Silla Fiestas 2017 by editorialmic

SILLA FESTES 2017

Sumari Salutació de l’alcalde · · · · ·

Salutació de la regidora de Festes · · · · · · · · · · · ·

7 Salutació del rector· · · · · · · 9 Dues Dones· · · · · · · · · · 12 Coneguem les Cambreres del Crist· · · · · · · · · · · ·

Costalers del santíssim Crist de Silla · · · · · · · · · · · ·

Cèlia Mas Soler, l’angelet de La Carxofa · · · · · · · ·

22 Els porrots de Silla · · · · · · 25 El sentiment dels Porrots· · · 29 Els Cirialots · · · · · · · · · · 32 L’enramà de la murta · · · · 33 Agrupació Musical la Liríca · 35 Evocant una gran artista· · · 39 Vela i pesca a l’Albufera· · · 49 Als pilotaris dels anys seixanta· · · · · · · · ·

Coneguem la presidenta de L’Associació Espanyola contra el Càncer de Silla· · ·

Casa d’Andalusia 30 Aniversari· · · · · · · · · Programa de Festes · · · · ·

72 74

La Portada

La murta. Tanque els ulls i sent un so que s’apropa cada vegada més prop, la dolçaina i el tabal. Inspire i l’olor a la murta m’envaeix. Aquesta aroma és característica del Crist. Per molt lluny que estigues aquesta aroma pertany a aquest dia. Ja hi som a les festes del Crist! El volteig de campanes anuncia que Silla s’engalana per rebre una nit esperada. Al meu costat la dolçaina i el tabal, les primeres notes i els colps dels porrots anuncien que tot comença. Davant meu els porrots ballen, el meu cos queda envaït d’emocions, dels ulls brollen unes llàgrimes plenes de sentiments i, de cop, la música para i el bastó dels porrots toca a terra damunt de la murta. Mar Navarro

Edita Ajuntament de Silla Direcció Vicent Zaragozà (Xaran) Redacció Josep Antich Jesús Escorihuela Faine Domínguez Aida Melero Mar Navarro Vicent Zaragozà Josefina Zaragozà José María Amores Paco Machancoses Encarna González Bárbara Sánchez

Fotografies Mar Navarro Amparo Hortelano Emilio Alba Vicent Zaragozà (Xaran) Vicent Carbonell (Pani) Julio Carbonell Rafa Gomar Arxiu Municipal Arxiu Agrupació Musical La Lírica Arxiu AC Dansa dels Porrots Arxiu AC Casa d’Andalusia Toni Valero Portada Mar Navarro Tirada 10.000 exemplars

SILLA FESTES 2017

Salutació de l’alcalde

envolguts veïns i veïnes. Començaré amb la formula habitual convidant-vos a celebrar les Festes d’Agost dedicades al Crist de Silla; desitjant-vos unes jornades de fraternitat, relaxament i diversió sana acompanyats dels familiars i amics presents, i també dels absents que tots tenim en la memòria. Són dies de convivència, de compartir intensament moments i tradicions que es posaran més en valor amb el pas del temps. Sembla que fou ahir, però són quasi tres anys de gestió en un temps no massa fàcil, executant compromisos adquirits que són el fruit d’una política en positiu, oberta i participativa. Un temps en què hem aprés a escoltar perquè les nostres prioritats també siguen les vostres, demanant-vos opinió en les matèries més rellevants, per això estem orgullosos de tot allò que hem pogut afrontar enguany: les obres hidràuliques de la plaça d’Espanya amb una solució tècnica i estètica que ha solucionat el greu problema de les inundacions en aquella zona; la reconversió de la plaça del Poble en un espai ample i transitable; el començament de les obres al centre juvenil del Parc de l’Alteró; la continuació de l’edifici multifuncional Carmen Valero; la nova biblioteca del camí del Port, que facilitarà espai lliure a la llar dels jubilats, etc., etc. En l’àmbit social, també voldria destacar la borsa d’emergència que millora l’ocupació laboral o la targeta solidària destinada a adquirir aliments de primera necessitat. Així, a poc a poc, anem fent camí. No vull obviar el tema de l’elevador, un compromís que RENFE encara no han complit, però us garantisc que no cessaran les reivindicacions i, si cal, les mobilitzacions, ja que no és just que l’estació de Silla encara tinga els accessos restringits a persones amb mobilitat reduïda.

Quant al programa de festes, enguany continuaran les actuacions pels barris i el sopar popular amb orquestra; recuperem el “desafiament de perxadors” i el concurs de pesca; es realitzarà una holi party per als joves i, a continuació, una macro discoteca. Per això, cal felicitar la regidora per la il·lusió que demostra i el treball de confeccionar un programa ple d’activitats, dins dels límits de la preceptiva d’austeritat. Sense oblidar altres regidories que col·laboren, el personal de l’Ajuntament, les penyes i la resta de col·lectius que ajuden de manera desinteressada. Vaja també el meu agraïment per als cossos de seguretat ja que, gràcies a la seua eficàcia, podem gaudir, sempre, d’uns dies de festa amb total normalitat. Festa, diversió, harmonia… i després treball, perquè encara hi ha molt per solucionar en matèria social, cultural i urbanística i, sobretot, en la construcció d’un poble més il·lusionant i més just, del qual puguem sentir-nos orgullosos, mirant al futur, però sense oblidar els nostres arrels. En açò posem tota la nostra obstinació, millorant l’entorn, administrant els recursos amb rigor i oferint la solidaritat als qui més ho necessiten; d’aquesta manera consolidarem els nostres valors i podrem anar quallant la societat per a ser innovadors, per a somiar amb nous projectes i tindre la força necessària per executar-los. Estem oberts als vostres comentaris i a valorar les iniciatives que siguen d’interès general, oferint suport a totes les persones emprenedores que desitgen aportar treball i prosperitat, ja que estic convençut que tots junts millorarem Silla i aconseguirem un poble dinàmic i atractiu per a viure i conviure. Bones festes! Vicente Zaragozá Alberola

SILLA FESTES 2017

Salutació de la regidora de Festes

stimades veïnes i estimats veïns

Un any més per mitjà del llibret de festes entre a les vostres cases. En aquest podreu trobar tota la informació de la programació festiva, reportatges actuals, mirades al passat i records del nostre poble. No tinc cap dubte que la força d’un poble es mesura, en bona part, per la seua capacitat associativa. Vull agrair a totes les associacions de Silla la tasca cultural i festiva que fan coincidint amb les festes i actes més assenyalats. Per altra banda, desitge a les cambreres del Santíssim Crist de Silla, Sara i Gloria, que visquen les festes al màxim i que gausdisquen cada minut del dia 6 d’agost. Com bé deia Estelles per a transmetre l’aire festiu SI no és alegria no vull poesia. Res de res. Ara tornaria per aquells carrers. Per aquelles places, per aquelles nits. Veïnes i veïns, del 21 de juliol al 13 d’agost ens trobarem a les places i als carreres de Silla i, com diu el poema d’Estellés, espere que siga amb alegria. Josefina Zaragozá Naranjo

SILLA FESTES 2017

Salutació del rector

stimats veïns i germans en Crist:

Al nostre poble de Silla ens preparem per a celebrar amb fe, festa i alegria, la MARE DE DÉU DELS ÀNGELS, i d’una forma especial el nostre SANTÍSSIM CRIST DE SILLA. I quina millor forma de celebrar el nostre Santíssim Crist de Silla que fent-ho en família, amb fe, amb alegria i recordant els nostres avantpassats, les nostres arrels que ens van deixar la fe i les festes de Silla sota la protecció i l’amor del Santíssim Crist de Silla! Que millor que celebrar les nostres arrels, la nostra fe, la nostra alegria, les nostres famílies i la nostra vida, que fer-ho amb el Santíssim Crist i la Mare de Déu dels Àngels en la nostra bella parròquia i al voltant de la taula de l’Eucaristia on estem tots convidats a asseure’ns i “feliços els convidats a la taula del Senyor”! Com sabeu, enguany celebrem les nostres festes al Santíssim Crist de Silla amb dos nous rectors, D. Miguel Ángel Herrera i jo, D. José María Amores el vostre rector, veí i amic en aquesta meravellosa parròquia de la Mare de Déu dels Àngels.

Us salude, em presente i us oferisc la meua persona en el que us puga servir sempre per a escoltar, col·laborar i acompanyar a aquell que ho desitge i ho necessite. Em dic José María i Déu m’ha fet, per mitjà de l’església de València, el gran regal d’enviar-me a aquest noble poble de Silla, poble amb vida cultural i orgullós de les seues arrels religioses i de la seua història. Orgullós que al centre del seu poble, de les seues famílies, de la seua història i de les seues festes estiga sempre el Santíssim Crist de Silla i les Sagrades Formes incorruptes, Jesucrist que ha mort i ressuscitat per nosaltres per a donar-nos una vida nova. El Senyor, per mitjà del nostre arquebisbe, em concedeix el do de poder servir-vos en la trobada amb Déu i amb el proïsme. Sacerdot al vostre servei en la vida i els sagraments, i veí per a celebrar amb vosaltres la fe i les alegries, la festa en la qual tots trobem al veí i al germà; en respecte i alegria. M’alegre molt que la meua primera oportunitat de dirigir-me a tot el poble d’aquesta forma siga en ocasió de celebrar la festa a la Mare de Déu dels Àngels i al Santíssim Crist. Felicite de cor a tots els que, amb el vostre esforç, aconseguiu una cosa tan important com despertar somriures, alegria, vida i trobada al carrer, fraternitat entre tots els veïns i visitants i, tot amb motiu del Santíssim Crist de Silla. Gràcies a tot Silla per rebre’m amb un somriure, per ser oberta i solidària, per celebrar junts el Santíssim

Crist, per ser feliç i desitjar compartir la felicitat amb els altres. Gràcies a tots per concedir-me que puga estar orgullós i feliç de ser sacerdot a Silla, per a Silla i per a tots els seus veïns sense excepció, especialment per als més pobres i per als que més pateixen i per als que menys són valorats per la nostra societat. Gràcies als feligresos de Silla, a l’Ajuntament de Silla, a tots els que m’esteu acollint, ajudant a conèixer Silla i, especialment, a les cambreres del Santíssim Crist de Silla, Sara i Gloria, que amb amor al Santíssim Crist m’acompanyen i ensenyen en aquest primer any entre vosaltres. Felicitats per a tots de part del vostre rector, veí i amic José María Amores. Que les Sagrades Formes, la Mare de Déu dels Àngels i el Santíssim Crist ens guarden a tots! José María Amores

SILLA FESTES 2017

Dues dones El dia naix amb un sol inflamat els carrers s’afalaguen de dalt a baix l’entusiasme es mescla per tot el veïnat la vida comença com un raig despullat.

Vosaltres, cambreres de Silla, vosaltres, que esteu al costat, cureu la ferida que brolla enemiga per culpa dels nostres pecats.

Dues dones, heroïnes de flegma ancestral, vénen amb cura per l’horta sud caminant, als seus ulls una llàgrima apunta, sense plorar, el rosari al pit de la mà, el cor, bategant amb força vital.

L’església és plena de llum i harmonia, els creients es preparen cantant la litúrgia, davant s’escolta el gemec del Senyor, el poble tremola en seients d’emoció.

La mirada ferma en la nit i el demà, un nu en la boca sentint despertar, els passos solemnes, el rostre extasiat, segueixen el Crist nostre, el que les ha coronat, l’esperit d’un poble sospira el Crist està prompte a arribar.

Sara, Glòria, renoveu els vots amb la pell de l’aurora rendiu amb devoció primorosa la vostra més sincera oració, conviure tot l’any infrangibles custodiant el nostre millor tresor.

Arreplegueu les ones de l’albufera de fang filles primerenques del caudal del nostre llac, les espigues que creixen lliures al fons de l’ànima nostra que mai puguen els temps sacsejar.

Tindran arrels les vostres ales amb somriure obert i constant, l’espera serà una remor de vents intensos un pescador perxant per l’aigua tendra dibuixant una barca a les vostres mans.

Voltegen les campanes, l’hora és ja pròxima, dins de la plaça un fum de gent es convoca, la música s’arrima, s’esmuny i torna, la Paraula Viva és un misteri alhora.

Crist de Silla, ¡Oh Crist d’alè immortal!, tu que guardes la nostra existència viva, cuida les teues deixebles aferra amb força la seua amistat.

El moment es desplaça matiner com a joia, elles són les venes que flueixen la història, abrasades d’albor respiren memòria. Ànima que pren en flames brunes la saba intacta d’un fèrtil poble, tradició que hi vol consagrar-se per tal d’esclatar en llavors.

Sobirà d’ací i d’allà, enllaç de segles a la ribera, recorda navegar l’albufera el teu baptisme enfront de la mar.

Cambreres, conteu les meravelles, i rodejades de bellesa i flors escolteu l’ofrena del dolcíssim Pastor, lluminàries de precs i gojos elegides per sempre testimoni d’adoració. Visquen aquestes dames daurades, somnis de l’ahir més present, sentinelles de fulles caigudes a l’arbre ara retrobant-se en absència vostra dos sols hi brillen tan de debò com abans. Inspiradores de versos sens fi que hui bambolegen al so del caliu elles, veïnes, amigues, germanes, missatgeres d’una nova pietat, energia pura que ens arrabassa la sang, exemple de fe, noblesa i honestedat, desvestides de lligadures, com a dones del Llevant. El pas es deté, el Crist és besat, darrere el lament es manté com un himne incessant en silenci de pau, el murmuri es complau, al carrer esdevé el miracle entregat.

Darrere la festa emotiva el vi i el pa sagrat la parla i el silenci que vibra eixuga’ns les gotes del camp, deixa que esgotats per la feina puguem per fi descansar. Postrats als peus de l’Altíssim mireu dues llunes radiants, ¡Cambreres, llum i terra, cel i mar, aigua que ens beneïsca any rere any! Escuderes, compte, el temps se’n va, l’entrega és eterna, eterna com la veritat, vosaltres que enceneu cada vela estival, servidores, amades per l’ésser celestial, gaudiu de la sembra divina que nodreix d’amor el fruir del treball. Ideal de coratge, valentia que ens mou, solana que escolta el paisatge reviure suau com un bressol, darrere l’andana, vestides de dol, pregant per nosaltres, vivint la passió sempre, vosaltres, cor amb cor, estades, vives, nomenades, visibles de crit al fons. Dues veus, de cap a peus ens guien, una creu expira d’amor. Faine Domínguez

SILLA FESTES 2017

Gloria Iziar Sáez de Arregui Álvarez

Sara Pons Moreno

SILLA FESTES 2017

Coneguem les Cambreres del Crist

La vesprada ens obri les seues portes. Cau el sol a Silla. Són les vuit en punt i les cambreres del Crist, Glòria i Sara, em reben càlides mentre les palmeres es desfan en abraçades al cel. Serà una premonició? Les preguntes caminen amb les tres i les respostes estan encara passejant-se a les nostres mans. Entre café i café, després d’uns minuts titubejants, la conversa es desembotona per tal de discórrer transparent i efusiva durant quasi dues hores religiosament màgiques. De sobte, el soroll fa impracticable escoltar-nos i decidim encaminar-se al local de l’església per continuar la nostra xerrada en un silenci expectant. Encetem la tertúlia contemplant, rialleres, el full d’interrogants sobre la taula.

SILLA FESTES 2017

Encara que siga una obvietat, somniàveu ser alguna vegada, quan éreu xicotetes, a convertir-vos en cambreres del Crist de Silla? Glòria assenteix amb contundència i contesta que li semblava un somni llunyà i improbable de realitzar. Ara, li llueixen els ulls en ser cambrera aquest any. Amb humilitat assegura que pensava que era una meta, al seu parer, massa gran, “impossible”, paraules textuals, i les seues circumstàncies personals tampoc no acompanyaven exactament. Els ulls li tornen a brunyir emocionats. Sap que s’ha complit el seu desig i està satisfeta. Em sent privilegiada, afegeix, i ho visc amb molta intensitat. La meua entrega és absoluta i sincera. Sara em mira i afirma el mateix amb el cap decantat. L’examine, somriu amb aquesta timidesa sàvia i serena, i puc albirar al seu rostre menut, l’entusiasme que desprén. Els pregunte de nou i, com un senyal inequívoc de ser sense cap possibilitat d’errada les elegides, la coincidència, o el destí, ens parla tutejant-nos. El rector de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, Jose

María, es creua amb nosaltres. L’invitem a asseure’s amb nosaltres, i ell ens convida amb aquest temple i bondat natural que reflecteix la seua ànima. Les rialles se senten per tot arreu, còmplices d’un projecte, com si ens haguera pillat en alguna malifeta i volguérem guardar algun secret d’estat que necessitàrem confessar amb ell. El dia 6 es resoldrà el misteri. Com prenguéreu la decisió finalment? Perquè va córrer el rumor que quasi ni poguéreu meditar-ho. Imagine que millor així perquè és una responsabilitat. Què en penseu?Estàveu nervioses? Va ser francament especial quan em digueren si volia ser cambrera, comenta Glòria. Havien pensat en mi per ocupar el càrrec i, tot i encara els dubtes per la responsabilitat que comportava, era com si hagueren escoltat la meua veu demanant-ho en silenci. Saber que confiaven en mi va ser decisiu i volia tindre al meu costat Sara. Vaig pensar en ella immediatament. O ella o cap, perquè necessitava estar ben acompanyada. Li naix un somriure enganxós i totes comencem a riure amb complicitat.

SILLA FESTES 2017

Sara ens observa amb cura, escolta atenta sense perdre detall i recorda que es va trobar sent cambrera quasi sense poder dir “aquesta boca és meua”. Quan vaig entrar a la reunió, començaren els aplaudiments. Vaig entendre que no podia negar-me i dintre meu sabia que volia ser-ho i implicar-me completament. Com porteu saber que d’alguna manera ja passeu a la història del nostre poble? El més transcendent, comenten alhora, és el significat de ser cambrera del Crist. No perdre de vista el profund sentit del càrrec. Una feina que és molt més que una feina, perquè ens ompli de l’esperit del Crist que, en definitiva, és el que importa.

Quines sensacions, experiències, emocions, ressaltaríeu i us emporteu? No podem ni nomenar-les. Tantes i tantes, que ens costaria reduir-les en unes poques. És indescriptible i les paraules es queden curtes per resumir cada moment viscut com a únic i substancial. No obstant això, coincideixen a destacar la nit del Divendres Sant, que va ser molt especial per a elles. El sentiment que compartiren vibrant amb les lectures i un acollidor silenci que no es pot ben bé explicar. Què us agrada més i què us costa de la missió que teniu aquest any? “Estem al cent per cent”. Els sorprén no saber respon-

SILLA FESTES 2017

dre a la pregunta d’allò que no els agrada, perquè cada xicotet detall és un goig i, malgrat el cansament o els nervis, estan visiblement presents en cada acte, sentint cada minut del rellotge per guanyar temps al temps i memoritzar fins a una tènue respiració que s’escape. Considereu que és més que un treball, una devoció o un privilegi? Què us sembla? Tot això i més encara. Et canvia la percepció, et renova la vida. Jo particularment, insisteix Glòria, en estar més baixeta emocionalment, m’ha insuflat força i empenta. Ho demaní al Crist i ell ha multiplicat per mil les meues oracions obsequiant-me amb la seua força i energia i el seu suport vital. Sara, involucrada com està a Càritas, desenvolupant projectes per millorar el quefer de les persones, ens conta com suplicà al Crist per una família que estava travessant una situació difícil i tot es va resoldre miraculosament. No dubta que les seues pregàries varen ser escoltades. Quan esteu a l’església de neteja i tan prop del Crist, què us passa per dins? Imagine que la primera vegada seria impactant, sobretot en ser creients. Recordeu els pensaments, els sentiments que us rodejaven? Estar allí, en la intimitat amb ell, les dues soles, com si fóra en aquest precís instant més teu que mai… La primera vegada va ser increïblement emocionant. Les dues paren la conversa i es nota que tornen a reviure aquesta indesxifrable sensació. És un moment intransferible. Ho sents tot i et buides d’altres històries de fora, sovint doloroses o complicades. Netejar la capella a consciència ens allibera també a nosaltres, com si ressuscitàrem també. Canviaríeu alguna cosa? Inclouríeu alguna altra? Ho recomanaríeu a totes les xiques de Silla? És cert que haver participat activament en tantes activitats i cerimònies tant religioses com civils, i els que ens resten encara, ens ha inferit valor i coratge. El que passa és que, en alguna ocasió, en treballar, hem d’ajustar el calendari. Vàrem haver de demanar el dia al març perquè queia entre setmana, i era una mica més complicat donar a l’abast. Sara comenta que com no vol perdre’s res. Una possibilitat seria traslladar-ho al cap de setmana i la gent també ho agrairia per po-

der acudir sense problema i no estar supeditats a les limitacions laborals o d’altra mena. Ho recomanarien a totes sense parpellejar. Som conscients que algunes persones, per motius econòmics, no poden accedir-hi, i és una llàstima, perquè s’hauria de donar l’oportunitat a qualsevol dona fermament creient que ho sol·licitara. Seria interessant que no ens fixàrem tant en qüestions més superficials i ens concentràrem en el que és rellevant. Us pareix bé que s’haja adaptat als nous temps aquesta tradició tan arrelada? Vull dir, perquè abans sols podien ser elegides les fadrines i es miraven “en lupa”. Veritablement el tema de la dona, cregueu que ha millorat o hi ha mancances encara? Cal tindre il·lusió i ganes. Captar l’essència d’allò que és inqüestionable i és la vocació de servir al Crist. Hi ha hagut una evolució, és clar, però insuficient. El camí és llarg i cal regenerar-se a tots els nivells… Respecte a la sempre controvertida vestimenta de les cambreres que sovint porta cua en el rumor popular, us afecten les opinions? Fins a quin punt a l’hora de vestir-vos heu tingut en compte aquesta qüestió? Què significa ser cambrera per a les dues? Per a nosaltres la devoció al Crist és el primer i la resta és secundari. Volíem una vestimenta d’acord amb el que representem i som seguidores del nostre benvolgut Crist de Silla. No hem d’acontentar o donar satisfacció a cap altre, només ens postrem als seus peus. I ho fem de la millor manera que sabem o creguem, respectant sempre altres impressions, per descomptat, però ens pertoca a nosaltres decidir i portar endavant les nostres idees i conviccions. I parlant de les crítiques, tant les constructives com a voltes massa demolidores, les accepteu com una conseqüència inevitable del treball que teniu? Us agradaria una major empatia, un nivell de tolerància més ample per part de la gent? Què els diríeu als qui parlen arbitràriament? Les opinions, argumenta Sara, són opinions, i les acceptem amb la mateixa tranquil·litat que en el nostre dia a dia. No sempre et vénen de gust les crítiques. Com a qualsevol ens molesten o ens fan mal, però hem de

SILLA FESTES 2017 centrar-se en el que és positiu i a mostrar la millor versió de nosaltres mateixos. Ens focalitzem en el significant i procurem deixar a una banda allò més accessori.

El que he trobat en elles dues, Glòria, Sara, Sara, Glòria, és el miracle del diàleg i la comprensió que flueix sense embuts. El més digne i valuós regal per a tots.

Com us definiríeu? Quines virtuts distingiríeu? I què és allò que us complau menys de vosaltres? De tot el que aquest any us dóna, què oferiríeu al Crist i al poble? Què demanaríeu? Quina súplica elevaríeu per a tothom? Sara explica que no és fàcil respondre. Jo la conec de fa temps i sé que és una persona amb moltes i ressenyables qualitats. De segur que s’avergonyiria que li ho diga ací públicament, però no és cap exageració, sinó la pura i real veritat. Glòria és un encís de persona, t’atrapa igualment en aquesta sensibilitat seua que acarona la pell.

I les tres, ens esplaiem com si ens coneguérem des de sempre, des de fa anys, i com si la vida ens ajuntara per contar-nos una història comuna d’històries compartides i el punt final no estiguera escrit, sinó en punts suspensius, just quan la nit alça les seues ales, va tancant-se en lluna i ens fa acomiadar fins que ens retrobem en aquest cercle perfecte d’intimitat femenina i singular. Potser, demà.

Faine Domínguez

SILLA FESTES 2017

Costalers del santíssim Crist de Silla Agustín Espi, Jose Alba Forner, Raúl Alba Puig, Antonio Alberola Carbonell, J. Jose Antich De Prada, Francisco Antich Romaguera, Jose Arturo Brocal Díaz, Francisco Brocal Díaz, Jesús Brocal Giner, Salvador Carbonell Valero, Jose María Casany Alfonso, Sergio Casany Mas, Fernando Jose Cervera Martinez, Ricardo Chaqués Milla, Rafael Cuñat Pons Luis, Salvador Cuñat Carbonell, Juan Alberto Doménech Badenes, Eduardo Doménech Forner, Eduardo Forner Garcia, Adrián

Gastaldo Primo, Emilio Giner Carbonell Francisco Guillem Agustí Oscar Hiraldo Galván, Antonio Manzano Martinez, Ignacio Martin Nadal, Andrés Medina Esteve, Ildefonso Melero Peris, Luis Milla Hernandez, Adrián Moreno Guillem, Antonio Navalon Soler, Ignacio Olmos Castillo, Vicente Pérez Tormo, Julián Peris Gimeno, Francisco Prieto David, Isidro Primo Zaragoza, Jose Maria Requena Riera, Antonio Ríos Almudever, Jose † Ríos Almudever, Ximo

Ríos Zaragoza, Jose Pascual Riquelme Rico, Juan de Dios Roque Abrego, Vicente Sanchis Zaragoza, Jose Vicente Simeón Alba, Jose Simeón Lujan, Jose Simeón Navarro, Francisco Jose Simeón Peris, Serafín Simó Peris, Camilo Valero Ferrando, Carlos Valles Morant, Jose Zaragoza Huesa, Alejandro Zaragoza Riera, Carlos Zaragoza San Lorenzo, Federico COSTALERS D’HONOR Navarro Domínguez, Jose Vicente Selma Gavara, Jose Ernesto Mari Penella, Jose

SILLA FESTES 2017

Glòria a Déu a les altures proclamem per tot arreu i humiliem el cap a terra front la majestat de Déu.

Mira als teus peus al teu poble que rebrolla d’entusiasme... ah! i gojosament celebra la seua lliberació.

Al morir en el Calvari derramant ta sang preciosa feres l’obra prodigiosa: de l’home la redempció.

Oh llum de claror divina! els nostres cors allumena i gràcies de tota mena derrama per a tot-hom.

I sentint-nos fills de Silla i per tant agermanats...ah! regne la pau al teu poble que és font de felicitats.

SILLA FESTES 2017

Cèlia Mas Soler, l’angelet de La Carxofa

ntrem a l’auditori de La Lírica i ens trobem amb Cèlia, que ens espera pacientment mentre llig un llibre de conills amb rellotges, barreters i gats que parlen. Després de les presentacions ens seiem còmodament a les butaques i comencem a xarrar. Ella ens conta que és una xiqueta de 14 anys d’allò més normal, que estudia 2n d’ESO a l’institut Enric Valor de Silla i que, com a totes les xiquetes i xiquets de la seua edat, li agrada passejar amb les amigues i prendre granissats al parc.

Quan li preguntem per què volia que ens trobarem ací, a l’auditori de La Lírica, ens respon que és un lloc on ella se sent molt identificada, perquè des de ben xicoteta els seus pares la portaven a escoltar els assajos de la banda on els seus germans Hèctor i Jordi, tocaven el trombó i el clarinet respectivament. I sense perdre un moment, amb molta il·lusió, Cèlia afegeix que ara ella també és músic de La Lírica de Silla i forma part de la Banda Jove, el Cor Jove i la Banda Simfònica. A més a més, en l’actualitat és alumna de segon curs del Grau Professional en el Conservatori Municipal de Silla en les especialitats de clarinet i cant, on igualment rep classes de Llenguatge Musical, Banda, Piano i Italià. Però, a més, entre aquest mar d’activitats extraescolars, ella encara aconsegueix trobar algun temps per a anar a natació. Ens explica que el secret està en una bona organització. Continuem la nostra conversa i Cèlia ens diu que la interpretació del motet de La Carxofa és un d’aquests moments especials que tots els sillers i silleres esperen durant tot l’any i que, per a ella, és tot un orgull que la seua directora en el Cor Jove, Xelo González, confiara en ella i li proposara cantar-la. Ella sap que aquesta és una responsabilitat molt gran i que, quan arribe el moment, durant uns minuts tot el poble de Silla romandrà en silenci per a escoltar el motet acompanyat per l’orquestra i el cor de La Lírica. Així que, sense cap falta, tots els dies treballa la seua veu perquè el dia 6 d’agost tot isca perfecte.

Cèlia també ens conta que a casa tots estan molt contents perquè canta La Carxofa, i no passa cap dia sense que algun germà li demane que entone el motet. La nostra conversa va arribant al final i aprofitem per preguntar-li si ella és una persona que es posa nerviosa. Sense dubtar, ens respon que no, i afegeix, mentre riu, que els seus germans no entenen com pot estar tan tranquil·la. Al final és ella qui ha de fer-los veure que no hi ha raons per a estar nerviosos.

SILLA FESTES 2017

Els porrots de Silla

Jose Carlos Alapont Alberto Alapont Benaches Maria Jose Alfonso Chulvi María Antich López Marta Antich Roselló Francis Benaches Porcel Javier Benítez Martínez Josep Carles Benítez Martínez Roger Brocal Tortosa Vicent Brocal Tortosa Vicent Caballer Hostalet Bernat Capilla Ramírez Saúl Chaqués Millá Amparo Chaqués Navarro Adrián Castaño Aguilar Jose Manuel Díaz Perona Eduardo Domenech Fornes Josep Espartero Hernández Vicente Esteve Gastaldo Patri García Menéndez Mireia García Rojas Jordi García Rojas Iván Gastaldo Fuentes Lorenzo Gimeno Zaragozá Sonia Guillem Pérez Tomás Heredia Cambra Empar Hernández Alapont Abelard Hernández Alapont Abelart Hernández Antich Noemí Iborra Santos Jesús Jareño Picazo Victoria Jorques Reynal

Borja Lillo Carbonell Conrado Machancoses Díaz Janette Marco Prieto Betty Martínez Albert Josep Melero Ferrer Mónica Morera Gallardo Amparo Navarro Peris Francisco Nieto Sánchez Ignasi Orts Galán Pau Orts Galán Alicia Parra Marín Héctor Peris Giner Oscar Peris Giner Vicente Perpiñá Palazón Joan Piera Simó Ana Piñar Cuenca Anabel Ramos Gascó Elena Riera Cordellat Rafa Ríos Vedreño Andrés Salazar Farfan Yurema San Andrés Guardiola Mª Loli Santos Royo

SILLA FESTES 2017

Raúl Valero Fort Alberto Vila Gonga Ana Zaragozá Rosaleny Noemí Zúnica Revert

Porrot de les fotografies: Manolo Sánchez Sánchez, en la nostra memòria

José Santos Royo Vicent Simeón Alba Ana Simeón Pontes Fernando Toledano Motes

SILLA FESTES 2017

El sentiment dels porrots Per José Domingo Monforte

SILLA FESTES 2017

l 6 d’agost Silla desperta amb les notes de la dolçaina i el tabalet. Recorde que, quan encara era un xiquet, el Dia del Crist costava alçar-se del llit. A la vesprada sempre s’allargava la festa més del compte… Però era escoltar aquesta melodia i oblidar la son per sortir corrent al balcó i, encara en pijama, amb les pestanyes enganxades, contemplar el ball dels nostres guerrers més admirats: la Dansa dels Porrots.

Les cròniques i els historiadors destaquen que és una dansa antiquíssima, mil·lenària, d’origen potser grecoromà. Una dansa guerrera. Vistos amb ulls infantils, els 10 dansaires eren més que això: eren herois. Personatges d’una història de reptes, conflictes i lluita… però també de força, urpa i superació. Amb la seua mirada ens parlen i traslladen la força mental per actuar amb valor en lloc de retrocedir amb covardia. Mon pare interpretava per a mi, en veu baixa, la història alhora que els balladors executaven amb perfecció mil·limètrica cada pas, cada escena: «Fixa’t com es miren els guerrers, com l’amenaça amb el dit… com li tracta de pegar amb el puny». Anys enrere va ser el seu pare, el meu avi, qui va tractar d’explicar-li aquests curiosos moviments… i avui, molts anys després, sóc jo qui ho explica als meus fills. Perquè així ha de ser. La Dansa dels Porrots és un senyal d’identitat per als sillers. En veritat pense que imprimeix caràcter, que la portem en l’ADN. En aquesta dansa es troba tota una filosofia de vida que intente aplicar a la meua professió, la d’advocat, però que també es pot estendre a qualsevol ofici. El valor de defensar una causa amb la màxima intensitat i responsabilitat, “amb ungles i dents”, sense perdre l’oportunitat de conciliar interessos, fent equilibris per trobar aquest punt intermedi on s’aconsegueix l’acord entre dues parts enfrontades… Lluitar, de vegades guanyar, i altres, perquè no dir-ho,

perdre, però sense donar-se per vençut, fent vàlida i real aquesta màxima de guanyar amb humilitat i perdre amb dignitat. Les nostres batalles són legals; l’arma, el nostre “porrot”: la llei. Armats amb articles, normes, jurisprudència i, sobretot, del filtre de l’experiència de múltiples batalles, defensem moltes causes diferents, tantes com persones sol·liciten la nostra protecció i ajuda amb necessitat de justícia o per persecució d’aquesta. Aquests nous temps que vivim són idonis per recordar que la vida, lluny d’assumir-la sota la submissió, la immobilitat o la fugida, cal afrontar-la lluitant, com fan els nostres deu guerrers, amb valentia, vivint sense pors, amb els peus a terra i la mirada al cel, omplint els dies de dignitat i d’orgull legítim. Llegisc en una crònica de J. Carles Saragossa publicada a la revista Algudor una interpretació del significat de la Dansa dels Porrots que compartisc plenament: «La intrepidesa que mostren els dansadors amb els continus desafiaments i la lluita consegüent és una bona imatge del que vol transmetre la dansa ja que els dansaires, sense armes dirimeixen les seues diferències amb una lluita noble que prova la valentia dels soldats i exalta el triomf final, simbolitzat per les corones de llorer que llueixen al cap.» Els guerrers de la dansa recorden Heracles, personatge de la mitologia grega que els romans van anomenar Hèrcules. Un heroi del treball, de l’esforç i la superació. Se’l considera el primer competidor i vencedor de totes les competicions olímpiques. No puc trobar millor inspiració per continuar la lluita del dia a dia. I, com els nostres dansaires guerrers, lliurar la batalla, units en formació, sense pors i sense perdre mai el pas, ni l’actitud positiva, la il·lusió i l’optimisme del compàs alegre de la dolçaina i el tabalet.

SILLA FESTES 2017

Els cirialots

ón, al costat de la Moma, les icones més representatives i populars de la festa del Corpus de València, considerada tradicionalment la festa grossa de la ciutat de València. Actualment són 26 reis vestits amb túnica blanca, amb barbes i perruques de crinera del mateix color, una corona daurada en el cap i un tenallí de vellut roig carmesí, els quals precedeixen la Custòdia amb el Santíssim. Si resseguim el seu rastre a través de la història, vegem que en l’any 1383 ja es té constància documental que en la processó de Corpus van 12 personatges, 12 prohoms de la ciutat, popularment anomenats ancians, que porten en les seues mans ciris enormes. És en els llibres de la Clavaria comuna d’aquest any on els situa “portant davant el cos preat de Jesucrist en el dia de Corpore Cristi durant la processó”. El 1456 van ser incorporats 12 ancians més als 12 existents, ja que el rei Joan II d’Aragó va declarar el Misteri de la Concepció de Maria i va prohibir qualsevol opinió contrària advertint als qui no la sostingueren que se’ls acusaria de reus d’Estat i se’ls castigaria amb l’expatriació dels territoris de la Corona d’Aragó, segons es pot llegir en les Actes de Corts (1434 -1458) de l’Arxiu del Regne de València. El 1535, un dels relats processionals ens parlen de la presència d’“ancians vestits amb albes, perruques i corones, sostenint cadascun un cirial de pes de dues arroves, adornat amb les insígnies de la ciutat”, que representen els que va veure l’evangelista Sant Joan en l’Apocalipsi que adoraven el Corder. L’any 1780 consta que van desfilar els 24 ancians que al·ludeixen als ancians que va veure l’evangelista Sant Joan

en l’Apocalipsi. A partir d’aquesta data són moltes les ressenyes les que descriuen la mateixa comitiva, fins que el 1846 es va descriure “els vint-i-sis ancians amb albes, corones daurades perruques i barbes blanques portant cirials”. El 1977 va ser creada l’Associació d’Amics del Corpus, a impulsos del denominat Grup de Metxa, unes persones que, contrariades pel rumb que estava prenent la processó del Corpus, es van fer amb els cirialots que eren portats en aquella època per indigents, als quals l’ajuntament els pagava i de vegades anaven en estat d’embriaguesa. Açò va ser el detonant del ressorgiment de l’esplendor històric de la processó del Corpus. Enguany hem aconseguit que desfilen a la processó del Crist de Silla, gràcies a la col·laboració amb la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València. Gràcies. Extret d’un text de Baltasar Bueno: “Els cirialots”, una tradición del siglo XV

SILLA FESTES 2017

L’enramà de la murta Per Josep Antich Brocal

questa tradició que precedeix tots els anys a Silla la processó del Crist, gaudeix de molta història, ja que, com tantes altres celebracions paganes, va ser incorporada pel cristianisme als seus rituals religiosos. En principi van ser els romans els que generalitzaren el costum de cobrir amb flors i fulles de murta l’anomenat “Campus de Mart” (el Déu de la guerra), la ruta més cèntrica de la capital de l’imperi, la qual trepitjaven els legionaris quan tornaven victoriosos de la batalla per rebre l’honor de ser aclamats i rebuts per l’emperador.

Aleshores, els caps de la milícia eren considerats uns herois als quals calia premiar amb una corona de llorer al cap. La cerimònia, carregada d’emoció i solemnitat, bé mereixia una catifa vegetal que, en ser trepitjada amb contundència per les càligues dels soldats en formació, enlairava un perfum molt singular: el perfum dels Déus de la victòria. Amb el decórrer del temps, l’església catòlica va assumir la mateixa escenografia a l’hora de treure al carrer les seues divinitats, especialment la custòdia de les sagrades formes en la processó del Corpus, considerada la més antiga i veritable festa grossa valenciana, una celebració oberta i participativa, ja documentada a la Crida del Consell de la Ciutat quan manà adornar el seu trajecte mitjançant una disposició feta l’any 1355 a instàncies del bisbe Hug de Fenollet: 1

Any 1963. José San Juliàn, Abelardo Folch, Paquito Agustin, i altres amics.

Arxiu Municipal de València. Manuals de Consells (1412 – 1707)

SILLA FESTES 2017

una vegada arribats al Port la transportaven en carros als magatzems de l’Arrossera. Al migdia, acompanyats dels familiars, cuinaven una gran paella al corral del Casino dels Pobres i després d’una bona becadeta a casa, al primer volteig de campanes ja tenien disposades les cavalleries, l’enflocat dels carros i els aparells de gala amb els quals calia abillar-les. D’aquesta manera, les quadrilles d’amics competien cada any en presentar els millors ornaments i fer l’enramada més generosa en tota la volta de la processó.

Any 1962. Vicent Brocal, Fandos, Pepe Vedreño, i altres amics.

“Que empaliçen les parets de bells e richs draps e ornats de canyes ab verts e altres rams, adornen de seda les portades denejades, e agranen les davanteres de ses cases deixant los carrers endreçats e coberts de murta, e flors e altres verdejants ben olents de roses e taronger, en manera que los dits carrers estiguen apunts a honor e reverencia...” No sols precedia enramar la murta, sinó també una diversa coreografia: cirialots, roques, personatges bíblics, nans, cabuts, gegants (el rei, la reina i el gitano), precisament els mateixos que exhibim a Silla el dia del Crist. Tota una barreja d’al·legories religioses i paganes, danses mediterrànies com el Ball de la Moma o altres encara més desconcertants per la seua connotació tragicòmica i guerrera, on podem incloure la nostra Dansa dels Porrots. Antigament, a la matinada del dia del Crist, sis homes llogats per l’Ajuntament acudien amb barques a la Devesa a segar les murteres i la flor de baladre, i

El perfum vegetal estava tan present en la festa, que segons contaven els vells, a les finestres i a les balconades, sobre el mantó de Manila penjaven menats d’alfàbega i ramellets de gesmiler, i les veïnes llençaven pètals de flors a la imatge del Crist. No obstant aquesta antiga tradició, les primeres notícies documentades expressament de l’enramada de la Murta a Silla apareixen a les acaballes del segle XIX. Es tracta d’una despesa recollida al pressupost municipal de festes de 1887, la qual assignava 165 pessetes en conjunt a: Los danzantes de los Alcides i repartidores de Murta. En els pressupostos anteriors, les quantitats reservades a la processó del Crist van totes englobades, per això no sabem com es distribuïen les despeses. De la mateixa manera, en l’obra: Las Camareras del Cristo de Silla, del canonge Elies Olmos Canalda, evoca un passatge de la seua infància, aproximadament en la mateixa dècada de 1880, on també confirma la tradició de la Murta en aquella època. Sortosament, a hores d’ara encara mantenim aquell costum, però sense la vistositat ni els aromes d’èpoques anteriors. Cada vegada és més difícil aconseguir fulla de murta, doncs és una planta protegida per estar en perill d’extinció; al seu lloc s’utilitza el ramatge de xiprer i el de tanca.

Any 1968. José Antonio el Beterano, Pepe Mulet i Juan Garcia el Pericot al carrer de Sant Caralampio.

SILLA FESTES 2017

L’Agrupació Musical la Lírica celebra el 150 d’aniversari (1867-2017) Per Jesús Escorihuela Castells

ls antecedents de l’Agrupació Musical la Lírica de Silla els trobem més enllà de mitjan segle XIX, on ja ens apareix documentat el primer grup de músics organitzats que, finalment, aconseguirien formar una agrupació bandística: la música municipal. Amb aquesta s’iniciaria una trajectòria que, finalment, prendria cos i aconseguiria arrelar en una banda que va omplir de música els nostres carrers durant més de quaranta anys i a la qual anirien succeint-se altres que, més properes als nostres dies, ens resulten més familiars: Banda de Música de Silla, Societat Protectora de la Música, Banda Ateneo Musical de Silla, també coneguda com «L’Aranya» o «La Vella», Joventut Musical de Silla coneguda com «El Calcetí» o «La Nova», per a arribar finalment al 1955 a l’actual Agrupació Musical «La Lírica». Els orígens es remunten al segon semestre de 1867, quan es pot afirmar, després d’un procés de recerca en diversos arxius i hemeroteques valencianes, que a Silla hi havia una banda de música des d’aquell any. Així ho assegura l’estudiós José Ruíz de Lihory (València, 1852- 1920), en referir-se al mestre José Balanzá Herrera que «organizó y dirigió varias bandas municipales en diferentes pueblos, como Silla, Alcácer, Picassent y otros, dejando en todos ellos multitud de piezas escritas». La música en Valencia. Diccionario biográfico y crítico. València. Establecimiento Tipográfico Doménech, 1903. La nostra història s’arreplega a partir del treball de recerca, catalogació d’informació i de redacció que va donar com a resultat el llibre Les bandes de música de Silla, editat per l’Agrupació Musical la Lírica el 2006, els autors del qual són: Frederic Soria i Rosaleny, Xelo González Martí, Jesús Escorihuela Castells, Francesc Xavier Gomis i Llorens i Pascual Hernández Farinós.

Banda Ateneo Musical de Silla. 1927

Banda 1940. Bar del Patronato

Arribat l’any 1879, la premsa ens dóna informació a través d’una crònica de les festes d’agost de l’actuació de la Banda, dirigida pel mestre Pascual Faubel. A partir de 1880 es va fer càrrec de la Banda el mestre Federico BurguetChiner, fill del poble. Durant els prop de deu anys que va estar al capdavant d’aquesta, la seua dedicació va ser absoluta i s’aprecia un impuls considerable que afecta el conjunt de les seues activitats. A partir d’ací es van succeir un seguit de mestres la permanència dels quals no va ser molt dilatada: Miguel Navarro Palau, Segundo Antich Carbonell (músic del poble), Bautista Fluixà Luna, José Izquierdo Paredes i José Furió Vilanova, amb el qual acaba un període de transició en què van passar cinc directors per la Banda Municipal. L’estabilitat de la Banda arriba l’any 1898 amb l’arribada del mestre Juan Alard, un mestre de la ciutat de València amb formació acadèmica i un dels directors més significatius que ha tingut la Música de Silla. Va estar dirigint la banda durant més de quinze anys, assolint el període més fructífer des de la seua creació. Amb l’entrada del nou segle, la Banda ja havia aconseguit una estabilitat i una consolidació. La seua presència en tota mena de celebracions populars i festives era més que evident. Si a açò afegim que el començament de segle XX ens porta transformacions socioeconòmiques, polítiques i tecnològiques, aquests canvis incidiren també en la vida de les agrupacions musicals, i entre elles la nostra. Així, el 1906 naix el Casino Instructivo Musical, que també va ser seu de la Banda.

SILLA FESTES 2017

Banda Simfònica de l’AM La Lírica. Palau de les Arts. 2012

L’estiu de 1915 deixa la Banda el mestre Alard i es fa càrrec de la direcció el mestre José Maria Esteve.

de 1904, any en què Juan Bonet Abella, rep i signa una subvenció per part de l’Ajuntament.

En 1916 la Banda canvià de nom i passà a denominar-se Societat Protectora de la Música i, com va succeir a tants i tants pobles valencians, qüestions més polítiques que artístiques provocaren, en l’any 1929, la seua divisió en dos agrupacions: la denominada Ateneu Musical o «Aranya» i la Joventut Musical o «Calcetí».

Altres presidents, ordenats per formació bandística i data, són: Banda Municipal: José Serrador (1909).

En aquest trànsit d’anys trobem com a directors a Hermenegildo Lerma, Dámaso García Morales el tio Calcetí (Joventut Musical), Enrique García Gozalvo (Ateneu Musical). Durant la postguerra, els músics de les dues antigues formacions tornaren a unir-se en una única banda que, en l’any 1955, passaria a denominar-se Agrupació Musical la Lírica, nom que manté en l’actualitat. Abans d’això, però, serien els seus directors Fernando Penella Vicens, José Borrero, altra vegada el mestre Dámaso García i Joaquin García, De 1955 a 1972 La Lírica ha estat dirigida pels mestres Vicente Redondo, Vicente Sanchis, Daniel Martínez, Roberto Sáez, Antonio Claverol i Filiberto Rodrigo, Posteriorment, passaren per la banda els mestres Roberto Forés (1972 a 1982), J. Miguel Peñarrocha (1982 a 1984), José Luis Peris, fill de Silla (1984 a 1988), Juan José Poveda (1988 a 1993), Vicente Soler (1993 a 2005), José Solá Palmer (2006 a 2011), Andrés Valero- Castells, fill de Silla (2013 a 2016). En l’actualitat la Banda està dirigida pel mestre local, José Giner San Andrés. Pel que fa als primers presidents que ha tingut la societat musical, la primera referència que ens apareix data

Banda Juventud Musical de Silla (1929-1939): Manuel Forner (1929), Antonio Bou Alba (1929-1939). Societat Protectora de la Música de Silla. Ateneu Musical (1929-1939): Antonio Bou Alba (1916), Ricardo Serrador Aviñó (1921), Federico Brull Rosaleny (1924), Jesús Mas Zaragozá, José Vicente Zaragozá, Blas Micó Carbonell (1927-1928), Joaquin Ferrer Gastaldo (1929), José Gomar Carbonell (1930-1931-19331936), Francisco Peris Mínguez (1933), Eduardo Más Zaragozá (1936), Francisco Olmos (1937-1938), Francisco Simó Zaragozá (1939), Joaquin Ferrer Gastaldo (1940). Lírica de Silla: Arsenio Giner Giner, Emilio Giner Bermell, Jesús Alba Giner, Rubén Ventura Celda, Vicente Carbonell Morant, Santiago Prensas Zarco, José Severino Giner Guixot, Vicente Vedreño Riera, Vicente Zaragozá Sanlorenzo, Salvador Alberola Olmos, Ernesto Selma Gómez i Jesús Escorihuela Castells. La Societat, que actualment compta amb prop de 500 socis, alberga, a part de la Banda Simfònica, una orquestra creada l’any 1993, dirigida els últims anys per Francisco Valero-Terribas i des de gener de 2017 per Mikael Celda González; una Coral Polifònica creada l’any 1996 i que ha estat dirigida per Núria Martínez Ribes, Juan Salvador Llácer Celda, José Duce Chenoll i, actualment, per Carla Sanmartín Ganau; un Cor Jove creat l’any 2010 sota la direcció de Xelo González Martí i Francesc Xavier Gomis i Llorens; una Banda Jove creada el 2015 a càrrec de la qual està José Giner San Andrés, i una Big Band conduïda per Kako Rubio.

SILLA FESTES 2017 El curs acadèmic 2014-2015 la Societat musical recupera la seua Escola de Música, autoritzada mitjançant Resolució de 24 de setembre de 2015, de la Direcció General de Formació Professional i Ensenyances de Règim Especial de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, i va ser inscrita en el Registre de Centres Docents de les Escoles de Música de la Comunitat Valenciana. Actualment reben formació més de 100 alumnes d’edats compreses entre 2 anys fins a adults. Durant la llarga història de la banda han sigut molts els premis aconseguits i innombrables els certàmens en els quals ha participat. Només destacar, en la primera època, la seua assistència al Festival de la Fira de Juliol de València els anys 1901 i 1909. En èpoques més recents s’han obtingut, entre d’altres els següents premis: 1961, Certamen de Pasdobles d’Alcàsser, 2n premi. 1976, Certamen de la Fira de Juliol de València, 2n premi de la 3a secció. 1979, Certamen Ciutat de Cullera,1r Premi. 1987, Certamen de la Fira Juliol de València, 1r premi de la 1a secció. 1994 i 1996, Certamen de la Diputació de València, 1r premi de la 2a secció. El mateix any 1996 s’obtenia el 1r premi en el Certamen Ciutat de Cullera. En l’any 2000 en el certament organitzat per les tres diputacions valencianes La Lírica obtenia, a la ciutat de Xest, el 1r premi de la primera secció. Finalment, el 15 d’abril de 2007, ja sota la direcció del mestre José Solá, la nostra Banda va aconseguir el primer premi en el Certamen de Bandes Ciutat de Cullera.

Bandera de la Juventud Musical brodada el 1930

Bandera de la Banda Municipal de Silla. 1901

La Lírica volem fer extensiva a tot el poble la invitació a participar dels actes que estem celebrant enguany amb motiu del nostre aniversari. Pocs pobles poden enorgullir-se que la seua societat musical faça 150 anys d’existència, 150 anys de llarg recorregut immersos en una activitat de continu moviment, de treball per la cultura musical que ha revertit i reverteix directament en tota la població, de vertader esforç d’aquelles generacions de dones i homes que van fer possible aquesta continuïtat fins a arribar als nostres dies. A ells els devem que fa 150 anys començàrem a construir la nostra història. Gràcies pel llegat.

CARTELL 150 ANIVERSARI

SILLA FESTES 2017

Evocant una gran artista Per Josep Antich Brocal majoria guanyaren concursos de ràdio, com Antonieta Zaragozà, Angelita Penella, Pepe Martínez Vaoro, etc. Els més decidits, fins i tot aconseguiren contractes a tot arreu del país i a l’estranger, com Francisco Serrador Corbellot als Estats Units; José Martínez Raul Colet i Carmencita Monzó a França; Jaime Blanch a Portugal i Àfrica; però el cas més emblemàtic fou Carmen Navarro, a qui vaig tindre l’honor d’entrevistar en un dels seus viatges al poble. Contava que va nàixer en un temps difícil, el dia 7 d’abril de 1934 al si d’una família humil del carrer del Perol, un dels llocs més emblemàtics de Silla, condició que sempre ha recordat orgullosament i que d’alguna manera justificava les ànsies de superació que van definir la seua carrera. A totes les entrevistes repetia: «Yo nací en Silla, un pueblecito cercano a Valencia, en una barraca..» De xicoteta ajudava sa mare a picar arròs per a l’estraperlo, «més de 100 cops seguits donava sense parar...» deia somrient; i tal vegada, aquella gimnàstica casolana fóra l’explicació a la capacitat toràcica que li permetia aguantar les notes musicals fins a límits inusuals. També recordava haver-se aturat moltes vegades davant la pastisseria sense poder comprar cap llepolia; i enyorava, sobretot, els berenars de pa amb oli i sal, perquè no hi havia altra cosa que menjar.

l 26 de setembre del passat 2016 ens va deixar Carmen Navarro Lahoz, coneguda popularment com la Morena, sens dubte, la cantant més famosa que mai no hem tingut al nostre poble. Va caure malalta i en poc temps va morir en pau i serenitat, acompanyada de la germana i els familiars més apropats, ja que no tenia fills. El soterrar va ser discret, tal vegada massa, ja que l’acte s’haguera pogut aprofitar per retre-li el darrer homenatge i acomiadar-la amb un fort aplaudiment. Però no va ser així. Per aquesta raó, considerem just incloure-la en aquest Llibre de Festes desitjant que la gent major la recorde, però, especialment, perquè els joves descobrisquen la història d’una gran cantadora i una gran persona. Tot comença als anys 40 quan, per contrarestar les misèries de la postguerra, va esclatar a Silla un gran nombre d’aficionats al teatre, el cant, el ball i la poesia, agrupats en un moviment conegut com a Cau d’artistes, una colla de gent que seria molt llarga de ressenyar i als quals vàrem dedicar un treball monogràfic Silla, bressol d’artistes, 2008. De tots ells, els cantants i ballarins eren els més anomenats, ja que la

Als 13 anys es va posar en amo, com deien abans quan una xica ajudava als quefers domèstics d’una casa benestant a canvi de menjar i allotjament, però la cosa no va quallar, i un any després, gràcies a son tio Alberto, que era un dels carreters del Molí de les Xiques, va entrar a treballar com a ajudanta de telers sense tindre encara l’edat reglamentària, per la qual cosa s’havia d’amagar sempre que venia la inspecció.

Actuant en la festa del molí amb Fernando Zaragozà i Miguel Valls. Any 1950

SILLA FESTES 2017 Com la majoria de joves, era aficionada a cantar copla espanyola, principalment del repertori de Juanita Reina i de la Piquer. Recordava la primera vegada que va eixir a cantar en la festa de Sant Roc, a la porta de la barraca dalt d’un entaulat que tots els anys muntava el tio Pallusser. Allò va ser un èxit entre el veïnat i, a partir d’aquell dia, va perdre la por a cantar en públic i, quan se n’anava la llum de la fàbrica, era la primera que començava a animar fent rogle amb les companyes, fins que un dia, Don Plàcido, que era el propietari, estava de visita i casualment la va escoltar cantar. De seguida es va interessar per ella i va demanar a Bou, l’encarregat, que li la presentara, i allí mateix va començar una bonica història que recordava emocionada: Al cap d’unes setmanes em va convidar al seu xalet de Burjassot perquè cantara en un dinar que havia preparat als amics. Va enviar a per mi German, el seu xofer particular, i vaig acudir acompanyada de ma mare, una condició habitual en aquella època en què les xiques joves no podien anar mai a soles. Allò era una mansió de luxe, com en les pel·lícules. Vàrem dinar molt bé i, acte seguit, s’alçà un home i començà a tocar el piano. Em crida al seu costat i pregunta què sabia cantar i en quin to ho faria. Jo estava tremolant-me i no obria la boca, fins que va dir: −No tingues por, tu comença i jo et seguiré. Primer varen ser dos cançons que jo portava preparades: Romance de la fea i Cortijo de los Mimbrales... que em varen eixir de meravella perquè aquell home s’adaptava molt bé a la meua manera de cantar. Començaren a aplaudir i em demanaren tres o quatre cançons més, fins que em vaig quedar parlant amb el pianista, que era el mestre don Vicente Marí, el músic que em va ensenyar tots els secrets de la professió i amb el qual vaig continuar relacionada durant tota la carrera. El músic li va explicar que tenia una veu bonica i potent i una bona estampa, però encara no estava perfeccionada i devia estudiar cant, ja que era una llàstima desaprofitar tantes qualitats innates. Ella estava d’acord, però allò requeria temps i diners, dues coses que aleshores no tenia, i ací és quan Don Plàcido va confiar en ella i la va ajudar posant-la fixa al torn de matí, de sis a dos, i pagant-li totes les despeses de l’acadèmia durant un any. Una ajuda econòmica que mai no oblidaria, com tampoc els esforços que l’empresari va fer per convèncer sa mare que havia de ser artista i que això no era deshonrós per a la família. Aquell home va ser providencial, una sort, el primer d’una llista de persones que aparegueren en la seua vida en el moment i el lloc oportú, per això sempre el va considerar el primer benefactor. Estem en el 1951, Carmen continua treballant al molí i estudiant a València per les vesprades. Agafava el tramvia sempre acompanyada d’alguna veïna del carrer o de la germana, i és ara quan comença a cantar

pels pobles de la rodalia en companyia dels altres aficionats de Silla que formaven una colla d’amics ben avinguda. Fou Felipe Pla el Sigronero, qui desinteressadament l’acompanyava a tots els llocs i el que decideix buscar contactes en el món de la cançó, però la història es torna a repetir i sa mare no volia saber res de tot allò, d’anar sempre entre homes i arribar tard a casa, però Carmen ja estava il·lusionada i ho tenia molt clar. Participa en el concurs d’aficionats Fiesta en el aire, que va guanyar sobradament competint amb els representants de Madrid: Carmencita Esbrí, Pastora Nuevo i Satúrio Martínez. Després a Radio Algemesí, en companyia d’Antonieta Zaragozà, Alberto Magalló i Visantico Carbonell, al concurs Decida Usted, on guanyaren els quatre representants de Silla demostrant així l’elevat nivell que tenien. Li donaren una copa, un diploma i 1.000 pessetes, d’aquesta manera pogueren pagar el taxi de Simonet, que havien llogat amb la condició que cobraria si guanyaven. El viatge fou molt accidentat i quan anaven, hagueren de parar tres vegades perquè s’escalfava el cotxe... però tornaren amb el taxi ple de flors, cadenes de rellotges, caixes de bombons i botelles d’anís; i en la gran final, Carmencita Navarro va ser nomenada Campeona de Campeones, competint amb Salvador Luna, de Llosa de Ranes i Juanito el Mejorano, conegut com el Soldado. Un trofeu que definitivament la va conscienciar de les possibilitats i el futur que tenia, ja que era el guardó més alt que a València podia aconseguir. No pots imaginar la sensació tan bonica de veure la gent anar amb bicicleta per allà on actuaves, centenars de persones de Silla que s’acomboiaven a qualsevol hora per vindre a aplaudir-me. O saber que, quan cantaves en la ràdio, el carrer es quedava buit perquè estaven tots dins de casa escoltant-me... Mira que jo he tingut èxit en teatres i sales de festa, de gent amb diners que m’admirava i em feia bons regals, però això no té valor comparat amb la calor que em donà la gent en aquells anys difícils, quan jo encara no era ningú... Don Plàcido, Toe, Miguel Valls, Edu, Don Júlio, el Sigronero, Torres el Riolero, Elies... i molts més que m’adoraven. Ells són els que em feren artista amb la seua propaganda, sense aquella ajuda jo no haguera triomfat mai, segurament m’haguera quedat a casa després de passar-me la volà. Però aquell món de bambolina casolana també tenia una cara oculta, la que va fer que molts aficionats s’ho deixaren a mitjan camí. Calia llogar el vestuari, pagar desplaçaments, menjar fora de casa... la majoria de vegades sense cobrar; però el més lamentable eren les enveges d’altres cantants i empresaris de la rodalia que, sentint-se perjudicats, recorrien a entrebancs legals per evitar que actuara, com era exigir-li el carnet de professional o cridar l’inspector del Sindicat per a controlar la taquilla o comprovar si el local reunia condicions. Transcorria l’any 1953 i, després de dos anys de pràctica davant el públic valencià, d’haver forjat un nom

SILLA FESTES 2017 que ja sonava per tot arreu i amb una preparació tècnica suficient que li va possibilitar el carnet de professional, el següent pas va ser moure a Barcelona, sens dubte, la gran decisió, motivada per una altra persona providencial, Amàlia Tortosa, una dona d’Ontinyent que també va aparèixer casualment en la seua vida, i de la qual mai més se separaria, convertint-se en la millor amiga, la mestra, la secretària, la representant... i la persona que a partir d’ara li administrava els diners que a poc a poc anava guanyant. Ella li va aconseguir un primer contracte per a actuar en sales de festa de renom com Folies i el teatre Romea. Va ser un any de treball però amb pocs beneficis, ja que ho va invertir tot en confeccionar un vestuari adequat al repertori en què alternava la copla i el flamenc amb cançó clàssica espanyola, jotes, etc. I una vegada més, la divina providència es manifesta en forma d’empresari influent que una nit anà a escoltar-la, el gerent de la cadena Hoteles Plaza, el qual tenia relació amb una companyia artística veneçolana. Li proposa una gira per actuar en hotels i sales de festa d’Amèrica, tan temptadora que, en companyia d’Amàlia i pràcticament sense un duro, embarquen en el vaixell Satrustegui destí a Caracas. Era el 15 de gener de 1954.

A Veneçuela actua en la ràdio i la televisió de Caracas amb Tito Guizar, la primera figura nacional i va batre tots els rècords d’audiència. També triomfa al complex hostaler de Coney Island, el més modern del país, on hi havia diversos restaurants amb atraccions i sales de festa nocturnes per als clients, rebent unes crítiques molt afalagadores: D’allí passa a Colòmbia, on el seu estil agradava perquè representava sàvia nova: «Hemos oído cantar a muchísimas artistas españolas, pero Carmen Navarro es distinta, sus versiones son singularísimas, dándoles viva imagen de un fiel y puro folklore español». De seguida, una companyia de discos li va oferir un contracte en exclusiva i gravà el seu primer single amb les cançons Escúchame gitano, Luces de madrugá, Prisionera de los celos i Soy faraona. La mànager va aprofitar la popularitat del moment i les elogioses crítiques que li dedicava la premsa i va acceptar el patrocini en exclusiva de firmes comercials de prestigi, com rellotges de luxe, electrodomèstics, marques de tabac, etc., les quals s’associaven a una artista o un programa televisiu concret. Això li suposava diners, per a ella quantitats desorbitades; per exemple, en una d’aquelles actuacions va cobrar 500 dòlars, el jornal d’un any a Espanya.

Amb el canonge D. Elies Olmos i Don Julio Carbonell abans d’embarcar a Amèrica.

SILLA FESTES 2017 Atesa la situació favorable que començava a assaborir, el primer gest d’agraïment el va tindre amb la família, enviant els diners necessaris per construir una casa més confortable que la modesta barraca on havien viscut. Aquella casa nova amb la façana pintada de verd claret, es convertiria en un referent irrefutable de l’èxit de la Morena, que entre cançó i cançó i les notícies que donava la família, entrava per mèrits propis en la llegenda local. Prova d’aquesta merescuda fama la tenim en el primer viatge que va fer a Silla després de dos anys d’absència.

mateix temps, li oferiren un altre ram de flors, li’l portaren a sant Roc i després es mantingueren a la porta de casa fins que Carmen va eixir a saludar tres vegades plorant d’emoció i donant gràcies al veïnat.

Era el dia de Nadal de 1956. La vespra, el tio Monyera havia fet ban convidant els veïns a rebre l’artista, i no cal dir quina va ser la resposta. A mitjan matí, la comitiva d’autoritats, encapçalada per l’alcalde Elies Olmos, Vicent Lluesa, cap local de Falange, Don Ubaldo el rector i el cap de la Guardia Civil, es desplaçaren a l’entrada del carrer de València seguits de la banda de música, la família i els parents més pròxims. I com que no arribava a l’hora prevista, va començar a acudir la gent que havia concentrada a la plaça i el carrer es va omplir de gom a gom. De sobte apareix un taxi, i darrere un Haiga color de rosa, un cotxe immens d’aquests de pel·lícula americana que en realitat era un Lincoln conduït per ella mateixa, el cotxe que posteriorment va subhastar en un acte benèfic.

Entrada a Silla en 1956 en la capella de la Comunió

La gent aplaudia i cridava: Guapaaa, guapaaa! Viva la Morena! i a penes podien avançar en direcció a la plaça, fins que els municipals obriren pas i el vehicle es posà en marxa caminant lentament. Els xiquets corrien darrere i les campanes començaren a voltejar. Varen entrar a la capella i agenollats donaren gràcies al Crist, donant-se l’anècdota que, com Carmen no portava el preceptiu vel, s’hagué de cobrir el cap amb un mocador. Jo tenia sis anys, i vaig anar a la festa amb ma iaia Dolores, que no se’n perdia una. Recorde com un somni tota aquella gentada que venia de la plaça i l’espectacular cotxe flanquejat de persones cridant i saludant. Però l’emoció es va desbordar al carrer del Perol, on l’esperaven els seus veïns amb una pancarta que penjaren a la porta de sa casa. La gent plorava i reia al

Veïnes del carrer del Perol

Al teatre de Silla, obsequiada per Felipe el Sigronero

SILLA FESTES 2017 Al dissabte següent, al Teatre de la Plaça li varen fer un homenatge que va ser a benefici dels pobres de la localitat, als quals va entregar la recaptació íntegra, 9.000 pessetes. Una formula de col·laboració que utilitzarà moltes vegades durant la seua carrera, perquè cal dir que, si va guanyar molts diners, també va saber ajudar als qui li ho demanaven. Tenim notícia d’una altra actuació benèfica per a la Fundación contra la Paràlisis Infantil, el regal d’un clarinet a un educand de la banda de Silla (Vicent Zaragozà San Lorenzo, Cebolla)... i més donatius que coneixem, però que ella no volia citar per modèstia.

Novament torna a Veneçuela, on roman durant un any actuant en ràdio i televisió com a primera figura dels programes que patrocinaven «Linea Aeropostal Venezolana» i «Cervecería Polar» i li van reservar l’honor d’inaugurar el nou auditori de l’emissora Radio Continente. Allí gravà un disc amb les 10 cançons favorites. A Mèxic roda la pel·lícula El compadre de mi padre, amb l’actor de moda Tito Guizar, un melodrama musical pensant per a lluir-se la protagonista.

Després d’actuar a Argentina i Bogotà, comença una gira per Europa, i el 1957 s’acosta novament a Silla, amb una agenda repleta d’actes socials que localitzem en una entrevista al diari Levante, realitzada per Don Julio Carbonell, que s’havia convertit en un dels admiradors més fervorosos. Després de parlar dels detalls de l’actuació del dia 29 a benefici de la restauració del reliquiari de les Sagrades Formes, el corresponsal pregunta: ¿Por qué no has actuado este año en España como había anunciado la prensa? Porqué las fechas que el empresario contrató para actuar en Madrid, Sevilla, Zaragoza y Sevilla, no coincidían con las de las figuras que habían de acompañarme en el gran espectáculo que tenía preparado. Carmen torna a Amèrica i enceta una dinàmica de treball que mantindrà durant molt temps anant i venint a Europa una vegada a l’any, per la qual cosa, a partir d’ara ja resulta difícil seguir-li el rastre atesa la diversitat de llocs on va actuar. Continua per Cuba amb un contracte exclusiu per a la televisió, al nou programa «Codazos por televisión», rebent el màxim distintiu: el Codazo de oro... assolint la màxima cotització entre els artistes de la companyia i amb una crítica semblant a les anteriors: «Carmen Navarro nos brindó todo lo que tiene en su exquisita voz en una fina y lujosa presentación, que ha dejado una gratísima sensación en los televidentes cubanos». D’allí passa als Estats Units: Miami, Los Àngeles, las Vegas, Chicago, Nova York, Puerto Rico... amb el seu repertori de boleros, copla i samba, deixant sempre per al final el detall valencià amb un decorat al·lusiu a la barraca i el taronger, mentre ella, vestida de llauradora cantava el pasdoble «Valencia» de Padilla o la «Maredeueta» de la Piquer, que feia posar en peu el públic.

¿Y no pudiste sustituir la compañía? Sí, pero como yo quería presentarme ante mis compatriotas con un espectáculo excepcional, como lo era el que tenía preparado, decidí aplazar mi debut. ¿Tienes mucha ilusión en que llegue ese día? Muchísima, pues aunque en América que conseguido fama y fortuna, no me consideraré plenamente satisfecha mientras no revalide mis éxitos en los teatros de España. ¿Te atrae el teatro? ¡Oh, muchísimo! Aunque muchos de mis grandes triunfos se los debo a la televisión y a la radio, mi predilección es actuar en el teatro, porque me gusta tener el público cerca y sentir la sensación que producen los aplausos. Parodiando el estribillo de una canción, le pregunto: ¿Y de tu novio qué? De mi novio,” ná”

SILLA FESTES 2017 ¿Pues no dicen qué... ? Dicen, pero “ca” Y soltamos la risa... Vueltos a la seriedad, dice que por ahora no tiene más amor que su trabajo, al que se dedica en cuerpo y alma. ¿Contenta en América? No se puede decir en palabras, pues mi presencia en todos los países es acogida por todos los públicos con sensibles muestras de simpatía y afecto ¿Alguna nota curiosa? En el famoso programa “Jueves de Partagás” organizado por el Canal 6 de la televisión C.M.Q de la Habana, y en el que participan los más relevantes artistas de cada estilo, conseguí para mi actuación el máximo premio, otorgado por los comentaristas y críticos del programa. Se olvida decir, interviene Amàlia Tortosa, que fue tal el numero de admiradores que se apiñaban en la puerta de la emisora, en solicitud de autógrafos de Carmen, que tuvo que intervenir la fuerza pública para franquear el paso. ¿Planes para el futuro? Formando compañía con Juanito Valderrama y un espléndido conjunto español, regresaré a América en el mes de Abril Al mes següent és requerida al programa «Cabalgata Fin de Semana» de Radio Madrid, emès el diumenge 21 d’abril, on el mestre Bobby Deglané recordava els començaments de l’artista. Aquell matí, la majoria de veïns de Silla estaven al voltant dels aparell de ràdio esperant l’aparició de la cantant i poder així escoltar-la en directe, ja que la vespra havien fet ban anunciant l’esdeveniment i la gent estava aspectant de curiositat. Veiem la manera tan elogiosa amb què va ser presentada pel carismàtic locutor: La Sociedad Española de Radiodifusión nos brinda el debut ante sus micrófonos de una cantante valenciana hecha popular en Hispanoamérica. Su mejor presentación, a nuestro juicio, es dar a conocer lo que de ella escribieron los periodistas venezolanos en la literatura que acompaña a sus grabaciones en discos microsurco. Para los venezolanos, Carmen Navarro es así: Estrella de la canción española y bautizada en América con el nombre de “la voz de España hecha mujer”, nació en Silla, provincia de Valencia, tierra famosa por sus cantantes, pintores, músicos, flores y sus clásicas fallas. Un siete de abril, Carmen Navarro nació cantante, y en sus primeros años se dedicó a cantar, a pesar de la fuerte oposición que sus familiares pusieron para evitar que fuese artista. Pero sus dotes excepcionales y su linda voz, la obligaron a tomar parte en concursos de aficionados donde prontamente se destacó como una futura gran

artista, ganándose en Valencia el precioso trofeo del “Día de los finalistas”, ocupando el primer lugar. Entusiasmada por estos éxitos, Carmen viaja a Barcelona, donde debuta en el “Folies”, precisamente en la época de gloria de este local, luego sus éxitos continuos le abren las puertas del Teatro Romea. Con un ventajoso contrato inicia una turné por América confirmando sus éxitos de España. En Venezuela actúa en Radio y Televisión, y en Coney Island los críticos dicen: “Es Carmen Navarro una artista singular, pues no toma nunca como patrón las interpretaciones de nadie; es ella sola y única poseedora de una riqueza emotiva que nos regala con admirable generosidad”. Firma luego contratos para Colombia, donde actúa con ruidoso éxito, mereciendo la siguiente crítica: “Hemos oído cantar a muchísimas cantantes españolas, pero Carmen Navarro es distinta, sus versiones son singularísimas, dándoles viva imagen de un fiel y puro folklore español...” Continua por Cuba con un contrato exclusivo, constituyéndose en la más cotizada cantante, mereciendo la siguiente crítica: “Carmen Navarro nos brindó todo lo que tiene en su exquisita voz, en una fina y lujosa presentación que ha dejado una gratísima impresión en los televidentes cubanos...”. Con Venezuela Productora de Discos Sociedad Anónima, firma un contrato para grabar sus diez canciones preferidas en un disco de larga duración, hasta febrero del próximo año que iniciará una gira por España con su propia compañía hispanoamericana, realizando así la mayor ilusión de su vida, que es la de justificar ante sus compatriotas sus triunfos en América. Després de llegir tota la presentació, entra en l’escenari Carmen Navarro, qui cantà tres cançons acompanyada de l’orquestra del programa, i va fer posar dempeus el públic convidat que li deia galanteries entre aplaudiments i crits de: Guapaaaa! Guapaaaa! Els mateixos crits emocionats que s’escoltaven a totes les cases de Silla.

SILLA FESTES 2017 Carmen torna a Amèrica. Allí l’esperaven més contractes de treball i entrevistes com la publicada al diari El Siglo de Bogotá, el 4 d’octubre de 1957, encapçalada d’aquesta manera:

los Tex-Mex, el Trio Colombia, la popular Ana Nevada... amb l’orquestra de Tito Sabal. El 1960 actua a Alemanya, Lucerna (Suïssa), París, Venècia i Milà amb l’orquestra Solera de España.

Mañana se presenta en el teatro San Jorge de Bogotá, una compañía de variedades al frente de la cual figura la joven y sugestiva tonadillera española Carmen Navarro, con la primera bailarina Ana nevada y un grupo de notables artistas. Carmen Navarro, aunque valenciana, parece desprendida de un cuadro de Romero de Torres. Lozana juventud, tez fresca sin maquillaje, sin un afeite fuera de la escena - la belleza de verdad y sin disimulos - . La risa franca y jovial a flor de labios, como la canción. El pelo, negro azabache, agitanado. Y los ojos pardos. Una mostra més dels sentiments humanitaris que tenia va ser en la riuada d’octubre de 1957. Aleshores estava a Bogotà, en plena apoteosi triomfal de la seua companyia de varietats i, assabentada de la notícia per una cridada telefònica de sa mare, immediatament contacta amb l’ambaixador espanyol interessant-se per la situació i el dia 2 de novembre organitza una funció benèfica al Teatro Municipal, on va subhastar un dels vestits més valuosos. El total de la recaptació va ser enviada a l’Ajuntament de València per ajudar els damnificats, el qual, en agraïment a la seua generositat li va atorgar la medalla a la gratitud. El 1958, durant març i abril, la trobem a Nova York, en hotel Comodore. Al juny, juliol i agost actua a l’Havana, a l’hotel Caprí. A Silla arriba el 10 de setembre i es repeteixen les mostres d’admiració que culminen en una missa solemne on canta el Ave Maria interpretada de forma magistral, acompanyada a l’orgue pel professor don Vicent Marí. Quan va acabar, la gent es va quedar sense reaccionar, fins que Vicent Lluesa l’organista parroquial, posat en peu, va iniciar un fort aplaudiment que va ser seguit per tot el públic. Es va fer un espectacle poc usual en una església d’aquella època. De Silla passà a Barcelona, abans de tornar a América, però Carmen es va posar malalta sobtadament, fins que va ser operada d’apendicitis en la Clínica de las Colonias Extranjeras pel catedràtic don Ramón Arandez. El 1959 està a Miami, actuant en l’Hotel Fontaineblau i Hotel Sevilla. Amb un conjunt espanyol inicia una gira per Mèxic, Puerto Rico i Colòmbia. Com una experiència nova, té la temptació de passar al cant clàssic, concretament l’òpera, ja que tenia suficients registres vocals per aconseguir-ho, rep classe de solfeig i piano, però no arriba a debutar. Reapareix a Caracas al canal de Televisión 4 als programes estel·lars «Carrousel» i «Casino», amb l’estrena de les cançons: Hasta luego, Noches bonitas de España i Caracas. Organitza un Show amb companyia pròpia en què participen figures com Los Cotton, Silverio Rodríguez,

A l’abril de 1961 mor el seu germà Arturet en un malaurat accident laboral. Aquella desgràcia personal no es podia oblidar fàcilment i la va marcar durant molt temps. Primer per la pèrdua d’un germà, una persona que ella havia ajudat aconsellant-lo i pagant-li els estudis, i després, pel fet de no poder vindre immediatament a compartir el dolor amb la família. Estava a Caracas, tenia contractes signats i, de tota manera, no haguera arribat a temps del soterrar. Per alçar-li els ànims, el mestre Carmelo Larrea, autor de No te puedo querer, Dos Cruces, Camino Verde... li va escriure a Carmen una cançó inspirada en la seua mirada penetrant: Esos ojos negros que me miran. Van passant els anys i Carmen madura en bellesa i elegància, alhora que també va evolucionant l’estil musical introduint-se cada vegada més en el repertori del folklore sud-americà que dominava com una nativa. Cançons com El Picaflor, Lamento Borincano, Carnavalito, Alma Llanera, etc. són reviscolades per ella amb una frescor inèdita amb el toc just d’essència espanyola. Veiem una notícia de El Nacional de Caracas, dilluns 15 febrer 1971, que elogia l’actuació de la nostra artista en detriment de l’acompanyant: Canal 8 se anotó un éxito con la reaparición de la cantante española Carmen Navarro, pero no tuvo la misma suerte con la colombiana María Isabel, a la que oímos desafinar. Así, mientras ésta resultaba un paquete que no llamó la atención en ninguna sala nocturna, la Navarro está lista para actuar a partir del jueves en Novgorod. Novgorod era la sala de festes més afamada de la ciutat, on només cantaven els millors artistes. El 1972 la localitzem a Miami, a la sala Los Bocheros, i així fins a l’any 1976. I és hora de parar d’escriure, perquè hauríem de dedicar-li tot el llibret sencer. Podríem enumerar la discografia que va gravar amb més de 200 cançons; parlar de les amistats que va conèixer, tant en el món artístic

SILLA FESTES 2017

com en el polític i empresarial, o mostrar l’àlbum de fotografies intimant amb Lorenzo González, Magdalena Muñoz, Pedro Vargas, Carmen Sevilla, Juanita Reina, Juanito Valderrama, Miguel de Molina, Manolo Escobar, etc., inaugurant conservatoris o animant els malats d’un hospital en companyia de la còmica Mari Sempere

Amb Mari Sempere

L’any 2001, l’Ajuntament de Silla li atorga el Porrot d’Honor a l’activitat artística, i li dedica un carrer: Carrer de Carmen Navarro la Morena. S’ho mereixia!

Fent el saque de honor al Mestalla

Només resta dir que Carmen, retirada ja de la música que li va ocupar mitja vida, encara estava molt activa en el seu quefer diari. Compartia habitatge entre Silla, València i Barcelona, viatjava contínuament i, de tant en tant, visitava Veneçuela, on li quedaven molts amics i records. Però segons deia, on més a gust es trobava és al corral de la casa on va nàixer, envoltat de plantes i decorat amb taulells valencians, parlant amb els veïns del poble la llengua vernacla.

SILLA FESTES 2017

Vela i pesca a l’Albufera Per Aida Melero Jareño

’Albufera de València se situa al sud de la ciutat de València, entre les desembocadures dels rius Túria i Xúquer. La superfície del Parc Natural de l’Albufera, s’estén sobre 21.120 ha, afectant a tretze termes municipals, i es caracteritza per la successió d’ambients geomorfològics, hidrològics, ecològics i fins antròpics, conseqüència d’una sèrie de processos d’erosió-deposició, entollament, inundació i al·luvionament. El resultat és un paisatge d’aiguamoll articulat a partir de tres elements clau: l’estany de l’Albufera, la restinga i la marjal. Des de la mar cap a l’interior, es troba en primer lloc la restinga: barra arenosa litoral de 30 km de longitud i 1,5 km d’amplària, coneguda en el tram entre Pinedo i el Perellonet com la Devesa del Saler. El segon gran ambient és el de la marjal: zona palustre que emmarca l’estany de l’Albufera. Aquest ambient està dedicat al conreu de l’arròs, però, entre els camps, els canals i les sèquies que s’obrin permeten la vida a nombroses espècies vegetals i animals. El tercer ambient és l’estany de l’Albufera: llacuna hipereutròfica d’uns 25 km² de superfície, alimentada per surgències o ullals, sobrants del regadiu i aportacions de rius i barrancs. En contacte amb la mar a través debocanes o goles artificials, regulades per comportes, la profunditat mitjana de les quals no supera el metre. Actualment té una superfície de 2.837 ha i un diàmetre aproximat de 5 km. Les mates de vegetació aquàtica i higròfila que es distribueixen en la superfície del llac, serveixen d’aliment i recer per a la fauna (refugi per a les aus migratòries que la colonitzen a l’arribada de l’hivern), la qual ha jugat un paper fonamental en la relació entre l’home i l’estany, a través de la pesca i de la caça. Almenys des de la fundació del regne de València (i molt possiblement des d’èpoques anteriors), el princi-

pal aprofitament de l’estany va ser l’activitat pesquera, que segles després va ser desplaçada pel monocultiu arrosser de l’aiguamoll. En temps medievals i moderns, l’estany dels pescadors, que mantenia la comunicació amb la mar a través de la bocana o gola del rei, era salobre. Per la seua banda, l’Albufera dels arrossers era i és d’aigua dolça i està desconnectada de la mar oberta. En ambdós escenaris, els habitants han fet ús d’una àmplia diversitat de recursos (pesca, caça, salines, bosc, prats, arrossar, etc.). El paisatge albuferenc guarda memòria de moltes activitats, algunes desaparegudes. El paisatge que projecta l’Albufera de València i la marjal té el seu origen en la combinació de la dinàmica fluvial dels rius Túria i Xúquer i els barrancs tributaris, amb un conjunt de processos antròpics i culturals lligats a qüestions tant jurídiques (gestió de les aigües de reg, protecció d’espais naturals…) com econòmiques (conreus més rendibles en un període) o tècniques (forma del parcel·lari, construcció d’infraestructures, etc.). Aquests processos físics i humans són els responsables de l’organització territorial (assentaments i infraestructures) actual, distingint clarament dos tipus de poblament, el concentrat i el dispers. Els assentaments dispersos són els responsables de les imatges més simbòliques de la zona humida. Les alqueries i les barraques són cases a peu de camp que, amb els motors, trenquen l’horitzontalitat de la marjal. Els nuclis de població han tendit a situar-se en les àrees de menor risc d’inundació i han conformat una orla entorn de la marjal, però sempre considerant la proximitat als seus recursos més importants: la terra i l’aigua, i més recentment la platja. Com totes les zones humides del planeta i, en especial, aquelles que han evolucionat de forma paral·lela a l’ésser humà, posseeix valors patrimonials d’enorme riquesa, a ella s’associen usos i tradicions mil·lenàries, aportant informació sobre el nostre passat. L’abast i la diversitat d’aquest patrimoni són enormes i adopten múltiples formes, entre aquestes destaquen la pesca i la navegació a vela llatina, tècniques, usos i costums que són el resultat d’una evolució de segles. El ric patrimoni cultural sorgit d’aquesta relació inveterada entre el medi i l’home mereix ser atés i conservat, màximament quan, d’una banda, moltes d’aquestes pràctiques són exemple de sostenibilitat, essencials i tot per a la conservació de la diversitat biològica i, d’altra banda, estan amenaçades de desaparició. Aquestes activitats tradicionals de l’Albufera són un cas paradigmàtic de resistència al pas del temps d’aquestes pràctiques sostenibles. Per aquest motiu, la Conselleria

SILLA FESTES 2017

d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, de la Generalitat Valenciana a la qual correspon vetllar per la protecció i la defensa de la identitat i dels valors i interessos del poble valencià i pel respecte a la diversitat cultural de la Comunitat Valenciana i el seu patrimoni històric, va resoldre el dia de 16 de novembre de 2015 l’expedient per a declarar Bé d’Interés Cultural Immaterial les activitats tradicionals de l’Albufera de València: la pesca artesanal i la navegació a vela llatina. Aquesta fita ha estat aconseguida després de l’informe tècnic favorable, pel Servei de Patrimoni Cultural de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, i els informes dels investigadors Jorge Hermosilla, de la Universitat de València; Miguel Jover, de la Universitat Politècnica de València, i Pablo Vidal i Ángela Calero, de la Universitat Catòlica de València. Amb aquesta declaració es garanteix que la Generalitat vetllarà pel normal desenvolupament i la pervivència d’aquesta manifestació cultural i tutelarà la conservació dels seus valors tradicionals. La gestió de les activitats tradicionals l’exerciran els seus actors, és a dir, les comunitats de pescadors de l’Albufera i la Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina. De la mateixa manera, les administracions públiques fomentaran la difusió d’aquest bé, garantiran l’estudi i la documentació amb criteris científics i incorporaran els testimonis disponibles a suports materials que en garantisquen la pervivència. La seua conservació és garantia de salvaguarda d’un valuós patrimoni cultural, ja que són realitats culturals amenaçades, manifestacions residuals de maneres de vida que el progrés i els canvis socials han anat fent desaparèixer. La pesca és l’activitat tradicional més antiga de l’Albufera de València, perquè ja Jaume I, després de la reconquesta i de reservar-se la zona humida per al seu patrimoni, estableix en un privilegi de 1.250 que “puguen pescar en l’Albufera de València qualsevol veí o habitant de la Ciutat o Regne de València i també qualsevol estrany, i agafar peixos, i no hagen de donar a Nós ni als nostres mai dels dits peixos, ans solament la quinta part franca”. Per tant, el seu interès prové de la seua llarga tradició, de la seua adaptació al medi, de la seua identificació secular amb la societat on es desenvolupa, de les seues antigues estructures organitzatives, de les seues arts, del seu llenguatge, dels seus símbols propis.

La pesca tradicional a l’Albufera de València ha perviscut durant quasi 800 anys, i ha permès a desenes de generacions de pescadors una particular forma de vida basada en regulacions externes (privilegis, ordenances, etc.) i internes (jurats, redolins, etc.), però en una perfecta harmonia amb l’entorn, fins que els canvis del segle xx van alterar aquest equilibri i van suposar l’inici del declivi de la pesca. Dita activitat pesquera ha donat lloc a tota una sèrie d’elements propis (arts de pesca, barques, etc.) i a un lèxic específic que han enriquit considerablement la cultura valenciana, per la qual cosa el seu manteniment i difusió és de gran importància perquè les noves generacions coneguen el seu passat. Les comunitats de pescadors del Palmar, Catarroja i Silla provenen, sens dubte, del Comú de Pescadors de la Ciutat de València, encara que les dates exactes de la seua creació oficial no estan clares. Si revisem la història, en el privilegi de Pere I (1283) es crea la figura dels futurs jurats: “quatre pescadors honrats” per ordenar les pesqueres a l’Albufera: però en les successives provisions i privilegis (1404 i 1415) es parla dels jurats del Comú de Pescadors, tant de la mar com de l’Albufera, per la qual cosa no pareix que estigueren separats, sinó que, com diuen alguns, eren els mateixos. Molt posteriorment, en la reial ordre de 1767, i en una altra de 1769, es parla del sorteig dels llocs en què els pescadors de l’Albufera reial han d’establir la seua pesquera, la Junta dels quals és presidida per l’intendent de València. Considerant que el sorteig dels llocs fixos de pesca, només afectarà els pescadors del Palmar, es podria interpretar que ja en aquesta data hi havia una entitat que donava lloc a la Comunitat de Pescadors del Palmar, que apareix anomenada com a tal en una reial ordre de 1778. No obstant això, no és fins a l’escriptura d’arrendament de 1857, donada pel batlle general intendent de València, que passa a ser una entitat completament autònoma. La dita escriptura posa fi al pagament del quint del peix establert en 1250 per Jaume I, que passa a una quantitat anual, fixada inicialment en 18.400 rals de billó, que es cobrirà a parts iguals pels 115 pescadors que la integren. Així mateix, en 1858 es firma l’escriptura d’arrendament de la Comunitat de Pescadors de Catarroja, amb una quota anual de 3.000 rals, a repartir entre els 151 pescadors. En aquesta escriptura queda indicat que els pescadors de Catarroja no es poden entremetre en els llocs assenyalats als del Palmar. En ambdós escriptures d’arrendament, el temps de contracte és indeterminat, subjecte a la decisió de Sa Majestat la Reina. S’estableix que els pescadors han de matricular-se en la Batllia General i adquirir la llicència personal, que solament serà transmissible de pares a fills. Respecte a la Comunitat de Pescadors de Silla, hi ha un document de 1929 que fa referència a l’escriptura pública d’arrendament de 1858, i a una quota anual de 300 rals.

SILLA FESTES 2017 En els tres casos, es fa referència a les ordenances de Carles III per a la manera d’executar la pesca; aquestes reials ordenances de 1761 s’expedeixen per a “la conservació, règim i bon ús de l’Albufera de València, la seua devesa i límits, cobrança del quint dels seus peixos”, i constitueixen la primera regulació de la pesca en l’estany, i també de la resta d’activitats.

- Pesca en llocs fixos, redolins o calades, integrats per xarxesparaderes i mornells i exclusius dels pescadors del Palmar.

En la cessió a l’Ajuntament de València en 1911 de l’estany de l’Albufera, que es fa definitivament en 1927, es diu que no hi haurà d’haver perjuí per als drets de propietaris i de concessions administratives atorgades, entre les quals ha d’estar la pesca. A partir de la cessió, les tres comunitats de pescadors del Palmar, Catarroja i Silla han pagat a l’Ajuntament de València les quotes fixes anuals, adaptades als temps, i que en 1959 van ser respectivament de 20.000, 3.500 i 350 pessetes.

La companyia era la modalitat de pesca tradicional més desenvolupada a la Comunitat de Pescadors de Catarroja, també utilitzada al Palmar, per a la captura de carpes, llobarros i llisses, i es va deixar d’utilitzar en el tercer quart del segle XX. Consistia en la formació d’un cercle de xarxes de trasmall, denominat bol, que feia de paradera, per mitjà d’un nombre variable de barques, i que encerclava el peix, mentre que les barques portadores de les denominades xarxes saltades les col·locaven horitzontalment en la part externa del bol per a capturar les llisses que intentaven saltar fora.

El funcionament actual de la Comunitat de Pescadors del Palmar s’organitza en la Junta Directiva, el Consell Assessor i la Junta General, que es reuneix anualment en la Junta de Capítols, Junta de Redolins i Junta de Comptes. La Junta Directiva està integrada pel jurat primer i segon, el secretari primer i segon, el tresorer i sis vocals. El consell assessor el componen dotze pescadors d’entre els més vells, experts i prestigiosos. Quant a la Comunitat de Pescadors de Catarroja, la direcció es compon d’un primer jurat, un segon jurat, secretari, depositari i huit o nou jurats o vocals, i disposa també d’un Consell Assessor de pescadors majors. En el cas de la Comunitat de Pescadors de Silla, són onze membres, incloent-hi jurat primer, segon, secretari i depositari. Respecte la forma de pesca i les arts permeses han anat evolucionant al llarg dels anys. La primera referència als aparells de pesca figura en el privilegi de Pere I de 1283. Tradicionalment, a l’Albufera s’han usat diferents arts i aparells de pesca, adaptats a les diferents espècies i llocs: xarxescalades al fons de l’estany (tir pla i de tresmall, paraderes i cel), arts amb hams (canya, palangre, guillem, canyetes), nanses (mornell, monot, mona, mornella, gànguil, etc.) i altres (molinada, rall, gamber, etc.). Així mateix, es pot parlar de diferents modalitats de pesca, agrupades en:

- Pesca ambulant per tota la superfície de l’estany, siga amb xarxes (tir pla o trasmall) o diferents tipus de nanses o mornells.

La companyia és una modalitat de gran interés que podria recuperar-se amb fins de divulgació. Aquesta forma tradicional de pesca es va substituir pel tir pla, xarxa senzilla d’1,1-1,3 metres d’alt, 25-30 metres de llarg i 30 mil·límetres de malla, que es pot empalmar fins a constituir un art de fins a 250 metres que es cala en aigües lliures de l’estany de nit i es trau a l’eixida del sol. El redolí és la modalitat de pesca més característica de l’Albufera de València per a la pesca de les anguiles mareses i ha donat lloc al tradicional acte de sorteig de redolins o calades, que en l’actualitat es duu a terme el segon diumenge de juliol, segons els costums ancestrals, amb la presència d’autoritats del Palmar, l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana, i per descomptat dels pescadors. Hi ha referències del sorteig en 1769 en documents escrits, i en les actes de la Comunitat de Pescadors del Palmar, celebrades en 1843 i en 1868 a València, i en 1890 al Palmar. Hi hagué fins a 104 redolins, amb una capacitat per a uns 323 pescadors, distribuïts per tot l’estany i les marjals de l’Albufera, dels quals el més conegut i sol·licitat des de fa anys és la Sequiota, en què pescaven 100 pescadors. Actualment només se’n sortegen uns 58 (2014), tants com pescadors sol·licitants, encara que hi ha més pescadors que exerceixen la pesca ambulant. Els diversos tipus de redolins es classifiquen segons la ubicació als canals, a l’estany o a les marjals. - Els de tipus A són els redolins en canals d’eixida immediata a la mar - Els de tipus B són els redolins en canals d’eixida mediata a la mare - Els de tipus C són els redolins de bestesa de la vora est de l’estany

SILLA FESTES 2017 - Els de tipus D són els redolins de bestesa de la vora sud i les mates centrals de l’estany - Els de tipus E són els redolins en canals i zones d’arrossar - Els de tipus F són els redolins en mates i arrossars Els redolins de canal estan constituïts per una xarxaparadera o alar (o diverses segons l’amplària) que intercepta el canal i pren forma d’arc pel corrent d’aigua, en el centre còncau de la qual s’aparella una mornella amb la boca aigües amunt i el vèrtex o rabet aigües avall, on es capturen les anguiles mareses que es dirigeixen a la mar seguint el corrent. L’art es completa amb una sèrie de mornells cecs amb la boca aigües avall i el rabet aigües amunt, i amb les xarxes mantelleres superposades, que pesquen les anguiles que retornen. Els redolins de besteses es calen en aigües lliures de l’estany i estan aparellats per una xarxaparadera llarga (bestesa) amb d’altres xarxes perpendiculars menors (paradera de banda) que acaben en un cercle incomplet (ulls) o en T (torç) i a què s’adossen els mornells cecs o clars. En la majoria d’aquests redolins, la bestesa parteix de terra i acaba en aigües lliures de l’estany, i té forma de F. En l’actualitat, els redolins que se sortegen anualment s’agrupen en tres grans grups que, de nord a sud, són els següents: - Grup A: Gola del Perellonet Nou, el Romero, Capen-terra del Pujol, Cap-en-terra de la Brava, Cap-en-terra de la Sanxa, Cap-en-terra de les Bovetes, la Ferradura i Cap-avant de les Bovetes en Davant Dalt. - Grup B: Cap-en-terra del Pelat, Cap-en-terra del Vallet, Sèquia de l’Oliveró o la Sequiota, Cabet del Vallet, Cap-avant del Vallet, Cabet del Mus, Cap-avant de les Bovetes en Raere Dalt, Cap-en-terra de les Bovetes en Raere, Cap-avant de les Bovetes en Raere, la Punta Orà, Entrador dels Rogets, la Punta de la Barra, la Séquia Nova, la Séquia del Racó de l’Olla, la Séquia de l’Overa, la Séquia Dreta, Cap-avant del Pelat. - Grup C: Gola del Perelló, Cap-en-terra del Puig Pelat, la Junquereta, la Reina, Port dels Colaus, Cap-enterra de Malta, el Fornàs, l’Entreforc, Cap-en-terra de la Figuera i Capen-terra de les Albargines. Hi ha altres redolins sense sortejar, a causa de la baixa demanda actual dels pescadors, però que podrien serho en el futur, per la qual cosa també convé que siguen mantinguts i protegits. Segons el Decret d’aprofitament sostenible de l’anguila de 2013, en vigor actualment, la pesca de l’anguila només pot realitzar-se per mitjà d’un mornell, la longitud del qual oscil·larà entre 120 i 300 cm, amb un diàmetre de boca comprés entre 50 i 80 cm i un mínim de tres anells. La malla serà de 20-30 cm en la boca i 15-22 cm en el rabet, i es permetrà una ala per augmentar la su-

perfície de captura de dos vegades el diàmetre. El període de pesca s’estableix des de l’1 d’octubre fins al 30 d’abril, i la talla mínima de les anguiles serà de 25 cm. El mornell i el tir pla són els elements o arts tradicionals de la pesca artesanal de l’Albufera de València que perduren en l’actualitat, mentre que les modalitats de pesca són el redolí i l’involant. La resta d’arts i modalitats han anat caient en desús, però la seua recuperació i divulgació seria desitjable per evitar-ne l’oblit. D’altre costat, la vela llatina és una de les formes tradicionals de navegació comuna a tot el Mediterrani, amb una incidència considerable en les terres valencianes, i particularment a l’Albufera, on des d’antic ha sigut utilitzada com un mitjà de transport lacustre vinculat a l’explotació dels recursos naturals, com la pesca i l’agricultura, i les funcions de la qual en l’actualitat es relacionen amb formes d’oci associades a l’esport i al turisme. A més a més, la vela llatina ocupa un lloc per dret propi en la imatgeria identitària del poble valencià, i al seu voltant hi ha una sèrie d’elements materials i immaterials constitutius de la cultura tradicional valenciana que mereixen ser protegits per així garantir-ne el llegat a les generacions futures. Respecte a la navegació de vela llatina a l’Albufera de València, els seus orígens són en realitat confusos, com indiquen la majoria de les investigacions. Segons es té constància, les veles de forma quadrada van ser utilitzades per primera vegada per les embarcacions a Egipte cap al 3100 aC, però les característiques del Mediterrani, amb un règim de vents amb continus canvis de direcció, feien que amb les dites veles fóra necessari virar constantment el rumb i acostar-se a la costa. En canvi, la vela llatina, tal com és entesa, permetia navegar contra el vent prescindint de l’ajuda dels rems, per ser un velam triangular que es troba disposat en una antena que creua obliquament l’arbre i que recorre longitudinalment el buc. Tampoc queden clars els orígens del mateix terme llatina i s’especula sobre diverses possibilitats. La primera recorre a l’etimologia i la fa derivar directament de LATINA, un tipus de vela potser ja utilitzada a Roma, encara que, en la història de la navegació romana, la vela utilitzada va ser fonamentalment la quadrada, per la qual cosa aquesta opció ha sigut pràcticament descartada pels investigadors. Una altra possibilitat és que procedisca de l’italià vela alla trina, que significa vela en triangle o vela de tres costats, cosa que implicaria un predomini de les flotes de la península itàlica i crearia una línia de continuïtat entre l’ús de la vela llatina en aquest lloc d’Europa i la subsegüent extensió al món occidental. No obstant això, ja no ens trobaríem amb el llatí com a llengua d’origen sinó amb l’italià. Finalment, alguns especialistes plantegen la seua procedència del llatí tria alamina, que significa tres puntes. En tot cas, i encara que tendeix a predominar l’opció alla trina com a font del llatí contemporani, no hi ha un consens generalitzat. La representació més antiga

SILLA FESTES 2017

SILLA FESTES 2017 que es conserva de la vela llatina data del segle II aC i apareix en el baix relleu d’una làpida funerària en què s’observen clarament l’arbre i l’antena propis d’aquest tipus de vela. No obstant això, tradicionalment se sol considerar que aquest velam triangular no va ser introduït pels romans en la part occidental del Mediterrani fins al segle III dC. Del que no hi ha dubte és que van ser els àrabs el barquetot, de dimensions més grans que aquest darrer; la barca i el marimatxo, una construcció a mitjan camí entre el barquetot i la barca. Tant el barquet com el barquetot són de fons i costats plans, angles rectes i secció trapezoïdal, mentre que les barques presenten una secció arredonida, encara que, a pesar d’aquestes diferències, trobem uns trets generals que són comuns a les dos famílies: la mànega en relació amb les marines, les formes fines, menor mànega i puntal, i orla baixa, tot lògicament pensat per a navegar en aigües protegides. Segons les característiques de construcció, antiguitat i disseny de les embarcacions, i les ordenances de les competicions, les embarcacions que naveguen per l’Albufera es poden classificar en tres classes: - Embarcacions autòctones d’època: són aquelles botades abans de 1950 i rehabilitades sobre l’estructura original. Eren impulsades únicament a vela, perxa o rems. En la mesura que es puga, mantindran l’aparell i l’estructura de les veles i dels aparells de llavors. - Embarcacions clàssiques: són les botades a partir de 1950 i 1975 en què es van acoblar els motors de propulsió mecànica. Aquestes embarcacions es construeixen amb materials tan similars com siga possible als d’època, però es complementen amb els actuals. - Embarcacions de disseny actual: que es defineixen com a embarcacions de tradició en l’esperit i que, a pesar d’estar construïdes amb tècniques i materials actuals, tenen una aparença semblant a les d’embarcacions d’èpoques passades. Les dues primeres són les que realitzaran habitualment les proves i les exhibicions, i la tercera classe està limitada a la utilització en l’escola, com a suport en les proves de les altres classes, i a la realització d’exhibicions, si hi ha prou flota, ja que el projecte és que cada associació o club de vela llatina valencià dispose d’una o dues unitats d’aquesta classe. El procés constructiu: ferramentes, tècniques i oficis associats Construir vaixells i embarcacions de qualsevol tipus és un procés llarg i costós basat en l’estudi i la planificació, però que també té, com a mínim en el cas de l’Albufera, molt d’experiència i d’observació. Totes les embarcacions de l’estany han sorgit al llarg del temps dels municipis de Catarroja i de Silla, i més avant també d’alguns tallers del Palmar.

El fuster de ribera o mestre d’aixa és el màxim responsable en la construcció de les embarcacions, encara que a l’Albufera i en altres àmbits valencians com el Cabanyal les funcions de fuster de ribera i calafat són tot un. Aquesta relació entre els dos oficis també ha afectat altres llocs de la costa mediterrània peninsular i ha mantingut una vinculació tan estreta que ambdós àmbits professionals han acabat vinculant-se de forma inseparable. Al costat del calafat, el qui també tenia una importància fonamental era el veler, professional dedicat expressament a l’elaboració de les veles, que tantes vegades havien de ser apedaçades pels esgarranys causats pel vent o per una mala posició de la perxa sobre la coberta. La majoria de les veles de les pedanies de l’estany es feien a Castellar, i a Catarroja també hi hagué fins a mitjan segle passat qui es dedicava a confeccionar veles per a tots els pescadors. Els calafats de l’Albufera utilitzaven per al seu treball, almenys des del segle xx segons es té constància, plantilles per als diferents models d’embarcació que realitzaven, com ho continuen fent els que encara hi treballen. Aquestes plantilles reprodueixen les peces de fusta que després es tallaran i s’uniran per a construir la barca, tot i que en el moment de la col·locació encara poden ser modificades per a fer-les encaixar correctament al lloc. Aquesta tècnica necessita tota l’experiència i saber fer del calafat, el qual representa una bona simbiosi entre la teoria i la pràctica. A part de les plantilles, el disseny de les quals podia fer-se servir per a la fabricació d’altres embarcacions de tipologia similar, els diferents tipus de ferramentes utilitzades en el procés de construcció d’una barca poden ser classificats segons la funció i l’ús en les fases de tall, muntatge i calafatament. Així, destaquen la garlopa, utilitzada per a rebaixar i rascar les rectes i per a desbastar; l’aixa, que servia per a refinar les costelles o quadernes; la barrina, per a fer els forats; el gat; la serra, o la paleta, que s’usava per a la col·locació de l’estopa entre les juntes de la fusta. La fusta utilitzada en les embarcacions tradicionals de l’Albufera era de garrofera, d’olivera, de morera i de pi de Suècia, i cada tipus de fusta era més apropiada

SILLA FESTES 2017 per a una determinada peça i ús posterior. Així, amb el pi es construïa el folre, mentre que la resta de fustes eren utilitzades per a la quilla, les costelles i altres parts de la barca. Actualment es continua fent servir el pi de Suècia, però també s’han incorporat el roure, altres fustes i altres tipus de materials. En les últimes dècades s’ha produït un procés d’adaptació tant pel que fa a les fustes com a altres materials, encara que això no ha succeït respecte a la tipologia de les barques, que continuen mantenint les formes originals. Les raons d’aquest canvi són bàsicament d’ordre pràctic i estan vinculades a la facilitat d’accés a una determinada fusta o als costos de manteniment de les embarcacions. En l’actualitat, la navegació a vela llatina a València, com també en altres zones d’Europa, es considera actualment una forma d’activitat recreativa. En diverses localitats valencianes van sorgir, a partir de la dècada dels huitanta del segle passat i pocs anys després de quedar-ne obsolet l’ús per a les activitats vinculades a la idiosincràsia de l’Albufera, una sèrie d’associacions l’objectiu de les quals era preservar la completa desaparició d’aquesta manera de navegar lligada al Mediterrani, i en aquest cas concret a les costes valencianes. El que al seu dia va ser un bé útil i necessari per a poder treballar en un medi generalment hostil, s’ha convertit d’un temps ençà en objecte d’una activitat d’oci, associada a la preocupació de recuperar un element del patrimoni etnogràfic valencià que s’estava perdent. La conscienciació d’un segment de la societat que va assistir en primera persona al declivi d’aquest mitjà de transport a causa de l’abandó de les pràctiques culturals tradicionals, ha fet possible la recuperació, la conservació i l’impuls de la barca per a fins exclusivament recreatius. Aquest interés s’ha materialitzat principalment en la fundació de dos associacions pertanyents a sengles localitats de l’Horta, Silla i Catarroja, on s’està duent a terme un procés de recuperació sense precedents, una posada al dia de la vela llatina, un rejoveniment absolut de la pràctica i de les seues projeccions, així com un propòsit etnològic integral de respecte al marc on es duu a terme. Els objectius principals dels col·lectius associats a l’Albufera giren entorn dels elements, tant materials com immaterials, que formen la

pràctica tradicional de la navegació amb vela llatina. El primer és la recuperació i la promoció de les embarcacions de l’Albufera i de les tècniques de navegació pròpies del medi lacustre. D’aquesta manera, es pretén conservar i protegir tant els diferents tipus d’embarcacions tradicionals pròpies de l’estany i anteriorment descrites, com les tècniques i els oficis vinculats a la seua construcció artesanal, com el de calafat o el de veler. En segon lloc, les associacions, conscients dels valors naturals i culturals que l’Albufera, com a mitjà de vida, conté, i que sense ells cap activitat seria possible o tindria sentit, pretenen contribuir a la seua protecció i salvaguarda, recuperant els seus elements autòctons i donant especialment importància a la preservació del patrimoni històric, cultural i estètic constituït per les embarcacions propulsades per la vela llatina clàssica. Fou en aquest context quan uns pocs amics, fills de pescadors i enamorats de l’Albufera i de les barques de vela llatina, motivats per un sentiment alhora d’indignació i esperança, decidiren fer formals i útils les seues reunions i va ser així com es va fundar l’any 1988 l’Associació de Vela Llatina de Silla, la primera associació inscrita en el registre de València. Els fundadors legals de l’entitat foren Juan Garcia, Rafael Gomar, Vicente San Lorenzo, Emili Alba, Francisco Guillem, Pedro Navarro i Jose Maria Zaragozà, i prompte es marcaren uns objectius clars: - La recuperació de i la promoció de les barques a vela llatina a l’Albufera de València - Col·laborar, promoure i tenir cura del Parc Natural de l’Albufera - Recuperar tot allò autòcton de l’Albufera, amb especial atenció a la preservació del patrimoni històric, cultural i estètic constituït per les embarcacions tradicionals a vela llatina clàssica Actualment, aquests són encara els objectius de l’associació, als quals s’ha d’afegir l’al·licient que suposa gaudir de passejos i porfies que s’organitzen per donar a conèixer l’Albufera i el seu mitjà de transport autòcton: les embarcacions de vela llatina. Amb el temps, l’organització de passejos en vela, els berenars a la Devesa i les proves de vela augmentaren, com també augmentà, el nombre d’embarcacions. Les empreses locals prompte s’interessaren en les regates i començaren a pagar uns diners als participants i als socis, i també hi contribuïen amb els trofeus. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Silla és el patrocinador de dues proves tradicionals: una en les festes patronals en honor al Crist i altra en la prova de falles, que obri el calendari de la lliga. A l’Associació de Vela Llatina de Silla estan molt orgullosos de les seues competicions, sobretot de la de President de la Diputació que organitza Silla. A Ca-

SILLA FESTES 2017

tarroja també se’n fan, però la més important es fa a Silla amb unes trenta barques de tot el llac. La lliga que es fa a Silla està estructurada en huit regates que reben el nom de Trofeu del President de la Diputació. Juntament amb la lliga organitzen l’anomenada prova boja i l’eixida nocturna, per no parlar de les passejades. El més important per al soci és eixir a navegar. La vela llatina no te una finalitat esportiva sinó de conservació de llac. Molta il·lusió és la que l’Associació ha posat en el futur, volen portar a terme diferents projectes. El primer i principal, l’ampliació del port i la seua millora, sempre deixant que el port de Silla siga un port tradicional i que respecte el medi ambient. Tan sols tenen una preocupació i és la manca d’afició infantil. Lògicament, l’afició de navegar passa de pares a fills. És molt difícil que un xiquet tinga afició a la vela o a viure el llac si de menut no l’han portat. La bellesa de l’Albufera i les barques amb les seues grans veles reflectides en l’aigua ens fan oblidar sovint el que passava allà: la duresa del treball, l’esforç dels homes per la supervivència, els múltiples oficis i sabers lligats a la forma de vida que es desenvolupava sobre la barca. En l’actualitat, quan la societat tradicional ha desaparegut gairebé per complet, algunes de les activitats que ací es mostren ja no existeixen i altres, que encara perviuen no tenen futur clar. No obstant això, en el moment que les barques de vela llatina estaven a punt d’extingir-se en un entorn –Albufera– també amenaçat, comença la història de la seua recuperació. Les associacions de vela llatina han de tenir tot el recolzament de la societat, necessitem prendre consciència del nostre patrimoni, tot reinterpretant la navegació a vela llatina, li han donat un nou sentit lligat a l’oci i a l’esport, havent recuperat el passat, la seua saviesa i la seua bellesa. Aquest any és per a tots els que estimem el parc natural de l’Albufera i les nostres costums i tradicions un any de felicitació i reconeixement, en especial per a les comunitats de pescadors del Palmar, Catarroja i Silla, la Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina i les

associacions de vela de Silla, Catarroja, Pescadors de Catarroja, el Palmar i Sollana. Com sabeu Silla, a més de ser el poble que més extensió ocupa de l’Albufera, té una estreta relació amb el Parc de l’Albufera i viure a la vora del llac imprimeix caràcter, això ho sabem bé els veïns de València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Beniparell, Sollana, Sueca, Algemesí, Albalat de la Ribera i com no, del nostre poble. Els nostres veïns i veïnes són qui tradicionalment han explotat els recursos d’aquest medi natural i humà, som fills d’un llac que va ser declarat Espai Natural Protegit fa ara 30 anys. En 1986, l’Albufera de València va ser declarada Parc Natural. En 1990 va ser inclosa en la llista de zones humides d’importància internacional Ramsar. En1994 com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Posteriorment, ha sigut declarada lloc d’interés comunitari (LIC), i des de 2002 s’ha incorporat al Catàleg de Zones Humides del Govern Valencià. L’Albufera va patir serioses amenaces amb el desenvolupament industrial i turístic dels anys 60 del passat segle. No obstant això, seria un error fer del Parc un santuari vedat per a les activitats humanes, ja que han sigut aquestes, per paradoxal que puga semblar, les que han contribuït a la conservació i al manteniment d’aquests ecosistemes tan complexos. Solament el manteniment d’un equilibri sostenible entre les diverses activitats d’aquest entorn lacustre (caça, pesca, agricultura de l’arròs, etc.) faran que els nostres néts puguen seguir gaudint d’aquest entorn tan privilegiat, però al temps tan amenaçat, així com de les pràctiques pròpies d’aquest espai que s’han convertit en autèntiques icones del nostre paisatge i, des d’ara, protegits i emparats sota el paraigua d’aquest nou BIC immaterial. Amb la declaració com a BIC immaterial d’ambdues manifestacions, es reconeix el destacat valor d’aquests usos propis del llac i assenyala la importància de mantenir viu el llac com a espai protegit, però també alertar de la fragilitat d’aquestes pràctiques en una societat postmoderna que no deixa espai per a les nostàlgies del passat. Extret del Llibre de La Falla Port de Silla 2017

SILLA FESTES 2017

Als pilotaris dels anys seixanta Per Paco Machancoses Quan passe pel Consum de la Rambleta, mirant l’entrada de l’aparcament, que passant per la vorera pots observar, allí hi havia un frontó sobirano, gaudint pilotaris del benestar, on abans estava el cine de verano. Cine de verano regentat per Toe, i sa mare, l’inoblidable Tia Palmira; allí anaven joves de Silla com Pinyol, Llopis, Vicent el del Port, Joe, el Gran Tirri, Eliseo, plens d’alegria, Carrascosa, Sam i jo, jugàvem cada dia. Jugant deixàrem cos i esperit per l’esport valencià exalçar. Un eixample per al poble agraït amb espardenyes de treballar. Perdoneu si alguns faltaren, però vull ressaltar sense peròs, la calor i l’humor que aportaven els tres germans macarenos! El major, l’habilíssim Pascual, Jovial, bromista, sense mella. Jugant sempre aplegava a la final amb una granera de parella… El segon era el tècnic, José María, jugador complet d’esquerra i dreta. Era el millor quan volia i la partida se la veia feta. Juanín: bon pilotari i futbolista. Era pillo, amb força i tesó. Corria com dimoni per la pista amb la seguretat del campió. Quins temps que recorda la gent! Temps de Machín i Angelitos negros. Temps brodat d’or verdader i dels tres germans macarenos! Anècdotes i xascarrillos cada dia, Com aquell que el marxador cantaria: «Onze per catorze y se suspende la partida por causa de la Tia Palmira» Un satisfet vell, amb destresa, amb Kalin, Rafal i Mario jugava. Entregant els trofeus Lluesa quan el campionat del Crist s’acabava.

Entre apostes del Tio Jaimito i del Sigronero Dos a empomar, desafiaven els alcassers i els macarenos a guanyar… Hui, que part de la joventut practica l’horrible botellón, sembràreu un camí de salut per millor futur d’este món. Per això, quan passe pel Consum, en recordar-vos, companys altaneros, sent una tristor com ningú per vosaltres i els macarenos… Un dia d’estos deixaré una rosa, una rosa en terra, allí, ofrenada. La gent passarà de llarg, ignorant-la, però ella us recordarà sola i callada. Ella plorarà per tots a l’albada, per eixa època daurada! Evocarà del bon Sulema la concòrdia; de Federico el calvo la forta pegada. A tots els que feren eixa història, d’una joventut que ràpid se n’anava. Esteu segurs pilotaris del passat, que els grans anònims tenen un altar. per eixos anònims oblidats, populars, que cap guardó els han donat, altar oral que conta el poble pla, i que contat, mai no es pot oblidar! Si algun dia passa vosté per eixe lloc de la Rambleta, pense que una història senzilla de persones i sentiments feta, va ser un tros del poble de Silla!

SILLA FESTES 2017

Coneguem la presidenta de L’Associació Espanyola contra el Càncer de Silla Fa poc la Junta de Silla ha rebut la menció d’honor del Col·legi de Metges en l’Assemblea General de la Junta Provincial de València pels ingressos obtinguts en l’exercici 2016.

í, en el 2016 la Junta de Silla va fer un gran treball tant recaptant fons com fent campanyes de prevenció i conscienciació i vam superar els ingressos màxims obtinguts en l’exercici 2015 i anteriors. Què motiva una persona per a treballar en la Junta de l’AECC d’una manera tan activa? En primer lloc, ajudar els altres i poder fer alguna cosa per col·laborar en el benestar de les persones. La influència que des de xicoteta he rebut dels meus pares, que sempre m’han educat en la premissa de “fes el bé i no mires a qui”, tota una filosofia de vida, que també jo intente transmetre als meus fills. En segon lloc, haver tingut prop la malaltia. Perquè, qui no ha tingut algun familiar o amic que desgraciadament ha patit càncer?. Concretament el meu cas va ser una experiència molt pròxima ja que vaig patir la mort del meu marit amb a penes 40 anys. Una experiència així et marca de tal manera que ja tot el que pugues fer per ajudar els altres et sembla poquíssim. En tercer lloc, el que també et mou moltes vegades és veure l’exemple de tantes i tantes persones superaltruistes que treballen moltíssim i meravellosament per a alguna causa, ONG... i, concretament, dins de l’AECC n’hi ha moltes. Hi ha tantes persones fent una labor extraordinària que, en veritat, inspiren qualsevol persona que ho veja. Com per exemple les meues companyes i companys de la Junta de Silla. Quants anys portes dedicada a aquesta causa? Recomanaries l’experiència? Ara mateix porte 10 anys, quatre de tresorera, quatre de vicepresidenta i dos de presidenta. I, evidentment, recomane l’experiència i l’aconselle ja que és una de les millors coses que pot fer una persona. No hi ha res més gratificant que fer coses pels altres de manera altruista completament. A més a més, són unes vivències que enriqueixen l’ésser humà. A mi, concretament, m’ha aportat més que tot el que he fet fins ara. Realment és tota una experiència, com dic, molt positiva.

Quins objectius vols arribar a aconseguir amb el teu treball i amb el de tota la Junta Local? El nostre objectiu primordial és col·laborar per eradicar aquesta malaltia, que desaparega, que no existisca i mentre açò arriba, que siga una malaltia crònica més i que el pacient tinga la major qualitat de vida possible. Per tant, les nostres línies de treball són fer salut a través de les campanyes de prevenció i conscienciació, com ara les revisions de la pell gratuïtes, les conferències de salut i la formació a les escoles en prevenció i hàbits de vida saludables. I també recaptar fons amb les activitats que organitzem al llarg de l’any. Fons que íntegrament es transfereixen al compte comú comarcal de l’AECC provincial i que van destinats a tres objectius primordials. 1. Investigació per avançar en la lluita contra el càncer 2. Prevenció i conscienciació. 3. Suport i acompanyament als malalts. Quin tipus de persones formen part de la Junta Local de Silla? I, quin tipus de persones poden ser membres d’una Junta Local de l’AECC? Actualment la Junta de Silla té un equip humà extraordinari perquè hi ha persones de totes les edats i de totes les condicions i formació, homes i dones; fins i tot tenim mares i filles que formen part les dues de la Junta i que treballen braç a braç en les nostres activitats. Unes formen part de la Junta des de fa molts anys i d’altres

SILLA FESTES 2017 de nova incorporació, però el més important és que treballen amb molta il·lusió i fan les coses de cor. De manera totalment altruista, dediquen el seu temps lliure, i de vegades no tan lliure, a treballar de valent i tot per la lluita contra el càncer. Són admirables! T’ho assegure! Jo em meravelle cada dia. Elles i ells són una part important del motor i també de la meua il·lusió per treballar. Qualsevol persona pot ser membre de la Junta Local de l’AECC. L’únic requisit és que tinga ganes de treballar i il·lusió, que tinga clar l’objectiu primordial i, per tant, la manera de treballar, que no és una altra que treballar de manera altruista i sempre en positiu, res més. Qualsevol persona que ho tinga clar serà ben rebuda. El nostre lema és sempre en positiu i el nostre color és el verd esperança. Quin tipus de relació teniu els membres de l’AECC de Silla? Ara mateix puc dir que totes i tots els que formem part de la Junta som molt amics i que compartim moltes experiències que ens fan que ens unim cada dia més. Procurem organitzar activitats lúdiques junts fora del que és la nostra activitat. Ens cuidem com a bons amics i estem contínuament en contacte. Sí que és de veres que jo mateix duc 10 anys amb molts d’ells i és molt de temps, el temps que fa que siguem una gran família, però amb les noves incorporacions aquesta família s’ha fet més gran i més forta. Per aquest motiu, agraïsc una vegada més la continuïtat i el seguiment de les persones que ja porten tants anys, ja que són l’experiència i la saviesa, però també agraïsc l’entrada dels que s’han incorporat recentment, ja que han aportat sàvia nova i forces renovades a la Junta. Quines activitats desenvolupa la Junta de Silla? Per la part de la promoció de la salut realitzem diverses activitats com: • Les conferències de temes relacionats amb els hàbits de vida saludables i la prevenció. • Les revisions gratuïtes de la pell. • Diverses campanyes d’informació o conscienciació, com ara les campanyes de la prevenció del càncer colorectal.

• I una nova línea de treball que hem començat enguany a les escoles que es tracta de formar els alumnes en hàbits de vida saludables i prevenció de la malaltia. D’altra part tenim els esdeveniments per a recaptar fons; • El nostre ja conegut i prestigiós concert solidari, en el qual comptem amb la col·laboració de grans professionals de fama nacional i internacional, com és el cas de la gran soprano Maite Alberola, assessora tècnica del concert des dels inicies del projecte i amb una conductora, presentadora del concert, que és una gran professional de la docència i música, Núria Martínez Ribes. Ha estat tot un luxe haver-les tingut des del principi. A més, també hem comptat amb la valuosíssima col·laboració de grans músics com Marina Cerdán, Verónica Llácer, Blanca Tundidor, Tanya Durán, Miguel Àngel Ariza, Mario San Martín, Vivi Ríos, M. Carmen Romeu, Isabel Llácer, Gionni Roselló, Sarai García,Isabel Alberola, la gran pianista Amparo Pous i les extraordinàries Lourdes Chuliá i Laura Mañez, oboe i clarinet. A més de l’especial col·laboració de la coral de La Lírica de Silla amb el gran director i cantant Salvador Llácer, entre d’altres. Tots ells grans professionals de la música que ofereixen el seu treball per a lluitar contra el càncer. • El sopar benèfic en el qual compten amb la col·laboració de l’actor Raúl Navarro, del mag Ángel Blanco i l’Acadèmia Valenciana de Ball Social de Silla entre d’altres, a més de la valuosíssima col·laboració dels comerços de Silla, dels particulars que hi assisteixen i de totes aquelles persones que compren fila 0. • La zumbathon solidària per deferència d’AESI i amb la col·laboració de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Silla. • La col·lecta anual, carismàtic acte en el qual eixim al carrer amb les vidrioles a la mà. Acte simbòlic i carismàtic ja que, a més de recaptar fons, obsequiem la gent amb algun detall i amb informació de prevenció.

SILLA FESTES 2017 • La gran festa de la Runcàncer, enguany amb marxa i carrera, en què tenim la col·laboració de les entitats esportives, molt especialment del Club d’Atletisme de Silla amb Juan de Dios Cobo, director tècnic, i amb el seu president, Manuel Gómez, al capdavant. També hi col·labora l’Ajuntament de Silla i alguns comerços, a més d’AESI, Associació d’Empresaris de Silla. Qui col·labora en la Junta de Silla a més dels membres de la Junta Local? A més de tots els ja he anomenat, col·labora l’Ajuntament de Silla, els comerços, l’entitat bancària La Caixa, l’Agrupació Musical La Lírica de Silla, Gràfiques Fortuny, Falla Port de Silla, Acadèmia Valenciana de Ball Social de Silla Gloria y Jesús, AESI, Telehorta, Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, el pintor i benvolgut amic i company Vicent Gris i molts particulars que continuadament participen i col·laborem amb les nostres activitats. A tots ells gràcies de cor una vegada més. Sense ells no existiríem. Aprofite aquesta ocasió per anomenar un gran col·laborador, gran pintor i gran amic nostre, Asensio Zaragozá, que fa poc ens ha faltat. Ell i la seua família han col·laborat al llarg dels anys d’una manera molt activa, com ara Alicia Zaragozá, que també ens va faltar. Asensio ens va donar, en moltíssimes ocasions, els seus magnífics quadres, fins i tot, l’últim quadre el va pintar per a donar-lo a la lluita contra el càncer. Aquests quadres es rifaven al sopar benèfic i eren la guinda i el colofó de l’acte. Què pensen els vostres familiars de la vostra dedicació i com ho porten? Els nostres familiars ho tenen molt clar, ja estan acostumats que en èpoques de molta feina no parem per casa i que potser estem més nerviosos o nervioses que de costum. En definitiva, que estiguem molt actives i, fins i tot, estan acostumats a ajudar-nos en el que poden, així que no és estrany veure les nostres parelles i fills en les nostres activitats ajudant-nos o acompanyant-nos. Als nostres fills, crec que els donem un exemple de solidaritat i d’humanitat i, les nostres parelles, jo sé que estan orgulloses de nosaltres i que els agrada el que fem. Jo personalment compte amb el suport dels meus germans, nebots, del meu home i dels meus fills. Tots ells m’ajuden en tot el que necessite. Quina relació manté la Junta de Silla amb la Junta Provincial? Quin concepte té la Junta Provincial del poble de Silla? La relació amb la Junta Provincial de Valencia és contínua, fluida i d’estreta col·laboració. La Junta Provincial té un molt bon concepte del poble de Silla. Sempre ens diuen que Silla és molt especial per a ells, que és un poble molt solidari i actiu a més d’un poble molt cons-

cienciat amb els consells de prevenció de salut, així es demostra per exemple en les revisions gratuïtes de la pell en les quals l’assistència és espectacular, més que en cap població. Per això ens atenen en tot allò que necessitem i sol·licitem i es posen sempre a la nostra disposició. Quin és el missatge que t’agradaria transmetre? En quina idea vols que es quede la gent? Voldria transmetre un missatge d’esperança i d’optimisme perquè en un futur, no molt llunyà, de segur que aquesta malaltia desapareixerà. Però, mentrestant, molta gent com nosaltres estarem ací sense decaure. Al poble de Silla, una vegada més, l’agraïment de cor per la seua gran solidaritat i conscienciació. Com dic sempre, ENTRE TOTS PODEM ACONSEGUIR AQUEST FUTUR SENSE CÀNCER PER ALS NOSTRES FILLS I PER ALS NOSTRES NÉTS. Bones festes a totes i a tots i una forta abraçada. Encarna González Talavera presidenta Junta Local de la AECC de Silla

SILLA FESTES 2017

Casa d’Andalusia 30 Aniversari

n any més, la Casa d’Andalusia de Silla té l’honor de dirigir-se a tots els veïns i veïnes a fi de desitjar-los unes bones festes del Santíssim Crist de Silla.

Portem 30 anys de convivència amb el poble valencià, amb el qual hem arribat a barrejar el saler i la gràcia andalusa amb la dolçor, el saber estar i la classe del valencià. Són innombrables els anys en què aquesta associació participa en les celebracions del Santíssim Crist, fet que s’ha consolidat en la nostra associació com una actuació tradicional davant la qual, els nostres components de ball es troben ansiosos per ser partícips. I no és per a menys, ja que, oferir al veïnat de Silla una nit organitzada per la Casa d’Andalusia, és tot un honor.

Amb tot, aprofite per convidar tots els veïns i veïnes de Silla a passar per les nostres instal·lacions i informar-se de totes les nostres activitats culturals de ball, cant i instrumentals. I per acabar, vull recordar que si la festivitat del Santíssim Crist posseeix aquesta envergadura és per la participació del poble siller. Per aquest motiu insistisc que la col·laboració en cada festeig programat és importantíssima. Una salutació. Bàrbara Sánchez Mas Presidenta de l’Associació Cultural Casa d’Andalusia de Silla

SILLA FESTES 2017

PROGRAMA DE FESTES De l’Ajuntament de Silla 2017

SILLA FESTES 2017

PROGRAMA DE FESTES 2017 DIJOUS 13 DE JULIOL

22.00 h SOPAR DE CINE, al parc Molí de Magalló. EL LIBRO DE LA SELVA (The Jungle Book – 2016) de Jon Favreau.

19:30 h PARAULES AL PARC Tània Muñoz, contacontes, Bestiari.

23.00 h XVIII CONCURS DE CANTANTS NOVELLS, a la plaça del Poble. Organitza: Falla Mercat.

De 18:00 a 19:30 h JOCS AL PARC, al parc Sant Roc.

22:00 h PARAULES A LA TORRE Tània Muñoz, contacontes, Àlbum de família.

DISSABTE 15 DE JULIOL

19:00 h CAMPIONAT DE FESTES DEL CRIST DE PILOTA VALENCIANA, als frontons del poliesportiu. Primera semifinal, modalitat frontó a mà. Es disputaran dues partides, una de segona categoria i altra de primera. Organitza: Club Pilotari Silla.

DISSABTE 22 DE JULIOL

JORNADA FESTIVA AL PORT DE SILLA De 10:00 a 12:00 h Concurs de pesca infantil, fins a 12 anys. Trofeu per als tres primers classificats segons nombre de captures. Trofeu a la peça més gran. Regals per a tots els participants.

DIJOUS 20 DE JULIOL 18:00 a 19:30 h JOCS AL PARC, al Molí de Magalló.

19:30 h PARAULES AL PARC José Manuel Garzón, Contacontes. 22:00 h PARAULES A LA TORRE José Manuel Garzón, Contes adults.

DIVENDRES 21 DE JULIOL

20:00 h Presentació del programa de Festes del Crist 2017, al Teatre de la plaça. Les autoritats, acompanyades per l’Agrupació Musical la Lírica, eixiran des de la plaça del Poble per arreplegar les cambreres del Crist 2017, Gloria Iciar Sáez de Arregui Álvarez i Sara Pons Moreno, per tal de tornar al Teatre de la Plaça on es farà l’acte de presentació del programa de Festes del Crist 2017.

12:30 h Curs de perxa Aprén de la mà dels nostres especialistes, la forma més habitual de desplaçar-se a l’Albufera. De 16:00 a 18:30 h Passejos amb barca, des del Port de Silla fins a l’ample. 19:00 h Desafiament de perxadors Inscripcions al Port de Silla abans del Desafiament o enviant un correu a desafiamentdeperxadors@gmail. com. Organitza: Falla Port de Silla.

SILLA FESTES 2017

SILLA FESTES 2017 19:00 h CAMPIONAT DE FESTES DEL CRIST DE PILOTA VALENCIANA, als frontons del poliesportiu. Segona semifinal, modalitat frontó a mà. Es disputaran dues partides, una de segona categoria i altra de primera. Organitza: Club Pilotari Silla.

DIMARTS 25 DE JULIOL

19:00 a 22.00 h HOLI FESTIVAL SILLA a l’avinguda de Gandia. LA TEUA FESTA HOLI A SILLA!!! El festival més espectacular que omplirà de color el nostre poble. Una ocasió única per a gaudir de la música més actual amb l’espectacle de moda. DJ, animació i moltíssimes sorpreses en una vesprada que, de segur, serà inoblidable. Gratuït. Si ho desitges pots adquirir les teues bosses de pols de colors Holi (3 borses 5 €) a la Nau Jove del 3 al 21 de juliol, de 10:00 a 14:00 hores.

DIMECRES 26 DE JULIOL

FESTA INFANTIL ALS BARRIS, al parc de Sant Roc. De 18:00 h a 21:00 h Unflables, animació infantil i jocs.

FESTA INFANTIL ALS BARRIS, al Molí de Magalló. De 18:00 a 21:00 h Unflables, animació infantil i jocs.

DIJOUS 27 DE JULIOL

FESTA INFANTIL ALS BARRIS, al parc de l’Alteró. De 18:00 a 19:30 h Unflables, animació infantil i jocs. 19:30 h PARAULES AL PARC Maricuela, contacontes, Historias de risa sin prisa

Continuarem la festa a partir de les 23:30 hores amb... FESTIVAL INFINITY NIGTH, espectacular escenari, 3 DJ amb diferents estils musicals, grup d’animació, tour manager, regal d’adhesius, articles fluorescents i moltes més sorpreses. Possiblement el festival més gran que ha viscut mai el nostre poble. Gratuït. Barres amb preus populars. 23.00 h XLI FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE SILLA A la plaça del Poble. Bandes participants: Banda de l’Associació Musical Artística Nulense. Banda Simfònica de l’Agrupació Musical la Lírica de Silla, dirigida pel mestre José Giner San Andrés. Organitza: A. M. La Lírica.

DILLUNS 24 DE JULIOL

FESTA INFANTIL ALS BARRIS, al parc de la Senyoria. De 18:00 h a 21:00 h Unflables, animació infantil i jocs.

20:00 h INAUGURACIÓ DE LA 1a EDICIÓ DE FESTAPA SILLA (FESTA DE LA TAPA), al parc de l’Estació Destacats restauradors de Silla ens oferiran les seues millors tapes fins al diumenge 30. Durant tota la jornada hi haurà un escenari amb diferents actuacions musicals en directe i activitats per a tota la família. A última hora de divendres i de dissabte podrem gaudir de la música més actual que ens oferiran els DJ convidats. Col·labora: AESI 22:00 h PARAULES A LA TORRE Maricuela, Cuenteando.

DIVENDRES 28 DE JULIOL FESTA INFANTIL ALS BARRIS, al parc l’Estació. De 18:00 a 21:00 h Unflables, animació infantil i jocs. FESTIVAL DE TRIBUTS Food truck, regals i mooolt més! Entrada anticipada 5 € (cervesa, tinto verano o refresc + regal) ENTRADA TAQUILLA 7 € (cervesa, tinto verano o refresc)

SILLA FESTES 2017 19:30 h CANYA I TAPA + WALECTRIC Tribut rock nacional: Fito, Loquillo, Rosendo, Platero... 22:30 h GRUPO-R Tribut rock internacional: U2, ACDC, Offspring, Greenday... 0:45 h Tribut Extremoduro, Marea, La Fuga... Punts de venda anticipada: Frikart: Rambla de la Independència, 115 baix Bar Eladio: C/ Hernán Cortés, 130 baix Falla Reis Catòlics: C/ Juan Ramón Jiménez, 8 Nau Jove de Silla: Av. Alacant, 63 Per telèfon: 679 256 713 / 675 166 992 Organitza: Falla Reis Catòlics de Silla.

23:00 h GRAN NIT DE FALLES, a la plaça del Poble. Amb l’actuació de les falles La Marjal, El Molí, Mercat, Reis Catòlics, Port, Parc Sant Roc i Poble. Organitza: Junta Local Fallera

DIUMENGE 30 DE JULIOL FESTA ALS BARRIS, al Molí de Magalló.

A les 23:00 h UN TRIBUT A THE POLICE, de la mà de Second Coming Un dels principals grups indie al panorama musical valencià. Ens faran un repàs als principals èxits de la mítica banda de Sting.

22.00 h SOPAR DE CINE, al parc de l’Alteró. PEL·LÍCULA PER CONFIRMAR. 23:00 h ACTUACIÓ QUADRES DE BALL I GUITARRA, a la plaça de Poble. Participa: Casa d’Andalusia de Silla i Dansart Silla.

DISSABTE 29 DE JULIOL TROFEU CRIST DE SILLA DE VELA LLATINA 16:00 h Embarquem des del Port de Silla cap a la Mata del Rei.

17:00 h Eixida de l’exhibició de Vela Llatina des de la Mata del Rei al Port de Silla. Durant tota la prova es durà a terme una marató fotogràfica. Més informació a la pàgina de Facebook de l’Associació de Vela Llatina de Silla. TIR I ARROSEGAMENT D’11:30 a 13:30 h i de 17:30 a 20:00 h Al Pou de Godofredo. Exhibició de Tir i Arrossegament. Organitza: Penya Carreters l’Espadella.

DILLUNS, 31 DE JULIOL FESTA ALS BARRIS, al parc Sant Roc.

23:00 h JOSÉ ALEJANDRO EN CONCERT Cançons de sempre interpretades per una de les veus més importants que ha donat Silla.

18:00 h TALLER D’ESCAIOLES AMB MOTIUS DE PORROTS Organitza: AC Dansa dels Porrots de Silla. 19:00 h CAMPIONAT DE FESTES DEL CRIST DE PILOTA VALENCIANA, als frontons del poliesportiu. Tercera semifinal, modalitat frontó a mà. Es disputaran dues partides, una de segona categoria i altra de primera. Organitza: Club Pilotari Silla.

SILLA FESTES 2017

DIMARTS, 1 D’AGOST FESTA ALS BARRIS, al parc de l’Alteró.

23:00 h NIT D’ESPECTACLE Ángel Blanco Quan la màgia venç la realitat, una satisfactòria sensació d’il·lusió i sorpresa envaeix el nostre cos. Aquesta mateixa experiència és la que sentiràs amb aquest insòlit mag. A continuació Eugeni Alemany ens presenta, EN PERSONA GUANYE Escrit i protagonitzat per ell mateix, aquest espectacle còmic és un xou que, sota l’aparença d’un monòleg, juga amb la improvisació i la irreverència teatral del cabaret, la interacció amb el públic i el ritme frenètic, característics dels programes de televisió en directe.

DIMECRES 2 D’AGOST

23:00 h INVICTUS XOU, a la Plaça del Poble Un programa que aposta per donar el protagonisme de la gent dels nostres pobles a la xicoteta pantalla i mostrar, de manera divertida i dinàmica, un espectacle on tenen cabuda cantants, ballarins, mags... L’eix principal del format són veïns amb un talent que mostrar al món. Canal 7 TeleValencia se’n va de ruta per la província de València per mostrar el millor de cada municipi i dels seus veïns i fer-ho arribar a tota la gent de la nostra terra.

DIJOUS 3 D’AGOST

23.00 h a la plaça del Poble Directament de l’inoblidable programa de María Teresa Campos. LOS SUPERSINGLES El seu ampli i conegudíssim repertori musical farà que tot el món acabe recordant allò de: Quin temps tan feliç!

DIVENDRES 4 D’AGOST 19:00 h CAMPIONAT DE FESTES DEL CRIST DE PILOTA VALENCIANA, als frontons del poliesportiu. Final de les dues categories de frontó a mà. A continuació, lliurament de trofeus per part de les autoritats. Organitza: Club Pilotari Silla. 20:00 h TROFEU SANTÍSSIM CRIST DE SILLA, al Vicent Morera 23:00 h CANÇONS PER AL RECORD, a la plaça del Poble. Els èxits més destacats dels anys 60 i 70, a càrrec de la Banda Simfònica, Orquestra, Coral Polifònica i veus solistes de l’Agrupació Musical la Lírica de Silla, sota la direcció de José Giner San Andrés.

DISSABTE 5 D’AGOST

FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS 20:00 h A la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels: Missa solemne en honor a la patrona de Silla. 23.00 h a la plaça del Poble MUSICAL BON VOYAGE Sota una divertida història guionitzada pel conegut JESÚS MANZANO (humorista de la Paramount Comedy), es narra un viatge de dues persones, totalment oposades, a qui, per error, en un sorteig, es veuen empeses a gaudir junts.

SILLA FESTES 2017 El viatge consisteix no solament a visitar els països més espectaculars quant a cultura, dansa i costums del món, sinó que realment el més impactant és la trama que es crea per poder sortir, al més airejats possible, de tots els moments inesperats que sorgiran al llarg del creuer. Tota la història està escrita en clau d’humor buscant arrencar el somriure dels assistents i que, sobretot, s’enamoren d’aquest original viatge, per les seues molt treballades coreografies, els seus vestuaris dels més colorits, les seues veus increïbles i pel repartiment d’actors que aconsegueixen traslladar-nos durant dues hores a un atrevit viatge pels oceans del nostre planeta.

14:00 ESPECTACULAR MASCLETADA, al parc de l’Estació. A càrrec de la pirotècnia Caballer. 20:00 h DANSES DE LA PROCESSÓ, als carrers de la volta de la processó. Els Gegants, la Dansa dels Arquets, els Nans, la Dansa dels Porrots, el Ball de les Cintes, el Ball dels Cavallets, el Ball de la Magrana, la Dansa de la Moma. Participen: Escola Municipal de Porrots, Colla de Dolçainers i Tabaleters el Garbí, Grup de Danses Sila, Falla Poble i Falla Reis Catòlics. 21.30 h Enramada de la murta realitzada per part de la Penya Caixaes.

Una vegada finalitze l’actuació GRAN MASCLETADA NOCTURNA, al parc de l’Estació. A càrrec de la pirotècnia Caballer.

DISSABTE, 6 D’AGOST

FESTIVITAT DEL SANTÍSSIM CRIST Durant tot el dia s’interpretarà la Dansa dels Porrots pels carrers de la ciutat, a càrrec de l’Escola Municipal de Porrots. 10:30 h Cercavila a càrrec de l’Agrupació Musical la Lírica que, junt amb les autoritats, arreplegaran les cambreres del Crist, Gloria Iciar Sáez de Arregui Álvarez i Sara Pons Moreno, i les acompanyaran a l’església de la Mare de Déu dels Àngels.

22:00 SOLEMNE PROCESSÓ DEL SANTÍSSIM CRIST L’encapçalen els personatges bíblics i és presidida per les cambreres, Gloria Iciar Sáez de Arregui Álvarez i Sara Pons Moreno, el clergat local i les autoritats municipals, acompanyats per la Banda de l’Agrupació Musical la Lírica de Silla. Tancarà la processó el Santíssim Crist, portat pels costalers. En arribar el Crist a la porta de la parròquia, s’interpretarà el motet de Rigobert Cortina, Glòria a Déu en les altures, més conegut per La Carxofa de Silla, cantada per una veu del Cor Jove de La Lírica, Cèlia Mas Soler, i acompanyada de l’Orquestra Simfònica, la Coral Polifònica i el Cor Jove de l’Agrupació Musical la Lírica, dirigits pel mestre Roberto Forés Asensi. S’efectuaran els disparaments de les vint-i-una salves corresponents. Aquest any comptarem en exclusiva, amb la presència d’una de les icones més representatives i populars de la festa del Corpus de Valencia els cirialots, que desinteressadament són cedits al poble de Silla per part de la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València.

11:00 h A la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, solemníssima missa en honor del Santíssim Crist. La missa serà cantada per la Coral Polifònica i el Grup Orquestral de l’Agrupació Musical la Lírica, sota la direcció de Carla Sanmartín Ganau. Entrada: Come, come ye sons of Art. H Purcell Glòria: Glòria. A. Vivaldi Al·leluia: Al·leluia del Messies. Haendel Ofertori: Ave Maria. Caccini Sant: Missa Brevis in D . W.A. Mozart Agnus Dei: Missa Brevis in D . W.A. Mozart Comunió: Ave verum . W.A. Mozart Eixida: Himne al Crist de Silla. J. Lluesa

SILLA FESTES 2017

24:00 h MACRO TOP, a l’avinguda de Gandia. 40.000 W d’il·luminació i 20.000 W de so . Amb Templa DJ i convidats. Organitza: Falla Parc Sant Roc.

24:00 h HUI SERÀ LA TEUA GRAN NIT, FESTES 2017 Per fi comptarem a Silla amb l’orquestra que és tot un referent a nivell nacional. Amb tots vostés... LA MONTECARLO. Barres amb preus populars.

DILLUNS 7 D’AGOST CAMPIONAT DE PETANCA, al parc de l’Estació D’11:00 a 14:00 h Inscripcions: El mateix dia del concurs, de 9:30 a 10:30. Premis per parelles al primer, segon i tercer classificats. A partir de 14 anys.

DIMARTS 8 D’AGOST

De 17:00 a 19:00 h CAMPIONAT DE BIRLES, al parc de l’Estació. Inscripcions: Des de les 16:30 h del mateix dia del concurs. Premis al primer, segon i tercer classificats. A partir de 10 anys. Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes de Silla. 19:30 h Correbou infantil al carrer de València. A continuació, concurs de retalls infantil a la plaça de bous. Organitza: Penya Caixaes. NIT DE FESTA GROSSA 22:00 h SOPAR POPULAR A LA FRESCA PER A TOT EL POBLE L’Ajuntament habilitarà taules i cadires per a tots aquells veïns que s’inscriguen abans del 28 de juliol a la Nau Jove, en horari de 10.00 a 14:00 h. Vi, olives per a tots.

A LES 11:30 h, PRIMERA CONCENTRACIÓ I ENTRADA DE PENYES Després del tradicional esmorzar, ens reunirem tots els grups d’amics i quintos al parc de l’Estació on, acompanyats d’una xaranga, ens aproparem al xiringuitos de les penyes de bous al carrer. Algun refresquet segur que ens tenen preparat. Finalitzarem a la plaça per tal de comprovar el ganao que participarà en la posterior entrada... ara ja de vaques i bous. BOUS PEL RECORREGUT DEL CARRER DE SANT ROC 14:00 h Entrada i prova de vaques. 15:00 h DINAR CELEBRACIÓ 50 ANIVERSARI, dels nascuts a l’any 1967. 19:00 h Vaques. Ramaderia. Vicent Machancoses. 23:59 h Especial Dani Machancoses de Picassent. Exhibició de 4 bous i 5 vaques. Organitza: Penya bouera El Xiquet de la Farola.

DIMECRES 9 D’AGOST 14:00 h Entrada i prova de vaques.

SILLA FESTES 2017 19:00 h Vaques. Ramaderia. Vicent Machancoses. 23.59 h Espectacular VII Edició del Concurs de Retalladors Santíssim Crist de Silla i desafiament entre els millors quebradors del moment: Juan Nieto i José Manuel Gonzalez Poca. Bous de Vicent Benavent de Quatretonda. Organitza: Penya Caixaes.

23:59 h Especial Vicent Machancoses Organitza: Penya bouera El Xiquet de la Farola.

DIUMENGE 13 D’AGOST 14:00 h Entrada i prova de vaques.

19:00 h Vaques. Ramaderia Vicent Machancoses.

DIJOUS 10 D’AGOST 14:00 h Entrada i prova de vaques.

19:00 h Vaques. Ramaderia. Vicent Machancoses. 20:30 h Encierro de Bous i Cavalls. Protagonitzat pels cavallistes de Lliria i sis bous de José Machancoses Organitza: Penya Caixaes. 23.59 h Casta valenciana. El millor espectacle taurí de la Comunitat Valenciana. Bots, retalls i moltes més sorpreses. Organitza: Penya l’Esclafit.

DIVENDRES 11 D’AGOST BOUS PEL RECORREGUT DEL CARRER DE VALÈNCIA 14:00 h Entrada i prova de vaques. 19:00 h Vaques. Ramaderia Vicent Machancoses. 23:59 h VII Edició de Jocs al Rotgle. Ramaderia de Dani Machancoses. Organitza: Penya bouera El Xiquet de la Farola.

DISSABTE 12 D’AGOST 14:00 h Entrada i prova de vaques.

19:00 h Vaques. Ramaderia Vicent Machancoses.

INFORMACIÓ DE L’AJUNTAMENT

L’Ajuntament de Silla es reserva el dret de modificar el programa de festes. En aquest cas, ho informarà pels mitjans oficials.

AVÍS DE FOCS PER AL 5 i 6 D’AGOST

Les autoritats adverteixen del perill del foc i demanen a tothom que siga conscient i que adopte les mesures necessàries a títol material i personal, ja que les companyies d’assegurances no es faran càrrec dels accidents que s’hi puguen produir quan les persones es posen voluntàriament davant del perill.

AVÍS DE BOUS

Queda totalment prohibida l’entrada de menors de 16 anys al recorregut de les entrades de bous. Podran estar al recinte de la plaça de bous, però sols a les grades. També està prohibit el consum d’alcohol i el maltractament dels animals a tot el recinte. Serà responsabilitat dels pares si els menors no acaten aquestes prohibicions. Tots els actes realitzats per les diferents associacions i entitats estan patrocinats per les regidories de Festes, Esports, Cultura Memòria Històrica, Infància, Adolescència, Joventut, Educació, Normalització Lingüística i Igualtat de l’Ajuntament de Silla, el SARC (Servei d’Assistència i Recursos Culturals) i la Diputació de València.

SILLA FESTES 2017

Silla Fiestas 2017

Articles inside

Programa de Festes

Coneguem la presidenta de L’Associació Espanyola contra el Càncer de Silla

Evocant una gran artista

anys seixanta

Vela i pesca a l’Albufera

Agrupació Musical la Liríca

L’enramà de la murta

Els Cirialots

El sentiment dels Porrots

Dues Dones

del Crist

Els porrots de Silla

Salutació del rector

de Silla

de La Carxofa

Salutació de l’alcalde

de Festes