REmembrança A Quino.
Escolte Paco Muñoz cantant l’Estellés i et recorde, evoque les converses; tantes i tant agradables. Jo et deixava parlar conscient que (formava part del meu aprenentatge. I tu parlaves mentre deixàvem enrere Sagunt, passàvem de llarg Torrent i ens endinsàvem a La Ribera. Alzira, Julio i l’esmorzar al mercat. Quin goig! El carrer Castelló de Carcaixent. Juane sempre amb un somriure: Borrianero! Tu em faràs la crítica d’una falleta infantil? Em vares dir. I així accentuàrem la nostra amistat. Carretera avall, carretera amunt. A part està València i les seues vesprades i nits. València entre setmana convidant-nos al passeig... i a la conversa. La gran València, la magna València que tant hem xafat. Carrer d’En Bou i el carrer Corona (on compraves pinzells i pintures. Al costat del carrer de Dalt, El Dorita, per pegar un mos. El col·legi Cervantes, Carrer Borrull, del Forn de Sant Nicolau, de Jesús, Russafa, la Plaça dels Furs, Teatre «El Musical» i el carrer del Progrés al Cabanyal, Campanar i Benicalap quan creuàvem el vell riu. Ara que conec València, la València de les paraules, dels carrers, de les nits i matinades solitàries, ara, ja no puc sentir eixa València perquè tu no hi ets i llavors no hi ha paraules per gaudir-la nostra, doncs així és com ens agradava València. Sona Obrint Pas i em conjure a mantenir viva ( la teua flama a través del temps. No és sols la lletra d’una cançó, és la ferma convicció
Pàg.
78
