diccionari de butxaca
11
EL GRAT 712 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 2ªQUINZENA FEBRER 2020
Diccionari de butxaca
Quan a Alcoi hi havia OVNIS(part I) Als anys 60 del segle passat a Alcoi hi havia pràcticament de tot. Feina, expectatives, mitja dotzena de llibreries, una Granja Cecilia, un Banc d’Espanya, una caserna de soldats, una altra de la Guàrdia Civil, un munt de bars que oferien tapes amb noms de poemes visuals, nord-americans al barri de Santa Rosa i, fins i tot, OVNIS.
E
Pep Jordà./
ren altres temps. Als anys 60 del segle passat els OVNIS estaven d’actualitat. Tant que diaris seriosos com l’ABC tenien una secció dedicada. Ara s’entén perfectament que la tingueren. I si els 60 van posar el fenomen d’actualitat, els 70 van convertir-lo en una veritable febra galàctica. Rara era la nit que no es deixava veure algun plat volador, que algun paisà no era abduït per naus extraterrestres o que algun alienígena despistat no queia a la superfície de la Terra com una bresquilla madura. Alcoi no era una excepció. Més bé el contrari. Bàsicament per tres raons. Una. Formava part del triangle màgic i sobrenatural que té els seus vèrtexs a la Mariola, el Puig Campana i el Montgó. Dos. Contava amb antecedents històrics d’albiraments d’objectes voladors no identificats que es remuntaven al segle XIII (veure aparició de Sant Jordi al Barranc del Cint). I tres. Gairebé al costat del terme municipal tenia una base militar especialitzada en la vigilància aèria que pegava un esclafit. Aitana, la muntanya dels edetans Deixant de banda l’aparició de Sant Jordi, els primers albiraments documentats i amb cert grau de credibilitat van succeir en la dècada dels anys setanta del segle passat i van estar informats per membres de l’Esquadró de Vigilància Aèria (EVA-5) situat a la base del cim d’Aitana on, en altre temps va viure, la tribu ibèrica que li donava nom.
Documents d’enregistrament d’albiraments desconeguts./
El primer d’aquests albiraments va ocórrer el 27 de juliol de 1975 a les 5:30 hores. L’EVA-5 va detectar ecos de radar sobre el mar i poc després, alguns suboficials van veure ‘un ‘objecte no identificat sobrevolar les instal·lacions del radar’. Quatre anys més tard, el 13 de març del 1979 es va tornar a detectar un altre ‘eco desconegut’ que es dirigia des del Mediterrani cap a la Península. De fet, fins i tot, es va activar l’alarma per avió sospitós (scramble) i un Mirage III va enlairar-se des de l’aeròdrom de
Manises per esbrinar, la procedència de l’eco. Cosa que no va aconseguir. El següent cas documentat a Aitana va ocórrer el 26 d’abril de 1986. Part del personal de la base va observar un ‘objecte caient al mar’ davant les costes de Benidorm. Investigacions posteriors van determinar que l’eco procedia d’un avió model Learjet 24 que volava d’Algèria cap a França i que la ‘caiguda d’objectes’ podia estar relacionada amb algun tipus de maniobra secreta amb paracaigudistes. L’últim dels casos OVNI re-
gistrat a la Base va succeir el 26 de juliol de 1986, a les 23:30, quan el radar de la base va interceptar un nou ‘eco desconegut’ a la ruta Balears - Cadis. Anys després, Defensa, va informar que l’eco amb tota probabilitat procedia d’un avió EA-6B Prowler de l’US NAVY en situació d’emergència. Clouse encounters in Cantagallet No només va haver albiraments. També va haver contactes. Per aquesta època, un conegut (que no reputat) ufòleg alcoià va declarar haver estat tes-
timoni de l’aterratge d’una nau extraterrestre als bancals de Cantagallet. Tot i que les explicacions que va oferir l’ufòleg i la naturalesa dels fets cridaven a l’escepticisme, van ser molts els alcoians que es van acostar a la zona per comprovar in situ les evidències de la visita extraterrestre que, en essència, consistien en un grapat de pedres i matolls cremats que tant podien ser fruit dels coets turbo-propulsors d’heli líquid d’una nau alienígena com del foc descontrolat d’una paella d’arròs amb conill.
