«Alhora» i «a l’hora»(i «aleshores» i «a les hores»

Atenció a l’ús de «cessar»

El verb cessar solament és correcte amb el significat de ‘deixar de fer’, ‘deixar d’exercir’, ‘posar fi a’, ‘retirar-se’, ‘no continuar’, ‘dimitir’. Però no podem fer servir mai aquest verb cessar amb el sentit de destituir, fer dimitir o fer cessar. — Exemples bons amb el verb cessar: El president del club ha cessat en el seu càrrec. / En Joan ha cessat (o ha dimitit) de director de l’escola. / Quan hauràs cessat (o hauràs acabat) el teu parlament, podràs seure. / Aquell nen no cessa (o para) de plorar. / Avui no ha cessat de fer vent. — Exemples bons amb el verb destituir o equivalents: El president del club ha destituït l’entrenador (no: El president del club «ha cessat» l’entrenador). / Han fet dimitir (o cessar) el director de l’escola (no: «Han cessat» el director de l’escola). / El forçaran a dimitir (no: El forçaran a «cessar»).

«Carregar» i «carregar-se»

Pel que fa al verb carregar, hem de vigilar, en primer lloc, de no prescindir de la e medial, convertint la rr en r (perquè aleshores calcaríem el castellà cargar).

Aquest verb té diversos significats, que en general emprem bé, com: carregar les culpes a un altre, carregar la pipa de tabac, un ambient carregat de fum / Tant xerrar em carrega. / La volta carrega en els arcs. / carregar en un compte / La policia carrega contra els manifestants.

Tanmateix, cal estar molt atents pel que fa a l’ús pronominal d’aquest verb, carregar-se, perquè el llenguatge vulgar, imitant el castellà, en sol fer un ús inadequat, quan pròpiament hauria de fer servir uns altres verbs, adients al que la frase vol indicar, verbs o locucions verbals com fer malbé, desfer, derrotar, descompondre, destrossar, eliminar, espatllar, suspendre, matar... Per exemple: Has fet malbé les tisores (no: «T’has carregat» les tisores). / Has desfet el carret de compres (no: «T’has carregat» el carret de compres). / Has derrotat l’enemic (no: «T’has carregat» l’enemic). / Has descompost l’ordre que hi havia (no: «T’has carregat» l’ordre que hi havia). / Has destrossat la cadira (no: «T’has carregat» la cadira). / Ha eliminat el seu rival (no: «S’ha carregat» el seu rival). / Ha espatllat l’ordinador (no: «S’ha carregat» l’ordinador). / Ha suspès tot allò tan ben fet (no: «S’ha carregat» tot allò tan ben fet). / Ha matat la bona reputació que tenia (no: «S’ha carregat» la bona reputació que tenia).

Ara bé, hi ha usos pronominals d’aquest verb correctes, com carregar-se un sac a l’esquena, carregar-se el mort (= haver d’endurar culpes no del tot pròpies).

«Extradir», i no pas «extraditar»

Fa temps que, dissortadament, ens veiem obligats a fer servir sovint el verb extradir; però n’hi ha molts que l’usen incorrectament amb la forma «extraditar», calcada del castellà. El verb correcte en català és extradir, més curt i més senzill d’usar. En el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans hi és definit d’aquesta manera: «extradir v. tr. Lliurar per extradició.» És a dir, lliurar un reu refugiat en un país estrany al govern del seu país, en virtut de reclamació d’aquest.

Per tant, frases com Alemanya es nega a extradir Puigdemont per rebel·lió o Puigdemont no serà extradit per rebel·lió són les formes correctes en català i, en canvi, seria incorrecte de dir-hi «extraditar» o «extraditat».

Som, doncs, davant un verb que abans ben poques vegades havíem hagut de fer servir i que ara, en canvi, és a l’ordre del dia. Per això ens hem de fixar bé a usar-lo correctament, malgrat que molts parlants i mitjans de comunicació (que reben la majoria de notícies mediatitzades pel castellà) l’emprin en la forma que hem d’evitar.

Això passa també amb verbs com registrar quan cal fer servir escorcollar, car registrar vol dir ‘inscriure en un registre’; i també amb destituir i cessar (com ja hem vist).