL? QUINES HAN PUJAT MÉS AQUEST ÚLTIM ANY? SI DESCONEIXES LES RESPOSTES, SEGUEIX LLEGINT!

t trobes en aquell moment crucial de la teva vida en què has de triar el camí cap a on vols orientar els teus estudis. Tanteges dues, o potser 3 carreres, però hi ha una que és la que et pica l’ullet. Amb una lleugera tremolor, mous el ratolí navegant entre la marea de notes de tall per trobar la que estàs buscant tot desitjant que no s’enfili fins als núvols... Et sona aquesta situació? Potser ja fa algun temps que estàs ben assabentat/da de totes les notes de tall del teu àmbit i saps per on bellugar-te, però per aquells que encara us ho estigueu pensant, us fem un repàs ben ràpid del funcionament de les notes de tall per accedir a un grau i quin és el panorama actual de les més elevades!

ABANS DE RES, QUÈ ÉS LA NOTA DE TALL?

Les universitats catalanes no tenen una nota mínima d’admissió preestablerta, sinó que la nota de tall de cada any la marca l’últim alumne que apareix en la llista d›admesos després del procediment de preinscripció. És a dir, la nota de tall d’un grau és la nota amb la que ha entrat l’última persona a cada centre. Aquesta nota és diferent cada any i no se sap la xifra exacta fins que s’ha fet l’assignació de places a la universitat. Les notes de tall dels cursos anteriors serveixen com a orientació per als estudiants, ja que fluctuen entre números similars. Les places s’adjudiquen començant per la sol·licitud de l’estudiant preinscrit/a amb la nota més alta i baixant per ordre de nota fins que s’exhaureixen totes.

I QUINA ÉS LA MEVA NOTA?

La nota de tall de cada alumne es puntua sobre un total de 14 i es basa en el còmput de tres notes diferenciades: la nota mitjana de Batxillerat (60% sobre 10 punts), la de la fase general de la Selecti-

38 | EXPOJOVE

vitat (40% sobre 10 punts) i la de la fase específica, que és opcional i permet augmentar la nota fins arribar als 14 punts. Si un estudiant només es presenta a la fase general de la Selectivitat, fent còmput amb el Batxillerat, la nota màxima a la que podrà arribar és de 10 punts sobre 14. Segons l’ensenyament al que vulgui accedir, amb un 7, 8 o 9 sobre 14 en farà prou. No obstant, si l’estudiant vol pujar la seva nota, pot fer la fase específica de la Selectivitat i optar a arribar al total de la puntuació, que seria de 14.

LES CARRERES AMB MÉS DEMANDA

Hi ha una sèrie de graus que es mantenen habitualment en el ranking dels de més difícil accés per un tema de manca de places, com són Administració d’Empreses i Medicina, i són els que d’entrada criden més l’atenció dels joves. A Catalunya, els estudis més sol·licitats en primera preferència el passat 2017 van ser:

1. Administració i direcció d’empreses (UB) 2. Medicina (UAB) 3. Enginyeria Informàtica (UPC) 4. Administració i direcció d’empreses (UPF)

5. Medicina (UdL) 6. Medicina (UdG) 7. Medicina (URV) 8. Disseny BAU (UVic-UCC)

LES NOTES MÉS ALTES

Les titulacions tècniques i científiques són les que demanen una nota més elevada per poder tenir accés als seus estudis, amb alguna excepció, com el grau de Filosofia, política i economia a la UPF. Són notes que passen de 10, per tant, l’estudiant que vulgui optar a aquestes carreres per força haurà de fer la part específica de la Selectivitat per mirar de pujar nota i assolir entre 12 i 14 punts. A Catalunya, les notes de tall més altes corresponen a: 1. Física/Matemàtiques a la UAB (13,352 nota) 2. Física/Matemàtiques a la UB (13,115 nota) 3. Medicina a la UPF (12,840 nota) 4. Medicina a la UB-Campus Clínic (12,725 nota) 5. Enginyeria Física UPC (12,690 nota) 6. Medicina UB-Campus Bellvitge (12,639 nota) 7. Bioquímica i Biologia molecular/Biotecnologia a la URV (12,614 nota) 8. Filosofia, política i economia a la UPF (12,610 nota) 9. Matemàtiques UPC (12,540 nota) 10. Estudis Internacionals d’Economia i Empresa a la UPF (12,446 nota) Amb aquestes llistes podem veure que graus com el de Física i Matemàtiques no són els que tenen més demanda, però presenten unes notes de tall elevades perquè el perfil de l’alumne que hi accedeix té una nota mitja molt alta, que és la que acaba definint aquests graus.

Nota mitjana Batxillerat

Fase general de Selectivitat 60 %

Fase general, OBLIGATÒRIA

DIS #W

40 % Fase específica, OPIONAL

Si vols més informació, adreça’t a... Consell Interuniversitari de Catalunya | www.universitatsirecerca.gencat.cat 932 230 323 / 932 232 591 | sgcic.sur@gencat.cat

FA SO

FIR GIR FIR l’1

CALENDARI 2018

F I R 3 A 1

1. FEBRER

DISTRICT21 de l’1 al 4 #WASTEINPROGRESS del 21 al 23

2. MARÇ

G I R O 6 N A

EXPO CANINA el 17 i 18

3. ABRIL

EXPOJOVE de l’11 al 14

4. MAIG

FAMILY EXPERIENCE el 5 i 6 SOPAR ONCOLLIGA el dia 25

5. OCTUBRE

FIRATAST del 11 al 14 GIROCÒMIC del 11 al 14 FIRA DE MOSTRES del 27 a l’1 de novembre

6. NOVEMBRE

FIRA INTERNACIONAL DE COL·LECCIONISME PLAYMOBIL el 10 i 11 FÒRUM GASTRONÒMIC del 18 al 20

7. DESEMBRE

TOT NUVIS del 30 de novembre al 2 PISTA DE GEL del 22 al 6 de gener de 2019

Palau de Fires Pg. de la Devesa, 34-36 17001 Girona Tel. 972 419 100 info@firagirona.com

www.firagirona.com

40 | EXPOJOVE

EXPOJOVE | 41

UNIVERSITAT

EL PROJECTE ROSSINYOL, UNA NOVA OPORTUNITAT DE VOLUNTARIAT SOCIAL EN EL MARC DELS PROJECTES DE COOPERACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT DE LA UDG, EL PROJECTE ROSSINYOL ESDEVÉ UN PROJECTE DE MENTORIA SOCIAL ON PARTICIPEN 128 ESTUDIANTS UNIVERSITARIS VOLUNTARIS I ALUMNAT D’ORIGEN ESTRANGER D’ESCOLES I INSTITUTS DE LES COMARQUES DE GIRONA.

’objectiu és el d’afavorir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats dels nois i noies que hi participen, així com l’intercanvi i el foment dels valors, la integració social i lingüística, la multiculturalitat i la responsabilitat i compromís dels estudiants universitaris amb una societat més inclusiva.

EXPERIÈNCIA 1 CLÀUDIA BLANCH, estudiant de pedagogia a l’UdG i ADAM ET TAQY, alumne de 6è de primària de l’Escola Carme Auguet de Girona Per què vas decidir participar en el projecte Rossinyol, Clàudia? Clàudia: Des del primer any en que vaig començar la universitat, ja sentia a parlar d’aquest projecte, i la veritat és que em cridava molt l’atenció. A segon de carrera de pedagogia va ser quan vaig pensar que era el moment en què ho havia d’intentar. Certament, no me’n penedeixo gens d’haver donat aquesta oportunitat a l’Adam, com ell m’he la donat a mi. És un projecte social i humà molt enriquidor. Quines activitats heu pogut compartir? Clàudia: La veritat és que amb l’Adam no hem perdut gens el temps i hem fet moltes activitats tan lúdiques com culturals, totes i cadascuna sempre

parlant en català. Actualment, portem 8 trobades i hem fet coses molt diverses: hem anat a la muralla de Girona, a jugar a bitlles, a visitar el museu del cinema, a caminar per l’Estany de Banyoles, al cinema, a passejar pel parc de la Devesa, hem anat amb ‘’burricleta’’, hem pujat fins a Sant Miquel... en totes les experiències que hem compartit, ens hem divertit i hem après molt l’un de l’altre. L’Adam m’explica tradicions del Marroc i que la seva mare sap cuinar molt bé. Adam: Vam anar a fer una passejada amb ‘’burricleta’’ i m’ho vaig passar

molt bé. No ho havia fet mai. Així vaig aprendre que cal cuidar la natura per poder gaudir-la. Què heu après d’aquesta experiència? Clàudia: Moltes coses, ja que ens donen l’oportunitat de poder transmetre uns valors, de guanyar confiança i d’aprendre noves responsabilitats, a més de l’agraïment que reps. Adam: M’agrada fer activitats diferents que les que faig a escola, com jugar a parxís i fer moltes caminades a l’aire lliure. Amb la Clàudia no tinc vergonya i parlo molt amb ella. EXPOJOVE | 43

EXPERIÈNCIA 2 JÚLIA COMAS, estudiant de treball social a l’UdG i MUHAMMED SOWE, alumne de 2n d’ESO a l’Institut Pere Alsius de Banyoles Perquè vas decidir participar en el projecte Rossinyol, Júlia? Vaig descobrir el projecte parlant amb una companya de la facultat, i d’entrada em va agradar molt la idea i em va despertar curiositat. Aquesta companya em va explicar que ella hi havia participat l’any anterior i que li havia estat molt profitós i havia après moltíssim. Com a futura treballadora social, em va cridar l’atenció el fet de participar en un projecte com aquest i vaig començar a buscar informació per inscriure’m, i ha estat una de les millors actuacions que he fet. Quines activitats heu pogut compartir? Hem realitzat força activitats, com ara anar a berenar per tenir el primer contacte i conèixer-nos una mica més; anar a jugar a bàsquet i a pàdel amb un amic seu i la seva mentora; fer una volta a l’estany de Banyoles; una visita cultural a Besalú i activitats com anar a la bolera o al cinema. Com a anècdota, em va agradar molt quan varem anar a veure el pessebre vivent i la cavalcada dels Reis Mags,

44 | EXPOJOVE

ja que en Muhammed desconeixia la tradició nadalenca i per mi va ser un plaer explicar-li. Sincerament, pensava que no li agradaria, però va ser tot el contrari. Què has après d’aquesta experiència? Per suposat, una de les millors coses que promou aquest projecte de mentoria social és el fet de compartir activitats i experiències. Però a mi m’agradaria donar especial rellevància al fet que, com a nen/jove que no coneix pràcticament es al principi, es pot convertir en una persona tant important a la teva vida quotidiana. No negaré tampoc que les primeres trobades són una mica complicades, ja que és el moment de trencar el gel i es generen dificultats amb l’idioma. Les primeres trobades van ser les més difícils, però penso de tot cor que no hi ha res més gratificant que acabar aconseguint la confiança mútua entre mentor i mentorat. M’agradaria desta-

car també l’aprenentatge que es genera durant les trobades, que és mutu i a mi m’ha servit per créixer personalment i a valorar moments que abans no tenia en compte. Pel que fa a en Muhammed, un dia li vaig preguntar si estava content de participar en el projecte Rossinyol, si ho havia demanat ell, els seus pares o si li havia recomanat l’institut. Ell em va dir que no ho havia demanat, que tampoc coneixia massa bé de què tractava aquesta mentoria i que des de l’institut havia estat seleccionat per participar en el projecte. Em va reconèixer que al principi tenia una mica de por, igual que jo, ja que no sabia ben bé com aniria. Però en passar els dies em va dir que estava molt content, que li agradaven molt les activitats que realitzàvem i que per ell era una gran oportunitat, per conèixer l’entorn i fer activitats que en un altre context no hagués tingut la possibilitat de fer. També em va explicar que havia millorat molt la llengua, tan el català com el castellà.

UNIVERSITAT

EXPERIÈNCIA 3 WILLFREDO, estudiant de Dret a la UdG i OTMAN ZIAN, alumne de 2n d’ESO a l’Institut Baix Empordà de Palafrugell. Perquè vas decidir participar en el projecte Rossinyol, Wilfredo? Quan vaig començar a estudiar Dret a la Universitat, vaig veure uns cartells on s’anunciava el projecte i em va recordar que quan tenia 13 anys, vaig participar com a mentorat. Recordo que m’ho va oferir l’institut quan feia 3r d’ESO i només feia un any que havia arribat a Catalunya. Em va agradar molt l’experiència i per això vaig decidir inscriure’m.

Alguna anècdota en particular amb les estones que heu passat junts? Hem fet força activitats, com visitar el Museu del Suro i conèixer la història que té Palafrugell, vam veure els instruments que s’utilitzaven per treballar el material i va ser molt divertit. Recordo una situació que em va cridar l’atenció. Un dia estàvem jugant en una pista de bàsquet i van venir alguns amics seus que li preguntaven qui era jo i perquè estava amb ell. La resposta de l’Otman va ser molt bona, va dir que jo era com el seu protector! Em va fer molta gràcia. Vaig acabar explicant als seus amics que participàvem en un projecte i fèiem

activitats junts. Va ser un moment molt divertit. Què has après d’aquesta experiència? La veritat és que m’ha agradat més viure-la com a mentor que com a mentorat, perquè tinc la sensació que estic ajudant a l’Otman a que es desenvolupi en aquesta societat, explicant-li tot el que sigui profitós per a ell i això fa que em senti orgullós. Recomano l’experiència a tots els meus companys i companyes universitaris que vulguin participar-hi, perquè realment és profitosa tan per a ells com per a nosaltres. L’Otman ha après moltes coses que no sabia que existien en el poble on vivia. Ha descobert lo bonica que és la vila de Palafrugell i li ha encantat l’experiència.

EXPOJOVE | 45

SALUT

“ S’HA D’ENSENYAR A TENIR UNA MIRADA CRÍTICA CAP ALS CÀNONS DE BELLESA ACTUALS, TOTALMENT ALLUNYATS DE LA REALITAT”

’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia de Catalunya és una entitat sense afany de lucre que va néixer l’any 1992 impulsada per familiars i especialistes de l’Hospital Clínic de Barcelona que ajuden a les persones afectades per trastorns alimentaris. Sara Bujalance, Directora General de l’associació, ens comenta que són la única ONG de Catalunya que es dedica a la prevenció i lluita contra aquestes malalties. Parlem amb ella per conèixer més a fons quin n’és l’origen i tractament. L’anorèxia i la bulímia són els dos trastorns alimentaris més coneguts, quina diferència hi ha entre un i altre? En realitat, són dues cares del mateix trastorn. Els perfils de les persones que el pateixen són similars: es caracteritzen per la baixa autoestima, pateixen depressió, ansietat i malestar envers el seu cos. La diferència és que amb l’anorèxia, es dóna una restricció severa dels aliments i una baixada de pes important que s’ajunta amb la distorsió de la pròpia imatge corporal, que es sobredimensiona. I la bulímia? En el cas de la bulímia, la persona afectada vol fer el mateix que la anorèxica, refrenar molt la ingesta d’aliments, però fa tot el contrari. Es produeixen situacions d’afartament descontrolades amb una ingesta molt gran d’aliments en un període molt curt de temps. Això li genera ansietat i des-

46 | EXPOJOVE

prés ho compensa fent purgues, com vòmits, exercici o restricció d’aliments. És un cercle viciós, però no té perquè haver pèrdua de pes important. I costa més de detectar? En molts casos sí. Pot passar molt desapercebuda si no hi ha una baixada de pes notable. Estaríem parlant de trastorns que han sorgit al segle XXI? Anorèxia i bulímia són dues malalties que han existit sempre, tot i que fa cosa d’uns 20 anys van començar a augmentar de manera alarmant els casos de persones afectades, fins al punt que ara podríem parlar d’epidèmia. Si abans es detectaven els primers símptomes en joves d’entre 12 i 21 anys, ara hi ha nens d’entre 9 i 10 anys que ja comencen a patir-los. A Catalunya hi ha 28.000 joves d’entre 12 i 24 anys que pateixen un trastorn de tipus alimentari. Són xifres alarmants? Són xifres que no haurien de ser tan elevades. No obstant, cal esmentar que el 70% dels casos es tracta i es recupera, i aquesta dada és positiva. El 25% dels afectats cronifica la malaltia, i hi ha un 5% que no la supera i acaba morint. Aquesta és la pitjor dada: un 5% que representa la taxa de mortalitat més alta dins de l’àmbit dels trastorns mentals. Totes aquestes morts haurien de ser evitables. Amb quines dificultats us trobeu per lluitar contra aquestes malalties?

Encara hi ha la idea mal entesa que a les noies que els passa això s’ho han buscat perquè és producte de la seva vanitat. Un dels fronts més complicats que tenim avui dia és la difusió de cossos excessivament prims i consells sobre alimentació perillosos per a la salut que es pot trobar a internet i, de vegades, als mitjans de comunicació, que confonen a la gent sobre quins són els veritables hàbits saludables. Molta de la informació que trobem a la xarxa no és correcte ni positiva i s’ha de vigilar que provingui de fons contrastades, com el Departament de Salut. Encara és un tema tabú per qui ho pateix? Una mica. No existeix la consciència generalitzada de que es tracta de trastorns mentals greus. Malauradament, encara hi ha la idea mal entesa que a les noies que els passa això s’ho han buscat perquè és producte de la seva vanitat, i res més allunyat de la realitat. Aquesta malaltia no es tria. Se’n parla prou a les aules? A les aules se’n ha de parlar, però amb cura. Més que parlar dels trastorns en sí, és millor fer promoció dels factors

SALUT

de protecció, com fomentar l’autoestima, explicar el desenvolupament del cos amb naturalitat, parlar d’uns bons hàbits alimentaris o aprendre a acceptar la diversitat física i cultural. També s’ha d’ensenyar a tenir una mirada critica cap als cànons de bellesa actuals, totalment allunyats de la realitat i de les persones que veiem cada dia al carrer, que no són dones exageradament primes ni homes hipermusculats. S’ha d’ensenyar a ser crítics amb el què ens volen vendre. A partir de quina edat creus que s’hauria de començar la prevenció amb nens? Doncs des de preescolar. Començant pel benestar emocional i instaurant unes hàbits de vida saludables. La clau radica en definir les bases emocionals i educatives per evitar que puguin aparèixer els trastorns. El sector de la moda fomenta aquests trastorns? El sistema de talles, el model de bellesa, les manipulacions de les fotografies... tot plegat són factors de risc que poden afavorir determinades conductes o generar idees equivocades. El món de la moda promou aquests models de bellesa sense ser conscients de les implicacions que poden tenir. Inconscientment, afavoreixen aquests trastorns. No vol dir que en siguin culpables, però creiem que han de prendre partit amb la part de responsabilitat que els toca. I el món dels aliments dietètics? Els productes “miracle”, així com els aliments amb etiquetatge light, natural, o baix en calories... etc., indueixen a confusió i promouen pautes que no són saludables i que dificulten la lluita contra aquests trastorns. Sembla difícil fer prevenció en aquests sectors. La indústria alimentària i la indústria de la moda són dos grans monstres que no són generadors directes, però tenen una gran part de responsabilitat. Quins són els primers símptomes que es detecten en una persona

que comença a patir trastorns alimentaris? Els primers indicadors que alguna cosa no va bé és que la persona modifica la seva manera de menjar, baixa de pes, no acostuma a fer els àpats en companyia i fa activitat física de manera estranya. Però el més important és l’estat anímic. La persona pateix ansietat, depressió i, sobretot, aïllament social. Aquest últim és un dels símptomes més significatius, quan s’aïlla de la família i els amics habituals. Però alguns d’aquests símptomes es poden confondre amb la mateixa adolescència? Si, però la diferencia és que en comptes de ser comportaments puntuals, cada vegada van a més i de manera continuada. En cas que detectis un trastorn en algun amic, què pots fer per ajudar-lo sense allunyar-lo de tu? El primer de tot és el tracte des de la comprensió, mai des de l’alliçonament, que és la tendència més comú. Preguntar a algú perquè no menja o renyar-lo fa que la persona se senti pressionada i no acostuma a funcionar. Tampoc s’ha de parlar de menjar, sinó que s’ha de parlar de com se sent aquesta persona a nivell emocional, sense jutjar-la. Després, és important animar-la a que demani ajuda a un adult que l’acompanyi al metge. El tractament que rep cada pacient és el mateix? El tractament té un protocol, però cada cas és diferent. Els objectius que es persegueixen són principalment 2: establir un hàbit alimentari sa i treballar els aspectes emocionals. Aquest últim és el més important i aquí és on està el focus del problema, no en el menjar. S’ha de treballar l’autoestima, el benestar personal i plantejar els projectes de futur. Com ho viu l’entorn d’una persona afectada per un trastorn? De fet, l’assessorament personalitzat de la família i l’entorn proper és un dels serveis que oferim a l’ACAB.

Abans es detectaven els primers símptomes en joves d’entre 12 i 21 anys, ara hi ha nens d’entre 9 i 10 anys que ja comencen a patir trastorns alimentaris Com és normal, la família pateix, però el seu patiment no ajuda, sinó que confon a l’afectat i el fa sentir pitjor. El que fem amb familiars i amics és informar-los degudament, els hi donem unes pautes a seguir i el suport emocional per entendre i gestionar la situació.

Si tens qualsevol dubte o problema, no dubtis a contactar amb nosaltres ACAB Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia 93 454 91 09 / acab@acab.org www.acab.org També pots fer servir el consultori digital anònim que tenim a Adolescents.cat per dirigir les teves preguntes als nostres professionals de salut.

EXPOJOVE | 47

48 | EXPOJOVE

SALUT

REINVENTEM SANT JORDI!

CENTRE JOVE DE SALUT www.girona.cat/centrejovedesalut Plaça Sant Pere, 11 Telf 972 20 42 12

ls estereotips són un conjunt d’imatges mentals fruit de l’herència cultural que semblen immutables i que afecten al conjunt de la societat. Des del Centre Jove de Salut us animem a reflexionar-hi i per això volem reinventar Sant Jordi. Imagineu aquest començament per a una llegenda que de ben segur, tots tenim en el nostre imaginari: “Un any més em tocarà salvar la princesa del terrible Drac. Tothom espera això de mi i jo us haig de confessar que estic cansat de fer-me el valent, de contenir la por.” Sovint ens podem sentir presoners d’allò que s’espera de nosaltres com a nois o noies i no com a persones. En el nostre dia a dia, rebem un bombardeig de missatges que, en ocasions, acceptem sense qüestionar-los. El protagonista d’aquest Sant Jordi és capaç de posar paraules a les seves emocions i pensaments. Què en penseu? Les noies necessiten a un noi que les protegeixi? Per què acostumem a relacionar la fortalesa amb el gènere masculí? Tots tenim dret a sentir por? Potser ha arribat el moment de mirar la història des d’altres perspectives. L’actitud d’aquest cavaller, que és capaç de connectar amb el que sent sense jutjar-se, és només el començament. Ajuda’ns a reinventar la llegenda. Comptem amb tu! S’ha de maquetar amb una imatge de la diada de Sant Jordi

EXPOJOVE | 49

VIATJAR A L’ESTRANGER

DE L’ESTACIÓ ESPAI JOVE AL MÓN I DESPRÉS DE LA UNIVERSITAT, QUÈ? AL SERVEI DE MOBILITAT INTERNACIONAL DE L’ESTACIÓ ESPAI JOVE ENS DEDIQUEM A ORIENTAR A TOTHOM QUI VOL VIURE UNA EXPERIÈNCIA A L’ESTRANGER. ÉS MOLTA LA GENT QUE EN FINALITZAR ELS SEUS ESTUDIS ES PLANTEJA MARXAR FORA PER MILLORAR IDIOMES, CONTINUAR FORMANT-SE, FER UN VOLUNTARIAT O COMENÇAR LA SEVA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL, I EN DEFINITIVA, AIXÍ, CRÉIXER I POSAR-SE A PROVA. Aquest és el cas de la JÚLIA SERINYÀ i la PAULA MARTOS, dues noies de 23 anys que en acabar els seus estudis de Grau en Mestre/a en Educació Primària van fer un voluntariat a una escola d’Indonèsia. Després van aprofitar el mes següent per viatjar per la zona. “El primer mes vam estar a Papua Occidental, una illa situada a l’est d’Indonèsia. Vam estar en un poble molt petit que es diu Sausapor, vivint a casa de la directora de l’escola adventista que ens va acollir per fer el voluntariat. Aquesta casa, 50 | EXPOJOVE

a més, també era un centre d’acollida per a nenes que eren de les muntanyes o dels afores, i durant tot el curs vivien allà. El voluntariat el vam fer amb l’ONG gironina Nousol. Consistia a fer classes d’anglès al matí tant a l’escola superior com a l’escola primària i les tardes fèiem extraescolars”. Per què vau decidir fer una estada a l’estranger? Feia temps que teníem ganes de

Ens ha donat l’oportunitat de conèixer noves cultures, eliminar molts prejudicis, ampliar horitzons

de les pròpies habilitats, que, moltes, ni sabies que les tenies! A més, interactues amb diverses cultures i tot suposa un enriquiment. Indonèsia, en concret, és un país molt multicultural i dóna molt de joc per a aquests aprenentatges; és molt segur i acollidor, molta gent viatjava sola. Trobeu a faltar alguna cosa d’allà? Tot! La gent, el menjar, la tranquil·litat i la calma, el let it be, la diversitat i la moto. Però no podem portar Indonèsia aquí i ho sabem i, com que són més de 17.000 illes i no n’hem fet ni una desena part, hi tornarem sense cap mena de dubte. Un cop passen els dies aquí, intentes retornar a la vida d’abans o pensar-ne una de nova amb els aprenentatges que t’has endut.

marxar per poder experimentar alguna cosa així. L’Estació Espai Jove de Girona ens van oferir orientació individual, ens van ajudar a definir quin tipus d’experiència volíem viure i ens van explicar els projectes i ONGs que millor encaixaven amb el nostres interessos. Què us ha aportat aquesta experiència? Professionalment ens ha permès experiència en l’àmbit al qual ens volem dedicar. I personalment ens ha donat l’oportunitat de conèixer noves cultures, eliminar molts prejudicis, ampliar horitzons... Hem hagut d’aprendre a improvisar “a tope”, no sabíem quina situació ens trobaríem a l’aula, no coneixíem els nens perquè n’hi havia molts per classe, i les activitats que preparàvem s’havien d’anar adequant al moment. El que més destaquem d’aquesta experiència és la valoració i l’agraïment que hem rebut cap a la feina de mestra. La nostra tasca més important era motivar i encoratjar els infants per seguir estudiant. D’altra banda, emocionalment també ens hem emportat moltes experiències: hem après a comunicar-nos amb la mirada, amb gestos... Només amb el somriure podíem establir els vincles necessaris per generar una relació de confiança amb els infants. Recomanaríeu fer estades fora? Evidentment! Tens l’oportunitat de conèixer-te a tu mateixa i de treure suc

SERVEI DE MOBILITAT INTERNACIONAL DE L’ESTACIÓ ESPAI JOVE El Servei de Mobilitat Internacional de L’Estació Espai Jove ofereix informació i assessorament perquè tothom pugui viure una experiència a l’estranger que s’ajusti als seus objectius. Proporciona orientació en diferents opcions de mobilitat internacional: millora d’idiomes, formació, feina, pràctiques, voluntariat, viatges i projectes juvenils. L’Estació Espai Jove (c. Santa Eugènia, 17, 17005 Girona) – 972 220 070 – www.girona.cat/estacio - estacio@ajgirona.cat

linkedin.com/in/lestacioespaijove facebook.com/estacioespaijove Twuitter.com/Joventut_gi instagram.com/estacioespaijove

EXPOJOVE | 51

52 | EXPOJOVE

EXPOJOVE | 53

54 | EXPOJOVE

EXPOJOVE | 55

PLÀNOL

LLISTAT D’EXPOSITORS

LLISTAT D’EXPOSITORS ACADÈMIES DE PERRUQUERIA I ESTÈTICA REVLON PROFESSIONAL Stand 129 RONDA FERRAN PUIG, 24 17001 GIRONA 972-20 28 12 academia.girona@revlon.com www.academiasrevlonprofessional.com AJUNTAMENT DE GIRONA Stand 152 PLAÇA DEL VI, 1 17004 GIRONA 972-22 25 65 nturon@ajgirona.cat www.girona.cat BRITISH SUMMER Stand W4 PASSEIG GENERAL MENDOZA, 3 PRAL LOCAL-1 17002 GIRONA 972-41 49 02 jordi@britishsummer.com www.britishsummer.com CAIXABANK Patrocinador SANTA CLARA, 9-11 17001 GIRONA www.caixabank.com CARREFOUR Stand W7 CAMPEZO,16 28022 MADRID patricia_perez_gutierrez@carrefour.com www.carrefour.com CENTRE TÈCNIC D’AUTOMOCIÓ Stand 130-132 CTRA. BARCELONA, 199 17003 GIRONA 972-50 54 98 cta@escolatecnicagirona.com www.escolatecnicagirona.com CIFOG - ESCOLA DE CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR GIRONA Stand 118-122 CTRA. SANTA COLOMA, 115 17005 GIRONA 972-40 13 00 escola@cifog.cat www.cifog.cat CONSELL COMARCAL DEL GIRONÈS Stand 150 RIERA DE MUS, 1A 17003 GIRONA 972-21 32 62 info@girones.cat www.girones.cat 58 | EXPOJOVE

EF EDUCATION FIRST Stand 121 PL. CATALUNYA, 13 17004 GIRONA 972-41 02 67 girona@ef.com www.ef.com ENTI GIRONA-ESCOLA DE NOVES TECNOLOGIES INTERACTIVES Stand 102 FRANCESC MACIÀ, 65 17190 SALT 972-40 51 30 info@euses.cat www.enti.cat ESCOLA DE FORMACIÓ SANITÀRIA AUREA Stand 126 EMILI GRAHIT, 2 BAIXOS 17003 GIRONA 972-29 80 82 hola@estudisaurea.com www.estudisaurea.com ESCOLA PIA OLOT Stand 124 PLAÇA CLARÀ, 9 17800 OLOT 972-26 02 12 olot@escolapia.cat //olot.escolapia.cat ESCOLA QSTURA PROFESSIONAL - EQP Stand 123 EMILI GRAHIT, 91 PARC CIENTIFIC UDG- EDIF.NARCIS MONTURIOL 17003 GIRONA 972-00 31 66 info@eqp.cat escolaqsturaprofessionaleqp@gmail.com www.eqp.cat

ESDAP-ESCOLA SUPERIOR DISSENY ARTS PLÀSTIQUES CATALUNYA Stand 104 PARE ANTONI SOLER, 1-3 17800 OLOT 972-26 24 03 b7005340@xtec.cat www.escolartolot.cat ESHOB-ESCOLA SUPERIOR D’HOSTALERIA DE BARCELONA Stand 111 PG. DEL TAULAT, 243 08019 BARCELONA 93-453 29 04 marketing@eshob.com www.eshob.com ETG (GIRONA)-CTA (FIGUERES): FP D’AUTOMOCIÓ I GRADUAT SOCIAL Stand 130-132 CTRA. BARCELONA, 199 17005 GIRONA 972-20 83 16 etg@escolatecnicagirona.com www.escolatecnicagirona.com ETG RACING: MECÀNICA DE COMPETICIÓ Stand 130-132 CTRA. BARCELONA, 199 17005 GIRONA 972-20 83 16 etg@ecolatecnicagirona.com www.etg-racing.com ETG2 - FP MK-COMERÇ-FINANCES I CURS PONT Stand 133 CTRA. BARCELONA, 201 17005 GIRONA 972-20 83 16 etg@escolatecnicagirona.com www.escolatecnicagirona.com

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’HOTELERIA I TURISME DE ST. POL DE MAR Stand W2 CTRA. N-II, S/N KM 664 08395 SANT POL DE MAR 93-760 02 12 mail@santpol.edu.es santpol.edu.es

EUMES-ESCOLA DE MÚSICA AVANÇADA I SO Stand 117-121 C/ DE BAIX, 2 17006 GIRONA 972-24 10 10 eumes@eumes.cat www.eumes.cat

ESCOLA UNIVERSITÀRIA ERAM Stand 112 SANT ANTONI, 1 (FACTORIA CULTURAL COMA CROS) 17001 SALT 972-40 22 58 eram@eram.cat www.eram.cat

EUSES-ESCOLA UNIV.DE LA SALUT I ESPORT-CENTRE GARBÍ Stand 103 FRANCESC MACIÀ, 65 17190 SALT 972-40 51 30 info@euses.cat; ciclesformatius@euses.cat www.euses.cat

FUNDACIÓ ESPLAI DE GIRONA Stand 127 ANTIC ROCA, 38 3R 17003 GIRONA 972-24 93 25 fundacio@fundacioesplaigirona.cat www.fundacioesplaigirona.org

IDEA Stand W1 PL. JOSEP PLA I CASADEVALL, 4 17002 GIRONA 608 113 768 idea@idea.lu www.idea.lu

MERCADONA, S.A Stand 128 BUTRON, 31 28022 MADRID 616 663 970 portiz@mercadona.es www.mercadona.es

GENERALITAT DE CATALUNYADPT. D’ENSENYAMENT-FORMACIÓ PROFESSIONAL Stand FPGI PL. POMPEU FABRA, 1 17002 GIRONA 872-97 55 64 ensenyament.gencat.cat

INTERWAY, IDIOMES A L’ESTRANGER Stand 134 C/ PICA D’ESTATS, 23 17458 FORNELLS DE LA SELVA 601 187 177 www.interway.es

RESIDÈNCIA LA SALLE - BARCELONA Stand 116 PASSEIG BONANOVA, 8 08022 BARCELONA 93-254 09 65 info@residencialasalle.com www.residencialasalle.com

BATXILLERATS ESCOLA D’ADULTS FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL PROGRAMES DE FORMACIÓ I INSERCIÓ FAMÍLIES PROFESSIONALS D’FP: Activitats físiques i esportives Administració i gestió Agrària Indústries alimentàries Arts gràfiques Transport i manteniment de vehicles Comerç i màrqueting Edificació i obra civil Electricitat i electrònica Energia i aigua Fusta, moble i suro Hoteleria i turisme Imatge personal Informàtica i comunicació Instal.lació i manteniment Fabricació mecànica Química Tèxtil, confecció i pell Sanitat Seguretat i medi ambient Serveis socioculturals i a la comunitat ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY: Arts aplicades al mur Ceràmica artística Comunicació gràfica i audiovisual Escultura Disseny d’interiors Teatre ENSENYAMENTS ESPORTIUS Bàsquet Esports d’hivern Futbol i futbol sala Muntanya i escalada Esports de vela Busseig esportiu Salvament i socorrisme Esports eqüestres HOSTESSES DE VOL MONTSE ALSINA Stand 125 BAILEN, 8 1ER 3A 17002 GIRONA 972-222 212 secretaria@hostessesdevol.com www.hostessesdevol.com

INTERWAY, IDIOMES A L’ESTRANGER - BCN Stand 134 VIA AUGUSTA, 125 ENTL. 5A 08006 BARCELONA 93-200 18 70 barcelona@interway.es www.interway.es KREAS, ESTUDIA I TREBALLA Stand W6 JOAN PERE FONTANELLA, 3 17800 OLOT 972-26 07 14 info@kreas.cat www.kreas.cat LA VANGUARDIA Patrocinador AV. DIAGONAL, 477 PL 9 08036 BARCELONA www.lavanguardia.com LCI BARCELONA, ESCOLA SUPERIOR OFICIAL DE DISSENY Stand 113 BALMES, 209 08006 BARCELONA 93-237 27 40 lcibarcelona@lcibarcelona.com www.lcibarcelona.com LIDL SUPERMERCADOS SAU Stand W3 BEAT ORIOL S/N 08110 MONTCADA I REIXAC 93-576 15 00 www.lidl.es/empleo LLANÇÀ - MONMAR - CAP DE CREUS Stand W5 AV. EUROPA, 37 17490 LLANÇA 972-38 08 55 turisme@llanca.cat www.visitllanca.cat MEDIAMARKT GIRONA BUSINESS Stand 136 VITÒRIA-GASTEIZ, 8 17003 GIRONA 972-01 07 17 mm.girona.business@mediamarkt.es www.mediamarkt.es

UIC BARCELONA Stand 110 C/ IMMACULADA, 22 08017 BARCELONA 93-254 18 00 www.uic.es UNED GIRONA Stand 107 SANT ANTONI, 1 - FACTORIA CULTURAL COMA CROS 17190 SALT 972-21 26 00 dmaldonado@girona.uned.es www.unedgirona.org UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Stand 114 PL. ACADÈMICA CAMPUS UNIVERSITARI DE BELLATERRA 08193 CERDANYOLA DEL VALLÈS 93-581 11 11 a.comunicacio.promocio@uab.cat www.uab.cat UNIVERSITAT DE BARCELONA Stand 115 GRAN VIA CORTS CATALANES, 585 08007 BARCELONA 93-403 70 73 sae.futurs@ub.edu www.ub.edu UNIVERSITAT DE GIRONA Stand 101 PL. SANT DOMÈNEC, 3 17004 GIRONA 972-41 80 36 promocions@udg.edu www.udg.edu UOC - UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA Stand 109 FACTORIAL CULTURAL COMA CROS, C/ ST. ANTONI, 1 17190 SALT 972-40 50 67 uocsalt@uoc.edu www.udg.edu

EXPOJOVE | 59

Girona Expojoven 2018

Articles inside

LLISTAT D’EXPOSITORS

Reinventem Sant Jordi

De l’Estació Espai Jove al món

Entrevista a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia de Catalunya

El Projecte Rossinyol

Classe de repàs: una ullada a les notes de tall

Cal fomentar els ofi cis i posar

L’escola de la Generació Multimèdia

I si no tinc l’ESO, què passa?

Impulsant dins les empreses

Apostem per tu T’acompanyem!

Entrevista Nemrod Carrasco

L’FP Dual: una realitat amb molta empenta!

Aprenent mates i història amb realitat virtual

Coralí Cunyat i Badosa

5 punts de partida per triar el tema del treball de recerca

Marta Madrenas i Mir

Salutació Jaume Busquets i Arnau

Salutació Josep Polanco i López

Entrevista a David Bueno

ExpoJove 2018