eco espai
A
l cor de la Garrotxa, a Sant Jaume de Llierca, hi ha una empresa familiar de les que fan orgull, impulsada actualment per la tercera generació d’una nissaga amb ganes de fer les coses bé, en sintonia amb els temps i el planeta. Es diu Pagès Valentí, i des de fa més de sis dècades crea fils i altres productes tèxtils en una trajectòria impecable que expliquen amb una barreja de goig i modèstia. Fa un parell de mesos va saltar als mitjans de comunicació per la instal•lació de plaques solars en la totalitat del seu sostre, cosa que en superfície els situa en el record de la demarcació: 2.500 unitats per 14.000 metres quadrats. Ara doncs, poden afirmar que no només es cobreixen de glòria, sinó de sol. N’hem volgut saber més i hem parlat amb els dos motors d’aquesta màquina, en Josep i en Francesc. “La firma la va crear el nostre avi, Francesc Pagès Valentí –comença el primer-, i sempre ha evolucionat amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament industrial sostenible, tant social com ambiental”. En els inicis, el 1953, es tractava d’abastir el mercat amb mitjons, però vista la falta de fil es va optar per fabricar-ne també, i amb el temps la filatura va guanyar tant de protagonisme que els seus avantpassats s’hi
van bolcar per complet. “La tercera generació –entra en Francesc, que és enginyer industrial– decidim crear el 2002 una nova planta productiva fora d’Olot, on érem. Això ens permet millorar l’eficiència i augmentar el volum fins a les 12.000 tones anuals de fil”. I la senyera de la sostenibilitat, com la construeixen? “La dificultat dels anys 60 i 70 per proveir de fibra de cotó, ens va fer evolucionar tècniques mecàniques per reaprofitar els residus tèxtils de la indústria”, argumenta. Regenerar per créixer “Al principi –segueix–, se’n posava una petita part barrejada amb cotó verge, però amb el temps la fibra regenerada va anar guanyant terreny, fins ara que podem oferir als clients fils fets amb 100% cotó regenerat”. “Per això –acota el seu germà-, ha calgut invertir en maquinària d’última tecnologia, un control constant en el procés productiu i un equip humà molt tècnic i experimentat”. La part “eco” és un dels seus pilars, ja que el sector tèxtil consumeix molts recursos naturals i genera gran quantitat de residus que, si es llancessin, acabarien als abocadors o incineradores, amb un alt impacte ambiental. Alhora, aquesta política empresarial evita ocupar més superfície agrícola per al cultiu del cotó verge i es pot destinar a d’altres més necessaris. A això s’hi afegeix l’estalvi d’aigua de regadiu, de pesticides i d’altres químics agraris. “I donat que no ens servim de cap tipus de producte químic en el procés productiu, evitem possibles contaminacions del medi”, amplia l’enginyer. Certificats que avalen Aviat la indústria tèxtil estarà obligada a reintroduir dins la cadena productiva la
roba que el consumidor o les marques vulguin eliminar, evitant l’impacte ambiental de portar la roba usada a l’abocador. Per demostrar la traçabilitat de l’origen de les fibres reprocessades que les marques utilitzin en els seus productes, es va crear la plataforma Global Recycled Standard de Textile Exchange. “Fa anys que en formem part”, explica en Josep, “i també tenim tots els productes certificats amb OekoTex, que prova que els nostres fils no porten cap mena de substància nociva, ni per al consumidor ni per al medi”. Un títol no buscat Ser record a la demarcació per una instal•lació d’energies renovables els ha situat en el focus de la notícia. “Nosaltres no buscàvem cap marca, sinó simplement maximitzar l’eficiència, no només traient el màxim partit de la generació d’energia fotovoltaica per l’autoconsum i acostar-nos als objectius eco, sinó minimitzant el cost energètic de l’empresa”, confessa Pagès Valentí, S.L, ha entès que tot plegat acaba jugant a favor d’obra. “Si no actuem junts i a temps, les conseqüències econòmiques i ambientals seran molt més cares. Hem de sumar junts...”, coincideixen. mEIGi Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi 13
