RElatiu a l’absència.
Podrà arribar un dia en que, de tant sentir-te sense tenir-te, la teua absència quede en l’oblit? El silenci, fidel company, als capvespres eterns que van rossegant la llum per enfosquir més el meu desig, m’apropa tant a tu com m’allunya d’allò que ens va unir. I veig les llums als fars dels cotxes i els fanals, alguns parpellejants, dels carrers on transitàvem. La nit com a companya en soledat i la foscor que no em deixa vore que no ets, però em permet sentir-te. Romans en mi, més que no vulga, que si vull i per això... la resposta a la pregunta és no. Torna la llum i amb ella el dia. Sentir-te sense tenir-te, és una absència viscuda. Vivim, potser absents, però junts. Sempre. VBM
Pàg.
81
