ELS GIRONINS AMADE INNOVEN EL SECTOR AERONÀUTIC
E
innovadors
l grup de recerca i transferència de tecnologia de la UdG, AMADE, està especialitzat a donar resposta a les necessitats actuals de la indústria de l’enginyeria mecànica aplicada a diferents àmbits, tals com l’aeronàutic, l’automotriu, i d’altres com el sector de l’edificació civil. En aquest context treballa actualment en el projecte “Development of a methodology to characterize the behaviour of composite structures under dinamic loading - BEDYN”, enfocat cap al sector aeronàutic i finançat per la Unió Europea.
BEDYN, acrònim que reflecteix “BE” (ser, de comportament), i DYN (dinàmica), s’enfoca cap a l’aeronàutica i cerca una metodologia per caracteritzar adequadament el comportament dinàmic fins a la ruptura d’estructures fabricades per materials compostos de matriu polimèrica. Per fer-ho, implica un conjunt d’activitats dividides en dos grups: per una banda, la definició i assaig d’espècimens de diferents tipus i complexitats sota condicions dinàmiques, i per l’altra, la d’eines numèriques que simulin estructures sotmeses a càrregues dinàmiques en un temps de càlcul raonable, buscant reduir els costos experimentals associats. Participació internacional BEDYN té l’enginyer industrial gironí i professor agregat al Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de la UdG, Emilio V. González, com a investigador principal d’un projecte que compta amb la participació de la Universidad Carlos III de Madrid, més les empreses COMPOXI S.L. i la francesa Dassault Aviation. Aquesta, especialitzada en estructures aeronàutiques comercials i militars, és qui defineix les directrius a seguir per a resoldre problemàtiques reals i properes a la indústria. González ens explica que BEDYN té una durada oficial de 36 mesos, dels quals n’han transcorregut 12. “A grans trets, fins ara hem avançat en detectar les necessitats industrials de Dassault, estudiar la metodologia, desenvolupar eines predictives, definir assajos experimentals i 14
Revista EnGiny 2/2021
{ EIGi
dur a terme estratègies de simulació, entre d’altres”. Un salt important Definir una metodologia clara per a caracteritzar materials compostos avançats de matriu polimèrica, sota condicions amb elevades taxes de velocitat de deformació, és una problemàtica a la qual li cal un salt important en recerca. “Principalment –ens diu- les mancances actuals són saber com es comporta aquest tipus de materials sota les condicions esmentades. És molt difícil a escala experimental perquè cal tenir cura en tots els punts involucrats: com ha de ser la proveta a assajar, l’assaig a realitzar, i finalment, el desenvolupament de mètodes de reducció de dades per a obtenir el paràmetre material buscat”. Més enllà de l’aeronàutica Encara que l’estudi s’adreci a aplicacions aeronàutiques, qualsevol sector que faci ús de materials compostos de matriu polimèrica reforçats amb fibra de carboni, se’n podrà beneficiar. “Clars exemples són l’eòlic, on les pales dels molins poden rebre impactes per ocells o altres projectils, l’automobilístic, per millorar els carenats i xassís lleugers, o el d’esports. “Per exemple el ciclisme, on actualment la majoria dels quadres de bicicletes es fabriquen amb compostos de matriu polimèrica d’elevada qualitat, que poden patir càrregues d’impacte per caigudes, o també cops de pedres en modalitats de muntanya”, raona l’investigador. mEIGi
