34
EL GRAT 718 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - GENER 2021
històries de la deportació
· Històries de la deportació VII ·
Juan Bautista BatallerAbargues
- De perseguit per Franco a Cavaller de la Legió d’Honor en FrançaLa Vall d’Albaida va tindre un total de 18 deportats dels quals van morir 12 als camps de concentració. Al publicar el llibre La derrota perpètua, dels sis que van eixir amb vida (tres de la Pobla del Duc, dos d’Ontinyent i un d’Aielo de Malferit), es va aconseguir esbrinar el destí de cinc d’ells. Faltava un. Faltava Juan Bautista Bataller Abargues, de la Pobla del Duc. Semblava que se l’haguera tragat la terra una vegada aconseguida la llibertat. Però no. Com l’autor va dir en la presentació del llibre a la Pobla, era una qüestió de temps el trobar-lo. I així va ser. Perquè, finalment, Bataller Abargues sabem què va ser d’ell. Guillem Llin Llopis./
E
l nostre protagonista naix el dia 4 de febrer de 1907. Era fill de Filomena Abargues Fayos i de Vicente Bataller Miñana. Al xiquet li posen de noms Juan, Blas (com l’avi patern) i Bautista (com l’avi matern). D’adolescent, sabem que va treballar de pastor i que vivia amb la seua família en el carrer del Callizo del Horno de Arriba, 19, de la Pobla. A meitat de la dècada dels anys vint se’n va a viure a Catalunya, creiem que sol. S’estableix en Begudà, molt a prop d’Olot, en la comarca de la Garrotxa i s’ocupa com a guardaagulles de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans el dia 7 de gener de 1926. S’apropa l’hora de fer el servei militar i presenta el 21 de setembre de 1926 una instància en la qual sol·licita ingressar com a voluntari en el Regiment de Ferrocarrils de l’exèrcit. Però fins a començaments de 1928 no rep resposta, la qual cosa provoca un ensurt, perquè al citar-lo els militars i no trobar-lo, el diari ‘La Vanguardia’ de Barcelona publica el 17 de desembre de 1927 els noms de 49 joves que “Se relacionan y que figuran comprendidos en el alistamiento formado para el reemplazo del ejército del próximo año, cuyo paradero se ignora”. S’ha avisa que si no es presenten “serán declarados prófugos”. Entre ells hi ha el nom de Juan Bataller Abargues. L’exèrcit contesta la instància finalment i el 28 de febrer passa la revisió mèdica corresponent. Bataller té una alçada d’1,66 me-
tres. L’1 de març de 1928 es “ filiado voluntariamente en este Primer Regimiento de Ferrocarriles” i és destinat de mecànic a la localitat madrilenya de Leganés. Des d’aquesta data fins al 30 de novembre de 1930 és soldat enginyer voluntari. El 13 de novembre de 1929 fa un curs de pràctiques de telegrafista, i l’1 de desembre de 1930 l’ascendeixen a caporal. El 28 de gener de 1932 el llicencien. Acabat el servei militar es casa amb Josefa Estrada, de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), on segons sembla resideix la parella. El 25 d’agost de 1933 naix la primera filla, Natalia. Posteriorment naixeria un fill, José, al voltant de 1936. La mare mor aviat (possiblement en el part) i Juan Bataller es queda amb els dos xiquets en vespres de la guerra civil. Amb anterioritat, en 1932, havia mort son pare, Vicente, a la Pobla del Duc. Del seu pas per la guerra no hem trobat cap dada. El dimecres 27 de març de 1940, tot i tenir feina i domicili a França (viu a Cortsaví, al peu del Canigó, i treballa en les mines de ferro de Vetera), a Juan Bataller el detenen i el porten al camp de refugiats d’Argelès i li assignen la fitxa d’entrada número 21.966. No està gaire temps ací. Solament 19 dies. Perquè el 15 d’abril de 1940 ix del camp de presoners per indicació de dos civils, però segons sembla per integrar-se en una CTE, cosa que era possible. Per ara, hi ha al seu expedient militar una circumstàn-
“Dues coses queden fora de tot dubte. Una és que en 1940, en l’ofensiva alemanya, no va caure en poder dels invasors. Dos, que es va enrolar en la Resistència francesa front els nazis. En 1944, l’apressen com a integrant del maquis de Mosset”
Juan Bautista Bataller Abargues, Cavaller de la Legió d’Honor, al panteó on es troba soterrat a la localitat de Banyuls de la Marenda. Guillem Llin./
cia que no és certa. És l’anotació que fa el franquisme en la qual diuen que “Recuperada esta filiación a la Liberación de esta Plaza por esta Zona de Reclutamiento y Movilización nº 17, sin anotación alguna de los años anteriores, el individuo comprendido en la misma causa alta en esta dependencia en situación de 2ª reserva con fecha 1º de Enero marginal [1940]”. L’anotació està signada el 31 de desembre de 1943. El franquisme havia començat la cursa, entre altres, de la corrupció. Els comandaments militars posen com a que està (ell i una quantitat considerable) per garantitzar-se més diners, menjar i avituallaments. Dues coses queden fora de tot dubte. Una és que en 1940, en l’ofensiva alemanya, no va caure en poder dels invasors. Dos, que
es va enrolar en la Resistència francesa front els nazis. En 1944, l’apressen el 23 de juny en el restaurant La Parre, de Prades, com a integrant del maquis de Mosset, on portava vinculat al grup opositor des del dia 1 d’abril de 1942. L’agafen junt Juan Arias, que residia en Prades, els quals duien fent actes de boicot i sabotatge als alemanys dos anys. Els porten a la presó de Perpinyà, on estan des del 23 de juny al 21 de juliol de 1944. Entre mig, el dia 14 de juliol, el Tribunal col·laboracionista de la Milícia, amb seu a Perpinyà, el jutja i el veredicte és condemna a mort “pour actes de Resistence”. Però no l’executen. Perquè el 21 de juliol es transferit de la presó de Perpinyà a la de Noe, al sud de Tolosa, on el deixen incomunicat fins el 30 de juliol de 1944, en que ix en tren en
direcció al camp de concentració de Buchenwald. Arriba el 7 d’agost de 1944 i està fins el 4 de maig de 1945, tot i que les tropes americanes havien alliberat el camp de concentració el 12 d’abril de 1945. Li assignen a l’entrada el número de matrícula 69.115. En el llistat del comboi van, sobretot, francesos, però també belgues i espanyols. En la pàgina 15 dels integrants del carregament apareix el nom de Juan Bataller i va junt amb un altre valencià, Víctor Romero. Buchenwald formava part en un primer moment de la xarxa de camps de concentració dissenyada per les SS. Va ser un dels tres camps que es van obrir primer, juntament amb Dachau i Sachsenhausen i el seu ús comença l’estiu de 1937. El 17 d’agost de 1944, els comandaments de Buchenwald el seleccionen i l’examinen i diuen que “los siguientes deportados fueron examinadas hoy y encontrados en condiciones para el
