REnàixer. Per:
Josep Nos
Faller de La Mercé i llicenciat en història
E
l prefix “re” que s’usa avui dia al valencià prové directament del llatí i denota tant una repetició (tornar a fer alguna cosa) com una intensificació (fer una cosa amb més intensitat). Així, renàixer significarà tornar a nàixer, tornar a començar a existir després d’una etapa de no existència. Però, també significarà nàixer de nou amb més força, començar de nou a existir amb encara més intensitat. És un verb, per tant, amb un significat molt poderós, un significat que ressalta, que remarca, la importància de l’acció de recuperar una cosa que existia i que, després d’una etapa d’oblit, torna a existir amb un sentit nou. Per exemple, a l’àmbit de les ciències humanes trobem importants conceptes associats al verb renàixer, fins al punt de denominar amb ell algunes etapes històriques o moviments culturals. Així, hui s’anomena Renaixement a tota una època que abasta els segles XIV i XV i que es caracteritza per la recuperació de coneixements, estètiques i pràctiques pròpies de les civilitzacions grega i romana després d’una etapa d’oblit durant els segles de l’Edat Mitjana. L’ús del mot renaixement per a associar-lo a eixa etapa històrica i a eixos moviments culturals prové de l’historiador Giorgio Vasari, qui allà pel segle XVI va observar que a aquells temps i des de la ciutat de Florència va començar a existir un
Pàg.
52
